Notícies 3cat24.cat

dimecres, 16 d’abril de 2008

Llengua de signes

La llengua de signes és la llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden accedir a tot tipus d'informació bàsica per la seva formació i desenvolupament.
Les característiques de la llengua de signes són diferents a les orals. Llengua visual i espai amb estructura pròpia, on la gramàtica es caracteritza per la riquesa expressiva del cos, de l'espai i el moviment.
És important aclarir diferents mites erronis que existeixen entorn a la llengua de signes. Hi ha 106 països del món que parlen diferents llengües de signes. Alguns exemples de mites són els següents: hi ha qui considera la llengua de signes com el mim (la llengua de signes no s'assembla en absolut al mim, ja que si fos així, qualsevol persona l'entendria sense necessitat d'aprendre), o universal (cada país té la seva pròpia llengua de signes, així com dins d'un mateix país existeixen variacions dialectals), o carència de regles gramaticals (la llengua de signes posseeix la pròpia gramàtica que constitueix una vertadera llengua), quan en realitat no és així.
Cal destacar la importància de la llengua de signes per la comunicació de les persones sord-cegues, juntament amb altres sistemes com el dactilològic tàctil, etc...
Per últim, en data el 30 de juny del 1994, el Parlament de Catalunya aprovà el reconeixement de la Proposició No de Llei sobre la importància de la Llengua de Signes Catalana: promoure l'educació bilingüe, la investigació, l'eliminació de barreres de comunicació, etc.


http://www.lambdaweb.org/grups/sords/llengua.htm