diumenge, 14 de febrer del 2016

Gràcies, Muriel





Gràcies, Muriel

De la mà d’en Jordi Porta, president aleshores d’Òmnium Cultural, vaig conèixer personalment la Muriel Casals el matí del 20 de març de 2010, quan hi vaig anar a exercir el vot per al relleu de directiva a la seu del carrer de la Diputació de Barcelona. Després, a la tarda, vaig creuar-hi unes paraules de felicitació quan oficialment va ésser proclamada presidenta de l’entitat a l’Assemblea de l’Hotel Berna.

Ho recordo com si fos ara perquè em va semblar una persona immensament tractable, afable, serena i molt conscient del rol que hi assumia.

Sabia una mica del seu tarannà per la trajectòria que m’havia arribat arran del meu treball de recerca a la Universitat Autònoma de Bellaterra.

Un dia abans, jo vaig ésser elegit i nomenat president d’Amicsprada, l’Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada. I com a primer afer protocol·lari i la coincidència de dates, vaig sol·licitar que em rebés en audiència per presentar-li els nostres respectes i fer-li cinc cèntims del que era la nostra Associació, la reivindicació de la Llengua i la Nació, els objectius i els projectes en col·laboració amb la Universitat Catalana d’Estiu.

I em va rebre al seu despatx d’Òmnium, allà pel 9 d’abril de 2010, amb una besada que ja aleshores vaig percebre com a maternal, perquè la delicadesa en el tracte, en la manera de parlar, en l’afecte que transmetia, en l’empatia que contagiava i en la sensibilitat que penetrava et feia sentir aixoplugat per reivindicar que res estava perdut, que tot era possible i que tot es podia fer.

I parlàrem animosament i relaxada durant més de mitja hora. I ens contàrem il·lusions i més projectes. I ens riguérem, tot conscients de la tasca que cadascú des de la seva responsabilitat tot just començava. I s’oferí per continuar en la defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació, que no consideràvem cap entelèquia.

Un mal vent ha tallat la seva trajectòria cívica que, ara des de la primera fila de la política, s’augurava clarament irreversible i exitosa. Però ha deixat encetat per a milers de conciutadans un camí marcat i un model de fer que, tot i superar entrebancs gens fàcils, ens conduirà a bon port, a la fita que ha deixat d’ésser utopia per reconèixer definitivament la nostra identitat i el nostre dret a ésser com som, nosaltres mateixos.

El nostre deure serà, doncs, concloure la teva tasca perquè allà on siguis et sentis satisfeta de la teva terra i de les teves gents.

Gràcies, Muriel, moltes gràcies!