dijous, 31 de juliol del 2008
Ordinador
La Societat de la Informació ha provocat un gran impacte a les nostres vides. La paulatina incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha integrat al dia a dia "arfefactes" com ara l'ordinador o el mòbil, fent-los pràcticament imprescindibles.
Què us sembla si analitzem l'ordinador d'una manera amena i atractiva? Som-hi!
http://www.xtec.cat/~jrosell3/ordinador/
Llegir i escriure, quina aventura!
Picasso i el circ
dimecres, 30 de juliol del 2008
TICcionari (Diccionari de Tecnologies de la Informació i la Comunicació)
TICcionari és una iniciativa del projecte educatiu auladetecnologia.com que neix amb l'objectiu de ser una eina de suport per a la normalització i difusió del vocabulari en català que les TIC han incorporat a l'escola i alhora facilitar la integració d'aquestes a les diverses árees del currículum.
TICcionari permet treballar les Competències TIC a l'aula, en especial les competències bàsiques que fan referència a:
Adquirir la terminologia adequada a les TIC.
Utilitzar el vocabulari adient relacionat amb les TIC.
Mostrar interès per actualitzar els coneixements al voltant de les TIC.
http://www.xtec.cat/~jrosell3/ticcionari/#video
Filosofia i Història de la Ciència i de la Tècnica
L'art del segle XX a l'escola
dimarts, 29 de juliol del 2008
Asociación Escritores en Lingua Galega (Manifesto de Federación de Asociacións de Escritores "Galeusca")
FilòPolis
Un dia a l'aula d'Educació Infantil
Dibuix Tècnic (Batxillerat)
dilluns, 28 de juliol del 2008
Auladetecnologia.com
Passatemps en anglès (The Little Animal - Activity Centre)
Mirem Miró (Educació Infantil)
http://www.xtec.cat/~rmarti58/index2.htm
Departament de Filosofia
diumenge, 27 de juliol del 2008
El president del Consell Valencià de Cultura signa el "Manifiesto por la lengua común"
Font: El Punt, núm. 498 (20 de juliol de 2008)
Escola d'Atenes: qui diu què?
Dibuixos amagats (Sèries i taules de multiplicar)
Treballem i juguem amb el còmic
dissabte, 26 de juliol del 2008
Escola d'Atenes Moderna
Ajudem a escriure textos
Aulamèdia
http://www.aulamedia.org/08/indexmaig8.html
Miniunitats didàctiques d'Educació Visual i Plàstica (Secundària)
divendres, 25 de juliol del 2008
Miniunitats didàctiques d'Educació Visual i Plàstica (Primària)
Joc de memòria
Filòsof(e)s
Societat, ciutadania i famílies
dijous, 24 de juliol del 2008
Unitats didàctiques d'Educació Visual i Plàstica
La casa
Antropologia filosòfica
dimecres, 23 de juliol del 2008
Senderi (Educació en valors)
Parlament obert
El safareig
dimarts, 22 de juliol del 2008
Reconeixement del català a la Constitució francesa
L'assemblea i el senat s'han reunit a Versailles per aprovar definitivament la reforma constitucional
S'ha aprovat per un sol vot per sobre del mínim necessari
El parlament francès reunit en congrés a Versailles <http://www.chateauversailles.fr> ha aprovat aquesta tarda el paquet de reformes de la constitució proposades per Nicolas Sarkozy. Entre els punts que hi són continguts, hi ha la inclusió del reconeixement de les 'llengües regionals <http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2926723>', entre les quals hi ha el català, a l'article 75 <http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2933716>.
El text reformat ha rebut el vist-i-plau per 539 vots a favor i 357 en contra, de tal manera que s'han superat per tan sols un vot les tres cinquenes parts necessàries per aprovar el text.
En total eren convocats al congrés de Versailles 906 parlamentaris: 576 diputats i 330 senadors. El primer ministre francès, François Fillon <http://www.premier-ministre.gouv.fr> , ha obert la reunió a primera hora de la tarda amb una crida 'a la responsabilitat i la cohesió' i després han pujat a la tribuna els oradors dels grups de l'assemblea i del senat, que han explicat la seva posició respecte a la reforma.
