Educació per a la Ciutadania: democràcia o ideologia?

El govern la presenta com una aposta per la convivència i, abans de veure la llum, ja crea polèmiques i detractors. Recolzada per la llei, ja s'està estrenant a les aules espanyoles: és Educació per a la Ciutadania, l’assignatura de la discòrdia.

L’assignatura aterra a les aules

Es tracta d’una nova assignatura impulsada per la ministra espanyola d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera a la Llei Orgànica per a la Educació (LOE), i que es perfila com un reforç per educar als nens en valors democràtics. S’impartirà una hora a la setmana, durant un curs de primària i dos de secundària, i és de caràcter obligatori –si bé només set comunitats autònomes han optat per començar a impartir-la ja aquest curs (Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Catalunya, Extremadura i Navarra: més de 230.000 alumnes). Com la resta de matèries obligatòries, farà mitja a l’expedient i comptarà per a repetir curs. La ministra ha recordat, a més, que cursar-la és indispensable per obtenir el títol.

Constitució, matrimonis homosexuals i Islam

El temari bàsic presentat per el Ministeri d’Educació i Ciència defineix els eixos temàtics sobre els que ha de versar l’assignatura: el respecte i el coneixement dels drets humans, les institucions democràtiques, la consciència d’un mateix, l’actitud davant la diversitat cultural o el raonament crític de la informació. No obstant, cada centre té llibertat per concretar el temari, i les editorials han posat a disposició dels mestres que impartiran la matèria (generalistes, especialitzats en ciències socials, història, filosofia i ètica) varietat de llibres de text per tal que escullin el que més s’adapti al perfil del centre.

Tot i les diferents adscripcions ideològiques dels llibres davant de temes com la sexualitat i els matrimonis entre homosexuals, la tendència és a descriure la situació social, més que a jutjar-la. En un interessant anàlisi de Alícia Rodríguez publicat a La Vanguardia el 3 de setembre, s’exposa el punt de vista de l’editorial SM, d’adscripció catòlica, firmat per José Antonio Marina, reconegut intel·lectual i cristià: “tenim la obligació ètica de respectar la dignitat de totes les persones, reflectida a la Constitució i les lleis espanyoles, que prohibeixen tota discriminació per raó de gènere o orientació sexual”. I el de Vicens Vives: “la legislació dels matrimonis homosexuals (i el consegüent dret d’adopció) és una nova situació que uns consideren el final de les imposicions sobre l’amor i d’altres com un problema per al futur de la nostra societat”.

Queixes de dreta i esquerra

El principal partit de l’oposició, el Partit Popular, considera que l’estat està interferint en un àmbit –l’educació en valors- que forma part de l’esfera privada, i titlla l’assignatura de “catecisme socialista”. Amb el mateix argument, la Conferència Episcopal considera que ”ratlla la constitucionalitat”, ja que aquesta garanteix la llibertat religiosa.

Alguns sectors han anat més enllà de la crítica i han incitat a l’acció. La patronal d’escoles privades Confederació Espanyola de Centres d'ensenyament (CECE) –que reuneix un 6% de l’alumnat-, ha aconsellat als seus centres en una circular interna que permetessin als alumnes absentar-se de Ciutadania per cursar continguts paral·lels sobre drets humans, constitució, etc.

Però no només s’han rebut crítiques de la dreta. L’esquerra critica que l’assignatura legitimi l'Europa unida en lloc de qüestionar-la, i que els continguts siguin substituïts per valors, que no són una matèria capaç d’ésser assimilada per se. Clara Serrano, en un article opinatiu publicat a Rebelión, comparava els llibres de text amb “àlbums de cromos” plens de fletxes i “jocs de rol”, “on no hi ha discurs ni argumentació”.

Hi ha qui planteja directament l'objecció. Professionals per a l'Ètica, una associació de valors cristians, demana que l’assignatura sigui optativa i no avaluable. L'organització ha repartit 4 milions de guies per fer objecció de consciència emparant-se, diuen, en l’article 16 de la Constitució, i hi ha qui ja s'ha apuntat.

I la resta d’Europa, què fa?

Sembla que Espanya no ha inventat la sopa d’all. Assignatures específiques sobre ciutadania i drets humans són presents a Setze països europeus, però també s’imparteix com a contingut transversal (inherent a altres matèries) a Dinamarca, Hongria, Alemanya, Xipre, Noruega i Finlàndia. La diferència respecte Espanya és, en alguns casos, la obligatorietat de cursar-la. Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya, assegura que, fins ara, Espanya anava a la cua d'Europa en formació sobre drets humans.