divendres, 18 d’abril del 2008

Els malnoms de Torrent (Marisol Herreros)

“El meu nom és Josep Górriz i Marí, encara que al meu poble tots em coneixen com el Caragol; ací les famílies tenen un malnom”. Esta frase podem escoltar-la en qualsevol dels nostres pobles.

El costum d’emprar els malnoms per a referir-nos a les persones o a les seues famílies pertany a la nostra cultura tradicional. Des de sempre, de tota la vida, des que l’home viu en societat ha tingut la necessitat d’identificar-se, i sobretot de diferenciar-se dels altres. Fins que arribaren els noms i els cognoms va haver de transcórrer un llarg període, en el qual els veïns d’un mateix nucli de població es referien els uns als altres emprant mots o sons que identificaven una persona concreta.

Tots hem jugat a endevinar personatges fent-nos valdre tan sols de gestos, dient quin és el seu ofici o treball, o posant de relleu algun defecte personal o vici que el caracteritza.

Els malnoms són propis de les societats tradicionals, no tant per ser rurals sinó perquè són, o almenys han estat, societats menudes, on tots es coneixen i, lògicament, tots poden tenir un coneixement dels trets o dels fets que són característics d’una família o d’un individu.

El foraster, en arribar a un poble, desconeixedor de les expressions col·loquials pròpies, pot confondre perfectament un malnom amb un cognom. Recorde que en un poble menut de parla castellana, on passava llargues temporades, hi havia una família que per tots era coneguda com Magro; tota la gent en referir-se a qualsevol dels seus membres ho feia amb el nom propi i li afegia Magro. Un bon dia, per raons que a hores d’ara no fan al cas, vaig haver de telefonar al metge d’urgències per a dir-li que una de les xiquetes estava malalta. La infermera, com és lògic, em va demanar el seu nom i els seus cognoms; jo li’ls vaig dir: “Eva Magro”. De sobte, la mare, que la tenia ben a prop, em va dir: “Magro, no!, li diuen Martínez”. Jo em vaig quedar molt avergonyit, perquè... encara era foraster. Després vaig saber que este malnom li venia perquè algun dels seus avantpassats sempre demanava als seus pares per a esmorzar i berenar “magro”.

Els malnoms, per sort o per desgràcia, s’hereten. Són el segell familiar... “vosté, no em coneix, però jo encara sóc família dels Herbassers... si ho hagueres dit des del principi ens haguérem estalviat les preguntes, però, en este poble, pels cognoms no coneixem a ningú”. Els malnoms poden amagar històries econòmiques, psicològiques, de rancúnies, enveges de veïnat, tota classe d’anècdotes.

Marisol HERREROS, Els malnoms de Torrent, Ajuntament de Torrent, 2000

Bella, de vós só enamorós (lletra, cantada per Raimon)

Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tot mon tresor done, i persona,
a vós, garrida.
Puix no us vol mal qui el tot vós dóna,
dau-me la vida;
dau-me-la, doncs, hajau socors,
ànima mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tota la nit que en vós estic
he somiat;
i quan record sol, sens abric,
trobe'm burlat.
No em burleu més: durmam los dos,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Vós m'haveu fet gran cantorista
i sonador;
vós ben criat; vós bell trobista,
componedor,
fort i valent; també celós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

No us atavieu, anau aixi,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Esquerrans

Hom els ha anomenats l'última minoria negligida. Són els esquerrans, és a dir, aquells que se serveixen millor de la mà esquerra que no de la dreta. Són el 13% de la població mundial, quatre vegades més que no fa cent anys.
Aquest increment és esmentat a l'estudi 'Right Hand, Left Hand', publicat el 2002 pel professor de la University College de Londres, Chris McManus, i es relaciona amb l'abandonament definitiu de la pràctica escolar (antipedagògica i contraproduent) de forçar els esquerrans a escriure amb la mà dreta (i, de manera general, amb la fi de prejudicis ancestrals, que la ciència s'ha encarregat de desacreditar).
Les causes de la tendència a usar la mà i el peu esquerres han originat molt debat i algunes tesis. De tota manera, sembla clar que el factor genètic hi té molt a veure, i encara no fa un any un equip d'investigadors de la Universitat d'Oxford va identificar un gen que podria afavorir aquesta tendència: l'LRRTM1.
Tot amb tot, el món en què vivim és pensat per a la majoria: els dretans (també hi ha els ambidextres, que empren indistintament totes dues mans). És per això que ja han començat a proliferar les botigues específicament adreçades als esquerrans, que hi poden adquirir tot d'objectes adaptats a llurs necessitats: material escolar i d'oficina, estris domèstics...