El portaveu del Partit Radical d'Esquerra (PRE <http://www.planeteradicale.org/asp/index.asp >), el senador Jean-Michel Baylet, ha confirmat en la seva intervenció al congrés que la consigna del seu grup era votar favorablement a la reforma, fet que ha resultat decisiu per a l'aprovació final gràcies als quinze senadors dels quals disposa el PRE. Jacques Lang ha estat l'únic parlamentari socialista que ha votat a favor.
Publicitat: informar, persuadir, seduir...
El farmaceuticonline a les escoles (Col·legi de Farmacèutics de Barcelona)
Educació infantil: Llenguatge, Matemàtiques, Entorn Natural i Social, i Coneixement d'un mateix
dilluns, 21 de juliol del 2008
Cargols al pati
Parlament de Catalunya (Serveis per a la citadania)
Escola d'Atenes Contemporània
Toxicomanies
diumenge, 20 de juliol del 2008
Endevina, endevinalla
Classe sense fum (Programa d'educació per a la salut a l'escola)
Cap a una ciutadania global
Filosofia a través dels textos
dissabte, 19 de juliol del 2008
10 al·legories filosòfiques
Ensenya'm les dents
Vols jugar?
Educació en Drets Humans
divendres, 18 de juliol del 2008
La genètica a l'abast de tothom
http://lagenetica.cat/
Economia: enllaços i recursos
Fem història (Innovació Educativa sobre Ciutadania: migracions)
Aprendre els colors en anglès
dijous, 17 de juliol del 2008
Professor de català
No per amic –l’altruisme del qual se li suposava– l’assessorament i ajuda minvaren la qualitat; tot el contrari, en tot moment va demostrar que s’implicava en extrem, fins i tot deixant en darrer terme altres afers professionals, personals i familiars que el reclamaven.
Aquest amic, Josep Antoni Peiró –Josep per als acostats i Laudrup per a un altre grup reduït d’universitaris que iniciaren una entranyable relació a partir d’un equipet de futbol, “SIS-SAS”, de la Facultat de Filologia, que no han perdut la relació i que continuen reunint-se tots els anys per Nadal–, aquest amic, dic, també va fer un bloc (http://cat.bloctum.com/plerat2/), abans del meu, amb la finalitat d’ajudar i orientar el seu alumnat de l’Institut. El subtitula Professor de llengua.
L’ambigüitat està clarament resolta quan en començar la lectura hom s’adona de l’única i exclusiva llengua que hi fa servir.
A les companyes i companys que acabàrem Filologia Catalana a la Universitat de València, l’esdevenidor ens va propiciar poder exercir de professorat de llengua –de la nostra, la que estem escrivint i llegint, que és la que havíem estudiat i la que ens facultava per exercir legalment la docència–, però uns ens quedàrem pel País Valencià, i els altres trobaren treball a Catalunya o a Balears. Tanmateix, tots partíem de la mateixa disciplina i formació i l’exercírem en indrets diferents que administrativament reben un altre nom.
Però sembla que és polèmic –ací i de vegades allà– dir català, i ens veiem forçats, per pseudorespecte i per evitar ferir sensibilitats que ens titllen de radicalisme, a usar l’eufemisme “professor de llengua”. Com si no es pogués ésser professor de català, com a genèric, com es pot ésser de gallec o d’anglés.
I per què, si hem estudiat a València, no diguem valencià? Per la mateixa raó que les matemàtiques són les mateixes a aquesta comunitat i a Madrid, s’estudien on es vulga i sota el sistema polític de torn que corresponga en cada època, o que les ciències matemàtiques de les diferents modalitats de batxillerat no deixen d’ésser matemàtiques, com a genèric, amb el qualificatiu que matisa la varietat.
És molt fàcil, si hi ha predisposició a comprendre-ho, que sempre està en funció del nivell cultural: nosaltres podem moure’ns professionalment i exercir a tota la comunitat lingüística, i si només considerem valencià o balear, o alacantí, tortosí, mallorquí, lleidatà, barceloní, menorquí o eivissenc l’únic que aconseguim és excloure’ns de la realitat potencial que ens acredita la vàlua compartida.
La comunitat acadèmica encunya el terme “català” per al conjunt de la llengua, sense que siga privatiu de ningú. Que hi farem! Això no implica de renunciar cadascú al propi gentilici, però és clar que tampoc s’ha de promoure una lliça artificial que en comptes de perseguir l’essència del llenguatge, que és la comunicació, aconseguesca tot el contrari, la secessió entre germans culturals per uns prejudicis ideològics inqualificables que ens perjudiquen.
