divendres, 7 de novembre del 2008

Contra els diacrítics (Vicenç Pagès Jordà)

Publicat en el número 1914 de la revista PRESÈNCIA (pàgina 34) (del 31 d'octubre al 6 de novembre del 2008)

Envejo les llengües que prescindeixen de la gimcana de l’accent gràfic. Quan ja sabem com es pronuncia una paraula, ¿cal que estiguem condemnats a afegir-hi una ratlleta durant tota la vida? M’empipa haver d’accentuar quan un diftong es trenca, però el que em revolta de debò són els accents diacrítics.

Segons la gramàtica, els diacrítics serveixen per diferenciar una paraula d’una altra que s’escriu igual: com si algú pogués confondre una senyora amb un verb (dóna), un nombre amb una divinitat (déu), un possessiu amb una part del cos o amb el so que emet el gat (mà, mèu).

Els accents diacrítics no són pas útils per distingir totes les paraules susceptibles de confusió, sinó tan sols unes quantes, entre elles un grup que amb prou feines s’usa: cóc, cóm, cóp, cós. Però el nostre sistema diacrític no només és inútil i anacrònic, sinó també incoherent, ja que serveix per diferenciar el present de venir i vendre (vénen), però no pas el passat (venien). En canvi, resulta possible construir tot de frases ambigües amb paraules homònimes que ningú no ha decidit –toquem ferro— dotar de diacrític: la veu, el moc, volem força.

A començaments de segle, Pompeu Fabra va governar una reforma ortogràfica brutal, que va separar la tradició literària en dues parts. Avui dia, els llibres que mantenen l’ortografia pre-fabriana semblen escrits en una altra llengua. Però aquella reforma no va servir per simplificar el codi, sinó que va crear una combinatòria pronominal que no ha quallat, i un sistema d’excepcions i d’excepcions d’excepcions –l’ús i estalvi de la dièresi, per exemple- que els aprenents comencen detestant i acaben oblidant.

Cap de les nombroses polèmiques lingüístiques que ens han entretingut en els últims anys ha posat l’accent –passeu-me l’expressió— en els diacrítics. Si Pompeu Fabra els hagués eliminat, molts contemporanis s’haurien esquinçat les vestidures, però ara seríem una mica més feliços. En la batalla diària contra el castellà, hauríem gaudit d’un avantatge que cada vegada resulta més decisiu: la simplicitat. Potser encara no és tard per llançar aquestes andròmines a la cambra dels mals endreços, d’on no haurien d’haver sortit mai.

Vicenç Pagès Jordà

Sobre la normalització lingüística valenciana

L'AVL demana que els polítics siguen "el motor" de la normalització lingüística a casa nostra

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha inaugurat hui el simposi "Situació i perspectives del plurilingüisme a Europa", que se celebrarà fins al dissabte al Palau de la Música de València.
Durant l'acte, presidit per Ascensió Figueres, l'ens normatiu del valencià ha manifestat la necessitat "d'aprofundir" en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), al mateix temps que ha lamentat "l'escàs èxit" de l'aplicació del "Pacte pel Valencià", subscrit pel PP i el PSOE.

Durant l'acte, la presidenta de l'AVL ha reivindicat la necessitat "d'aprofundir" en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), ja que ha s'ha mantingut "intacta" durant estos 25 anys, per la qual cosa hauria de ser "actualitzada, com a mínim amb normatives de rang inferior".

En esta línia, Figueres ha manifestat que "en un món globalitzat volem que la nostra veu se senta", tot recordant que la llengua valenciana va ser "arraconada" i fins i tot "prohibida", però que "afortunadament hui la realitat és molt diferent", ja que "ens sentim orgullosos de les nostres senyes d'identitat" i "el 90% dels valencians s'identifiquen amb la llengua", ha afirmat.

De la mateixa manera, el president de la Secció de Foment de l'ens normatiu, Josep Palomero, ha lamentat "l'escàs èxit" de l'aplicació Pacte pel Valencià. Acords per a la promoció del valencià", perquè s'ha portat a terme "dèbilment i només en el sector de l'ensenyament".

Palomero ha expressat el desig de l'AVL perquè es done "un nou impuls al valencià" en diferents àmbits on la presència del castellà resulta aclaparadora a casa nostra, com els tribunals, els mitjans de comunicació i en tots els àmbits de la vida política en general. Segons ha apuntat, la valenciana és una "societat oberta" que acull cada vegada més persones de diversa procedència, "però això no ha de ser motiu perquè baixe l'índex de coneixement i ús del valencià".