Cervell: els hemisferis dret i esquerre

El
cervell és format per dues meitats simètriques: l'hemisferi dret i l'hemisferi esquerre. Simplificant, podem dir que l'hemisferi dret controla la part esquerra del cos, i l'hemisferi esquerre, la part dreta. Doncs bé, tradicionalment l'hemisferi dret (dominant, doncs, entre els esquerrans) s'ha associat a la creativitat, a les emocions i al sentit musical i artístic..., i l'hemisferi esquerre, al pensament lògic i a la destresa en els camps matemàtic i científic.

Esquerrans cèlebres

A la llista d'esquerrans famosos figuren els noms dels artistes Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Raffaello, Peter Paulus Rubens i Pablo Picasso; dels músics Ludwig van Beethoven, Wolfgang Amadeus Mozart, Robert Schumann, Pau Casals i Bob Dylan; dels actors Charles Chaplin, Fred Astaire, Cary Grant, Greta Garbo, Steve McQueen, Marilyn Monroe, Robert De Niro, Nicole Kidman i Julia Roberts; dels polítics Mohandas Gandhi, Winston Churchill, Ronald Reagan, Fidel Castro i Bill Clinton...

Genis del futbol

Naturalment, també és nombrosa la llista d'esportistes esquerrans famosos, i particularment selecta la dels futbolistes: Pelé, Johan Cruyff i Diego Armando Maradona, considerats tres dels millors jugadors de tots els temps. També és esquerrà l'argentí i blau-grana Leo Messi, que, amb sols vint anys, és vist com el successor natural del seu compatriota Maradona.

