Sant Cristòfol és conegut fonamentalment, en l'actualitat, com a patró dels automobilistes i protector de tots els qui viatgen. Aquesta és, però, una atribució força contemporània.
Segons la tradició cristiana, sant Cristòfol era un gegant que ajudava als viatgers a travessar un riu. Una nit, ajudà a travessar un nen i es veié en grans dificultats per aconseguir-ho.
El sant és habitualment representat com un gegant amb el nen Jesús assegut a la seva espatlla esquerra, i sostenint amb la mà dreta un arbre amb tot el brancatge que li fa de bastó.
La vinculació del sant a l'aigua, arreu de Catalunya, el situa com un dels protectors d'aquells que s'hi han de moure, sobretot al mar. Un costum prou generalitzat era començar la temporada de banys el dia 10 de juliol, perquè això assegurava la protecció del sant contra el perill d'ofergament, especialment si s'entrava a l'aigua al punt del migdia. Però també hi ha pobles on es creia que el dia de Sant Cristòfol sempre s'ofegava algú, com una mena de tribut que el mar es reclamava.
La festa comptava també amb el seu costumari en les poblacions d'interior. Amb pràctiques com tirar nou palets o còdols a l'aigua d'un riu, tot resant una oració, o –tal com succeeix per Sant Joan– remullar la gent que passa pels carrers. O anar-se a banyar al riu, travessar riuets i torrents amb els peus descalços, sobretot les mares amb els fills en braços, com a pràctica curativa.
Entrades
