dijous, 31 de juliol del 2008

Ordinador

Proposta de treball per a la integració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el currículum

La Societat de la Informació ha provocat un gran impacte a les nostres vides. La paulatina incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha integrat al dia a dia "arfefactes" com ara l'ordinador o el mòbil, fent-los pràcticament imprescindibles.

Què us sembla si analitzem l'ordinador d'una manera amena i atractiva? Som-hi!

http://www.xtec.cat/~jrosell3/ordinador/

Llegir i escriure, quina aventura!

Un enfocament constructivista en el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.

Picasso i el circ

Projecte d'art d'infantil i primària a partir de la visita a la col·lecció Picasso i el circ al museu Picasso de Barcelona.

CEIP Fort Pienc (Barcelona)

Filoètica

Pàgines de material filosòfic i ètic per a la reflexió. L'autora invita a la reflexió ètica i filosòfica amb diversos materials: textos filosòfics, cançons, jocs de rol, dilemes...

dimecres, 30 de juliol del 2008

TICcionari (Diccionari de Tecnologies de la Informació i la Comunicació)

Diccionari de Tecnologies de la Informació i la Comunicació

TICcionari és una iniciativa del projecte educatiu auladetecnologia.com que neix amb l'objectiu de ser una eina de suport per a la normalització i difusió del vocabulari en català que les TIC han incorporat a l'escola i alhora facilitar la integració d'aquestes a les diverses árees del currículum.

TICcionari permet treballar les Competències TIC a l'aula, en especial les competències bàsiques que fan referència a:

Adquirir la terminologia adequada a les TIC.
Utilitzar el vocabulari adient relacionat amb les TIC.
Mostrar interès per actualitzar els coneixements al voltant de les TIC.

http://www.xtec.cat/~jrosell3/ticcionari/#video

Jocs de l'edu365

Jocs i entreteniments per a nenes i nens fins als 6 anys.

Filosofia i Història de la Ciència i de la Tècnica

Pàgines sobre la didàctica de la filosofia i la història de la ciència i de la tècnica; ciència, tecnologia i societat; pensament crític; ètica i ciències socials.

L'art del segle XX a l'escola

Propostes didàctiques per a treballar a l'àrea de llenguatge plàstic a educació infantil i a l'àrea de visual i plàstica a primària, tenint com a referent l'art del segle XX.

dimarts, 29 de juliol del 2008

Asociación Escritores en Lingua Galega (Manifesto de Federación de Asociacións de Escritores "Galeusca")

L'"Asociación de Escritores en Lingua Galega" ha elaborat un assenyat contamanifest que cal llegir per deixar en el lloc que correspon les llengües que el centralisme considera perifèriques, tot i la cooficialitat asimètrica que els atorga

Despois do 'Manifesto' lanzado por un grupo de iluminados españolistas e difundido e apoiado polo diario 'El Mundo' en contra das línguas propias de cada país en prol do castelán (encuberto como 'pola língua común', a súa, a nosa é o Galego) tócanos respostar!
A Asociación de Escritores en Lingua Galega, como integrante da Federación de Asociacións de Escritores 'Galeusca', da que tamén forman parte a Associació d'Escriptors en Llengua Catalana e a Euskal Idazleen Elkartea (Asociación de Escritores Vascos), emite a 11 de xullo o seguinte manifesto.

Perante o discurso pretendidamente homoxeneizador e centralista que subxace no "Manifiesto por la lengua común", a Federación de Asociacións de Escritores "Galeusca" quere deixar constancia do seguinte:
1. A realidade plurilingüe que conforma e dá existencia ao estado español, lonxe de ser entendida como unha "asimetría" ou deficiencia per se, está a reproducir de xeito transparente unha diversidade lingüística e cultural común á maioría dos estados que conforman a Europa plurilingüe.
2. O galego, o éuscaro e o catalán non son 'inventos' recentes senón linguas que foron normais nos seus territorios e sociedades respectivas durante centos de anos. A súa desnormalización, a súa perda de usos públicos, non se produciu de forma 'natural', senón, mesmamente, por invasión da lingua que se decretou como oficial do estado, sen consulta nin acordo previo.
3. O artigo 3 da Constitución española garante a presenza desa lingua común para todos os habitantes do estado, mediante a esixencia a toda a cidadanía do deber de coñecer o castelán. Toda a cidadanía de Galicia, Euskadi e os Países Cataláns asume na práctica esa esixencia, pois non hai persoa que non teña unha boa competencia en castelán, ora a teñan como primeira lingua, ora como segunda. Porén, respecto do galego, do éuscaro e do catalán a lexislación non prevé a obriga de seren coñecidos nos seus respectivos territorios, o que establece unha asimetría nos dereitos lingüísticos da cidadanía que quere exercer o dereito, que lles é recoñecido, a usalos.
4. O galego, éuscaro e catalán tamén son linguas oficiais nos seus territorios, que é o mesmo que dicir que son as linguas propias de aproximadamente o 40% da poboación do estado español. Estes códigos lingüísticos diferentes do castelán, lexítimos e nos que se recoñece o percorrido e expresividade dun pobo e dunha cultura, son instrumentos de comunicación igualmente "democrática", ferramentas de relación interpersoal útiles e necesarias para a sociedade que as sustenta.
5. O dereito ao uso público, en todas as instancias, da lingua propia está recoñecido en todas as lexislacións democráticas do mundo. No ámbito europeo cómpre lembrar a Carta Europea das Linguas Rexionais ou Minoritarias (aprobada e ratificada polo Estado español) ou a Declaración Universal de Dereitos Lingüísticos, aprobada coa unanimidade do Congreso dos Deputados.
6. A visión anuladora que da enriquecedora realidade plurilingüe española se transmite desde o "Manifiesto" leva a pensar na similitude coas teses da etapa franquista: un Estado, unha lingua, e, consecuentemente, a reforzar as formulacións diferenciadoras entre cidadáns de primeira e de segunda por razón de lingua. A competencia plurilingüe, tamén para os cidadáns españois nados en comunidades autónomas cunha única lingua oficial, sempre será unha chave que abra o mundo, que abra as fronteiras do respecto polo outro desde a interpretación dunha relación de equidade entre os seres humanos, independentemente do seu lugar de nacemento, de residencia e de lingua propia. Además, o "Manifiesto" parte dunha premisa que non se corresponde coa realidade, pois en ningún caso o castelán corre perigo ningún en todo o territorio do Estado.
7. A aprendizaxe de linguas, ademais da propia, sempre debe ser entendido en positivo e como sinónimo de enriquecemento do individuo, pois coa aprendizaxe plurilingüe estimúlase a expresividade e cognición das persoas. No caso de Galiza, Euskadi e os Países Cataláns é imprescindíbel que a poboación sexa competente nas dúas linguas oficiais, para que logo cadaquén poida decidir libremente se usa unha ou outra nos diferentes ámbitos e situacións. É dicir, a dobre competencia é imprescindible para garantir a liberdade lingüística.
8. Para garantir esa utilización libre das linguas precísanse medidas emanadas dunha política lingüística adecuada. É dicir, para garantir os dereitos constitucionais que temos tamén os falantes de catalán, éuscaro e galego precísanse políticas lingüísticas que creen as condicións para exercelos, tal e como ditou o Tribunal Constitucional na sentenza 337/1994 cando "avalaba un trato desigual, que non discriminatorio, para as dúas linguas oficiais en función do carácter propio dunha delas que fai preciso unha acción normalizadora que debe, necesariamente, implicar accións de apoio singularizado".
9. As políticas lingüísticas aplicadas ao ámbito educativo naschamadas comunidades bilingües teñen como obxectivo conseguiren que o alumnado acade unha boa competencia nas dúas linguas oficiais, independentemente de cal sexa a súa lingua familiar. Para acadar ese obxectivo, é preciso desenvolver planificacións lingüísticas que garantan a consecución dese obxectivo e que pasan, necesariamente, pola utilización vehicular maioritaria da lingua máis desfavorecida socialmente. E isto, en vez de ir contra a liberdade lingüística, é, precisamente, unha actuación imprescindible para garantir esa liberdade lingüística.
10. As escritoras e os escritores galegos, vascos e cataláns PROCLAMAMOS a nosa vontade de seguirmos a escribir nas nosas linguas e a contribuírmos ao proceso, inacabado, de normalización das nosas linguas, como dereito humano, democrático, pacífico ao que non imos renunciar. Repudiamos enerxicamente todos os intentos de EXCLUSIÓN que colegas escritores españois realizan das nosas linguas e lamentamos que, no canto de se preocuparen pola saúde do español en Puerto Rico, Costa Rica ou os Estados Unidos, se dediquen a combateren o máis próximo e asimetricamente discriminado.
Xullo de 2008