Abreviatures més usuals

Expressions abreujades més usuals

a favor meu: f/m
a favor nostre: f/n
a favor seu: f/s
a favor vostre: f/v
a l’atenció de: a/
a l’ordre de: o/
a la meva ordre: m/o
a la nostra ordre: n/o
abans de Crist: aC a. de C.
abans de la nostra era: a. de la n. e.
abans del migdia: am
abreviatura: abrev.
abril: abr.
Acadèmia Valenciana de la Llengua: AVL
acadèmic/ca: acad.
acrònim: acr.
actualització: act.
actualitzat/ada: act.
adaptador/ra: adapt.
addicionador/ra: addic.
addicional: add.
adherit/ida: adh.
adjunt/ta: adj.
administració: adm.
administrador: admdor.
administradora: admdora.
administratiu: admtiu.
administrativa: admtiva.
advocat/ada: adv.
agent: AG ag.
agost: ag.
agrícola: agr.
agricultor/ra: agr.
agricultura: agr.
agrònom: agròn.
agronomia: agron.
agronòmic/ca: agron.
agutzil: AGL agl.
ajudant/ta: ajud.
ajuntament: aj.
al cel sia: a. c. s.
al meu càrrec: m/c
al meu compte: m/cte
al meu favor: m/f
al nostre càrrec: n/c
al nostre compte: n/cte
al nostre favor: n/f
al vostre càrrec: v/c
al vostre compte: v/cte
al vostre favor: v/f
alçada: alç.
alçària: alç.
alemany: al.
alfabet fonètic internacional: AFI
àlies: (a)
alimentació: alim.
alimentari: alim.
alta velocitat: a. v.
altitud: alt. altd.
altura: alt.
alumne/na: al.
amb còpia: a. c.
ambulatori: amb.
ampersand, angl. (‘i’): &
amplada: ampl.
amplària: ampl.
ampliat/ada: ampl.
amplitude modulation, angl. (‘modulació d’amplitud’): AM
anagrama: anagr.
anastàtic: anast.
anglès: angl.
Anglo-American Cataloging Rules (2a edició): AACR2
anònim: an. anòm.
anotador/ra: anot.
ante meridiem, ll. (‘abans del migdia’): am a. m.
anteportada: antep.
anterior: ant.
antic/iga: ant.
antigament: ant.
antologia: ant. antol.
apaïsat: apaïs.
apartament: apmt.
apartat: ap. apt.
apèndix: ap.
apòcrif: apòcr.
aprenent: apnt.
aprenenta: apnta.
aprovat/ada: apr.
aproximadament: aprox.
aproximat/ada: aprox.
àrab: àr.
aranès: ar.
armari: arm.
arqueologia: arqueol.
arqueològic/ca: arqueol.
arquitecte: arq.
arquitectònic/ca: arquit.
arquitectura: arquit.
arranjador/ra: arr.
arrova: @
article: art.
assessor/ra: ass.
assignatura: assign.
associació: assoc.
Associació Fonètica Internacional: AFI
associat/ada: assoc.
astrologia: astr. astrol.
astronomia: astr. astron.
àtic: àt.
Atles universal: AU
atmosfera: atm.
atmosfèric/ca: atm.
autògraf: autògr.
autopista: A
autopista de peatge: AP
autor/ra: aut.
auxiliar: aux.
alta velocidad española, esp. (‘alta velocitat espanyola’; v. tren d’alta velocitat): AVE
avinguda: av.
badana: bad.
baixada: bda.
baixos: bxs.
barranc: bnc.
barri: b.
barriada: b.
batxillerat: batx.
bibliografia: bibl. bibliogr.
biblioteca: bibl.
bloc: bl.
Boletín Oficial del Estado: BOE
butlletí: butll.
Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (fins a l’any 2000): BOCAIB
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes: BOCV
Butlletí Oficial de les Illes Balears: BOIB
Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya: BOPC
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra: BOPA
Butlletó Oficial del Parlament de les Illes Balears: BOPIB
calefacció: calef.
cantonada: cant.
capità/ana: CT cpt.
capítol: cap.
caporal: CL cpl.
carrer: c. c/
carreró: cró.
carretera: C ctra.
cartografia: cartogr.
cartogràfic/ca: cartogr.
castellà: cast.
català: cat.
Catalunya [del] Nord: CN
catedràtic/ca: catedr.
catolicisme: catol.
certificat/ada: cert.
cinema: cin.
cinematografia: cin.
cinematogràfic/ca: cin.
cinquè: 5è
cinquena: 5a
cinquenes: 5es
cinquens: 5ns
cinturó: cint.
circa, ll. (‘vers’): c.
circulació: circul.
circular (document): C
climatologia: climat.
climatològic/ca: climat.
coautor/ra: coaut.
coberta: cob.
codi d’identificació fiscal: CIF
codi postal: CP
col·laborador/ra: col·l. col·lab.
col·lecció: col·l.
columna: col.
comarca: com.
comentarista: com.
comissió: com.
comissió de serveis: com. de serv.
Comissió Federal de Comerç (dels EUA): FTC
companyia: cia.
compilador/ra: comp.
complementari: compl.
compositor/ra: comp.
comptabilitat: compt.
compte corrent: c/c cte. ct.
comunicació particular: com. part.
condicional: cond.
conferiu[-ho amb]: cf.
confronteu[-ho amb]: cf.
consell: cons.
conseller/ra: cons.
conseller/ra primer/ra: cons. pr.
