
dilluns, 30 de juny de 2008
Cròniques d'un rei (Víctor Labrado, Ed. Bromera)

Propostes didàctiques d'Educació Física per a l'Educació Primària
Passatemps de Rayuela
diumenge, 29 de juny de 2008
A favor del català (Toni Cucarella)
Han coincidit en el temps dues iniciatives que s’han expressat públicament contra l’existència del català: la declaració –recolzada unànimement per tots els seus membres– de l’Académie française contrària al reconeixement legal del català dins la Constitució francesa i el Manifiesto por una Lengua Común impulsat per intel·lectuals nacionalistes espanyols, amb el suport de partits polítics i fins i tot d’una cadena de televisió.
Dues iniciatives que si les comparem amb atenció veurem que totes dues són, en essència i en substància, producte d’una idèntica mentalitat totalitària i exterminacionista. Ambdues atorguen als idiomes espanyol i francès caràcter cohesionador de les respectives nacionalitats, “forjador” en la declaració de l’Académie: «Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé la France.» Més i tot, afirma que el reconeixement d’una mínima presència legal del català solsirà la identitat nacional francesa: «…les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte à l’identité nationale».
Acadèmics francesos i intel·lectuals espanyols comparteixen frisança comuna que prové de concepcions nacionals també similars. És el concepte superb i uniformador de la “grandeur” per a la nació francesa i de l’“imperio” per a la nació espanyola. Concepcions nacionals clarament tancades, excloents i obligatòries, de rància herència colonialista, atès que estan fonamentades en la imposició d’una part –la metròpoli dominant– sobre les altres –les colònies dominades–. Dit a la manera del Decret de Nova Planta, imposen el seu concepte nacional «por el justo derecho de conquista». Terminologia d’un referent històric que tot sovint nosaltres oblidem, però que ells, fidels als seus instints totalitaris, “conquistadors”, ni obliden ni abandonen. Bé ho remarquen els intel·lectuals del Manifiesto que «no se trata de una desazón meramente cultural […] sino de una inquietud estrictamente política». Com ells mateixos reconeixen, no està en perill l’existència de l’espanyol, sinó la seua condició de llengua de rang políticament superior en els territoris que foren conquerits i reconquerits per la força de les armes.
En tots dos casos, fan servir el maniqueu argument que només a través de l’obligatorietat constitucional del francès i l’espanyol és possible la conviència democràtica, i que la imposició d’una llengua única en tots els àmbits de la vida social i política de les respectives nacions és garantia de drets democràtics. És una argumentació tan fal·laç com maliciosa, i tan mesquina que provoca repugnància, per ser tan vulgar la manipulació en què s’empara: «…en España hay diversas realidades culturales pero sólo una de ellas es universalmente oficial en nuestro Estado democrático. Y contar con una lengua política común es una enorme riqueza para la democracia» «…lengua principal de comunicación democrática en este país»… Goebbels se sentiria ben orgullós i desvanit de comptar com a deixebles aquests Azúa, Savater, Pombo i companyia, malentranyats manipuladors de la realitat amb ominoses finalitats polítiques.
Però encara provoca més repugnància el cinisme infame que traspuen totes dues declaracions. Sona a burlesca quan afirmen reconèixer que les anomenades “llengües regionals” són un patrimoni «merecedoras de protección institucional como patrimonio compartido» «Les langues régionales appartiennent à notre patrimoine culturel et social. Qui en doute?» Però tot seguit, amb mà de ferro, marquen els límits d’aquest reconeixement, per a sentenciar-les com a llengües de categoria inferior, útils solament per al folclore i la reclosa vida en família. Li neguen, doncs, el dret, diguem-ho així, de la igualdat de drets. El dret superior, que per a l’espanyol i el francès emanana de les respectives i sagrades constitucions, «droit des droits», és vulgar imposició del dret de conquesta. Els intel·lectuals del Manifiesto en diuen «asimetría entre las lenguas españolas oficiales». Invent lingüístic que vindria a ser com aqueixa coneguda burlesca que es fa servir per a justificar els privilegis injustos, i que diu que en democràcia tots són iguals, però alguns són més iguals que altres. L’asimetria que ells diuen és un eufemisme, és clar: cal entendre-hi superioritat lingüística, diferenciació política entre llengües de primera i llengües de segona, entre llengua superior de la metròpoli i llengua inferior de la colònia: «La lengua castellana es COMUN Y OFICIAL a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles» «Las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva.» «…las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica» «LOS REPRESENTANTES POLITICOS, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características». En cap país del món, ningú no vol ser ciutadà de segona categoria, ningú no vol parlar la llengua dels vençuts; és preferible fer servir la llengua que té els drets superiors, la llengua de la metròpoli, la llengua dels vencedors. No han inventat res de nou. És la vella història sempre.
Diuen els intel·lectuals espanyols del Manifiesto que «las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano» Si s’apliquen aquesta llei seua hauran de desdir-se del seu Manifiesto, perquè del contrari cauen en una flagrant contradicció. No debabes han volgut oblidar, perquè no convé a la seua persistent mentida, que la presència de l’espanyol i del francès als Països Catalans en detriment del català propi i secular s’ha aconseguit a través de la continuada coacció, com ara aquella “instrucción secreta” als corregidors borbònics «...pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado...» i tants altres exemples: «¡Soyez propes, parlez française!» «¡Hable usted en cristiano!» «Hable bien. Sea patriota, no sea bárbaro. Es de cumplido caballero, que usted hable nuestro idioma oficial, o sea el castellano. Es ser patriota. Viva España y la disciplina y nuestro idioma cervantino. ¡¡Arriba España!!» Caldrà recordar encara als eminents intel·lectuals espanyols de quin femer acostat en el temps provenen els arguments del seu Manifiesto, com ara aquests del cèlebre Luis de Galinsoga: «Todos los españoles debemos hacer estas tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que hablando, naturalmente, en el idioma nacional ha impuesto la Victoria». Són també hereus ideològics d’aquell altre personatge, republicà espanyol exiliat, Salvador de Madariaga, que va trobar positiva la victòria franquista si resolia el “problema catalán”. I ja sabem com resolia els problemes el criminal règim franquista. Aquests intel·lectuals del Manifiesto, també aplaudiran una dictadura qualsevol si fa el que ells, tan delicadament democràtics, anhelen: exterminar-nos.
MANIFEST CONTRA EL CINISME DELS BOTXINS
Els intel·lectuals espanyols del Manifesto i els jacobins francesos de l’Académie no poden suportar l’existència del català. Heus ací el motiu vertader de la seua compartida «desazón». Ens voldrien morts, lingüísticament parlant. Voldrien que el català fóra ja una llengua morta, anorreada «por justo derecho de conquista». I en veure que encara és viva arreu dels Països Catalans, neguitegen.