FilòPolis

Ètica i filosofia per a no iniciats. Recreant una ciutat amb espais com: passeig, plaça o àgora, barri nou, estadi, mercat..., l'autor exposa temes, presenta filòsofs i obre debats i competicions. Lúdica i interactivament, se'ns porta a pensar en qüestions d'ètica i filosofia.

Un dia a l'aula d'Educació Infantil

Treballs i activitats a l'aula dels més petits de l'escola: hàbits, racons, llenguatges...

Dibuix Tècnic (Batxillerat)

Exercicis de dibuix tècnic per al batxillerat classificats per blocs de continguts. Conté les solucions.

dilluns, 28 de juliol del 2008

Auladetecnologia.com

http://www.auladetecnologia.com/

Passatemps en anglès (The Little Animal - Activity Centre)

Des de la BBC es proposen passatemps, divertits contes i altres activitats amb simpàtics personatges.

Mirem Miró (Educació Infantil)

Webquest per als nens i nenes d'educació infantil de 3 a 6 anys.



http://www.xtec.cat/~rmarti58/index2.htm

Departament de Filosofia

Articles, programacions, apunts, exercicis, enllaços d'interès i recursos per a les matèries de filosofia. Mostra treballs de recerca.

diumenge, 27 de juliol del 2008

El president del Consell Valencià de Cultura signa el "Manifiesto por la lengua común"

Grisolía contra l’Estatut i la Llei d’ús
Article escrit per Francesc Esteve, tècnic lingüístic
Amb un desvergonyiment que retrata la qualitat del personatge, Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, no ha tingut el més mínim escrúpol de signar, sense dimitir, el “Manifiesto por la lengua común”, una proclama nacionalista radical espanyola que propugna retallar l’oficialitat i l’ús públic de les llengües diferents del castellà.
Grisolía és responsable d’una institució de la Generalitat Valenciana. Com a tal, hauria de saber que, si pretén impugnar o modificar les lleis que han estat aprovades per la mateixa Generalitat, l’única manera conseqüent de fer-ho és des de fora del seu càrrec: dimitint. No pot proposar la restricció dels nostres drets en l’Estatut valencià i la Llei d’Ús i Ensenyament i mantenir-se alhora en el paper d’àrbitre neutral d’una institució de la Generalitat. O fa de polític i actua des del joc de partits, o respecta escrupolosament l’article 2.3 de la Llei del Consell que presideix i que prescriu que el CVC ha de “garantir l’objectivitat i la independència que li són pròpies”. Pitjor encara: segons els articles 3 i 4 d’aquesta llei, Grisolía hauria de “vetlar per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals valencians” i actuar d’acord amb els “principis inspiradors de l’activitat del Consell Valencià de Cultura: a) El respecte als principis que inspiren la Constitució i l’Estatut d’Autonomia” i [...] d) El respecte al pluralisme cultural i lingüístic de la Comunitat Valenciana”.
Passant-se aquests preceptes per l’arc de triomf, Grisolía es permet promoure una restricció d’una llei (d’altra banda, tan moderada) com la d’Ús i Ensenyament del Valencià. Segons ell, ni tan sols la nostra llengua pròpia hauria de ser vehicle prioritari de l’ensenyament ni en la retolació ni en l’ús de les administracions: “las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc., en detrimento del castellano (y mucho menos se puede llamar a semejante atropello «normalización lingüística»”.
Amb una barra insuperable, Grisolía ataca com un “atropello” la tímida normalització lingüística disposada en l’article 6.2 de l’Estatut d’autonomia: “La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues llengües”. No sols això, sinó que també es permet decretar que ja s’han aconseguit tots els objectius de normalitat lingüística i, per tant, caldria abolir l’article 6.5 de l’Estatut (“S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”) i tota la Llei d’Ús. Ell pontifica: “Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que «las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección»” però ja “[se ha] cumplido sobradamente hoy tal objetivo”.
Finalment, també eliminaria l’article 6.7 de l’Estatut i quasi tota la Llei d’Ús: “Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una llengua o de l’altra”. L’argumentació és que, mentre que el castellà pot imposar-se arreu, res “no justifica decretar la lengua autonómica como vehículo exclusivo ni primordial de educación o de relaciones con la Administración pública”. Demana, doncs, que el català, el basc i el gallec no puguen utilitzar-se oficialment si no van acompanyats de traducció. Així, ni tan sols els noms dels carrers o dels edificis oficials podrien fer-se en aquestes llengües sense la corresponent traducció castellana: “La rotulación de los edificios oficiales y de las vías públicas, las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc., en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) [...] nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica”.
Aquest és el magnànim estatus lingüístic que Grisolía ens atorga graciosament. I amb ell també signen el mateix “manifiesto” altres càrrecs públics que cobren dels imposts de tots els valencians: Manuel Toharia, director del Museu de la Ciutat de les Arts i les Ciències; Rubén Moreno, director del Centre d'Investigació “Príncipe Felipe”; i Carlos Simón, responsable de les línies cel·lulars del mateix centre.
Nosaltres els paguem. Ells ens manen. I ara ja no els calen cauteles com les de la “Carta del Rey [Felip V] a los corregidores”, de 1717, en aplicació del Decret de Nova Planta: “Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. Ara ja no tenen cap problema que se’ls note el “cuidado”.

Font: El Punt, núm. 498 (20 de juliol de 2008)

Escola d'Atenes: qui diu què?

Partint del fresc de Rafael, l'Escola d'Atenes, es presenten conceptes o concepcions filosòfiques i es pregunta quins dels personatges els han tractat o defensat.

Dibuixos amagats (Sèries i taules de multiplicar)

Numeració, sèries i taules de multiplicar per a l'educació infantil i el cicle inicial de l'educació primària.

Treballem i juguem amb el còmic

Cronologia, història i aspectes tècnics sobre l'elaboració del còmic. Conté propostes didàctiques.
http://www.xtec.cat/~imagrans/

dissabte, 26 de juliol del 2008

Escola d'Atenes Moderna

Interactiu inspirat en el fresc l'Escola d'Atenes de Rafael i aplicat a pensadors moderns del Renaixement, Racionalisme, Empirisme, Il·lustració i Romanticisme.

Ajudem a escriure textos

Pautes, models i recursos per a la planificació, redacció i revisió de textos, i per ajudar a escriure a l'alumnat.

Aulamèdia

Espai d'estudis, reflexions i recursos sobre educació en comunicació. Adreçada al professorat d'infantil, primària i secundària.

http://www.aulamedia.org/08/indexmaig8.html

Miniunitats didàctiques d'Educació Visual i Plàstica (Secundària)

http://www.edu365.cat/eso/muds/visual/

divendres, 25 de juliol del 2008

Miniunitats didàctiques d'Educació Visual i Plàstica (Primària)

http://www.edu365.cat/primaria/muds/visual/

Joc de memòria

Un joc per posar a prova la memòria. Ofereix diferents nivells de dificultat: de 6 a 18 parelles.