És per això que els professionals d’aquest ram som –i hem de fer pedagogia obertament perquè la gent ho sàpia– professors de català, que en el meu cas impartesc l’assignatura denominada legalment i legítima “valencià”, que, a més de les característiques comunes de l’especialitat, explique els trets diferencials de la varietat distintiva de la zona on treballe.
En la carrera se’ns instrueix per conéixer totes les variants de la llengua a més de la formal de referència escrita, en especial les diatòpiques, perquè després se’ns requereix impartir la corresponent a la destinació professional.
Bé, arribats a aquest punt per justificar l’ús que fem del concepte de la llengua que ens particularitza, cal que faça apologia de l’amic Josep –a qui dedique aquestes humils ratlles– per uns esdeveniments que ara vénen al cas.
Després d’uns anys –pocs– de no prioritzar el sistema d’accés al seu treball en l’administració pública, aquest any ha decidit que fos el definitiu i ha participat en les oposicions a la funció pública docent. Però ha opositat a Balears –on té esposa i una filla, Martina–, i a València –on té pares, germans i amics d’infantesa. I el mèrit és que ha guanyat ambdues oposicions: ja és funcionari de carrera doblement acreditat. És un “màquina” per aconseguir el que de veritat es proposa.
La vida l’ha portat a Ses Illes, i allà ha endegat un nou periple docent; el seu poble d’Alaquàs el troba a faltar, però hi és la terra on ha format la nova família, que inevitablement l’arrelarà a un país germà.
La llengua catalana es congratula per aquest èxit i tots ens alegrem i et felicitem per la gesta realitzada.
Servesca, doncs, aquest article per participar-li la nostra ENHORABONA –mai millor escrita amb majúscules– i el sincer reconeixement per la tasca ben feta, per la dedicació que hi posa i per la il·lusió que se li nota.
El seu alumnat demostrarà l’agraïment en els resultats, i serà el qui més se’n beneficiarà.
Els turmentats (John Connolly, Ed. Bromera)
Girs inesperats en la trama, fenòmens paranormals misteriosos i una dura passejada per les àrees més terribles de l’ànima humana caracteritzen la narració de Connolly, que, amb aquest nou cas del detectiu Parker, continua explotant el seu estil particular, que constitueix ja una autèntica renovació per al gènere policíac.
L'espai
Xauxa. Simulació de política fiscal
Treballareu en grup i, entre tots, superareu les diferents proves que es plantegin.
Mentre aneu superant les proves coneixereu, aprendreu l'economia xauxiana i, a partir d'ella, podreu entendre altres economies més complexes. L'avantatge que tindreu a Xauxa és que podreu fer de ministre, veureu les necessitats del país, formareu part del Consell de Ministres i aquesta, no ho dubteu, és la millor manera d'aprendre economia. Els ciutadans de Xauxa confien en vosaltres, no els decebeu.
dimecres, 16 de juliol del 2008
De tot cor (Andreu Martín, Ed. Bromera)
Economia i Organització d'Empreses
Ocells
http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/
L'art romànic a l'educació infantil
dimarts, 15 de juliol del 2008
Cita a la matinada (Àngels Moreno, Ed. Bromera)
Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Bancaixa 2007
Juli sempre ha volgut ser bomber. És la seua il·lusió, el seu somni. Per a aconseguir-ho s’ha preparat a consciència. Però què passaria si una mà allargada i fosca s’entestara a barrar-li el pas sistemàticament? L’obstinació del nostre protagonista, però, no té límits, i a un primer fracàs en les proves d’accés seguiran nous intents que el conduiran a una perillosa dinàmica d’estranyes cites a altes hores de la matinada les jornades prèvies als exàmens. La seua conducta anirà canviant-li el caràcter i la seua relació amb Coco, qui contempla impotent com consumeix la salut i la vida mateixa còmplice d’una xarxa mafiosa, de maniobres sospitoses de les quals no es pot alliberar.
Una novel·la d’intriga, d’amors agosarats i desamors, de confiances i traïcions, d’infidelitats i frustracions, basada en fets reals i guardonada amb el II Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Bancaixa.