El Manifiesto i la declaració de l’Académie són diàfans exemples d’un nacionalisme xenòfob i excloent, inspirat en conceptes irracionals de superioritat lingüsitica i cultural. Són propers a ideologies intolerants basades en la superioritat racial com ara el nazisme i l’apartheid. Totes dues inciatives són exemple d’un nacionalisme exterminacionista que no dubta a subvertir i manipular els valors democràtics per tal de justificar els seus objectius. El que pretenen és mantenir una injusta i ominosa diferència entre llengües superiors i llengues inferiors, i justificar sense contrició democràtica el dret de les primeres a fer desaparèixer físicament les llengües per ells considerades inferiors. No és altra situació, doncs, que aquella de vencedors i vençuts, de la metròpoli i la colònia, i de la imposició –encara!– dels detestables drets de conquesta.
És miserable i mesquina la tergiversació de la realitat lingüística que fan dels Països Catalans. És per a nosaltres un dret democràtic irrenunciable conservar el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans, per a la qual cosa invoquem el mateix dret que tenen, posem per cas, un parisenc a viure íntegrament en francès a París o un sevillà o un madrileny a viure en espanyol en els seus respectius territoris, sense haver de patir interferències ni imposicions de llengües alienes imposades ací per interès polític.
Donar suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de l’Académie és posar-se al costat del dret a l’extermini, i per tant acceptar com a germans ideològics el nazisme i l’apatheid criminals. Els intel·lectuals i acadèmics que han elaborat i subscrit sengles declaracions contra el català són més aviat mentalitats torbades per rancis deliris de superioritat nacional i lingüística. Hàbils en la tergiversació de la realitat, i per això avantatjats deixebles de les doctrines manipuladores del nazi Goebbels, han donat proves irrefutables d’una profunda misèria intel·lectual.
I val a dir ja estem farts. Farts de tantes i tantes lleis que han fet i fan contra el català. Farts que hagen menyspreat tantes persones que foren empresonades, torturades i assassinades per defensar el dret a existir del català. Farts que encara avui dia adreçar-se a un policia en català puga ser considerat delicte. Farts d'intel·lectuals pseudodemocràtics al servei de la mentida.
Nosaltres, ciutadants i ciutadanes dels Països Catalans, defensem el nostre dret irrenunciable a viure en català sense haver de demanar permisos, sense haver de ser considerats, a casa nostra, ciutadans i ciutadanes de segona categoria, i menys encara haver de ser titllats d'antidemocràtics per voler-ho i defensar-ho.
No caldrà demanar ací, de cap manera, que els estats francès i espanyol reconeguen la seua secular intenció exterminacionista. No ens cal. No ens calen declaracions hipòcrites de dos estats que s’han fonamentat i construït sobre la destrucció i l’extermini dels altres pobles, perquè som conscients que aquesta intenció anorreadora forma part intrínseca de les seues respectives concepcions nacionals. I alguns dels seus intel·lectuals més conspicus han tornat a recordar-nos-ho.
Pel dret a viure en català als Països Catalans i contra el cinisme dels botxins espanyols i francesos.
Països Catalans, 29 de juny de 2008
Estudi dels arbres de Catalunya
Unitats didàctiques concretes per a Primària
Crèdits comuns o variables de l'ESO sobre botànica
Crèdits de síntesi de segon cicle de l'ESO
Pràctiques dins la matèria de biologia del Batxillerat
Treball de recerca de 2n de Batxillerat
MORFOLOGIA
ELS ARBRES EN EL PAISATGE
ELS ARBRES, FONT DE RIQUESA
El Parlament Europeu
El Parlament participa activament en els esborranys legislatius els quals tenen un impacte sobre la vida qüotidiana dels ciutadans: en la protecció del medi ambient, drets del consumidor, igualtat d'oportunitats, transport i el lliure moviment de treballadors, capital, serveis i béns. El Parlament també és competent, amb el Consell, en el pressupost anual de la Unió Europea.
Si desitges conèixer millor El Parlament, si et plau passa a la secció "En detall". Allí podràs trobar informació sobre el President, els òrgans interns i els procediments, així com els procediments de treball.
A la secció "El Parlament i tu" s'hi troben un conjunt d'enllaços interessants que permeten d'interaccionar amb el Parlament: el dret d'adreçar preguntes al Parlament o expressar-te i rebre documentació pública. Si vols formalitzar una petició al Parlament, allí ho trobaràs tot.
Rondalles Valencianes (Josep Franco i Enric Solbes, Ed. Bromera)

Això era una història que, quan la contaven bé, emocionava el públic, el feia riure o tremolar de por, l’obligava a prendre partit i el mantenia amb l’ai al cor.
Algú que l’escoltava, l’aprenia i, després, la contava a la seua manera: a la vora del foc o a l’ombra d’una figuera, al voltant d’una taula ben parada o en el rogle de pelar la dacsa, amb uns altres personatges i en uns altres paisatges, per a un altre públic i en un altra llengua...
Així, fluint de boca en boca com un riu que no és mai el mateix, la història va arribar a terres valencianes i, uns quants segles després, les mans d’Enric Solbes i les paraules de Josep Franco la convertiren en rondalla.
dissabte, 28 de juny de 2008
Viatge a la Lluna
A partir de l'estudi de les lleis de la física i de la construcció d'un coet es dissenya un viatge espacial.
http://www.xtec.cat/~acosiall/index.htm
L'altre nom de Laura (Benjamin Black, Ed. Bromera)

Després de l’èxit internacional d’El secret de Christine Falls, John Banville torna a donar la veu al seu alter ego Benjamin Black per continuar aportant a la novel·la negra la qualitat indiscutible d’un dels millors escriptors en llengua anglesa de l’actualitat.
Centre Virtual Cervantes
divendres, 27 de juny de 2008
Zoo de Barcelona
Bioparc: un zoo africà a València
dijous, 26 de juny de 2008
Los-poetas.com
5 al dia
Nadales catalanes
http://usuarios.lycos.es/nadalescatalanes/
dimecres, 25 de juny de 2008
Estudi de les plantes
La cèl·lula
Òptica geomètrica
El català en les enginyeries de la Universitat Politècnica de València: dades i reflexions (Anna Montesinos López)
dimarts, 24 de juny de 2008
Servei Meteorològic de Catalunya (Departament de Medi Ambient)
Muntanyes del món
Aula de Natura (La Natura dins l'escola)
http://www.xtec.cat/centres/a8000402/natura/index.htm
dilluns, 23 de juny de 2008
Sant Joan (Celebració del solstici d'estiu)
Nit de Sant Joan (Especial laMalla.net)
Nit de Sant Joan
No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de remiscència de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.
