Els silencis de Maria (Carles Cortés - Edicions Brosquil)

Els Silencis de Maria és la tercera novel.la de Carles Cortés. Cortés compagina la docència i la investigació a la Universitat d'Alacant amb la tasca de programador teatral dins el marc del Projecte Alcover. Aquesta vinculació al món del teatre es fa present en la narrativa que exhibeix en aquesta obra. Tot just començar la lectura d'Els Silencis de Maria el lector no pot evitar la recreació visual d'un escenari. L'espai, els diàlegs, les seqüències, configuren unes escenes que s'articulen en vertaders actes teatrals al marge que l'autor pugui fer un ús, com no podia ser d'altra manera, de tots els recursos literaris a l'abast per aprofundir en la vida dels personatges, com és propi de la tècnica narrativa. La història contada trancorre a través de les pàgines gairebé amb la mateixa fluïdesa que els actors circulen sobre l'escenari.

Els Silencis de Maria és una obra que explora la naturalesa del sofriment, l'origen del dolor. És una obra que descriu la lluita d'uns personatges amb el seu propi passat, amb les seves pròpies pors. La protagonista parla des de la seva absència a través d'un diari en què es descriuen els detalls d'una experiència vital on se succeeixen els errors, la impossibilitat de créixer, d'assolir la plenitud.

Contat des d'una veu narrativa en segona persona, Cortés fa un ús versemblant del llenguatge en els diàlegs dels personatges que són víctimes de la seva incapacitat de reaccionar amb sentit davant les adversitats, de comunicar els sentiments al marge de la tragèdia. Apareixen davant el lector perduts enmig d'un silenci que crida i, progressivament, el lector es deixa seduir per una història que es fa cada vegada més propera, més real.

Maria, el personatge desaparegut que glosa la seva experiència errada, el seu amor impossible, dóna pas a Laura, que encarna la figura de la renovació, gairebé de la redempció enmig d'un discurs atormentat d'un Hèctor, el protagonista de la història, que navega enmig de la seva impotència seduït per una feminitat que és totalment incapaç d'entendre. Al voltant d'aquests tres personatges s'escenifica un drama, un drama de convivències impossibles, de retrets permanents, de mirades neuròtiques, de distàncies culturals, un drama que, al final, esdevé el drama de la vida quotidiana.

Antoni Ferrer