Constitució del Principat d’Andorra: CPA
Constitució espanyola: CE
Constitution [ française] (‘Constitució [francesa]’): Const.
construcció: constr.
continuador/ra: cont.
contractat/ada: contr.
convocatòria: conv.
coordinador/ra: coord.
corporació: corp.
correcció: corr.
corrector/ra: corr.
correus: corr.
cosmonàutica: cosmon.
curador/ra: cur.
data de l’última menstruació: DUM
decret: D
decret llei: DL
dedicat: ded.
dedicatòria: ded.
denominació d’origen: DO d. d’o.
departament: dept.
derogatori/tòria: derog.
descompte: dte.
desembre: des.
despeses: desp.
després de Crist: DC
després de lliurada (post data, ll.): PD p. d.
després del migdia: pm
després del que hi ha escrit (post scriptum, ll.): PS p. s.
Deutsche Industrie Normen, al. (‘Normes de la Indústria Alemanya’): DIN
Deutsche Mark, al. (‘marc alemany’): DM
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: DOGC
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana: DOGV
Diari Oficial del Parlament de Catalunya: DOPC
dibuix: dib.
Diccionari català-valencià-balear: DCVB
Diccionari d’abreviacions: DA
Diccionari d’economia i gestió: DEG
Diccionari d’història de Catalunya: DHC
Diccionari d’història universal: DHU
Diccionari d’ús dels verbs catalans: DUVC
Diccionari de geologia: DGEOL
Diccionari de la llengua catalana (d’Enciclopèdia Catalana): DGEC
Diccionari de la llengua catalana (d’Enciclopèdia Catalana): DLC
Diccionari de la llengua catalana (de l’Institut d’Estudis Catalans): DIEC
Diccionari de sinònims de frases fetes: DSFF
Diccionari de veterinària i ramaderia: DVR
Diccionari descriptiu de la llengua catalana: DDLC
Diccionari enciclopèdic de medicina: DEM
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana: DECat
Diccionari general de la llengua catalana: DGLC
Diccionari manual de la llengua catalana (d’EDHASA): DMLC
Diccionari manual de la llengua catalana (de l’Institut d’Estudis Catalans): DMIEC
Diccionari ortogràfic i de pronúncia del valencià (de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua): DOPV
Diccionari valencià (de la Generalitat Valenciana): DVAL
Diccionario de la lengua española (de la Real Academia Española): DRAE
dies data: d/d
dies des de la data: d/d
dies des de la factura: d/fra
dies des de la vista: d/v
dies factura: d/fra
dies vista: d/v
dijous: dj.
dilluns: dl.
dimarts: dt.
dimecres: dc.
dipòsit legal: DL dip. leg.
direcció: dir.
direcció general: DG dir. gral.
directiu/iva: dir.
director/ra: dir.
director/ra general: DG dir. gral.
disposició: disp.
dissabte: ds.
districte: distr.
diumenge: dg.
divendres: dv.
divisió: div.
document: doc.
document nacional d’identitat: DNI
dòlar americà: $
dona o home: d/h
drecera: drec.
dreta: dta.
duplicat/ada: dupl.
economia: econ.
ecu: ECU
edició: ed.
editor/ra: ed.
editor/ra literari/rària: ed. lit.
editorial: ed.
efectes: e/
efectes a cobrar: e/c e/cobr
efectes a pagar: e/p e/pag
efectiu: ef.
el meu gir: m/g
el meu taló: m/t
el meu xec: m/x
el nostre gir: n/g
el nostre taló: n/t
el nostre xec: n/x
empresa de treball temporal: ETT
en el lloc citat (loco citato, ll.): loc. cit.
en funcions: e. f.
en l’obra citada (opere citato, ll.): op. cit.
entresòl: entl.
epígraf: §
epíleg: ep.
escala: esc.
escola universitària: EU
escut: esc.
espanyol: esp.
especialment: esp.
específicament: espf.
esquerre/rra: esq.
est: E
Estat Major: EM E. M.
Estatut d’autonomia de Catalunya: EAC
Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana: EACV
Estatut d’autonomia de les Illes Balears: EAIB
est-nord-est: ENE
est-sud-est: ESE
etcètera: etc.
euro: €
Excel·lència: E.
Excel·lència: Exc.
Excel·lentíssim Senyor: Excm. Sr.
Excel·lentíssima Senyora: Excma. Sra.
excepció: exc.
excepte: exc.
exemple: ex.
expedició: exped.
expedidor/ra: exped.
expedient: exp.
extensió: ext.
exterior: ext.
factura: fra.
facultat: fac.
febrer: febr.
Federal Trade Commission, angl. (‘Comissió Federal de Comerç’ dels EUA): FTC
ferrocarril: FC
figura: fig.
finca: fca.
fira internacional: FI
física: fís.
florí italià: FL
foli: f. f/ F
foliació variada: fol. var.
fonogràfic: fonogr.
Fons Monetari Internacional: FMI
fotografia: fot.
franc a bord del vaixell (free on ship, angl.): FOB
franc a la fàbrica: f. f. FF