Bromatquim (Anàlisi química d'aliments)
diumenge, 22 de juny de 2008
Astronomia de posició
Per a establir la posició d'un astre en el cel, els astrònoms l'imaginen projectat sobre aquesta esfera. No importa quina sigui la dimensió d'aquesta esfera imaginària perquè és immensament gran comparada amb les distàncies terrestres. Tan gran que arreu de la superfície terrestre on hom es trobi sempre es pot considerar en el centre d'aquesta esfera. Això s'expressa dient que l'esfera celeste té un radi infinitament gran.
No perdem de vista que l'esfera celeste és un fenomen òptic, però als astrònoms els hi va molt bé per a establir els seus sistemes de coordenades. La sensació que el cel és realment una esfera i que els astres es troben situats sobre aquesta és tan forta, que l'humanitat ho ha cregut així durant molts segles fins que el desenvolupament de la ciència i de la tecnologia ha permès mesurar les distàncies que ens separen dels cossos celestes.
Plantes i flors
http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20.htm
Fem ciència
http://www.xtec.cat/~mpedreir/
La vinya i el vi
http://www.xtec.cat/recursos/ciencies/vinya/index.htm
dissabte, 21 de juny de 2008
Equinocci
http://ca.wikipedia.org/wiki/Equinocci
Solstici
http://ca.wikipedia.org/wiki/Solstici
divendres, 20 de juny de 2008
El xiulet. Recursos per a l'ensenyament de l'Educació Física a Primària
Llegir en valencia (3a campanya)
Ja està en marxa la campanya «Llegir en valencià, per a conéixer-nos», una nova iniciativa de la Fundació Bromera per a fomentar la lectura en la nostra llengua i, a més, descobrir les característiques històriques, culturals i socials que configuren el nostre poble.
Els diaris Levante-EMV i El Mundo repartiran els 13 llibres els dissabtes i els diumenges, i la resta dels dies, unes fitxes gratuïtes dedicades a les comarques valencianes, per a conéixer millor el nostre país. El primer llibre, Les nostres festes, es repartirà gratuïtament amb els diaris aquest divendres 20 de juny. Trobaràs més informació sobre l’acte de presentació ací i sobre la campanya ací.
http://www.llegirenvalencia.org/index.html
L'energia
Miniunitat didàctica "A otra cosa, mariposa"
http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/precision/index.htm
dijous, 19 de juny de 2008
La reforma de la Constitució francesa contra les llengües minoritàries
Al seu dia la cambra baixa francesa va donar un ampli suport a la reforma de la Constitució d'aquest Estat per incloure a l'article 1 una esmena que afirmava que aquestes llengües "també formen part del patrimoni francès".
L'Institut d'Estudis Catalans exigeix una rectificació a l'Acadèmia Francesa per haver carregat contra el català (Dimecres, 18 de juny de 2008 a les 21:00)
L'Acadèmia de la llengua francesa considera que el reconeixement del català és 'un atemptat' (Dimarts, 17 de juny de 2008 a les 11:00)
L'Assemblea francesa esmena per sorpresa la constitució per reconèixer les llengües regionals (Divendres, 23 de maig de 2008 a les 11:00)
L'Assemblea francesa debat donar més reconeixement a les llengües minoritàries de l'Estat (Dimecres, 7 de maig de 2008 a les 22:00)
Pàgina general de l'Educació Física
dimecres, 18 de juny de 2008
El món en paraules
Parlem d'evolució
http://www.xtec.cat/~cvillalb/evolucio/indexf.htm
La llegenda de Huascaran i Huandoy (Luis Rodríguez Ortiz, Llegenda dels yungas de Yungay -Ancash, Perú)
Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. El seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins el poblat dels Yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenant Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. La Hunadoy corresponia el gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat, eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l' un per l'altre.
Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deessa. La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare als seus consells i sermons.
Tan gran va ser la ràbia que va sentir el déu suprem, Inti, davant la força d'aquest amor amb un mortal, que va maleir la parella d'amants i els va condemnar per sempre i per a l'eternitat a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit i els va cobrir de neus perpètues per a calmar la seva ardent passió. Entremig de les dues muntanyes va situar una vall estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els prínceps, per sempre més, es puguin veure, però mai més no es puguin arribar a tocar.
Els enamorats ploren pel seu dolor, fonen gota a gota la neu que els cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau turquesa per tota l'eternitat. Aquest llac rep el nom de Llanganuco i el trobareu si un dia aneu al Perú, a una altitud de 3.400 metres sobre el nivell del mar. Les muntanyes, que porten el nom dels prínceps Huandoy i Huascaran, tenen una altitud de 6.560 metres i 6.768 metres, són les muntanyes més altes de la vall i de tot el país.
I llegenda contada llegenda acabada.
FI.
dimarts, 17 de juny de 2008
Taula periòdica d'elements químics
http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/
Música de poetes
La literatura en el Barroc
dilluns, 16 de juny de 2008
Plantes i animals del nostre entorn
Mossegar-se la llengua
Fundació Congrés de Cultura Catalana
http://www.fundccc.cat/fundccc.html
Capital de la Cultura Catalana
La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.
Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba elegits els 7 savis de Catalunya
diumenge, 15 de juny de 2008
Programa XL Universitat Catalana d'Estiu (Prada de Conflent - 2008)

Les beques són del 50%. Com que són limitades, el que heu de fer és enviar un correu explicant el motiu pel qual esteu interessats a assistir-hi. Tindran preferència els joves, i sobretot, el joves socis d'ACPV i els que són socis menors de 30 anys.
Telèfon: 96 315 77 99, ext 226 (de 9 h a 14 h)
Correu: joves@acpv.cat
XL UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
La Universitat Catalana d’Estiu és des de fa quaranta anys un espai de llibertat i de trobada d’estudiants, professors, professionals, polítics i assistents en general dels set territoris que conformen els Països Catalans: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià.
Tothom hi és acollit: els més menuts, fins a catorze anys, van a l’Esplai; de quinze a disset anys van a la Universitat Jove; i de divuit en endavant (sense límit d'edat) participen als cursos, seminaris, jornades, tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectacles de teatre, música clàssica, música tradicional, rock, cançó i cinema.
Equip rector
Programa de cursos 2008
Relació de cursos i activitats
Matrícula
Formulari de prematrícula
Beques
Universitat jove
Patrocinadors
ACPV
Edifici Octubre
C/ Sant Ferran, 12
46001 València
96 315 77 99
http://www.acpv.cat/
Activitats d'Economia i Organització d'Empresa, Microeconomia i Macroeconomia
La filla del carboner (Conte popular magribí)
Totes les filles, menys la petita, sentien vergonya del seu pare perquè era pobre i perquè de tant treballar tot el dia amb el carbó sempre anava brut, ennegrit i mal vestit.
