dijous, 4 de desembre del 2008

04 - La llengua dels mitjans de comunicació. El llenguatge administratiu i jurídic. El llenguatge de la ciència i de la tècnica

04 - Tema 04: La llengua dels mitjans de comunicació. El llenguatge administratiu i jurídic. El llenguatge ...

Un diagnòstic de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (Mesa per l'Ensenyament en Valencià)

UN DIAGNÒSTIC DE LA LLEI D’ÚS: 25 anys d’aplicació, un informe d’explicació i 10 mesures d’implicació

La Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la Comunitat Autònoma i d’una manera especial amb la recuperació del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat.

El món cultural llegeix Mercè Rodoreda

Diferents personatges fan una lectura amb motiu del centenari

Aquest 2008 es compleix el segle del naixement de Mercè Rodoreda. Amb la voluntat d'afegir-se al record de l'escriptora catalana més universal, SIES.tv us presenta aquesta càpsula especial en què diferents personatges del món de la cultura llegeixen un capítol de l'obra clau de Rodoreda, La plaça del Diamant.

Pla per a l'educació multilingüe (Escola Valenciana)

Escola Valenciana ha presentat hui una proposta d'educació multilingüe que pot assentar les bases per a l'ensenyament de les llengües a les escoles valencianes durant els propers anys. Es tracta d'un document que consta de 14 punts. Escola Valenciana remetrà aquest document a totes les escoles i altres entitats relacionades amb el món de l’educació amb l’objectiu de fomentar el debat entre els membres de la comunitat educativa i requerir-ne la seua adhesió.

També ha remés el document al Conseller Alejandro Font de Mora. L'entitat cívica aposta pel "bilingüisme per arribar al multilingüisme" i calcula que caldran vora 3.000 professionals trilingúes més als centres per aconseguir aquest propòsit.

El document destaca el bilingüisme com a camí a seguir per assolir el trilingüisme i defineix les principals línies d’actuació d’un programa d’educació multilingüe plantejat amb criteris d’eficàcia i qualitat. El document defensa una educació multilingüe lligada a l’educació intercultural, amb un tractament metodològic basat en l'ús de les llengües en contextos reals i motivadors... S'incideix així mateix en la formació inicial i continua del professorat, en l'avaluació i en la necessitat que els programes compten amb els recursos materials, humans i pressupostaris necessaris.

Escola Valenciana s'ha mostrat decidida a treballar en aquesta direcció "en positiu" tot i que ha assegurat que la Generalitat haurà de posar els recursos sobre la taula i "evitar que els projectes se centren només en la voluntarietat del professorat". En aquest sentit, Escola Valenciana ha anunciat que aquest ha de ser un procés "gradual" i que, partint del bilingüisme, cal treballar a més de la matèria d'innovació pedagògica en la formació del professorat, ja que "no podem aconseguir alumnes trilingües sense escoles i professionals trilingües".

3.000 professinals trilingües més, treball per mòduls en anglés des dels 4 anys amb ràtios al 50%, formació del professorat
De moment, i en primera instància, s'aposta per la introducció de les llengües usant-les en situacions comunicatives, amb implicació en activitats significatives. L'ensenyament queda integrat –a nivell escolar– en mòduls organitzats en les diferents àrees del currículum d’acord amb els dissenys particulars propis de cada centre. Aquesta metodologia s'iniciaria en el segon curs d'infantil, i implicaria augmentar en dues hores a la setmana (que s'incrementarien en successius cicles) la presència de l'anglés des d'infantil (segun curs), amb una reducció de ràtio del 50% en aquest període. Això implicaria que cada centre d'infantil i primària valencià amb dues línies en cada cicle educatiu haurà de tenir a partir de l'aplicació d'aquesta norma cinc mestres amb capacitació de valencià, castellà i anglés, que possibilitarien les 44 hores (8 en infantil, 8 en el primer cicle de primària, 12 en el segon cicle de primària i 16 en el tercer cicle de primària) d'increment setmanal que representaria aquesta implantació del pla multilingüe d'Escola Valenciana.