franc al costat del vaixell ( free alongside ship, angl.): FAS
franc belga: FB
franc fàbrica: f. f. FF
franc francès: FF
franc luxemburguès: FLUX
franc sobre camió: FOT
franc sobre vagó: FOR
franc suís: FS
francès: fr.
free alongside ship, angl. (‘franc al costat del vaixell’): FAS
free on board, angl. (‘franc a bord del vaixell’): FOB
free on rail, angl. (‘franc sobre vagó’): FOR
free on truck, angl. (‘franc sobre camió’): FOT
frequency modulation, angl. (‘modulació de freqüència’): FM
futur: fut.
gallec: gall.
gener: gen.
general: gral.
geografia: geogr.
geometria: geom.
gerundi: ger.
gir postal: GP
gir telegràfic: GT
govern: gov.
Gran diccionari 62 de la llengua catalana: GD62
Gran diccionari de la llengua catalana: GDLC
Gran enciclopèdia catalana: GEC
Gran Larousse català: GLC
gran vitesse, fr. (‘alta velocitat’): g. v.
habitants: h. hab.
home o dona: h/d
hotel: H
i: &
ibídem: ib.
ídem: íd.
Illes Balears: IB
il·lustració: il·lustr.
il·lustrat/ada: il·lustr.
imperatiu: imp.
imperfet: imperf.
import: imp.
impost: impt.
impost sobre activitats econòmiques: IAE
impost sobre el valor afegit: IVA
impost sobre la renda de les persones físiques: IRPF
impremta: impr.
incomplet: inc. incompl.
incorporat/ada: inc.
índex de preus al consum: IPC
indicatiu: ind.
indústria: ind.
inferior: inf.
infinitiu: inf.
inicials: inic.
inspector/ra: IP insp.
institut: inst.
Institut Català de les Dones: ICD
Institut d’Estudis Catalans: IEC
instrucció (document): I
intendent/ta: IT int.
intendent/ta major: IM int. m.
interès: int.
interí/rina: int.
interior: int.
international phonetic alphabet, angl. (‘alfabet fonètic internacional’): IPA
International Phonetic Association, angl. (‘Associació Fonètica Internacional’): IPA
International Organization for Standardization, angl. (‘Organització Internacional de Normalització’): ISO
international standard book number, angl. (‘número internacional normalitzat per als llibres’): ISBN
international standard serial number, angl. (‘número internacional normalitzat de publicacions en sèrie’): ISSN
International Union of Pure and Applied Chemistry, angl. (‘Unió Internacional de Química Pura i Aplicada’): IUPAC
International Union of Pure and Applied Physics, angl. (‘Unió Internacional de Física Pura i Aplicada’): IUPAP
italià: it.
jocs olímpics: JO
Journal Officiel de la République Française: JO
juliol: jul.
junta de govern: j. de gov.
junta directiva: j. dir.
jurídic/ca: jur.
jurisprudència: jurispr.
jurista: jur.
Jutjat de Primera Instància: J. 1a Inst. JPI
la lletra nostra: ll/n l/n
la lletra vostra: ll/v l/v
la meva factura: m/fra
la meva lletra: m/ll m/l
la meva remesa: m/r
la nostra factura: n/fra
la nostra lletra: n/ll n/l
la nostra remesa: n/r
la referència meva: r/m
la referència nostra: r/n
la referència vostra: r/v
la vostra lletra: v/ll v/l
làmina: làm.
limitada: ltda.
llatí: ll.
llei: L
Llei d’enjudiciament civil: LEC
Llei d’enjudiciament criminal: LECr
Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú: LRJPAC
llei orgànica: LO
lletra [de canvi]: ll/ l/
lletra nostra: ll/n l/n
lletra vostra: ll/v l/v
llibre: ll.
llicenciat/ada: llic.
loco citato, ll. (‘en el lloc citat’): loc. cit.
marc alemany: DM
mate’s receipt, angl. (‘rebut d’embarcament’; conforme en un volant d’admissió de mercaderies a bord): MR m. r.
matemàtica, matemàtiques: mat.
màxim/ma: màx.
mecanografiat: mecan. mecanogr.
medium waves, angl. (‘ones mitjanes’): MW
mercaderia: merc.
mercantil: merc.
mesos data: m/d
mesos des de la data: m/d
mesos des de la vista: m/v
mesos per al terme: m/t
mesos terme: m/t
mesos vista: m/v
middle waves, angl. (‘ones mitjanes’): MW
mil·lèsim/ma: mil·l.
milió: M
milió de pessetes: MPTA
mínim/ma: mín.
modulació d’amplitud (amplitude modulation, angl.): AM
modulació de freqüència (frequency modulation, angl.): FM
mosso/ssa d’esquadra: m. d’e. ME
Mossos d’Esquadra (cos): M. d’E. ME
multigrafiat: multigr.
negatiu: neg.
negociat: neg.
nombre: nre.
nominal: nom.
nominatiu: nom.
nord: N
nord-est: NE
nord-nord-est: NNE
nord-nord-oest: NNO NNW
nord-oest: NO NW
Normes de la Indústria Alemanya (Deutsche Industrie Normen, al.): DIN
nota, notes: n.
nota bene, ll. (‘pareu atenció’): NB n. b.
nota de l’editor/ra: n. de l’e.
nota de la traductora: n. de la t.