Per voler amagar que estaven en tan mala situació, les sis filles es passaven tot el dia maquillant-se i empolainant-se, sense fer res. Deixaven totes les feines de casa en mans de la seva germana petita, Fàtima, que s'ocupava d'elles de molt bon grat. A la nit, quan el seu pare arribava cansat, ella li treia les sandàlies i li rentava de seguida tota la roba, que era plena de pols negra perquè l'endemà se la pogués posar ben neta.
La Fàtima era coneguda a tot el país per la seva intel·ligència. Era capaç de comprendre les paraules més complicades i de resoldre els enigmes més difícils.
L'emir d'aquella regió, el gran Samir, també tenia fama de ser un gran afeccionat als enigmes i, com que era molt autoritari i capriciós, en proposava de ben difícils als seus súbdits, els quals els havien de resoldre ràpidament si no volien perdre la vida.
Un dia va explicar als habitants de la ciutat, entre els quals estava el carboner, aquesta endevinalla:
"Tinc un arbre amb dotze branques,
cada branca té trenta branquetes,
cada branqueta té cinc fulles".
- Teniu vuit dies per dir-me què és. Si passats aquests vuit dies no ho heu endevinat, us tallaré el cap a tots.
Els súbdits del rei se'n van anar molt abatuts i preocupats i cada dia procuraven per tots els mitjans de trobar la resposta. Ja era a prop el dia que s'havien de tornar a presentar davant de l'emir i el carboner, angoixat, va explicar l'enigma a les seves filles. Quan la petita, la Fàtima, el va sentir, va dir:
- No hi ha una cosa més fàcil de resoldre que l'enigma del rei.
En Jamal, el pare, va escoltar atentament l'explicació.
Al dia següent els homes de la ciutat van comparèixer davant del gran Samir. A cada resposta que no encertaven l'emir reia burleta i anava posant a un cantó els condemnats a mort. A la fi li va tocar al carboner.
- I tu, què has descobert? - va preguntar-li l'emir tot rient, convençut que l'home no podria triomfar en allò que els altres havien fracassat.
- Majestat! - va dir en Jamal - només Déu i vós sabeu la resposta a l'enigma. No obstant, jo em penso que l'arbre representa l'any, les branques els dotze mesos, les branquetes els dies i les fulles les cinc pregàries de la jornada.
El gran Samir va exclamar:
- Carboner, has salvat la vida i la dels teus companys, perquè aquesta resposta és la correcta.
Un murmuri de descans va recórrer el grup d'homes que ja creien que estaven condemnats.
- Però - va continuar dient l'emir -, no em puc creure que tu tot sol hagis trobat la resposta. Digues-me ara mateix qui t'ha ajudat a resoldre l'enigma.
El carboner, mort de por, va respondre:
- Una filla.
- Una filla? Doncs em vull casar amb ella.
- Però Majestat, ... és massa jove, és ... indigna de vós.
- Em vull casar amb aquesta noia que t'ha ajudat a resoldre l'enigma. Digues-li que es prepari, li dono el temps del meu arbre. D'aquí a dotze mesos els meus homes l'aniran a buscar.
El carboner va pensar que es tractava d'un caprici de l'emir i que se n'oblidaria.
Al cap de dotze mesos els homes de l'emir es varen presentar a casa del carboner amb una caravana carregada d'esplèndids regals. L'amo, l'emir, els havia encarregat que donessin tots aquests presents a la seva promesa i també que l'informessin fil per randa de la seva bellesa i sobretot que li repetissin una per una les paraules que ella els digués.
Durant el camí, els servidors varen robar una part dels presents pensant que ningú no se n'assabentaria.
Quan van arribar, van veure les set filles del carboner: sis, estaven molt ocupades empolainant-se i mirant-se al mirall; la setena, la petita, de seguida es va afanyar a rebre'ls dignament, ja que els seus pares no eren a casa en aquell moment.
Al cap d'una estona, el pare i la mare van tornar i es van sorprendre molt de veure a casa seva els homes de l'emir, perquè ja s'havien oblidat de la promesa que els havia fet.
Tots plegats van menjar el dinar que la joveneta havia preparat en honor seu.
Quan eren a punt d'acomiadar-se, la jove li va dir al cap dels servidors:
- Quan torneu al costat del vostre amo, li presenteu els meus respectes i, alhora, us prego que no oblideu dir-li justament això:
"manquen estels al cel,
aigua a la mar,
i plomissol a la perdiu".
Els servidors no entenien què els deia, però van repetir moltes vegades les paraules de la jove per retenir-les a la memòria i trametre-les a l'emir.
En arribar van trobar l'amo impacient per tornar-los a veure.
- De pressa! - va dir - Expliqueu-m'ho tot i aneu ben en compte de no oblidar-vos de res.
Els servidors van repetir una per una les estranyes paraules de la jove.
- Miserables! - va dir l'emir- Què heu fet amb els meus presents?
El cap dels servidors es va tornar pàl·lid.
- Els hi vàrem donar- va dir.
- Li vàreu donar tots els presents?- va cridar el gran Samir.
Els servidors, en veure's descoberts, es varen agenollar davant de l'emir i li varen demanar perdó.
- Traient les pedres precioses de les joies de la jove - va dir el gran Samir - heu privat al seu cel d'estels. Agafant una part dels perfums heu tret aigua a la mar. I quedant-vos amb les robes d'or i seda, li heu tret el plomissol a la perdiu. Aneu-vos-en, no us vull tornar a veure més!
Al cap de poc temps, l'emir i la jove van celebrar les seves noces. La festa va durar set dies i set nits. El carboner va veure com canviava la seva vida d'un dia per l'altre. No es podia creure el miracle que l'havia convertit de carboner a pare de la reina. L'emir estava molt content de tenir a palau una esposa que podia respondre i jugar amb les mateixes armes que ell al joc dels enigmes.
Posa't a prova (Tests autoavaluatius)
dissabte, 14 de juny de 2008
Dictats en línia
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1ab5a94fef60a1e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=cafcc6b00f309110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cafcc6b00f309110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
Dictats de nivell intermedi
Útils per treballar les regles generals de l’ortografia i algunes excepcions d’ús freqüent.
Dictats de nivell de suficiència
Útils per treballar les regles generals i particulars de l’ortografia i les seves excepcions.
Dictats de nivell superior
Útils per treballar totes les regles generals i particulars de l’ortografia i les seves excepcions.
El bosc màgic (Alexandra Seslija, Sèrbia-Croàcia)
El fill era una mica mandrós i curt de gambals, i va pensar:
- Per què he d'anar a l'altra banda de la muntanya per agafar la llenya, tenint el bosc aquí a prop ?