En l'actualitat, els centres valencians compten amb una mitjana de dos mestres trilingües per escola , una xifra amb la qual és "impensable" qualsevol acostament al multilingüisme. En xifres globals, l'increment suposaria vora 3.000 professionals més capacitats en tres llengües per començar a implantar les bases mínimes per al multilingüisme.

Escola Valenciana aposta per aplicar la mesura amb recursos a partir del curs 2009-2010 en el segon curs d'infantil, i anar sumant cicles progressivament. La formació del professorat també és un factor fonamental en el pla d'Escola Valenciana. Aquest increment del professorat trilingüe ha de fer possible més espai per a la formació del professorat, en base als cursos del CEFIRE, la investigació en grups de treball i les estades a l'estranger.

També se centra el document d'Escola Valenciana en el fet de tenir en compte l'augment dels moviments migratoris i en l'educació compensatòria, recollir les bones pràctiques lingüístiques que estant fent alguns centres valencians des de fa 25 anys, l'autonomia dels centres, l'avaluació i la dotació pressupostària.

El document ha estat elaborat per la comissió d'educació d'Escola Valenciana, i coordinat per Jaume Fullana, membre de la junta directiva d'Escola Valenciana. Diego Gómez, president de l'entitat, ha valorat aquest document "com una mostra de treball seriós i rigorós pel multilingüisme d'Escola Valencana en contraposició a "la proposta sense concreció i inaplicable del Conseller sobre l'anglés com a llengua vehicular en tres centres anònims valencians".

PLA PER A L’EDUCACIÓ MULTILINGÜE

1. Per a fomentar el trilingüisme, és condició creure en el bilingüisme...
· L'ensenyament bilingüe al País Valencià no gaudix d'un nivell de consolidació suficient; el sistema educatiu valencià continua encara generant molts estudiants monolingües...

El disseny d’educació trilingüe o multilingüe ha d’assegurar l’estatus prioritari de les llengües oficials i no relegar el valencià a una situació de perpètua desigualtat competencial.

2. L’educació multilingüe ha de treure el valencià de la situació de minorització en el que es troba
· Una llengua és “minoritzada” perquè algú actua perquè siga així. Ni el Sistema Educatiu Valencià en general, ni els centres en particular poden ser-ne agents o còmplices.

Cada centre ha de dissenyar els seus projectes (PEC-PCC-PNL) i definir les seues estratègies per a treure el valencià d’aquesta situació de minorització, i correspon a l’administració educativa garantir-ho.

3. L’educació multilingüe es nodreix de les bones pràctiques desenvolpades pels centres al llarg d’aquests últims anys
· L’avaluació dels programes d’educació bilingüe desenvolupats al llarg de més de 25 anys al País València ha de precedir la implantació del trilingüisme perquè s’hi puguen incorporar les bones pràctiques i les mesures correctores necessàries, que no poden ser altres que la generalització dels programes d’ensenyament en valencià i dels programes d’immersió lingüística que són els que millor s’ajusten a l’objectiu que marca la LUEV: “Els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà”.

4. L’educació multilingüe s’emmarca en una planificació que va des de l’educació infantil...
· L’educació multilingüe s’emmarca dins d’una planificació que va des de l’educació infantil i que es desplega progressivament i amb coherència a través de les diferents etapes del sistema educatiu. Malauradament, en l’actualitat s’observen greus deficiències en el desplegament dels programes (PEV i PIL) en els IES. Alguns IES, apliquen encara programes d’ensenyament en valencià amb una presència simbòlica d’àrees impartides en valencià.