nota de les editores: n. de les ed.
nota de les traductores: n. de les t.
nota del traductor: n. del t.
nota dels editors: n. dels ed.
nota dels traductors: n. dels t.
nova sèrie: n. s.
novè: 9è
novembre: nov.
novena: 9a
novenes: 9es
novens: 9ns
numerat: num.
número, números: núm. n.
número d’identificació fiscal: NIF
número internacional normalitzat de publicacions en sèrie (international standard serial number, angl.): ISSN
número internacional normalitzat per als llibres (international standard book number, angl.): ISBN
obra (opus, ll.): op.
obra citada (opus citatum, ll.): op. cit.
octubre: oct.
oest: O W
ona pesquera: OP
ones curtes (short waves, angl.): SW
ones mitjanes (middle waves, angl. medium waves, angl.): MW
Onomasticon Cataloniae: OC
opus, ll. (‘obra’): op.
opere citato, ll. (‘en l’obra citada’): op. cit.
opus citatum, ll. (‘obra citada’): op. cit.
opuscle: op.
ordre: O
ordre de pagament: OP
ordre ministerial: OM
Organització Internacional de Normalització (International Organization for Standardization, angl.): ISO
pagament: pag.
pagament immediat: p. i.
pagaré: p/
pàgina, pàgines: p. pàg.
País Valencià: PV
Països Catalans: PPCC
paquet: paq.
parada: par.
paràgraf: § ¶
parcel·la: parc.
pareu atenció (nota bene, ll.): NB n. b.
participi: part.
participi passat: PP p. p.
particular: part.
partida: part.
passat: pt.
passatge: ptge.
passeig: pg.
per absència: p. abs. p. a.
per absència: p. abs.
per autorització: p. aut.
per compte de: p/c
per delegació: p. d.
per exemple: p. e. p. ex.
per ordre: p. o.
per poder: p. p.
pes brut: PB p. b.
pes net: PN p. n.
pesseta: PTA pta.
pessetes: PTA ptes.
petita i mitjana empresa: PIME
plaça: pl. pça.
planta: pl.
plegat: pleg.
població: pobl.
Policia Aèria: PA
Policia Militar: PM
Policia Naval: PN
polígon: pol.
poligràfic: poligr.
porta: pta.
portuguès port.
positiu: pos.
post data, ll. (‘després de lliurada’): PD p. d.
post meridiem, ll. (‘després del migdia’): pm p. m.
post scriptum, ll. (‘després del que hi ha escrit’): PS p. s.
postdata: PD
preliminars: prel.
present: pres.
president/ta: pres.
prevere: prev. pvre.
primer: 1r
primera: 1a
primeres: 1es
primers: 1rs
principal: pral.
privilegi: priv.
procedència: proc.
producte interior brut: PIB
producte nacional brut: PNB
producte nacional net: PNN
professor/ra: prof.
programa: progr.
prologuista: prol. pr.
proppassada: ppda.
proppassat: ppt.
propvinent: pvt.
província: prov.
publicitat: publ.
pujada: pda.
punt (tipografia): pt.
punt quilomètric: PK PQ
quadre: q.
quadriculat: quadr.
quadruplicat: quadr. quadrupl.
quart: 4t
quarta: 4a
quartes: 4es
quarts: 4ts
quintuplicat: quint.
rambla: rbla.
Real Academia Española: RAE
rebut d’embarcament (mate’s receipt, angl.): MR
recopilador/ra: recop. rec.
recursos humans: RH
redactor/ra: red.
referència: ref.
referència meva: r/m
referència nostra: r/n
referència vostra: r/v
refonedor/ra: ref.
reformat/ada: reform.
regió: reg.
registre: reg.
Regles angloamericanes de catalogació (2a edició): AACR2
reial decret: RD
reial decret legislatiu: RDLEG
reial decret llei: RDL
reproducció: reprod.
resolució: R
responeu, si us plau: r. s. u. p. RSUP
resumidor/ra: res. resum.
retrat: retr.
revisador/ra: rev. revis.
revista: rev.
rova: @
secretari/tària: secr.
secretari/tària general: SG secr. gral.
secretaria: secr.
secretaria general: SG secr. gral.
segle, segles: s.
segon (ordinal): 2n
segona: 2a
segones: 2es
segons (ordinal): 2ns
següent, següents: s. seg.
selecció: sel.
seleccionador/ra: sel.
sense any [d’edició]: s. a.
sense data: s/d
sense lloc [d’edició]: s. ll.
sense nom: s. n.
sense número: s/n
sense peu d’impremta: s. p. d’i.
sentència: S
sergent: SG sgt.
sergenta: SG sgta.
servei: serv.
servei nacional: SN s. n.
servei públic: SP s. p.
setè: 7è
setembre: set.
setena: 7a
setenes: 7es
setens 7ns
short waves, angl. (‘ones curtes’): SW
si us plau: s. u. p. SUP
signatura: sign.
símbol: símb.
sisè: 6è
sisena: 6a
sisenes: 6es
sisens: 6ns
sobre vagó: s/v
sobreàtic: s/àt
societat anònima: SA s. a.
societat cooperativa: SCOOP s. coop.
societat cooperativa catalana limitada: SCCL s. c. c. l.
societat de garantia recíproca: SGR s. g. r.
societat de garanties recíproques: SGR s. g. r.