La seva mare li prohibia d'anar al bosc i sempre li deia que si hi anava li passaria una cosa molt dolenta. Però el fill hi va anar i va portar la llenya. També ho va fer al dia següent sense dir-li res a la mare. Al tercer dia, quan va anar al bosc, es va asseure en un tronc per descansar i, en aquell moment, de sota el tronc, va sortir una serp que es va convertir en una dona meravellosa de cabells rossos i llargs, vestida amb un vestit blanc i preciós. Però era una serp i li va quedar llengua de serp.
El noi, fascinat de la seva bellesa, s'enamorà d'ella i decidí demanar-li que anés a viure amb ell a casa seva.
Mentrestant, per casa l'àvia, va passar una noia que venia llenya. La noia anava molt mal vestida, fora feia molt fred, l'àvia la va fer entrar per donar-li una jaqueta del seu fill, que ja li havia quedat petita perquè entrés en calor davant del foc. Al cap d'una estona, la noia es va aixecar, li va agrair molt que l'ajudés i li va regalar una mica de llenya per al foc.
En aquells moments va tornar el fill amb la dona-serp. El noi va explicar a la seva mare que l'havia trobat pel camí i no tenia ningú al món i havia pensat que podria viure amb ells.
Al cap d'uns quants dies l'àvia va notar que la dona tenia la llengua d'una serp i decidí parlar amb el seu fill. Però ell, cada cop més i més enamorat de la dona-serp, no feia cas a ningú. Quan la mare va dir que volia que la dona-serp marxés de casa seva, el fill li va dir que estimava aquella noia i que n'estava tan enamorat s'hi volia casar.
El noi, malgrat tots els consells que li va donar la seva mare, es va casar amb la bonica noia. La dona-serp va notar que l'àvia s'havia adonat de qui era ella i, per evitar tot el que podia passar, va començar a plorar davant del seu marit i dir-li que la seva mare no l'estimava. Tant i tant va insistir que finalment el fill va decidir fer fora de casa la seva mare.
L'àvia, tot i haver dedicat tota la vida al seu fill, es trobava a la intempèrie. Feia un fred que pelava i nevava tant que, mentre caminava, la neu li arribava fins als genolls.
Tot i amb això l'àvia va continuar estimant-lo ja que sabia que la culpa era d'aquella dona-serp.
L'àvia, a més a més, tenia molta fam i tenia els peus congelats. Estava molt cansada i finalment va caure a terra. Llavors recordà la llenya que li havia regalat aquella noia i decidí encendre-la per escalfar-se. Era molt vella i sabia que no podria sobreviure gaires dies més d'aquella manera. En encendre el foc, de dins els troncs sortiren un follets amb uns barrets punxeguts de color vermell com el foc. Els nans començaren a ballar, a saltar, a cantar i cridar, la qual cosa la va fer alegrar i agafar forces. Els follets es van posar al seu voltant i li van començar a parlar:
- El teu fill, àvia, va fer despertar els esperits del bosc màgic. Ara, aquests estan molt enfadats, per això el rei del bosc vol parlar amb tu.
En aquell moment va aparèixer un cérvol, amb què l'àvia va viatjar a l'interior del bosc màgic, acompanyada dels follets que muntaven uns esquirols que els feien de cavalls. Allí no hi feia tan fred i no hi havia gens de neu. Els arbres semblaven vius, la terra tenia uns colors diferents, els animals eren estranys i, fins i tot, alguns parlaven entre si. En aquell moment aparegué una cadira impressionant de color negre. Aquesta era en un espai fosc i no es podia veure qui hi havia assegut. Llavors es va sentir una veu humana que va dir:
- Ja saps que el teu fill va despertar els esperits del bosc. Ara ja té el seu càstig. Tu podràs tornar al teu poble, en el temps de la teva joventut.
En aquell precís moment va aparèixer el seu poble, on la gent era molt feliç perquè feia molt sol i molt bon temps i tenien de tot allò que necessitaven.
- Entra a l'interior del teu poble. Quan hi hagis entrat, et faràs jove i et trobaràs amb tota la teva família -digué el rei del bosc.
L'àvia es va posar a córrer cap a l'interior del poble i just en el moment d'entrar es va girar i va veure el seu fill. Ella va preguntar al rei:
- Què li passarà al meu fill?
- Quan passis aquesta porta oblidaràs que mai hagi existit. No te'n recordaràs de res. Però no et preocupis per ell. Ell ja rebrà el seu càstig.En aquell moment l'àvia dubtà sobre què havia de fer. Finalment va decidir no deixar el seu fill i va dir:
- Malgrat tot el que ha fet, jo no el puc abandonar.
Llavors, un vent huracanat ho va fer desaparèixer tot: els follets, la cadira, el rei, el poble, els animals... i la dona-serp es convertí en serp de debò.
L'àvia va ser la persona que estimava més la seva misèria que tota la felicitat del món. I la màgia del bosc va desaparèixer. El fill i l'àvia van quedar sols. Ell plorava tot demanant-li perdó. A partir d'aquell moment van viure contents la resta de la seva vida.
FI.
Poetes del 27 (Rutes literàries)
http://www.juntadeandalucia.es/educacion/poetasdel27/com/jsp/listado.jsp?canal=1035&seccion=rutasLiterarias
Biomolècules
divendres, 13 de juny de 2008
Escoles Oficials d'Idiomes
http://www.eoibd.cat/
Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - Vall d'Hebron:
http://pangea.org/eoi2bcn/
Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - Sants:
http://www.xtec.es/eoibarcelona-sants/
Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - La Pau:
http://www.xtec.cat/eoi-lapau/
Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - Sant Gervasi:
http://www.eoisg.cat/
Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona:
http://www.xtec.es/centres/e3006940/
Escola Oficial d'Idiomes de Lleida:
http://www.eoilleida.org/
Escola Oficial d'Idiomes de Girona:
http://www.xtec.net/eoigirona/
Escola Oficial d'Idiomes de Palma:
http://www.eoipalma.com/catala/index.asp
Escola Oficial d'Idiomes de Maó - Menorca:
http://www.eoi-deutsch.blogspot.com/
Escola Oficial d'Idiomes d'Eivissa:
http://www.eoi-eivissa.com/
Escola Oficial d'Idiomes de València:
http://www.eoivalencia.es/
Escola Oficial d'Idiomes d'Alacant:
http://www.eoi-alicante.com/va/
Escola Oficial d'Idiomes de Castelló:
http://www.eoicastello.es/eoi/indexb.php?id=4&lang=esp&lang=val
Escola Oficial d'Idiomes d'Alzira:
http://www.eoialzira.es/
Escola Oficial d'Idiomes de Xàtiva:
http://eoixativa.blogspot.com/
Informe PISA 2006. Avançament de resultats (desembre 2007)
http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/educacio_premsa.notaPremsa.81.quaderns%2091196778340059.pdf
Narcés Oller, creador de la Novel·la Catalana Moderna
http://www.xtec.cat/~jpallas/index.htm
Ulysses i el fantasma foraster (Toni Cucarella, Ed. Perifèric)
Des del 1993 l'Associació de Bibliotecaris Valencians atorga cada any els premis Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil. Un jurat format per bibliotecaris, professors i escriptors valora els llibres publicats en valencià per autors valencians durant tot l’any anterior. Enguany, aquest jurat ha decidit concedir el premi de literatura juvenil a la novel·la Ulysses i el fantasma foraster, de Toni Cucarella, publicat per Perifèric Edicions.