Filòsof(e)s

Eina de consulta i treball a l'aula que conté recursos de filosofia de batxillerat per a l'alumnat i el professorat.

Societat, ciutadania i famílies

Els drets i els deures dels ciutadans i les iniciatives de la xarxa associativa i de les comunitats religioses s'exposen en aquest capítol, que també ofereix una guia per als col·lectius amb necessitats especials (joves, dones, immigrants, gent gran, etc.).

dijous, 24 de juliol del 2008

Unitats didàctiques d'Educació Visual i Plàstica

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/plastica/index.htm

La casa

Composició d'escenaris de la casa per treballar diferents vocabularis: la cuina, la sala d'estar, la cambra de bany, l'habitació i el jardí.

Ciutadania (Educ@lia)

Antropologia filosòfica

Textos, apunts i activitats per a un estudi de l'antropologia des de la perspectiva filosòfica.

dimecres, 23 de juliol del 2008

Senderi (Educació en valors)

La xarxa Senderi, formada per diferents institucions, promou l'educació en valors. Conté articles d'opinió, documents, experiències didàctiques i recursos.

Parlament obert

Espai de reflexió sobre les potencialitats i els límits dels espais virtuals de participació pública.

FiloXarxa

Materials de filosofia adreçats al professorat de secundària i als estudiants de batxillerat. Conté textos filosòfics, cites, exemples...

El safareig

Espai de comunicació i d'intercanvi social que té coma protagonistes els infants i la natura. Conté propostes educatives.

dimarts, 22 de juliol del 2008

Reconeixement del català a la Constitució francesa

Ahir dilluns, 21 de juliol de 2008, el parlament francès va aprovar el reconeixement del català a la Constitució


L'assemblea i el senat s'han reunit a Versailles per aprovar definitivament la reforma constitucional

S'ha aprovat per un sol vot per sobre del mínim necessari

El parlament francès reunit en congrés a Versailles <http://www.chateauversailles.fr> ha aprovat aquesta tarda el paquet de reformes de la constitució proposades per Nicolas Sarkozy. Entre els punts que hi són continguts, hi ha la inclusió del reconeixement de les 'llengües regionals <http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2926723>', entre les quals hi ha el català, a l'article 75 <http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2933716>.

El text reformat ha rebut el vist-i-plau per 539 vots a favor i 357 en contra, de tal manera que s'han superat per tan sols un vot les tres cinquenes parts necessàries per aprovar el text.

En total eren convocats al congrés de Versailles 906 parlamentaris: 576 diputats i 330 senadors. El primer ministre francès, François Fillon <http://www.premier-ministre.gouv.fr> , ha obert la reunió a primera hora de la tarda amb una crida 'a la responsabilitat i la cohesió' i després han pujat a la tribuna els oradors dels grups de l'assemblea i del senat, que han explicat la seva posició respecte a la reforma.

El portaveu del Partit Radical d'Esquerra (PRE <http://www.planeteradicale.org/asp/index.asp >), el senador Jean-Michel Baylet, ha confirmat en la seva intervenció al congrés que la consigna del seu grup era votar favorablement a la reforma, fet que ha resultat decisiu per a l'aprovació final gràcies als quinze senadors dels quals disposa el PRE. Jacques Lang ha estat l'únic parlamentari socialista que ha votat a favor.

Publicitat: informar, persuadir, seduir...

Exploració interactiva sobre la publicitat, des d'una perspectiva social i ètica: itinerari temàtic amb preguntes o qüestions a solucionar.

El farmaceuticonline a les escoles (Col·legi de Farmacèutics de Barcelona)

Unitats didàctiques multimèdia amb informacions, consells i jocs sobre diferents temes relacionats amb la salut per a edats compreses entre els 6 i els 16 anys.

Educació infantil: Llenguatge, Matemàtiques, Entorn Natural i Social, i Coneixement d'un mateix

Continguts de diferents àrees de l'educació infantil: llenguatge, matemàtiques, entorn natural i social, i coneixement d'un mateix.

dilluns, 21 de juliol del 2008

Cargols al pati

Projecte interdisciplinar per incitar la descoberta de l'entorn natural proper per tal de despertar l'interès pels elements del marc natural.

Parlament de Catalunya (Serveis per a la citadania)

Portal dels serveis educatius del Parlament que conté recursos didàctics i informacions adreçats als centres i per a la ciutadania en general. Conté versions en català de diferents documents normatius.

Escola d'Atenes Contemporània

Interactiu inspirat en el fresc l'Escola d'Atenes de Rafael i aplicat a pensadors contemporanis del segle XIX fins a l'actualitat.

Toxicomanies

Informacions sobre diferents tipus de substàncies tòxiques: tabac, alcohol, cocaïna...

diumenge, 20 de juliol del 2008

Endevina, endevinalla

Endevinalles compostes per una animació Flash i un text realitzades a la II Jornada Tècnica La fotografia digital a l'aula.

Classe sense fum (Programa d'educació per a la salut a l'escola)

Programa europeu adreçat a l'alumnat de 1r i 2n d'ESO per estimular la prevenció del tabaquisme.

Cap a una ciutadania global

Projecte d'Intermón Oxfam que té com a objectiu promoure una transformació progressiva en els valors, actituds i comportaments de l'alumnat.

Filosofia a través dels textos

Estudi de la filosofia i de la seva història a través dels textos. Conté enllaços d'interès i exemples de proves PAU.

dissabte, 19 de juliol del 2008

10 al·legories filosòfiques

Faules, il·lustracions o metàfores, de diferents llocs i temps, que expressen idees filosòfiques tot estimulant el pensament.

Ensenya'm les dents

Senzills jocs interactius per als més petits relacionats amb la cura de les dents.

Vols jugar?

Jocs de diferents àrees per treballar amb els nens i les nenes de segon cicle d'educació infantil.

Educació en Drets Humans

Grup d'educació d'Amnistia Internacional que proporciona recursos, propostes didàctiques i enllaços d'interès. Inclou WebQuests sobre els drets humans.

divendres, 18 de juliol del 2008

La genètica a l'abast de tothom

Web divulgativa de genètica humana on es recullen els grans avanços científics com el descobriment i la seqüenciació del genoma humà. Conté animacions.

http://lagenetica.cat/

Economia: enllaços i recursos

Extens recull d'enllaços per a la matèria d'economia: premsa econòmica, sindicats i patronal, entitats financeres, bancs...

Fem història (Innovació Educativa sobre Ciutadania: migracions)

Crèdit variable sobre migracions fet per l'alumnat de 2n d'ESO de l'IES Celestí Bellera, emmarcat en el projecte d'innovació educativa sobre Ciutadania en l'apartat de treball amb fonts orals.

Aprendre els colors en anglès

Un joc en anglès per explorar i aprendre els colors amb els més petits.

dijous, 17 de juliol del 2008

Professor de català

Quan aquest bloc començà amb les primeres provatures, va ésser un company de llicenciatura, i amic enyorat, qui m’encoratjà i posà a la meua disposició les seues capacitats en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a l’àmbit educatiu.

No per amic –l’altruisme del qual se li suposava– l’assessorament i ajuda minvaren la qualitat; tot el contrari, en tot moment va demostrar que s’implicava en extrem, fins i tot deixant en darrer terme altres afers professionals, personals i familiars que el reclamaven.

Aquest amic, Josep Antoni Peiró –Josep per als acostats i Laudrup per a un altre grup reduït d’universitaris que iniciaren una entranyable relació a partir d’un equipet de futbol, “SIS-SAS”, de la Facultat de Filologia, que no han perdut la relació i que continuen reunint-se tots els anys per Nadal–, aquest amic, dic, també va fer un bloc (http://cat.bloctum.com/plerat2/), abans del meu, amb la finalitat d’ajudar i orientar el seu alumnat de l’Institut. El subtitula Professor de llengua.

L’ambigüitat està clarament resolta quan en començar la lectura hom s’adona de l’única i exclusiva llengua que hi fa servir.