En este sentit, ha indicat que a Europa es parlen un total de 438 llengües, 198 d'elles a l'Estat espanyol, de manera que "s'han de crear ponts d'aclimatació a la nostra realitat valenciana si volem evitar que es perda", ha advertit. "La Unió Europea hauria de fer davant del repte del plurilingüisme perquè cada vegada més gent parla llengües diferents", ha subratllat Palomero.

A l'acte també ha assistit el coordinador de les jornades, Honorat Ros, qui dissabte presentarà el segon volum del 'Llibre blanc de l'ús del valencià II', i que en declaracions als mitjans de comunicació, ha instat els polítics a utilitzar i difondre l'ús del valencià, i actuar com "motor, exemple, model per a il·lusionar la gent".

D'altra banda, des de la Plataforma per l'Ensenyament Públic han criticat hui l'absència del conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, en la inauguració del simposi "Situació i perspectives del plurilingüisme a Europa" de l'AVL, mentre que sí ha acudit a l'acte de presentació, al pavelló d'Esports de Font de Sant Lluís de la ciutat de València, del musical en anglés de Walt Disney "High School Musical", que comptarà amb entrades gratuïtes per als escolars valencians, segons ha anunciat el titular d'Educació.

Ravatxol (Eugeni S. Reig)

Ravatxol: xiquet molt viu i entremaliat

Aquest mot era molt corrent a Alcoi en els anys quaranta del segle xx. Recorde haver-lo oït, en més d’una ocasió, aplicat a mi quan jo era xiquet. Ara sembla haver-se deixat d’utilitzar. Jo, almenys, fa molt de temps que no l’he sentit dir a ningú.

El mot ravatxol s’usa només com a substantiu.

L’origen d’aquesta paraula és el cognom de la mare de l’anarquista dinamiter francés François Claudius Koenigstein Ravachol (també conegut com a Richard i com a Léon Léger), que va nàixer a Saint-Chamond, prop de Saint-Étienne, a l'est de França, el 14 d’octubre de 1859 i va morir guillotinat a la presó de Montbrison l’11 de juliol de 1892. En 1862 fou legitimat per son pare natural, un holandés d’origen alemany. Els nombrosos atemptats que va cometre, especialment a París i al centre de França, el varen fer famós a les darreries del segle xix.

A València, al primer tramvia de vapor, que va començar a circular a l’abril de 1892, se li va donar el nom de «ravatxol», probablement perquè es considerava que era un artefacte molt perillós que podia originar una gran quantitat d’accidents. Als tramvies de cavalls, que continuaven circulant per altres línies, se’ls va donar, per mimetisme, el nom de «ravatxolets».

A l’Albufera de València, durant molts anys, hi va haver una barca anomenada «el Ravatxol», que feia el recorregut des del port de Catarroja al Palmar i d’ací al Perelló. El recorregut era, naturalment, d’anada i tornada. Transportava persones i mercaderies, especialment productes agrícoles i de pesca, així com el correu i els diaris de l’època. La barca va ser dissenyada l’any 1899 i, com que la gent considerava que era com una mena de tramvia aquàtic, li van donar el nom de «Ravatxol» per similitud amb el tramvia terrestre. Inicialment va ser una barca de vela, però en els darrers temps duia motor i estava coberta, a fi que les persones estigueren protegides de la pluja i del sol. A començament de la segona meitat del segle xx va deixar d’usar-se i la riuada de 1957 la va fer malbé. En els últims anys del segle xx els alumnes de l’escola taller de calafateria, per encàrrec de l’ajuntament de Catarroja, varen construir una rèplica de la barca original que es va inaugurar el 8 de setembre de 2002 per a ser usada com a atracció turística.

No és gens estrany que a València, terra de forta implantació anarquista en aquells temps, l’activista dinamiter francés despertara simpaties i s’usara el seu cognom per als usos més diversos.

El mot ravatxol, en el sentit de xiquet viu i entremaliat, és d’ús general en valencià, encara que actualment ja quasi no l’empra ningú. Però, malgrat tot, continua viu en la memòria d’aquells que el vàrem oir en la nostra infància.

Calaixera

Aquesta web ha estat realitzada pel Departament de Llengua i Literatura Catalana de l'Institut Biel Martí de Ferreries amb la intenció de ser útil als alumnes, especialment als de Batxillerat.
http://www.menorcaweb.net/calaixera/