Notícies 3cat24.cat

dijous, 25 de desembre de 2008

Felicitar les festes, com mana la tradició

Entre les moltes felicitacions que a hores d'ara he rebut, m'és grat destacar-ne una que ha impactat en la meua sensibilitat literària, i que honora el remitent, el professor de la Universitat d'Alacant Joan Borja i Sanz també professor meu de diversos cursos d'ensenyament de llengües, d'anàlisi del discurs, de literatura popular i literatura catalana contemporània, a la Universitat d'Alacant i a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent–, de l'amistat del qual em congratule.


És un recull de saviesa popular que inventaria en la seua faceta d'estudiós de la narrativa popular, tot per desitjar-nos allò millor que el pas del temps ha distingit en els costums genuïns del territori que han consolidat el nostre patrimoni cultural i lingüístic.


Diu així la reflexió per unes festes i any venturós:


El sopar del pobre. La loteria no ha tocat. “Salut que tinguem”. Pastissos de moniato. Torró de Xixona. I d’Alacant. Dinars agermanats. El cava ritual. Converses disteses. Arbres nus, despullats. Bufandes, abrics i guants. Angelets quotidians. Les estrenes de la iaia. Un foc encés, crepitant. El Betlem de Tirisiti. La missa del Gall. El sereno i el sagristà. Negres, reis, camells i cavalls. Pastorets ambulants. El concert de la banda. Xiquetes desafinant. L’olor de la terra. El de la llenya cremant. Rialles i absències. Blau grisenc de la mar. Hores de batí i sofà. Lectures disperses. Panses, figues, nous, massapà. Bevent i menjant. Família que torna. Novetats del germà. Un punt de tendresa. El despatx tancat. Catifa de dàtils, pàmpols, fullam. Una taula plena, caliu de les mans. Jocs de les cartes. “Te’n recordes, mama?” La vida se’n va. Nit llarga i serena. Plat de codonyat. Putxero amb pilotes. Farcedures o tarongetes, tant se val. Convit d’enyorança. Carxofes torrades. Anys que hem passat. Una música vaga. Perales sagnant. Teresa baixa l’escala. Ranquejant. Llums, confetis, ulls ben grans. El caganer vora l’aigua. Xicalla expectant. Amics invisibles, desitjos, regals. L’esperit de Nadal. Cap d’Any. Felicitats. Comerços. Besos. I potser arraps.


Ja ho veieu, amigues, amics: parafrasejant Fuster, “el Nadal ens permet de ser imbècils impunement”. I, així, per fortuna, em puc concedir la llicència de compartir amb vosaltres, desvergonyidament, una hemorràgia d’idees fruita del temps que em reblaneix els sentits. O no.


Siga com vulga, bon Nadal. I un 2009 carregat de reptes, il·lusions, prometences.


Salut i afectes.