A les companyes i companys que acabàrem Filologia Catalana a la Universitat de València, l’esdevenidor ens va propiciar poder exercir de professorat de llengua –de la nostra, la que estem escrivint i llegint, que és la que havíem estudiat i la que ens facultava per exercir legalment la docència–, però uns ens quedàrem pel País Valencià, i els altres trobaren treball a Catalunya o a Balears. Tanmateix, tots partíem de la mateixa disciplina i formació i l’exercírem en indrets diferents que administrativament reben un altre nom.

Però sembla que és polèmic –ací i de vegades allà– dir català, i ens veiem forçats, per pseudorespecte i per evitar ferir sensibilitats que ens titllen de radicalisme, a usar l’eufemisme “professor de llengua”. Com si no es pogués ésser professor de català, com a genèric, com es pot ésser de gallec o d’anglés.

I per què, si hem estudiat a València, no diguem valencià? Per la mateixa raó que les matemàtiques són les mateixes a aquesta comunitat i a Madrid, s’estudien on es vulga i sota el sistema polític de torn que corresponga en cada època, o que les ciències matemàtiques de les diferents modalitats de batxillerat no deixen d’ésser matemàtiques, com a genèric, amb el qualificatiu que matisa la varietat.

És molt fàcil, si hi ha predisposició a comprendre-ho, que sempre està en funció del nivell cultural: nosaltres podem moure’ns professionalment i exercir a tota la comunitat lingüística, i si només considerem valencià o balear, o alacantí, tortosí, mallorquí, lleidatà, barceloní, menorquí o eivissenc l’únic que aconseguim és excloure’ns de la realitat potencial que ens acredita la vàlua compartida.

La comunitat acadèmica encunya el terme “català” per al conjunt de la llengua, sense que siga privatiu de ningú. Que hi farem! Això no implica de renunciar cadascú al propi gentilici, però és clar que tampoc s’ha de promoure una lliça artificial que en comptes de perseguir l’essència del llenguatge, que és la comunicació, aconseguesca tot el contrari, la secessió entre germans culturals per uns prejudicis ideològics inqualificables que ens perjudiquen.

És per això que els professionals d’aquest ram som –i hem de fer pedagogia obertament perquè la gent ho sàpia– professors de català, que en el meu cas impartesc l’assignatura denominada legalment i legítima “valencià”, que, a més de les característiques comunes de l’especialitat, explique els trets diferencials de la varietat distintiva de la zona on treballe.

En la carrera se’ns instrueix per conéixer totes les variants de la llengua a més de la formal de referència escrita, en especial les diatòpiques, perquè després se’ns requereix impartir la corresponent a la destinació professional.

Bé, arribats a aquest punt per justificar l’ús que fem del concepte de la llengua que ens particularitza, cal que faça apologia de l’amic Josep –a qui dedique aquestes humils ratlles– per uns esdeveniments que ara vénen al cas.

Després d’uns anys –pocs– de no prioritzar el sistema d’accés al seu treball en l’administració pública, aquest any ha decidit que fos el definitiu i ha participat en les oposicions a la funció pública docent. Però ha opositat a Balears –on té esposa i una filla, Martina–, i a València –on té pares, germans i amics d’infantesa. I el mèrit és que ha guanyat ambdues oposicions: ja és funcionari de carrera doblement acreditat. És un “màquina” per aconseguir el que de veritat es proposa.

La vida l’ha portat a Ses Illes, i allà ha endegat un nou periple docent; el seu poble d’Alaquàs el troba a faltar, però hi és la terra on ha format la nova família, que inevitablement l’arrelarà a un país germà.

La llengua catalana es congratula per aquest èxit i tots ens alegrem i et felicitem per la gesta realitzada.

Servesca, doncs, aquest article per participar-li la nostra ENHORABONA –mai millor escrita amb majúscules– i el sincer reconeixement per la tasca ben feta, per la dedicació que hi posa i per la il·lusió que se li nota.

El seu alumnat demostrarà l’agraïment en els resultats, i serà el qui més se’n beneficiarà.

Els turmentats (John Connolly, Ed. Bromera)

Remoure un passat fosc provoca que els esperits turmentats clamen venjança. El famós detectiu Charlie Parker, ara, per primera vegada, en la nostra llengua


Daniel Clay, prestigiós psiquiatre infan­til, va desaparèixer entre rumors insistents d’abusos sexuals als nens que atenia. Cinc anys després dels fets, quan ja l’han donat per mort, la seva filla Rebecca rep la visita inquietant d’algú que no creu la versió oficial: Frank Merrick, obsessionat per descobrir la veritat sobre la desaparició de la seva pròpia filla. Rebecca contracta el detectiu Charlie Parker per protegir-se de Merrick. En el curs de la investigació, obstaculitzada per persones interessades a silenciar els fets, Parker provocarà l’aparició de forces misterioses, uns éssers turmentats que ja no podrà aturar.


Girs inesperats en la trama, fenòmens paranormals misteriosos i una dura passejada per les àrees més terribles de l’ànima humana caracteritzen la narració de Connolly, que, amb aquest nou cas del detectiu Parker, continua explotant el seu estil particular, que constitueix ja una autèntica renovació per al gènere policíac.

L'espai

Un lloc per parlar, investigar, jugar i aprendre de l'espai i l'univers amb els més petits.

Xauxa. Simulació de política fiscal

Xauxa és un petit país imaginari. El seu govern, que és escollit democràticament, presenta cada any un projecte de pressupostos al Parlament; allà es discuteixen i s'aproven els impostos que es cobraran i, també, els quartos que es destinen a les despeses públiques (el quarto és la moneda oficial de Xauxa).

Treballareu en grup i, entre tots, superareu les diferents proves que es plantegin.

Mentre aneu superant les proves coneixereu, aprendreu l'economia xauxiana i, a partir d'ella, podreu entendre altres economies més complexes. L'avantatge que tindreu a Xauxa és que podreu fer de ministre, veureu les necessitats del país, formareu part del Consell de Ministres i aquesta, no ho dubteu, és la millor manera d'aprendre economia. Els ciutadans de Xauxa confien en vosaltres, no els decebeu.

dimecres, 16 de juliol del 2008

De tot cor (Andreu Martín, Ed. Bromera)

El color sang taca la premsa rosa: un cadàver, un assassí, i molts sospitosos. Una ficció que, per moments, esdevé pura realitat

Economia i Organització d'Empreses

Programacions, exercicis, llibres de text i qüestions aparegudes a les PAU en matèria d'economia i economia i organització d'empreses.

Ocells

Pàgines informatives dels ocells més comuns de Catalunya. Es pot escoltar el seu cant i jugar amb un JClic.

http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/

L'art romànic a l'educació infantil

Recull del projecte "L'art romànic" realitzat per nens i nenes de P5 a partir de l'activitat del MNAC So i Color.

dimarts, 15 de juliol del 2008

Cita a la matinada (Àngels Moreno, Ed. Bromera)

Amors agosarats i desamors, infidelitats i frustracions en una novel·la plena d’intriga al voltant de la corrupció en el sistema d’oposicions

Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Bancaixa 2007

Juli sempre ha volgut ser bomber. És la seua il·lusió, el seu somni. Per a aconseguir-ho s’ha preparat a consciència. Però què passaria si una mà allargada i fosca s’entestara a barrar-li el pas sistemàticament? L’obstinació del nostre protagonista, però, no té límits, i a un primer fracàs en les proves d’accés seguiran nous intents que el conduiran a una perillosa dinàmica d’estranyes cites a altes hores de la matinada les jornades prèvies als exàmens. La seua conducta anirà canviant-li el caràcter i la seua relació amb Coco, qui contempla impotent com consumeix la salut i la vida mateixa còmplice d’una xarxa mafiosa, de maniobres sospitoses de les quals no es pot alliberar.