TIC aula. Parvulari i cicle inicial
FisLab.net
Laboratori d'Economia
dilluns, 14 de juliol del 2008
Quasi la lluna (Alice Sebold, Ed. Bromera)
Helen acaba d’assassinar a sang freda la seva mare, una dona gran que patia demència senil. Aquesta novel·la punyent es desenvolupa al llarg de les 24 hores posteriors al crim espantós, i en aquest breu lapse Helen repassa la seva vida i s’enfronta de nou a les decisions que han marcat la seva trajectòria i que l’han conduïda sense remei aparent a aquest carreró sense sortida, sense sentit.
Quasi la lluna explora els lligams complexos entre mares i filles, esposes i amants; el significat de la devoció; el límit entre l’amor i l’odi, i la fina línia que ens separa dels nostres impulsos més profunds. És una història desafiadora, intensa i apassionant, escrita amb la fluïdesa i la fortalesa de veu que proporciona l’autora. Colpidora, inoblidable.
Cançons per als infants
La Unió Europea a l'escola
http://www.xtec.cat/escola/ueuropea/
Ambientech
diumenge, 13 de juliol del 2008
Sexualment (Núria Roca, Ed. Bromera)
Pròleg de Pablo Motos
Sexualment és un llibre de sexe en què es parla d’experiències sexuals. Tin-ho clar. Si busques una guia de sexualitat o de consellets pràctics per a adolescents, t’has equivocat de llibre.
De tota manera, vés a la caixa i compra’l, perquè si el lliges, t’entretindràs, et sorprendràs, et divertiràs i t’excitaràs. Núria reflexiona sobre el sexe i conta experiències que voldràs que t’ocórreguen, a tu. Tu deus saber amb qui!
La peixateria
Economia de mercat
Gràfics del temps
dissabte, 12 de juliol del 2008
Pell de pruna (Joan Olivares, Ed. Bromera)
Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida
Silveri és un jove conciliador, treballador, amb idees moderades i simpatitzant de les causes perdudes… un bon xic, en definitiva, que faria una vida normal si no fóra perquè el seu èxit extraordinari amb les dones el posa en més d’una situació compromesa i incòmoda. La incorporació de Silveri com a nou professor a l’institut no deixarà indiferents professores ni alumnes. Des del primer dia, les peripècies amoroses del protagonista es barrejaran indestriablement amb la seua vida laboral i desencadenaran una sèrie de situacions insòlites i divertides que trasbalsaran la rutina de la comunitat educativa.
Activitats de Microeconomia i Macroeconomia
divendres, 11 de juliol del 2008
El planeta i tu (Maria Josep Picó, Ed. Bromera)
Cultura Clàssica: Llatí i Grec
Caceres del tresor (Aula d'acollida, Primària i Secundària)
dijous, 10 de juliol del 2008
La festa de sant Cristòfol
El sant és habitualment representat com un gegant amb el nen Jesús assegut a la seva espatlla esquerra, i sostenint amb la mà dreta un arbre amb tot el brancatge que li fa de bastó.
Contra el vent (Fina Sasalderrey, Ed. Bromera)
Hi ha hagut massa coses que no han anat bé per a Andreu en els tres anys que ha passat a l’institut, on ni tan sols podia refugiar-se als serveis per a agafar alé.
SimSol (Les estacions astronòmiques. El camí diari del Sol aparent)
Recursos TIC per a les Ciències Socials
dimecres, 9 de juliol del 2008
El canvi climàtic a casa nostra (Maria Josep Picó, Ed. Bromera)
L’ascens del nivell de la Mediterrània destruirà les nostres platges; l’Albufera de València i el Delta de l’Ebre desapareixeran engolits per la mar; patirem més sequeres i incendis, i l’increment de les temperatures potser ens obligarà a viure en un estiu constant. Així veiem (i viurem) el canvi climàtic.
L’escalfament global genera una enorme preocupació, però també molts dubtes.
EVphorVIA (Llatí i Grec)
Recursos de Ciències de la Naturalesa
Cinescola (Història i cinema)
http://www.cinescola.info/
dimarts, 8 de juliol del 2008
Encara no m'estime (Jonathan Lethem, Ed. Bromera)
Vessant de sàtira i de sexe, Encara no m’estimes és una novel·la hilarant sobre les paradoxes de l’amor i de l’art i de com ser jove i sobreviure. Una paròdia divertida i afectuosa de l’escena de grups de rock alternatiu i de tot el gènere de la comèdia romàntica escrita amb confessada intenció provocadora per un escriptor suggeridor i inimitable.
