dijous, 22 de maig del 2008

L'Estat francès reforma la Constitució per a reconèixer les "llengües regionals"

Per primer cop en la història de l´Estat francès, les llengües minoritàries han estat reconegudes. Ara la majoria són en perill d´extinció, com el català a la Catalunya Nord.

És com donar el tret de gràcia.

La Constitució francesa ja reconeix les llengües minoritàries de l'estat. L'Assemblea Nacional ha aprovat avui aquesta esmena al projecte de llei de reforma del text constitucional. L'article 1 de la Constitució deia, fins ara: "França és una República indivisible, laica, democràtica i social, que assegura la igualtat davant la llei de tots les ciutadans sense distinció d'origen, raça o religió. Respecta totes les creences. L'organització és descentralitzada". I l'esmena aprovada hi afegeix:
"Les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni".

L'esmena proposa, doncs, de tenir en compte en la constitució l'existència de les llengües dites regionals, tal com havien demanat un gran nombre de diputats, sobretot arran del debat que hi va haver a l'Assemblea francesa el 7 de maig proppassat. En aquell debat, per primera volta es va parlar del reconeixement de les llengües minoritàries de l'Estat, entre les quals hi ha el català, l'occità, l'alsacià, el basc, el bretó i el cors. Però avui l'aprovació de l'esmena ha estat sorprenent, perquè diversos diputats de tots els grups parlamentaris n'havien presentat de similars la setmana passada, i el president de la comissió de Lleis de la cambra, Jean-Luc Warsmann, les havia refusades totes. Avui, en canvi, ha estat Warsmann mateix qui l'ha presentada.

ASSEMBLÉE NATIONALE
22 mai 2008
MODERNISATION DES INSTITUTIONS DE LA Vème RÉPUBLIQUE

ARTICLE ADDITIONNEL
AVANT L'ARTICLE PREMIER, insérer l'article suivant:
L’article 1er de la Constitution est complété par une phrase ainsi rédigée:
«Les langues régionales appartiennent à son patrimoine».
EXPOSÉ SOMMAIRE
Cet amendement propose de tenir compte du souhait d’inscrire dans la Constitution l’existence de langues régionales, qui a été exprimé par un grand nombre de parlementaires, notamment à l’occasion du récent débat qui a eu lieu à l’Assemblée nationale sur les langues régionales (séance publique du mercredi 7 mai 2008).

Il est proposé d’insérer la mention des langues régionales dans l’article 1er de la Constitution, qui a été complété par la révision constitutionnelle du 28 mars 2003 afin de préciser que «son organisation est décentralisée».

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Originàriament l'Acadèmia, al segle XVIII, va nèixer amb un objectiu educador i didàctic, tant al servei de les arts industrials com de les belles arts. Amb el transcurs dels anys, la seva finalitat va anar canviant, fins que avui, gairebé a l'inici del segle XXI, la seva funció principal és de caire consultiu sobretot pel que fa a temes sobre la conservació del patrimoni històrico-artístic.

Aula de Teatre de la Universitat de València

Sens dubte, l'any 1998 fou el moment de reconeixement d'unes activitats que des de la Universitat sempre s'han desenvolupat al voltant de la pràctica teatral. L'Aula de Teatre fou guardonada amb el Premi Micalet de la Generalitat Valenciana a la millor contribució no professional, després de diverses nominacions en convocatòries anteriors, sobretot per una programació estable de teatre que s'ofereix al llarg del curs acadèmic, per al públic universitari i per al públic en general. L'exhibició d'espectacles s'ha dut a terme històricament a la Sala Palmireno, i des del curs 2004-2005 va passar a la sala Matilde Salvador, a l'edifici històric de la Universitat. Aquesta activitat no s'entén únicament com una oferta lúdica o d'entreteniment, sinó que té com a objectiu la formació d'un públic de teatre amb criteri, des d'un espai universitari per a la llibertat creativa i d'expressió.

http://www.uv.es/cultura/v/docs/aulateatre.htm

Meridià de l'Observatori de la Recerca

Els esforços que han fet en els darrers anys les universitats, les empreses i els diferents organismes oficials, així com els centres i les entitats d’investigació d’arreu dels territoris de llengua i cultura catalanes en tots els camps de la ciència i la tecnologia es troben ara agrupats en un nou portal d’Internet. S’anomena MERIDIÀ (Mesurament de la Recerca, Desenvolupament i Innovació) i ha estat creat per l’Observatori de la Recerca, una unitat que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va posar en funcionament el 2003 com una estructura de suport a l’elaboració de la segona edició dels Reports de la recerca a Catalunya, una sèrie d’informes periòdics encarregats per la Generalitat de Catalunya i elaborats per un equip de reconeguts investigadors (http://www.iec.cat/reports).

Es tracta d’una iniciativa pionera que permet saber exactament què es fa al país en matèria científica, i qui ho fa i com ho fa. I tot això per mitjà d’un potent instrument tecnològic a l’abast de tothom. Per a accedir-hi, només cal registrar-s’hi com a usuari o usuària a l’adreça http://meridia.iec.cat/.
MERIDIÀ, com el cercle imaginari que envolta la Terra, engloba tot allò que té a veure amb la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R+D+I) en el món de la ciència. Recull les actuacions de R+D+I dutes a terme a Andorra, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears a partir de l’any 2000 —tot i que en alguns informes arriba al 1996.

http://meridia.iec.cat/