Una novel·la d’intriga, d’amors agosarats i desamors, de confiances i traïcions, d’infidelitats i frustracions, basada en fets reals i guardonada amb el II Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Bancaixa.

TIC aula. Parvulari i cicle inicial

Orientacions i recursos per a la integració de les TIC en els processos d'ensenyament-aprenentatge a les aules de parvulari i de cicle inicial.

FisLab.net

Laboratori Virtual de Física (Física Laboratori per internet) pensat especialment per a professorat i alumnes de Física de batxillerat. Tot i això pot ser de gran utilitat també per a l'etapa educativa d'ESO i també en el primer curs dels estudis universitaris científics i tecnològics.



Laboratori d'Economia

Laboratori virtual per a estudiants de batxillerat amb la simulació d'un model de creixement econòmic.

dilluns, 14 de juliol del 2008

Quasi la lluna (Alice Sebold, Ed. Bromera)

Una novel·la desafiadora, commovedora, sorprenent i apassionant escrita amb la força d’una de les autores més destacades del panorama internacional

Helen acaba d’assassinar a sang freda la seva mare, una dona gran que patia demència senil. Aquesta novel·la punyent es desenvolupa al llarg de les 24 hores posteriors al crim espantós, i en aquest breu lapse Helen repassa la seva vida i s’enfronta de nou a les decisions que han marcat la seva trajectòria i que l’han conduïda sense remei aparent a aquest carreró sense sortida, sense sentit.

Quasi la lluna explora els lligams complexos entre mares i filles, esposes i amants; el significat de la devoció; el límit entre l’amor i l’odi, i la fina línia que ens separa dels nostres impulsos més profunds. És una història desafiadora, intensa i apassionant, escrita amb la fluïdesa i la fortalesa de veu que proporciona l’autora. Colpidora, inoblidable.

Cançons per als infants

Lletres i audicions de cançons per als més petits: cançons de falda, de bressol, d'animals, d'oficis, de dansa i joc...

La Unió Europea a l'escola

Materials, orientacions i activitats a l'aula per a un coneixement profund de la realitat europea.

http://www.xtec.cat/escola/ueuropea/

Ambientech

Portal de ciències, tecnologia i medi ambient per a l'ESO i Batxillerat. Conté activitats interactives sobre l'aigua, l'energia, la societat...

diumenge, 13 de juliol del 2008

Sexualment (Núria Roca, Ed. Bromera)

La popular presentadora Núria Roca parla de sexe, sense embuts i amb molt d’humor. Un llibre per a divertir-se sol o acompanyat
Un llibre per a passar-ho bé a soles... o en companyia

Pròleg de Pablo Motos

Sexualment és un llibre de sexe en què es parla d’experiències sexuals. Tin-ho clar. Si busques una guia de sexualitat o de consellets pràctics per a adolescents, t’has equivocat de llibre.

De tota manera, vés a la caixa i compra’l, perquè si el lliges, t’entretindràs, et sorprendràs, et divertiràs i t’excitaràs. Núria reflexiona sobre el sexe i conta experiències que voldràs que t’ocórreguen, a tu. Tu deus saber amb qui!

La peixateria

Completa web per conèixer el món dels peixos. Conté descripcions, activitats didàctiques, pràctiques, exercicis interactius...

Economia de mercat

Materials diversos per a la classe d'economia: tesis doctorals, diccionari, explicacions multi-mèdia, textos, biografies...

Gràfics del temps

Activitat experimental desenvolupada a P4 amb l'objectiu que l'alumnat es familiaritzi amb les gràfiques en un nivell molt bàsic.

dissabte, 12 de juliol del 2008

Pell de pruna (Joan Olivares, Ed. Bromera)

Una obra plena de sexe, humor i ironia protagonitzada per Silveri, un professor de Secundària que sucumbeix a la sensualitat del seu nou lloc de treball

Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida

Silveri és un jove conciliador, treballador, amb idees moderades i simpatitzant de les causes perdudes… un bon xic, en definitiva, que faria una vida normal si no fóra perquè el seu èxit extraordinari amb les dones el posa en més d’una situació compromesa i incòmoda. La incorporació de Silveri com a nou professor a l’institut no deixarà indiferents professores ni alumnes. Des del primer dia, les peripècies amoroses del protagonista es barrejaran indestriablement amb la seua vida laboral i desencadenaran una sèrie de situacions insòlites i divertides que trasbalsaran la rutina de la comunitat educativa.

Recursos de Física i Química

http://www.rrfisica.cat/

Activitats de Microeconomia i Macroeconomia

Activitats, relacions de conceptes i tests d'autoavaluació d'economia i organització d'empresa, microeconomia i macroeconomia.


Viatge virtual per les Ciències Socials

http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/

divendres, 11 de juliol del 2008

El planeta i tu (Maria Josep Picó, Ed. Bromera)

Idees pràctiques per a cuidar el medi ambient


Mitjançant consells senzills i directes, aquesta guia pràctica ens mostra accions bàsiques, a l’abast de tots, per a lluitar contra el canvi climàtic.


Saps quanta energia i quanta aigua s’ha consumit per a produir els pantalons que portes o la quantitat de quilòmetres que han recorregut els kiwis que menges abans d’arribar al supermercat? El futur del planeta és a les teues mans i en aquest llibre trobaràs una guia completa d’idees per a protegir el medi ambient a casa, a classe o a l’hora de comprar. Triar un estil de vida més respectuós amb l’entorn no implica cap sacrifici; ben al contrari, és una aventura apassionant. Descobreix-ne els avantatges.

Cultura Clàssica: Llatí i Grec

Pàgines de Cultura Clàssica de l'IES Gabriel Ferrater. Conté informacions sobre crèdits i matèries, animacions, enllaços...

Caceres del tresor (Aula d'acollida, Primària i Secundària)

Recull d'activitats didàctiques que integren les noves tecnologies en el currículum. Es basen en la formulació de preguntes i en adreces web on trobar la resposta.

Un minut de ciència

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/minut_de_ciencia/index.htm#

dijous, 10 de juliol del 2008

La festa de sant Cristòfol

Sant Cristòfol és conegut fonamentalment, en l'actualitat, com a patró dels automobilistes i protector de tots els qui viatgen. Aquesta és, però, una atribució força contemporània.

Segons la tradició cristiana, sant Cristòfol era un gegant que ajudava als viatgers a travessar un riu. Una nit, ajudà a travessar un nen i es veié en grans dificultats per aconseguir-ho.

El sant és habitualment representat com un gegant amb el nen Jesús assegut a la seva espatlla esquerra, i sostenint amb la mà dreta un arbre amb tot el brancatge que li fa de bastó.

La vinculació del sant a l'aigua, arreu de Catalunya, el situa com un dels protectors d'aquells que s'hi han de moure, sobretot al mar. Un costum prou generalitzat era començar la temporada de banys el dia 10 de juliol, perquè això assegurava la protecció del sant contra el perill d'ofergament, especialment si s'entrava a l'aigua al punt del migdia. Però també hi ha pobles on es creia que el dia de Sant Cristòfol sempre s'ofegava algú, com una mena de tribut que el mar es reclamava.

La festa comptava també amb el seu costumari en les poblacions d'interior. Amb pràctiques com tirar nou palets o còdols a l'aigua d'un riu, tot resant una oració, o –tal com succeeix per Sant Joan– remullar la gent que passa pels carrers. O anar-se a banyar al riu, travessar riuets i torrents amb els peus descalços, sobretot les mares amb els fills en braços, com a pràctica curativa.

Contra el vent (Fina Sasalderrey, Ed. Bromera)

Andreu té problemes a casa i a classe. Per Internet coneixerà una jove de la seua edat, en qui trobarà l’amistat vertadera, que l’ajuda a superar-ho tot

Hi ha hagut massa coses que no han anat bé per a Andreu en els tres anys que ha passat a l’institut, on ni tan sols podia refugiar-se als serveis per a agafar alé.