Papallones del Berguedà
http://www.xtec.cat/~eescutia/index/index.htm
Labyrinthus (Portal del món clàssic)
Taller de Ciències Socials per a alumnat nouvingut
dilluns, 7 de juliol del 2008
Nacionalisme lingüístic (Entrevista a Juan Carlos Moreno Cabrera)
Per les particularitats que motiven la difusió dels continguts expressats en aquest bloc, la llengua vehicular és única i exclusivament la catalana; no obstant això, quan es fa referència a un text citat, i a d’altres matèries específiques en un altre idioma, es respecta la corresponent llengua, i només fem servir el català per presentar o introduir la matèria. Així doncs, com qualsevol text científic, la publicació citada aquí procura ésser respectuosa amb la llengua de producció original, i és per això que reproduïm l’entrevista següent com va ésser publicada en el seu mitjà.
Publico.es
ENTREVISTA A JUAN CARLOS MORENO CABRERA
"El castellano no está perseguido; ésa es una polémica ficticia"
A los que hablan de guerra al español, este catedrático de lingüística les dice lo contrario: que hay un nacionalismo castellanista excluyente
JUANMA ROMERO - Madrid - 21/04/2008
Lo que comienza justo aquí no es sólo Lingüística. Y, sin embargo, se hablará mucho de lengua. Hay más. Hay política. ¿Qué es si no la eterna disputa catalán-castellano?
Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956), catedrático de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid, quiere entrar en el debate. Pero para decir justo lo contrario de la tesis oficial. Para decir que, aunque no se reconozca, y muchos de sus colegas lo nieguen, existe un nacionalismo lingüístico “excluyente”. Que el Estado no acepta la verdadera diversidad de lenguas. Que no fomenta el plurilingüismo. Que el castellano no está perseguido en Catalunya, en Euskadi o en Galicia. Y lo expone en un libro duro, “comprometido”, El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva (Península), en la calle desde hace un mes.
Su postura choca con la ortodoxia.
Sí, lo sé. Pero no dejaré de defenderlo. Existe una ideología muy desarrollada, un nacionalismo lingüístico de Estado, aunque se esconda. El Estado ha presentado el español como la lengua de bien común, la de interés nacional, la superior, la que beneficia a todos y a todos nos hace iguales.
¿Un nacionalismo disfrazado?
Obvio. El Estado podría ser no nacionalista. Neutral con respecto a las lenguas. No es así: concibe y promociona al castellano como un valor cívico y por encima de las diferencias étnicas, de las identidades nacionales. Se dice que el español estándar, el de la Real Academia [RAE], es neutral, cuando no es más que el desarrollo de una variedad, del castellano. ¡Claro que está étnicamente determinado! Una prueba: la pronunciación del español culto coincide con el castellano de Madrid o Valladolid. La tesis de que hay una lengua supranacional, más rica y útil para la comunicación, es ideología. Ocurre lo mismo con el inglés o el francés.
¿No es natural que una variedad se imponga a las demás?
No, porque las lenguas tienden a diversificarse a medida que se expanden y se mezclan con otras. De ahí que un hablante de Cádiz sepa distinguir a uno de Sevilla. Los procesos de estandarización, en cambio, sí son artificiales. Y para ello hace falta un Estado unificado y una estructuración política y económica determinada. La creación del Estado moderno conlleva esa concepción unitaria de la lengua. Censuro por eso a los lingüistas que, sabiendo que es un proceso político, lo ocultan para justificar una lengua que venden como superior.
¿Pero por qué lo han hecho?
La Sociología de la Ciencia tiene más peso de lo que se cree. Los investigadores quieren recibir subvenciones, que sus resultados sean aceptados por la comunidad científica, no marginados. Si yo no tuviera puesto fijo, quizá no me habría atrevido, por supervivencia. Ahora soy más libre.
Quizá no veían esa conexión Lingüística-Política que señala.
¡Yo intento disociarlas! Hacer lo contrario que mis colegas, que las mezclan y no lo dicen. El motor que me lleva a escribir este libro sí es ideológico. Me opongo al imperialismo, al libre mercado… Pero no uso la política para hacer esa disección, sino sólo razonamientos lingüísticos.
¿No busca provocar?