5. L’educació multilingüe es desenvolupa amb una metodologia adequada
· Les llengües s’aprenen usant-les en situacions comunicatives. Els aprenents d’una segona i tercera llengua necessiten estar implicats en activitats significatives a través de les quals poden aprendre llengua. Les llengües s’aprenen millor si els alumnes les usen per aprendre.

L’aprenentatge d’una llengua estrangera també s’ha de desenvolupar en contextos motivadors i variats. El seu ensenyament queda integrat –a nivell escolar– en mòduls organitzats en les diferents àrees del currículum d’acord amb els dissenys particulars propis de cada centre.

6. Un projecte d’educació multilingüe té en compte l'important augment de població migratòria
· Un projecte d’educació multilingüe té en compte l’augment de la població migratòria que no domina una o cap de les dues llengües oficials. És un projecte que inclou la diversitat per a excloure la desigualtat.

L’educació multilingüe té en compte la llengua d’origen de l’alumnat i ha d’estar necessàriament lligada a l’educació intercultural.

7. A l’educació multilingüe, l’autonomia dels centres educatius s’exerceix amb criteris d’eficàcia i de promoció de l’igualtat d’oportunitats...
· L’autonomia dels centres ha de tenir relació amb el resultat final; ha de significar un increment de l’eficàcia, un factor d’èxit escolar i no de fracàs –el monolingüisme resultaria ser-ne un–... Autonomia significa que els centres apliquen el que més convé a l’alumnat en relació als objectius que es proposen i d’acord amb l’entorn social i familiar en què es desenvolupen aquests alumnes.

8. L’educació multilingüe requereix l’assignació de recursos a mode compensatori...
· Els centres han de comptar amb recursos a mode compensatori (a més necessitats, més recursos). Actualment, els recursos humans i materials d’un centre vénen determinats principalment pel nombre d’unitats...

Els recursos s’han d’atribuir en funció dels resultats: a majors necessitats, més recursos.

9. L’educació multilingüe ha de comptar amb una catalogació adequada de llocs de treball a les escoles i als instituts
· Tot el professorat ha de tenir competència en les dues llengües oficials.

El nombre de professors amb capacitació en llengua estrangera no pot ser inferior a les necessitats derivades de l’aplicació del programa.

10. L’educació multilingüe requereix un pla de capacitació lingüística del professorat
· L’educació multilingüe requereix un pla de capacitació lingüística del professorat present en la formació inicial del professorat i en les activitats formatives dels Cefires i que, entre altres, contemplaria les següents mesures:
· Reducció de jornada pel professorat que participe en cursos de formació lingüística...
· Estades a l’estranger per a l’aprenentatge de l’anglés...
· Foment de la investigació, de la participació en grups de treball, seminaris, congressos,...
· (...)

11. L’educació multilingüe s’ha de desenvolupar amb criteris d’eficàcia
· Impartir alguna àrea (o mòduls) en llengua estrangera significa impartir-la en grups reduïts per a afavorir la interacció (reducció de la ràtio al 50%).

12. A l’educació multilingüe, l’aprenentatge de llengües estrangeres s’articula a través de nous models que n’augmenten el temps d’exposició
· Cal la posada en marxa d’una altra sèrie de mesures complementàries per augmentar la exposició en llengua estrangera:
-Intercanvis escolars amb centres estrangers;
-Campaments d'estiu en llengua estrangera;
-Activitats extraescolars subvencionades en llengua estrangera;
-Beques i ajuts per activitats a l'estranger...
-(...)

13. Els programes d’educació multilingüe han de ser avaluats
Cal la implantació d’un sistema d’avaluació que determine el nivell de competència lingüística en valencià, castellà i anglés... i el disseny de plans de millora d’acord amb els resultats.

14. L’educació multilingüe ha de comptar amb dotació pressupostària
L’educació multilingüe ha d’anar acompanyada de la dotació pressupostària adient per afrontar el projecte amb garanties d’eficàcia i continuïtat.

COMISSIÓ D’EDUCACIÓ D’ESCOLA VALENCIANA