Els descansos estaven dominats per Hèctor i Raül, dos pinxos clandestins que els feien la vida impossible, a ell i a la seua companya Halima.

Afortunadament, a casa, on també es vivien temps difícils, pot superar els seus problemes en fer-se càrrec dels ocells del seu avi i parlant pel xat amb la Coloma, una amiga cibernètica que l’ajuda a descobrir que paga la pena confiar en la gent.

SimSol (Les estacions astronòmiques. El camí diari del Sol aparent)

SimSol és una eina amb la que els alumnes poden "observar" la translació de la Terra i "veure" els seus efectes segons la Latitud de l'observador, pel que fa a les estacions astronòmiques, a la durada de les hores diürnes i nocturnes i a l'altura del sol aparent al migdia.

Tot i que està adaptat al nivell de primera etapa de l'ESO, SimSol és perfectament vàlid per refrescar conceptes sobre el sistema Sol-Terra en nivells d'estudi superiors.

Recursos TIC per a les Ciències Socials

Directori de recursos TIC organitzat segons els continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals del currículum de Ciències Socials de l'ESO: Geografia i Història.

dimecres, 9 de juliol del 2008

El canvi climàtic a casa nostra (Maria Josep Picó, Ed. Bromera)

Com afectarà el canvi climàtic al nostre territori? Una anàlisi periodística d’aquest fenomen més enllà dels tòpics amb que sol abordar-se

L’ascens del nivell de la Mediterrània destruirà les nostres platges; l’Albufera de València i el Delta de l’Ebre desapareixeran engolits per la mar; patirem més sequeres i incendis, i l’increment de les temperatures potser ens obligarà a viure en un estiu constant. Així veiem (i viurem) el canvi climàtic.
Però els efectes de l’augment de la temperatura a la Terra són incerts. El futur dependrà del l’ús que fem ara de l’energia, del territori i dels recursos hídrics, perquè el consum abusiu d’aquests agreuja els desequilibris ambientals.

L’escalfament global genera una enorme preocupació, però també molts dubtes.
En aquesta obra abordem les claus bàsiques d’aquest fenomen en l’àmbit de l’arc mediterrani. I no només parlarem de meteorologia i de l’evolució dels gasos d’efecte hivernacle, sinó que també analitzarem les activitats humanes que, a casa nostra, ja estan generant autèntiques modificacions del clima que ens afecten en el dia a dia.

EVphorVIA (Llatí i Grec)

Exercicis interactius de cultura classica: llatí i grec. Conté enllaços sobre didàctica, a museus, a recursos didàctics i a temes específics.

Recursos de Ciències de la Naturalesa

Materials i recursos pera l'ensenyament i per al'aprenentatge de les ciències de la naturalesa.

Cinescola (Història i cinema)

Cinescola presenta recursos per treballar a l'aula pel·lícules d'interès educatiu.

http://www.cinescola.info/

dimarts, 8 de juliol del 2008

Encara no m'estime (Jonathan Lethem, Ed. Bromera)

Desbordant de sàtira, de música i de sexe, aquesta obra és una paròdia divertida i afectuosa dels grups de rock alternatiu
Una ciutat, Los Angeles. Uns joves en la trentena, plens de dubtes. Una banda de música sense nom i sense idees. Un cangur segrestat i una cançó d’èxit inesperat. Qui no s’ha sentit perdut i necessita queixar-se a algú?

Vessant de sàtira i de sexe, Encara no m’estimes és una novel·la hilarant sobre les paradoxes de l’amor i de l’art i de com ser jove i sobreviure. Una paròdia divertida i afectuosa de l’escena de grups de rock alternatiu i de tot el gènere de la comèdia romàntica escrita amb confessada intenció provocadora per un escriptor suggeridor i inimitable.

Papallones del Berguedà

Espai per conèixer les papallones diürnes del Berguedà, i activitats per aprofundir en el seu coneixement.

http://www.xtec.cat/~eescutia/index/index.htm

Labyrinthus (Portal del món clàssic)

Portal del món clàssic adreçat a estudiants i professorat de secundària interessats en la civilització grecoromana.

Taller de Ciències Socials per a alumnat nouvingut

Unitats on es desenvolupen temes amb contingut del currículum de geografia adaptats per a l'alumnat nouvingut. Conté activitats i solucionari.

dilluns, 7 de juliol del 2008

Nacionalisme lingüístic (Entrevista a Juan Carlos Moreno Cabrera)

En una llarga conversa amb els professors Narcís Garolera i Francesc Vallverdú, referents d’anteriors estudis literaris i sociolingüístics meus, i amb Pere Verdaguer, Albert Corominas i Josep Maria López Llaví, mentre sopàvem després d’una conferència que impartiren a l’Ateneu Barcelonès, el passat 2 de juliol de 2008, sobre els inicis de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, va sorgir el tema del “Manifiesto por una lengua común”, i arran del mateix explicaren l’entrevista que Juanma Romero realitzà a Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General en la Universitat Autònoma de Madrid, per a Público.es.


Per les particularitats que motiven la difusió dels continguts expressats en aquest bloc, la llengua vehicular és única i exclusivament la catalana; no obstant això, quan es fa referència a un text citat, i a d’altres matèries específiques en un altre idioma, es respecta la corresponent llengua, i només fem servir el català per presentar o introduir la matèria. Així doncs, com qualsevol text científic, la publicació citada aquí procura ésser respectuosa amb la llengua de producció original, i és per això que reproduïm l’entrevista següent com va ésser publicada en el seu mitjà.


Publico.es

ENTREVISTA A JUAN CARLOS MORENO CABRERA

"El castellano no está perseguido; ésa es una polémica ficticia"

A los que hablan de guerra al español, este catedrático de lingüística les dice lo contrario: que hay un nacionalismo castellanista excluyente

JUANMA ROMERO - Madrid - 21/04/2008

Lo que comienza justo aquí no es sólo Lingüística. Y, sin embargo, se hablará mucho de lengua. Hay más. Hay política. ¿Qué es si no la eterna disputa catalán-castellano?

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956), catedrático de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid, quiere entrar en el debate. Pero para decir justo lo contrario de la tesis oficial. Para decir que, aunque no se reconozca, y muchos de sus colegas lo nieguen, existe un nacionalismo lingüístico “excluyente”. Que el Estado no acepta la verdadera diversidad de lenguas. Que no fomenta el plurilingüismo. Que el castellano no está perseguido en Catalunya, en Euskadi o en Galicia. Y lo expone en un libro duro, “comprometido”, El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva (Península), en la calle desde hace un mes.

Su postura choca con la ortodoxia.
Sí, lo sé. Pero no dejaré de defenderlo. Existe una ideología muy desarrollada, un nacionalismo lingüístico de Estado, aunque se esconda. El Estado ha presentado el español como la lengua de bien común, la de interés nacional, la superior, la que beneficia a todos y a todos nos hace iguales.

¿Un nacionalismo disfrazado?
Obvio. El Estado podría ser no nacionalista. Neutral con respecto a las lenguas. No es así: concibe y promociona al castellano como un valor cívico y por encima de las diferencias étnicas, de las identidades nacionales. Se dice que el español estándar, el de la Real Academia [RAE], es neutral, cuando no es más que el desarrollo de una variedad, del castellano. ¡Claro que está étnicamente determinado! Una prueba: la pronunciación del español culto coincide con el castellano de Madrid o Valladolid. La tesis de que hay una lengua supranacional, más rica y útil para la comunicación, es ideología. Ocurre lo mismo con el inglés o el francés.

¿No es natural que una variedad se imponga a las demás?
No, porque las lenguas tienden a diversificarse a medida que se expanden y se mezclan con otras. De ahí que un hablante de Cádiz sepa distinguir a uno de Sevilla. Los procesos de estandarización, en cambio, sí son artificiales. Y para ello hace falta un Estado unificado y una estructuración política y económica determinada. La creación del Estado moderno conlleva esa concepción unitaria de la lengua. Censuro por eso a los lingüistas que, sabiendo que es un proceso político, lo ocultan para justificar una lengua que venden como superior.