No por mis palabras. Son las de todos los expertos que menciono. Mi libro es casi una antología de 300 pasajes de lingüistas como Menéndez Pidal, Manuel Alvar, Amado Alonso… Elijo textos significativos, duros, transparentes, donde se ve su ideología.
¿Cuándo y cómo se apuntala el nacionalismo castellano?
Comienza en el siglo XIII, cuando Alfonso X el Sabio opta por una variedad concreta como lengua literaria y de la administración. Ya es la elección del Estado. La preeminencia del castellano continúa y se afianza en el siglo XVIII. El proceso es doble: las élites dominantes procuran que su variedad sea la más poderosa y a la vez las clases populosas imitan esa forma de hablar porque es símbolo de prestigio. Las lenguas estatales no surgen, pues, por instituciones como la RAE. Éstas regimentan la variedad impuesta antes por razones políticas, económicas y demográficas.
Y Franco ayudó a esa supremacía.
El nacionalismo lingüístico cree que sólo hay una lengua en el Estado, la española, y ésa es la lengua nacional por antonomasia. Las otras son secundarias. Esa ideología existe antes y después del franquismo, no es exclusiva de él. La dictadura es sólo la manifestación más contundente de la lengua-nación, vehiculada en la escuela. ¿Por qué aún hoy escritores catalanes publican en castellano?
¿El pluralismo es una entelequia?
En las sociedades occidentales es muy difícil porque el sistema educativo no lo promueve. En algunas comunidades pequeñas, sí existe.
Su libro sale en medio de la furia por el conflicto lingüístico.
La pelea de intereses es política: la concepción monolingüe del Estado castellanista y la concepción plurilingüe que los catalanes tienen de España.
El PP o el partido de Rosa Díez ven persecución del castellano.
No, no es así. Cuando se intenta que el catalán ocupe en Catalunya espacios antes ocupados por el castellano, se entiende por persecución, algo absurdo y estúpido. Lo que se teme es la posibilidad, muy remota aún, de que el catalán sea la lengua dominante en Catalunya. ¿No sería eso lo normal, siendo cooficial?
¿La polémica es ficticia, pues?
Sí. Trasluce ese miedo sin fundamento. ¿Se va a perder el castellano, con 400 millones de hablantes?
Pero puede haber desigualdades. En oposiciones, por ejemplo.
Ése es un problema del monolingüe, no del bilingüe. Un catalán, un vasco o un gallego tiene derecho a que se le enseñe en su lengua materna en todo el Estado. Sí se garantiza lo contrario, que un madrileño pueda estudiar castellano en Catalunya. ¿No somos todos iguales?
"Apruebo las sanciones por no rotular en catalán si sirven para promover la lengua"
¿No es un paroxismo que se multe por no rotular en catalán?
Si las sanciones sirven para promover la lengua, las apruebo. Como socialista, y no del PSOE, soy partidario de pagar para bienes sociales.
Dice que no hay partidos de ámbito nacional plurilingües.
No. Sólo podría ser IU, pero la izquierda ha renunciado hace tiempo a esa consigna, como al derecho de autodeterminación, que respaldo.
¿Por qué, por miedo? En campaña se vio lo sensible del tema.
Depende de dónde. En Catalunya sí que es rentable el asunto, donde el PP no tiene nada que hacer.
Porque para la derecha es una de sus batallas ideológicas, ¿no?
Sí, concibe España como una única nación, indivisible, con una lengua nacional posible, el castellano.
No deja de ser sorprendente que usted, madrileño, defienda las tesis nacionalistas periféricas.
También yo tenía prejuicios, pero concluí, tras leer mucho y estudiar idiomas, que aquello que nos decían de lenguas más fáciles y aptas no tenía fundamento lingüístico, sino ideológico. Lo expuse en La dignidad e igualdad de las lenguas, en 2000. A partir de ahí seguí investigando y encontré más argumentos.
¿Sabe que le citan en foros nacionalistas e independentistas?
Sí, ellos lo agradecen mucho. Hasta ahora sólo les llegaba desde Madrid que su lengua no valía nada, y sí el castellano. Pero no lo he escrito para que me aplaudan. No soy dogmático y no descarto estar equivocado. Ésa es una actitud científica.
