Els silencis de Maria (Carles Cortés - Edicions Brosquil)

Els Silencis de Maria és la tercera novel.la de Carles Cortés. Cortés compagina la docència i la investigació a la Universitat d'Alacant amb la tasca de programador teatral dins el marc del Projecte Alcover. Aquesta vinculació al món del teatre es fa present en la narrativa que exhibeix en aquesta obra. Tot just començar la lectura d'Els Silencis de Maria el lector no pot evitar la recreació visual d'un escenari. L'espai, els diàlegs, les seqüències, configuren unes escenes que s'articulen en vertaders actes teatrals al marge que l'autor pugui fer un ús, com no podia ser d'altra manera, de tots els recursos literaris a l'abast per aprofundir en la vida dels personatges, com és propi de la tècnica narrativa. La història contada trancorre a través de les pàgines gairebé amb la mateixa fluïdesa que els actors circulen sobre l'escenari.

Els Silencis de Maria és una obra que explora la naturalesa del sofriment, l'origen del dolor. És una obra que descriu la lluita d'uns personatges amb el seu propi passat, amb les seves pròpies pors. La protagonista parla des de la seva absència a través d'un diari en què es descriuen els detalls d'una experiència vital on se succeeixen els errors, la impossibilitat de créixer, d'assolir la plenitud.

Contat des d'una veu narrativa en segona persona, Cortés fa un ús versemblant del llenguatge en els diàlegs dels personatges que són víctimes de la seva incapacitat de reaccionar amb sentit davant les adversitats, de comunicar els sentiments al marge de la tragèdia. Apareixen davant el lector perduts enmig d'un silenci que crida i, progressivament, el lector es deixa seduir per una història que es fa cada vegada més propera, més real.

Maria, el personatge desaparegut que glosa la seva experiència errada, el seu amor impossible, dóna pas a Laura, que encarna la figura de la renovació, gairebé de la redempció enmig d'un discurs atormentat d'un Hèctor, el protagonista de la història, que navega enmig de la seva impotència seduït per una feminitat que és totalment incapaç d'entendre. Al voltant d'aquests tres personatges s'escenifica un drama, un drama de convivències impossibles, de retrets permanents, de mirades neuròtiques, de distàncies culturals, un drama que, al final, esdevé el drama de la vida quotidiana.

Antoni Ferrer

Vicent Borràs guanya el Premi Constantí Llombart de Narrativa en els XXVI Premis Literaris Ciutat de València

Dins dels XXVI Premis Literaris Ciutat de València, el Premi Constantí Llombart de Narrativa, dotat amb 12.100 €, ha estat per a Vicent Borràs per Lennon i Anna. L’obra, que Bromera publicarà en la col·lecció «L’Eclèctica», és un recull de relats que parlen de l’amor i el desamor amb què l’escriptor ha volgut retre un homenatge a la música i a la figura del mític cantant i compositor de Liverpool.

Vicent Borràs (Algemesí, 1962) ha publicat les novel·les Sala d’espera (Premi de Narrativa Vila de Perpinyà Modest Sabaté), Notes finals, L’últim tren (Premi de Narrativa Joanot Martorell) i Els silencis de Marc (Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil), totes quatre en Bromera.

Sinopsi:
Lennon i Anna és un recull d’històries que s’entrecreuen i es relacionen entre si. Estan protagonitzades per joves adolescents que comparteixen experiències en un institut situat en un poble pròxim a València. Són anys d’aprenentatge, i l’amor, en totes les seues dimensions, centra gran part dels seus interessos i obsessions, però també altres experiències que marcaran per sempre la vida d’alguns dels seus protagonistes. Així, la mort per meningitis d’una companya o la separació forçosa de dos joves enamorats («Els altres plans»), el trencament sobtat i dolorós d’una parella d’adolescents («L’eco de les músiques») o l’enamorament entre un alumne i una professora («Les derrotes») són motius temàtics que de segur atraparan el lector. Estem a la primeria dels anys 80, una dècada musicalment marcada per la mort traumàtica de John Lennon a les mans d’un excèntric, però oxigenada alhora per la movida i els canta-autors que esguiten tota la geografia espanyola. I Anna, una de les protagonistes principals de Lennon i Anna és, de fet, el personatge que més es veurà sotragada per la figura del mític cantant de Liverpool, i, al capdavall, serà conscient com cap altre d’una de les seues frases més emblemàtiques: «La vida és allò que et passa, mentre estàs ocupat fent altres plans».

Declaracions:
«Lennon i Anna significa per a mi tornar als inicis. A l’inici de la meua entrada al món conscient de la mà de The Beatles, especialment de John Lennon. També a l’inici de la meua incursió en la narrativa: els relats. Alguns elements uneixen els relats que configuren el llibre: la música, John Lennon (sobretot la seua mort), les històries d’encontres i desencontres sentimentals, un perfum italià que recorre quasi tota l’obra i una inquietant presència de càmeres fotogràfiques i fotografies.»

«Si en el meu anterior llibre, Els silencis de Marc, acarava l’entrada a l’adolescència, en aquest m’endinse de ple en el pas de l’adolescència a la pèrdua de la innocència. Per a mi és un llibre d’Amor en majúscules: Amor a la música, Amor a Lennon, Amor a Itàlia, Amor als temps passats, Amor a l‘amor... En canvi, m’agrada el títol en minúscules per la doble lectura: els dos noms propis i l’adjectiu: lennoniana. Rebre el Ciutat de València m’encoratja a continuar amb tanta il·lusió com quan vaig començar.»