¿Pero por qué lo han hecho?
La Sociología de la Ciencia tiene más peso de lo que se cree. Los investigadores quieren recibir subvenciones, que sus resultados sean aceptados por la comunidad científica, no marginados. Si yo no tuviera puesto fijo, quizá no me habría atrevido, por supervivencia. Ahora soy más libre.

Quizá no veían esa conexión Lingüística-Política que señala.
¡Yo intento disociarlas! Hacer lo contrario que mis colegas, que las mezclan y no lo dicen. El motor que me lleva a escribir este libro sí es ideológico. Me opongo al imperialismo, al libre mercado… Pero no uso la política para hacer esa disección, sino sólo razonamientos lingüísticos.

¿No busca provocar?
No por mis palabras. Son las de todos los expertos que menciono. Mi libro es casi una antología de 300 pasajes de lingüistas como Menéndez Pidal, Manuel Alvar, Amado Alonso… Elijo textos significativos, duros, transparentes, donde se ve su ideología.

¿Cuándo y cómo se apuntala el nacionalismo castellano?
Comienza en el siglo XIII, cuando Alfonso X el Sabio opta por una variedad concreta como lengua literaria y de la administración. Ya es la elección del Estado. La preeminencia del castellano continúa y se afianza en el siglo XVIII. El proceso es doble: las élites dominantes procuran que su variedad sea la más poderosa y a la vez las clases populosas imitan esa forma de hablar porque es símbolo de prestigio. Las lenguas estatales no surgen, pues, por instituciones como la RAE. Éstas regimentan la variedad impuesta antes por razones políticas, económicas y demográficas.

Y Franco ayudó a esa supremacía.
El nacionalismo lingüístico cree que sólo hay una lengua en el Estado, la española, y ésa es la lengua nacional por antonomasia. Las otras son secundarias. Esa ideología existe antes y después del franquismo, no es exclusiva de él. La dictadura es sólo la manifestación más contundente de la lengua-nación, vehiculada en la escuela. ¿Por qué aún hoy escritores catalanes publican en castellano?

¿El pluralismo es una entelequia?
En las sociedades occidentales es muy difícil porque el sistema educativo no lo promueve. En algunas comunidades pequeñas, sí existe.

Su libro sale en medio de la furia por el conflicto lingüístico.
La pelea de intereses es política: la concepción monolingüe del Estado castellanista y la concepción plurilingüe que los catalanes tienen de España.

El PP o el partido de Rosa Díez ven persecución del castellano.
No, no es así. Cuando se intenta que el catalán ocupe en Catalunya espacios antes ocupados por el castellano, se entiende por persecución, algo absurdo y estúpido. Lo que se teme es la posibilidad, muy remota aún, de que el catalán sea la lengua dominante en Catalunya. ¿No sería eso lo normal, siendo cooficial?

¿La polémica es ficticia, pues?
Sí. Trasluce ese miedo sin fundamento. ¿Se va a perder el castellano, con 400 millones de hablantes?

Pero puede haber desigualdades. En oposiciones, por ejemplo.
Ése es un problema del monolingüe, no del bilingüe. Un catalán, un vasco o un gallego tiene derecho a que se le enseñe en su lengua materna en todo el Estado. Sí se garantiza lo contrario, que un madrileño pueda estudiar castellano en Catalunya. ¿No somos todos iguales?
"Apruebo las sanciones por no rotular en catalán si sirven para promover la lengua"

¿No es un paroxismo que se multe por no rotular en catalán?
Si las sanciones sirven para promover la lengua, las apruebo. Como socialista, y no del PSOE, soy partidario de pagar para bienes sociales.

Dice que no hay partidos de ámbito nacional plurilingües.
No. Sólo podría ser IU, pero la izquierda ha renunciado hace tiempo a esa consigna, como al derecho de autodeterminación, que respaldo.

¿Por qué, por miedo? En campaña se vio lo sensible del tema.
Depende de dónde. En Catalunya sí que es rentable el asunto, donde el PP no tiene nada que hacer.

Porque para la derecha es una de sus batallas ideológicas, ¿no?
Sí, concibe España como una única nación, indivisible, con una lengua nacional posible, el castellano.

No deja de ser sorprendente que usted, madrileño, defienda las tesis nacionalistas periféricas.
También yo tenía prejuicios, pero concluí, tras leer mucho y estudiar idiomas, que aquello que nos decían de lenguas más fáciles y aptas no tenía fundamento lingüístico, sino ideológico. Lo expuse en La dignidad e igualdad de las lenguas, en 2000. A partir de ahí seguí investigando y encontré más argumentos.

¿Sabe que le citan en foros nacionalistas e independentistas?
Sí, ellos lo agradecen mucho. Hasta ahora sólo les llegaba desde Madrid que su lengua no valía nada, y sí el castellano. Pero no lo he escrito para que me aplaudan. No soy dogmático y no descarto estar equivocado. Ésa es una actitud científica.

Un veí ple de sorpreses (Víctor Raga, Ed. Bromera)



Explora l'Univers amb el senyor Cantalombardi

Martí i Helena es colen en la terrassa del senyor Cantalombardi. Els agradaria veure les estreles a través del seu telescopi. Però el veí té un problema ben gran i l’han d’ajudar a resoldre’l. A canvi, el senyor Cantalombardi els ensenyarà els misteris meravellosos de l’Univers.

El Club de la Ciència. Nova sèrie per als alumnes de segon cicle de Primària que combina les aventures amb els temes de Coneixement del medi. Una divertida narració barrejada amb taules, curiositats i experiments per a aproximar la ciència d’una manera lúdica.

El web de les Ciències Socials

Portal d'accés a recursos per a l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències socials.

http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/index.htm

Intercanvis científics entre centres educatius

Ciència a través d'Europa
La construcció d'una Europa unida precisa d'un millor coneixement dels seus ciutadans i entre ells; és amb aquesta finalitat que cal que instruïm els nostres estudiants sobre les actituds i valors que caracteritzen les altres societats.
Molts dels problemes que ens afecten a tots, com per exemple la qualitat de l'aigua, l'obtenció i el subministrament d'una energia més neta, la dieta i la salut, etc., estan íntimament relacionats amb els progressos científics; això provoca discussions a causa dels punts de vista diferents o, fins i tot, divergents que es donen a cada país o regió.

diumenge, 6 de juliol del 2008

El comte Karlstein (Philip Pullman, Ed. Bromera)

Hildi ha de salvar Charlotte i Lucy del terrible comte Karlstein, que planeja lliurar-les al dimoni. Una història fantàstica, plena d’humor i terror a parts iguals.

Al poble de Karlstein tothom es tanca amb pany i clau quan arriba la Nit d’Ànimes. Saben que, en aquesta data, el dimoni Zamiel apareix, famolenc de sang, per reclamar la seua presa. En aquesta ocasió, tanmateix, hi ha una diferència: el malvat comte Karlstein té un tracte terrible amb Zamiel i l’ha de complir. La vida de les seues nebodes, Lucy i Charlotte, està en perill. Sort que Hildi, una de les donzelles del castell, s’assabenta del pacte diabòlic i lluitarà per salvar-les. Però una cosa és segura: el Dimoni Caçador no torna mai al seu cau fosc sense haver satisfet les seues apetències.

Una extraordinària i original narració gòtica que barreja el terror amb el particular sentit de l’humor de l’autor, Philip Pullman, escriptor de gran prestigi creador de la popular trilogia La matèria obscura. En «Esfera» trobareu també la inquietant novel·la El rellotge mecànic i Lila i el secret dels focs, premi Atrapallibres.