Aquesta és una història d'amistat entre un rodamón sense pàtria ni destí i una ànima en pena que busca algú que porte les seues despulles al poble on va nàixer. Intenta aportar un punt de vista sobre la problemàtica de la immigració. No amb intenció de justificar-la, sinó de presentar-la com el que realment és: una tragèdia de pobresa i exili. Tot immigrant desitja sempre tornar a la terra que va haver d’abandonar. Ulysses i el fantasma foraster recrea personatges i situacions de l’Odissea d’Homer, però és, en realitat, un conte. Fins i tot té un final emotiu inspirat en un relat d'Andersen.
Toni Cucarella (Xàtiva, 1959). Als catorze anys es va incorporar al món laboral, i des d'aleshores ha realitzat tota classe d'oficis. És autor de les novel·les juvenils Els ponts del diable (1995), premi Samaruc de Narrativa Juvenil, El lledoner de l'Home Mort (1996) i L'hereu dels Tretze (1999). Amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, va guanyar el premi Andròmina de Narrativa l’any 2003. La seua última obra és la novel·la Heretaràs la terra (2006). Amb Ulysses i el fastasma foraster va obtenir el Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil 2006.
dijous, 12 de juny de 2008
Respostes curioses en l'àmbit docent
És, però, en els treballs escrits, activitats diàries de classe i exàmens on millor es palesen aquestes espifiades produïdes de manera natural que, tanmateix, per la seua peculiaritat de permanents en suport escrit, des de la distància es poden titllar de simpàtiques, i que són, si més no, curioses.
També formen part –aquests acudits– del repertori de càbales que l'alumnat, posant en funcionament el seu intel·lecte quan li ha mancat la constància en l'estudi, es veu en la necessitat de respondre, per aportar almenys quelcom que justifique una resposta lògica al seu entendre.
Aprofitant la plataforma que propicia les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), s'obri un espai on, mitjançant els comentaris, tothom podrà aportar informació de casos particulars de l'experiència docent, que ha de procurar no excedesca de dues o tres línies, i que revisats adequadament o adaptats en l'extensió, serviran per elaborar un corpus que podrà prendre forma definitiva virtual o en paper perquè es puga analitzar l'abast de la imaginació de l'alumnat.
en activitats docents i exàmens
P (Pregunta del Professorat).: -On tenim l’Oest?
R (Resposta de l'alumnat).: -On estan els vaquers.
P.: -Què saps de l’obra d’Ausiàs Marc?
A.: -Que és un col·legi a la ciutat d’Alzira.
P.: -Característiques de les novel·les cavalleresques.
A.: -Aquelles en què intervenen cavallers i vaqueros.
Activitats JClic en Llengua de Signes Catalana
La intenció educativa present en les activitats és facilitar l'aprenentatge de la dactilologia i la seva correspondència amb les grafies de l'alfabet català, i d'un extens conjunt de verbs catalans a través d'activitats informatives i d'associació elaborades amb el programa JClic. També trobarem vídeos amb produccions signades en l'estructura pròpia de la LSC i associar-la amb el català escrit.
Declaració de Bolònia
http://dat.upc.edu/web/Informacio/Bologna/
http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/universitats/recurs/doc/declaracio_bolonia.pdf
dimecres, 11 de juny de 2008
Educació per a la Ciutadania
Filosofia al carrer
Anorèxia i bulímia nervioses
Servei Ocupacional d'Inserció (SOI)
El SOI és un centre de FORMACIÓ LABORAL que acull persones adultes, a partir del 18 anys, amb un grau de disminució psíquica igual o superior al 33% i amb un nivell de quocient intel·lectual entre mig i lleuger, que han acabat el període de formació escolar, però que encara no estan integrades dins del Centre Especial de Treball ni dins del Servei de Teràpia Ocupacional.
dimarts, 10 de juny de 2008
Joguina segura
Per poder satisfer-la és imprescindible que tinguin accés a jocs i joguines seleccionats sota uns criteris específics per a cada infant d'acord amb les seves possibilitats d'acció i els seus interessos.
Alumnat nouvingut (Espai LiC)
La competència digital des de la perspectiva de l'alumnat amb NEE
Es proposa com a finalitat de l'educació que nois i noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món per tal que esdevinguin persones capaces d'intervenir de manera activa i crítica en el món que els ha tocat viure.
El currículum se centra en les competències bàsiques amb la finalitat de la millorar les capacitats de les persones per poder actuar adequadament i amb eficàcia.
Es defineixen les competències bàsiques com "la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació."
dilluns, 9 de juny de 2008
El lleó i el ratolí (en deu llengües)
http://www.xtec.es/recursos/cultura/contes/lleo/conte.htm
Centre Esclat
Auca de la història de Catalunya
http://www.auques.cat/auques.php?auca=histcat
diumenge, 8 de juny de 2008
Casals Catalans a Àfrica, Àsia i Oceania
Casals Catalans d’Àsia i Oceania
http://webs.racocatala.cat/catalansalmon/cat-asoc.htm
*********
Centre Català de Kansai (Japó)
http://home.att.ne.jp/banana/cck/
**********
Casal Català de Xangai (Shanghai - Xina)
http://www.casalshanghai.org/
**********
Casal Català de Sydney
(Nova Gal·les del Sud – Austràlia)
Casal Català de Sydney és un casal català que hi ha a Sydney (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). Fundat durant els anys setanta, va tenir una forta embranzida gràcies a l'activisme de Pere Agustí i Molière. Actualment està en fase de refundació.
**********
Casal Català de Victòria (Austràlia)
http://ccatalavic.alphalink.com.au/
Escola "Sant Joan de Déu"
L'àmbit hospitalari li dóna unes connotacions especials: la diversitat - per la confluència de variables (malatia, procedència, escola d'origen) - i la intimitat - per l' especial relació que permet establir.Això no vol dir que les línies educatives siguin diferents de l'escola ordinària, però si cal reconèixer que aquest context transmet unes característiques que donen a l'escola un estil propi.