societat en comandita: SC s. c.
societat limitada: SL s. l.
societat regular col·lectiva: SRC s. r. c.
sota: s.
sotsinspector/ra: SIP sotsp.
sub voce, ll. (‘sota l’entrada’): s. v.
subjuntiu: subj.
sud: S
sud-est: SE
sud-oest: SO SW
sud-sud-est: SSE
sud-sud-oest: SSO SSW
superintendent/ta: SIT supt.
superior/ra: sup.
suplement: supl. suplem.
suplent/ta: supl.
taló: t/
també: t.
tarifa: t.
tarifa corrent: t. c.
tarifa especial: t. e.
tarifa general: t. g.
telèfon: t. tel.
telegrama: telegr.
televisió: TV
tercer: 3r
tercera: 3a
terceres: 3es
tercers: 3rs
terme municipal: TM t. m.
terminació: t.
text refós: TR t. r.
tinent/ta: TT tt.
tipografia: tip. tipogr.
titular: tit.
tom: t.
tomografia computada: TC
tomografia per emissió de positrons: TEP
topogràfic: topogr.
traducció: trad.
traductor/ra: trad.
transcripció: transcr.
transcriptor/ra: transcr.
transferència: transf.
transitori/tòria: trans.
travessera: trav.
travessia: trav. trv.
tren d’alta velocitat: TAV
train à gran vitesse, fr. (‘tren d’alta velocitat’): TGV
triplicat: tripl.
Una Norma Española: UNE
Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (International Union of Pure and Applied Physics, angl.): IUPAP
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (International Union of Pure and Applied Chemistry, angl.): IUPAC
unitat, unitats: u. un.
universitari/tària: univ.
universitat: univ.
Universitat Autònoma de Barcelona: UAB
Universitat Catalana d’Estiu: UCE
Universitat Catalana d’Estiu de la Natura: UCEN
Universitat d’Alacant: UA
Universitat d’Andorra: UdA
Universitat d’Estiu d’Andorra: UEA
Universitat d’Estiu de Gandia: UEG
Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre: UETE
Universitat de Barcelona: UB
Universitat de Girona: UdG
Universitat de les Illes Balears: UIB
Universitat de Lleida: UdL
Universitat de Perpinyà: UP
Universitat de València: UV
Universitat de Vic: UVIC UVic
Universitat Internacional de Catalunya: UIC
Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei: UIMIR
Universitat Jaume I: UJI
Universitat Lliure de Catalunya: ULC
Universitat Oberta de Catalunya: UOC
Universitat Politècnica de Catalunya: UPC
Universitat Politècnica de València: UPV
Universitat Pompeu Fabra: UPF
Universitat Ramon Llull: URL
Universitat Rovira i Virgili: URV
Universitat Tècnica d’Estiu de Catalunya: UNTEC
urbanització: urb.
valor: v/
vegeu: v. veg. vg.
vegeu també: v. t.
venciment: venc.
verbi gratia, ll. (‘per exemple’): v. gr.
vide, ll. (‘vegeu’): v.
videte, ll. (’vegeu’): vid.
vigilant/ta: VG vig.
virus d’immunodeficiència humana: VIH
vist i plau: v. i p. VP
vistiplau: VP
vocabulari: vocab.
volum: vol.
vuitè: 8è
vuitena: 8a
vuitenes: 8es
vuitens: 8ns
xec: x.
xilografia: xil. xilogr