Seminari Permanent de Ciències Naturals (SPCN)

http://www.xtec.cat/~prigual/

Odissea: el retorn d'Ulisses

Representació de l'Odissea, l'immortal poema d'Homer, que narra el retorn de l'enginyós heroi al seu regne d'Ítaca. Proposa activitats d'associació.

La escriptura i altres tecnologies de la paraula (Grafía - Proyecto Alfa)

La escritura y otras tecnologías de la palabra (un enfoque ciencia, tecnología y sociedad) són uns materials educatius multimèdia adreçats a l'ESO.

dissabte, 5 de juliol del 2008

Sebastian Darke, príncep dels pirates (Philip Caveney, Ed. Bromera)

La peculiar colla formada per Sebastian, Max i Cornèlius, viu una nova aventura, tan divertida com la primera, Sebastian Darke, Príncep dels Bufons

El bufó Sebastian Darke, el seu bufalop xerraire i el nan Cornelius posen rumb cap a una nova aventura, que tindrà com a punt de partida el bulliciós port de Ramalat.

Des d’allà salparan en un viatge perillós a la recerca del fabulós tresor perdut del rei dels pirates. En el seu periple hauran d’enfrontar-se a multitud d’obstacles com ara una poderosa bruixa amb un terrorífic secret, enèrgiques batalles navals, pirates i bèsties marines. Descobriran el tresor perdut? Viurà Sebastian per a contar l’aventura? Serà vençut Cornelius en el combat? I el més important: pararà Max, el bufalop, de queixar-se alguna vegada? Quina llauna!!!


En aquesta història repleta de bon humor, els protagonistes que vam conèixer a Sebastian Darke, Príncep dels Bufons, continuaran coneixent personatges estrambòtics que et faran riure sense parar.

Euclides Grec Politònic (Programari)

Associació Espanyola per a l'Ensenyament de les Ciències de la Terra (Currículums - AEPECT)

http://www.xtec.cat/entitats/aepect/index.htm

El Quixot als centres

Materials, recursos i activitats de centres per commemorar el IV centenari de la publicació d'El Quixot de Miguel de Cervantes.

divendres, 4 de juliol del 2008

Una mà freda en la boira (Alan Monroe-Finch, Ed. Bromera)

Patrick y Mary busquen tresors quan la marea els sorprén. Quan els rescaten, no hi ha rastre de la seua amiga. Perquè ningú no l’ha vista mai?

Patrick i son pare s’allotgen a cals Trevail, una parella solitària que va perdre la filla ofegada a la mar en estranyes circumstàncies. La jove Louise guiarà Patrick cap a una cova que conté cadàvers d’antics pirates i restes de tresors perduts. Però potser aquest no és l’únic secret que amaga…

Conselleria d'Educació de la Comunitat Valenciana

http://www.edu.gva.es/

Centre de documentació i experimentació en ciències (CEDEC)

http://www.xtec.cat/cdec/index.htm

Mites, art i literatura

Treball interdisciplinar que vol acostar alguns mites clàssics a partir dels textos que ens els van transmetre i estudiar les obres literàries i plàstiques que posteriorment s'hi van inspirar. Conté activitats.

dijous, 3 de juliol del 2008

Quina canya de tisora (Mercé Viana, Ed. Bromera)

Carles, que no té família, ha fet una amiga molt especial, una tisora màgica que, a més de xarrar pels colzes, pot tallar fins i tot el mal geni de la gent.

Carles decideix escapar-se de l’orfenat per tal de buscar una llar nova. En el camí trobarà unes tisores, amb els quals serà capaç de convertir-se en jardiner o en un bon perruquer. Però la tisora té uns altres poders: sap parlar, i talla fins i tot el mal geni de la gent. Aconseguirà Carles trobar una família nova amb l’ajuda d’aquesta tisora màgica?

El món de la macro/micro fotografia

Aquesta Web que esteu visitant en aquests moments és el resultat del treball dut a terme al laboratori de Ciències Experimentals de l'IES Escola del Treball. Partint d'unes afeccions inicials (la fotografia i la informàtica) així com de la formació acadèmica prèvia (Biologia), fa dos anys que vam endegar un projecte d'introducció dels mitjans audiovisuals a les Ciències Experimentals. Aquell projecte pretenia complementar el laboratori amb el material necessari per a poder obtenir imatges fixes i en moviment del món microscòpic de forma que es constituís en un Servei d'obtenció, tractament i reproducció de la imatge.

L'objectiu era doble: per un costat obtenir material amb què poder millorar la tasca docent quotidiana al nostre Institut i, per l'altre, posar a l'abast del nostre alumnat aquesta nova eina a fi i efecte de millorar la seva motivació i de fer-los descobrir un món nou, el món microscòpic.

Treballem amb fonts (TAF)

Exercicis per a desenvolupar a l'aula aproximant l'alumnat al treball, utilització i reflexió sobre les fonts primàries i/o secundàries.

http://www.xtec.cat/~jfierro/tafportada.htm

Poesia a mitjana veu

Antologia sonora de poesia hispanoamericana en les veus de diferents poetes i declamadors.

dimecres, 2 de juliol del 2008

Marvin, l'enllustrador de sabates (Dolors Garcia i Cornellà, Ed. Bromera)


Una història sobre la difícil realitat dels infants en altres parts del món
En Marvin viu a Guatemala i és el gran de cinc germans. Només té set anys, però ha de treballar tot el dia enllustrant sabates perquè la família té pocs diners. Malgrat que no pot anar a escola ni fer la majoria de les coses que hauria de fer un nen de la seva edat, en Marvin es mira el futur amb esperança.

Lletra d'algunes cançons infantils

http://defalla.upc.es/~elena/cansons.html#arri

Formació de Catalunya (Constitució geològica i relleu)

http://www.xtec.cat/~nlinan/geomorfo/index.htm

Pla de Foment de la Lectura

Pla que reconeix la lectura com a eina bàsica en l'aprenentatge i en la formació de la persona, i com a via d'accés al coneixement i a la cultura.

dimarts, 1 de juliol del 2008

Clara no para (Braulio Llamero, Ed. Bromera)


Gemma té cinc anys i una germana, Clara, que és un motoret. Però les dues juntes s’ho passen d’allò més bé!
Clara és una nana petana i no està quieta ni un segon: prem els botons de la tele, tomba les figuretes de la iaia i, quan li posen música, no deixa de ballar. La seua germana diu que és com un motoret, una excavadora i un terratrèmol, encara que les dos juntes es diverteixen una barbaritat.

Centre de recursos de la Franja de Ponent

Recursos de (i per) la Franja de Ponent és un projecte ambiciós, el més ambiciós que s'ha fet mai en aquestes terres, però al mateix temps necessari.
El projecte més necessari, vital i enèrgic de la Franja de Ponent per a mantenir viva la flama de la nostra cultura, tradicions i identitat.
El Centre de Recursos vol proveir de mitjans i activitats en català les persones, els pobles, entitats i col·legis de les nostres quatre comarques. De franc. Servant, recolzant i enfortint tant com sigue possible la nostra cultura, davant les mancances a les que ens sotmet un entorn advers.

http://www.franjadeponent.cat/recursos.htm

La baldufa

La baldufa va néixer a partir de la inquietud de Xavier Bohigas, Xavier Jaén i Montse Novell per explorar les possibilitats d'Internet com a eina en l'ensenyament i l'aprenentatge de la Física i com a via de connexió entre Universitat i Secundària. Tots tres ensenyem Física a la Universitat Politècnica de Catalunya i formem part del Grup de Recerca en Innovació Educativa a la Física.

Un lloc on trobaràs continguts de Física accessibles per Internet.
Un entorn web que t'ajudarà tant a aprendre com a ensenyar la Física.
Un espai de col.laboració entre el professorat de Física

Pàgina de llengua castellana i literatura per Internet

Espai per al professorat i l'alumnat de secundària on podran trobar materials de l'àrea de Lengua Castellana y Literatura.