En el present, malgrat haver-se escurçat les estades, l'escola a l'hospital de referència pediàtrica no és un privilegi, sinó una necessitat, al cobrir dignament les necessitats educatives de l'infant malalt i col.laborar en la seva atenció integral:
"La vulnerabilitat de l'infant malalt el fa mereixedor de rebre l'atenció sanitària i educativa que garanteixi el seu projecte de vida".
Viatge en globus
dissabte, 7 de juny de 2008
Casals Catalans a Amèrica del Sud
http://webs.racocatala.cat/catalansalmon/cat-amsud.htm
**********
Centre Català de Caracas (Veneçuela)
Centre Català de Caracas fou una entitat catalanista fundada a Caracas (Veneçuela) el 14 d'abril de 1945 per 112 catalans exiliats per la guerra civil espanyola, entre ells August Pi i Sunyer, Pere Grases i Gonzàlez, Josep Vandellós, Marc Aureli Vila, Josep Cruixent i Abel Vallmitjana. Un antecedent de l'Associació fou la Coral Catalana Joan Gols, fundada a Caracas el 1940 i la qual es va integrar al Centre.
El centre assolí gran prestigi degut als càrrecs oficials que assoliren alguns dels seus fundadors. Això facilità que durant els anys cinquanta es va aconvergtir en un punt de referència obligat de la colònia catalana a Caracas. Edita la revista Senyera.
Entre d'altres activitats, compta amb un esbart dansaire fundat el 1952, un ateneu, un grup escènic, una coral, un club esportiu i una biblioteca plena de llibres en català. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'actual presidenta és Adriana Ferreres.
Enllaços externs
Web del Centre Català de Caracas (castellà)
Coral Catalana de Caracas
La Coral Catalana de Caracas, fundada per Joan Gols i Soler el 1942, va ser la primera institució catalana a la capital de Veneçuela. A l'any 1943 va fer un concert en pro d'un bust per a Andrés Bello i a l'any següent oferí un altre concert al president del país, Isaías Medina Angarita. Es presentà oficialment el 1944, en el Teatre Municipal de Caracas. En constituir-se el Centre Català de Caracas (1945), la coral s'hi integrà com a secció. En morir el fundador, el 1947, el rellevà el seu fill, Marçal, que canvià el nom de la institució pel de Coral Joan Gols. El 1955, la coral acompanyà un concert de l'Orquestra Simfònica de Veneçuela.
L'Esbart dansaire
A l'any 1952 en debutà una secció filial, l'Esbart Dansaire, amb una actuació a l'auditori del Centro Andrés Bello. A l'any següent participà en el seu primer festival folklòric, amb ocasió del desè aniversari del Centro Canario. Actuà al Teatro Municipal en ocasió dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas, el 1966. El 1989 adoptà el nom d'Esbart Dansaire Terra Nostra.
**********
Catalònia – Grup de Catalans de Sao Paulo (Brasil)
http://catalonia.com.br/
**********
Casal Català de Montevideo (Uruguai)
Casal Català de Montevideo és una entitat cultural i recreativa catalana fundada a (Montevideo) Uruguai el 1926 per un grup catalanista escindit del Centre Català de Montevideo i format per Ramon Panedas, Albà Rosell i Llongueras, Antoni Duró, Joan Oliver, Joan Flo, Francesc Pla i Lluis Castelló. El 1990 tenia 250 socis, gaudia d'una biblioteca d'obres catalanes, un grup teatral i un esbart dansaire. El portantveu és la revista escrita totalment en català Manelic, fundada el 1954.
El 1936 organitzà el Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata, i quan Lluís Companys fou afusellat, constituí un comité d'homenatge que organitzà commemoracions anuals i promogueren la inauguració d'una plaça amb el nom de Lluís Companys i un monument de l'escultor Joan Serra a Montevideo el 1944. També col·laborà en l'organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Montevideo el 1949 i el 1963. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.
**********
Casal de Catalunya de Buenos Aires (Argentina)
Casal de Catalunya de Buenos Aires és una entitat catalanista fundada a Buenos Aires el 1940 de la fusió del Centre Català (fundat el 1886) i del Casal Català (fundat el 1908), fundat per Josep Lleonart i Nart i Ramon Mas i Ferratges. La seu de la nova entitat fou la mateixa de l'antic Centre Català de Buenos Aires. Continuà la publicació de la revista Ressorgiment, dirigida per Hipòlit Nadal i Mallol i també publicà la revista Catalunya, òrgan del casal del 1930 fins al 1965.
L'arribada massiva d'exiliats de la guerra civil espanyola des del 1939 va fer palesa la seva influència en la direcció del casal, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l'exili. Aquesta orientació ideològica provocà l'escissió d'un grup de joves nacionalistes, els quals fundaren el Grup Joventut Catalana de tendència independentista, que més tard s'anomenaria Obra Cultural Catalana. Les Edicions de la Revista de Catalunya de Buenos Aires editaren, el 1956, el Libro Blanco de Catalunya, en edició trilingüe (castellà, anglès i francès), recull d'estudis originals de 23 catalans exiliats a diferents països d'Europa i Amèrica, que tingué un cert ressò internacional.
Entre altres activitats, organitzaren temporades regulars de teatre català durant més de trenta anys, i cursos de llengua catalana. Hi ha una biblioteca, editen la revista Anem-hi i els dissabtes emeten un programa de dues hores en català per la ràdio, L'Hora de Catalunya. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. El president és Jordi Font.
Enllaços externs
Web del Casal de Buenos Aires
http://www.casal.org.ar/
**********
Casal dels Països Catalans de La Plata (Argentina)
http://webs.satlink.com/c/capdevil/
**********
Centre Català de Rosario (Argentina)
La institució, una de les més antigues del món fora de Catalunya, ha mantingut fins ara la seva continuïtat jurídica i institucional. Durant aquests més de 100 anys d’existència, els principis que donaren origen a la seva creació continuen vius com el primer dia: la difusió de la cultura catalana a la ciutat d’acollida.
El Centre Català té des de l’any 1905 local propi, el qual s'ha transformat d’ acord a la intensa i variada activitat cultural que s’hi ha desenvolupat. La Sala Pau Casals, on es fan la majoria dels actes, fou inaugurada el 25 de setembre de 1909, que ha conservat el seu estil senyorial de la primera època, fins i tot les innovacions introduïdes. El Centre Català actualment té al voltant de quatre-cents socis, entre els quals hi ha catalans d’origen, descendents i gent d’altres orígens però que simpatitzen amb el poble català.