Un veí ple de sorpreses (Víctor Raga, Ed. Bromera)
Martí i Helena es colen en la terrassa del senyor Cantalombardi. Els agradaria veure les estreles a través del seu telescopi. Però el veí té un problema ben gran i l’han d’ajudar a resoldre’l. A canvi, el senyor Cantalombardi els ensenyarà els misteris meravellosos de l’Univers.
El Club de la Ciència. Nova sèrie per als alumnes de segon cicle de Primària que combina les aventures amb els temes de Coneixement del medi. Una divertida narració barrejada amb taules, curiositats i experiments per a aproximar la ciència d’una manera lúdica.
El web de les Ciències Socials
http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/index.htm
Intercanvis científics entre centres educatius
diumenge, 6 de juliol del 2008
El comte Karlstein (Philip Pullman, Ed. Bromera)
Al poble de Karlstein tothom es tanca amb pany i clau quan arriba la Nit d’Ànimes. Saben que, en aquesta data, el dimoni Zamiel apareix, famolenc de sang, per reclamar la seua presa. En aquesta ocasió, tanmateix, hi ha una diferència: el malvat comte Karlstein té un tracte terrible amb Zamiel i l’ha de complir. La vida de les seues nebodes, Lucy i Charlotte, està en perill. Sort que Hildi, una de les donzelles del castell, s’assabenta del pacte diabòlic i lluitarà per salvar-les. Però una cosa és segura: el Dimoni Caçador no torna mai al seu cau fosc sense haver satisfet les seues apetències.
Una extraordinària i original narració gòtica que barreja el terror amb el particular sentit de l’humor de l’autor, Philip Pullman, escriptor de gran prestigi creador de la popular trilogia La matèria obscura. En «Esfera» trobareu també la inquietant novel·la El rellotge mecànic i Lila i el secret dels focs, premi Atrapallibres.
Odissea: el retorn d'Ulisses
La escriptura i altres tecnologies de la paraula (Grafía - Proyecto Alfa)
dissabte, 5 de juliol del 2008
Sebastian Darke, príncep dels pirates (Philip Caveney, Ed. Bromera)
El bufó Sebastian Darke, el seu bufalop xerraire i el nan Cornelius posen rumb cap a una nova aventura, que tindrà com a punt de partida el bulliciós port de Ramalat.
Des d’allà salparan en un viatge perillós a la recerca del fabulós tresor perdut del rei dels pirates. En el seu periple hauran d’enfrontar-se a multitud d’obstacles com ara una poderosa bruixa amb un terrorífic secret, enèrgiques batalles navals, pirates i bèsties marines. Descobriran el tresor perdut? Viurà Sebastian per a contar l’aventura? Serà vençut Cornelius en el combat? I el més important: pararà Max, el bufalop, de queixar-se alguna vegada? Quina llauna!!!
En aquesta història repleta de bon humor, els protagonistes que vam conèixer a Sebastian Darke, Príncep dels Bufons, continuaran coneixent personatges estrambòtics que et faran riure sense parar.
Euclides Grec Politònic (Programari)
El Quixot als centres
divendres, 4 de juliol del 2008
Una mà freda en la boira (Alan Monroe-Finch, Ed. Bromera)
Centre de documentació i experimentació en ciències (CEDEC)
Mites, art i literatura
dijous, 3 de juliol del 2008
Quina canya de tisora (Mercé Viana, Ed. Bromera)
El món de la macro/micro fotografia
L'objectiu era doble: per un costat obtenir material amb què poder millorar la tasca docent quotidiana al nostre Institut i, per l'altre, posar a l'abast del nostre alumnat aquesta nova eina a fi i efecte de millorar la seva motivació i de fer-los descobrir un món nou, el món microscòpic.
Treballem amb fonts (TAF)
http://www.xtec.cat/~jfierro/tafportada.htm
Poesia a mitjana veu
dimecres, 2 de juliol del 2008
Marvin, l'enllustrador de sabates (Dolors Garcia i Cornellà, Ed. Bromera)
Formació de Catalunya (Constitució geològica i relleu)
Pla de Foment de la Lectura
dimarts, 1 de juliol del 2008
Clara no para (Braulio Llamero, Ed. Bromera)
Centre de recursos de la Franja de Ponent
http://www.franjadeponent.cat/recursos.htm
La baldufa
Un lloc on trobaràs continguts de Física accessibles per Internet.
Un entorn web que t'ajudarà tant a aprendre com a ensenyar la Física.
Un espai de col.laboració entre el professorat de Física