dijous, 6 de març del 2008

Gabinet de didàctica

El Gabinet de Didàctica de Llengües s'ha posat en marxa a partir del gener de 2006. És una de les àrees en què s’estructura el Servei Lingüístic. Funciona com a servei virtual amb l’objectiu de donar suport didàctic i bibliogràfic a totes aquelles persones interessades, tant alumnat com professorat, en la recerca de material per a la docència i per a l’autoaprenentatge en el camp de la llengua, per tal de contribuir també a la normalització lingüística.

El Gabinet de Didàctica de Llengües vol acomplir la finalitat de difondre de manera virtual aquell material bàsic necessari i útil per a l’aprenentatge de la llengua catalana i, en un futur pròxim, d’altres llengües modernes.

Aquest espai està enfocat sota dos punts de vista diferents, el del docent i el de l’aprenent, car consideram que uns i altres requereixen material adient per acomplir tasques diferents: ensenyar i aprendre.

http://www.uib.es/secc6/slg/SLGD/presentacio.htm

Les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (per Antoni Maria Badia i Margarit)

BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1999): Les Regles de esquivar vocables i «la qüestió de la llengua», Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

L’estudi d'Antoni M. Badia i Margarit mereix el qualificatiu d’excepcional en un doble sentit. D’una banda, és el resultat d’una reflexió i d’una recerca que s’inicien en el decenni de 1940 quan, en paraules de l’autor, «les Regles irrompen en la meva vida». D’altra banda, suposa, en certa mesura, un gir copernicà respecte a l’enfocament tradicional del tema, i a aquell que va proposar el mateix autor en la primera edició crítica del document (Badia i Margarit, 1950).

Com alguns lectors ja saben, les Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols constitueixen un text quatrecentista de dimensions breus, però de gran interès lingüístic, que ha estat atribuït tradicionalment al poeta valencià Bernat Fenollar, pel que fa a la primera part, i a l’humanista barceloní Jeroni Pau, que hi hauria incorporat unes importants postil·les. L’única versió que en coneixem es troba en un volum miscel·lani copiat per l’arxiver reial de Barcelona Pere Miquel Carbonell entre 1473 i 1507.

L’obra de Badia i Margarit ressegueix els principals passos de la seva recerca, sovint en un ordre cronològic que recupera la seva aventura intel·lectual, i que de vegades assoleix el tempo d’una autèntica novel·la detectivesca. En aquest sentit, ens sembla particularment significativa la introducció, on l’autor descriu algunes de les fites de la seva investigació i presenta el pla d’exposició que seguirà per a les seves conclusions.

Vocabulari xinés-català

Aquí teniu un bon material per utilitzar en qualsevol moment amb alumnes de la Xina. Esperem que siga d'utilitat per tothom.







Vocabulari xinés-català


SlideShare Link


Astèrix el gal (René Goscinny i Albert Uderzo)

Astèrix el Gal és un personatge de còmic creat pel dibuixant Albert Uderzo i el guionista René Goscinny. Els seus àlbums han estat traduïts a molts idiomes, incloent-hi el català, el llatí i el grec antic. És probablement el còmic francès més popular del món. Les aventures tenen sempre com a punt de partida un llogarret de la Gàl·lia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d'una poció màgica que els fa invencibles, són inútilment assetjats pels romans. Com a protagonistes, a més del guerrer Astèrix, tenen tot una sèrie de personatges que es repeteixen en tots els episodis (Obèlix –l'amic d'Astèrix–, el seu gos Idèfix, el druida Panoràmix, etc). Els autors fan una paròdia humorística de costums i problemàtiques contemporànies a través de la seva transposició a temps antics.

Extret de:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ast%C3%A8rix_el_gal

Si voleu conèixer més títols o més coses sobre Astèrix:

http://www.asterix-obelix.nl/manylanguages/catalan.htm

http://es.asterix.com/

http://www.publispain.com/asterix/











Preu aprox: 11 €