Un dels objectius principals actuals és la difusió de la cultura catalana mitjançant l’ ensenyança de la llengua catalana, a càrrec del “Grup Caliu”, amb cursos de diferents nivells avalats per l’Institut Ramon Llull de Catalunya i un taller de conversa; el cant coral representat per la coral “Anselm Clavé”, amb un repertori de música catalana i universal; l’Orquestra Juvenil Pau Casals també amb repertori català i universal; las classes de puntes al coixí; l’ensenyança de danses tradicionals catalanes a través de l’ “Esbart Dansaire Terra Nostra”, integrat per dos grups: infantil i major; el taller de pintura per a adults i el taller de plàstica per a nens; les classes de ioga, el Taller dels Avis, la celebració de les festes tradicionals: Sant Jordi, Diada de l’11 de Setembre, Sant Joan, caga tió.
Cal destacar també els cicles culturals que s’ ofereixen cada any en forma gratuïta per a tota la comunitat rosarina: “Dilluns culturals”, cicle d’audiovisuals, vídeos, projecció de DVD’s, conferències: “Moments Musicals”, cicle de concerts amb solistes i grups musicals locals.
A més aquesta institució compta amb dues sales d’exposicions, l’Antesala Miró dedicada a la fotografia, i la Sala Miró, als artistes plàstics. Ambdues sales són molt sol·licitades pels expositors de la ciutat i altres llocs del país, i visitades permanentment por nombroses persones.
Des de l’any 1993 es realitza cada dos anys i amb el suport del govern de Catalunya, el Concurs “Pau Casals” per a Joves Intèrprets en diferents modalitats cada vegada que es realitza: violoncel, piano, canto, guitarra. Aquest concurs compta sempre amb un important jurat integrat per prestigiosos músics nacionals. El Primer Premi consisteix en un viatge a Catalunya amb una estada de 30 dies i classes magistrals amb reconeguts professors europeus.
El Centre Català participa en tots els actes culturals organitzats per la Municipalidad de Rosario mantenint un contacte fluid amb les autoritats locals i altres entitats i col·lectivitats estrangeres.
Amb motiu del Centenari de la institució al setembre de 2001 es va realitzar a la seu de la institució la VII Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica, la que es realitza cada dos anys a diferents centres catalans del país, Uruguai, Xile, Paraguai, etc. La primera d’aquestes trobades es va realitzar a Rosario per iniciativa del Centre Català de Rosario i el Casal Català de Montevideo, Uruguai. En aquestes trobades participen autoritats del govern de Catalunya, autoritats dels diferents centres catalans i les corals, grups de danses típiques catalanes, teatre, puntes al coixí, etc., de cada institució.
Com contactar:
Entre Ríos 761 – S2000CRM Rosario – Argentina
Telefax: 00 54 341 4 255298
E Mail: rosario@centrecatala.com.ar
Enllaços externs
Pàgina del Centre Català de Rosario
http://www.centrecatala.com.ar/index.html
**********
Casal Català de Córdoba (Argentina)
http://casalcatala.8m.com/
**********
Centre Català de Santiago de Xile
El Centre Català de Santiago de Xile és una entitat social i cultural sense ànim de lucre. Va ser fundat l'octubre de 1906, i aquest és un punt de trobada de catalans, descendents de catalans i catalanòfils a Xile.
Integren aquest centre diferents branques com l’Orfeó Català de Santiago, l’Agrupació d’Empresaris d’Ascendència Catalana (AEAC), l’Assistència Social, l’Agrupació de Professionals d’Origen Català (APOC), la Joventut, la Penya Barcelonista de Santiago i el Restaurant Centre Català.
S'hi ofereixen distintes activitats a l'interior de aquest casal. Hi ha concerts, conferències, trobades, tallers culturals i artístics, commemoracions i tradicions, classes de cultura i llengua, i reunions en general.
Història
A principi del segle XX, els catalans a Santiago de Xile eren ja nombrosos. Les seves fàbriques havien obert ampla bretxa en el treball manipulador del país. Els seus magatzems i botigues n'havien enriquit a no pocs. Els obrers tampoc no escassejaven. Diversos intel·lectuals dedicats a la ploma o a les professions liberals es distingien a la ciutat, honrant amb la seva actuació tècnica el nom de Catalunya.
Va ser llavors quan d'un dels grups catalans que tenien, per diversos motius, tractes més o menys estrets, va sortir la idea feliç de constituir un centre comú, que, reunint a quants procedeixen del mateix origen i parlen la mateixa llengua, els unís en associació que fos nucli d'activitats en sentit patriòtic i alhora de distracció per als associats.
La idea es va escampar ràpidament. I en la tarda del 21 d'octubre de 1906 es reunien per primera vegada els organitzadors als salons del diari El Mercurio, la proposta del qual va ser acollida pels assistents amb gran entusiasme.
A l'acta de fundació es llegeixen les següents paraules:
"Considerant que la colònia catalana de Santiago és prou nombrosa, i comptant amb elements caracteritzats i de vàlua, es proposa la creació d'un centre català -que podria anomenar-se Centre Català- que tindrà per només objecte el reunir a tots els catalans sota un mateix sostre, amb la finalitat exclusiva de procurar-nos instrucció i cultura, alhora que la distracció moral que tot ser necessita, de manera que ens recordi les nobles tradicions de nostra estimades i enyorades terres. Romandrem allunyats de la política, sense odis ni exclusivismes per a ningú, respectant tota idea social o religiosa. En una paraula, volem que el naixent CENTRE CATALÀ sigui la casa familiar on tots puguem arrecerar-nos".
Una comissió organitzadora va ser nomenada, que havia de redactar els Estatuts.
La van compondre:
President: Francesc Bajas; Secretaris: Josep Costeis i Francesc Camplà; Tresorer: Josep Artigas; Vocals: Josep Castellà i Granja, Emili Aymamí, Francesc Basas, Francesc Gomis, Josep Masgrau, Pere Manaut, Josep Bellver i Pere Picó i Miró.
Es van adherir, ja al principi, més de 200 socis, d'entre els quals es va organitzar el primer Directori.
El van formar:
President: Josep Forteza; Vicepresident: Francesc Castanyer; Tresorer: Domènec Figueres; Bibliotecari: Francesc Gomis; Secretari: Carles Grau; Prosecretari: Pere Manaut; Vocals: Frederic Matas, Martí Alujas, Francesc Bajas, Josep Masgrau, Pere Picó i Miró, Esteve Basas, i uns altres socis com a vocals suplents.
Bibliografia
Història basada en “El Progreso Catalán en América”, Tom I - Xile, editat per Joaquín Blaya Alende el 1922, adaptada pel periodista Xavier Castellà.
Llibre de “Estatuts i Reglament Intern” del Centre Català de Santiago de Xile, 1906-1908.
Grimau, Sigfrid; Guansé, Domènec; Duarte, Pablo; “Centre Català de Santiago de Xile, Una Història Centenària (1906-2006)”.
Enllaços externs
Centre Català de Santiago de Xile
Joventut del Centre Català
Agrupació d’Empresaris d’Ascendència Catalana
Penya Barcelonista de Santiago