Les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (per Antoni Maria Badia i Margarit)

BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1999): Les Regles de esquivar vocables i «la qüestió de la llengua», Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

L’estudi d'Antoni M. Badia i Margarit mereix el qualificatiu d’excepcional en un doble sentit. D’una banda, és el resultat d’una reflexió i d’una recerca que s’inicien en el decenni de 1940 quan, en paraules de l’autor, «les Regles irrompen en la meva vida». D’altra banda, suposa, en certa mesura, un gir copernicà respecte a l’enfocament tradicional del tema, i a aquell que va proposar el mateix autor en la primera edició crítica del document (Badia i Margarit, 1950).

Com alguns lectors ja saben, les Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols constitueixen un text quatrecentista de dimensions breus, però de gran interès lingüístic, que ha estat atribuït tradicionalment al poeta valencià Bernat Fenollar, pel que fa a la primera part, i a l’humanista barceloní Jeroni Pau, que hi hauria incorporat unes importants postil·les. L’única versió que en coneixem es troba en un volum miscel·lani copiat per l’arxiver reial de Barcelona Pere Miquel Carbonell entre 1473 i 1507.

L’obra de Badia i Margarit ressegueix els principals passos de la seva recerca, sovint en un ordre cronològic que recupera la seva aventura intel·lectual, i que de vegades assoleix el tempo d’una autèntica novel·la detectivesca. En aquest sentit, ens sembla particularment significativa la introducció, on l’autor descriu algunes de les fites de la seva investigació i presenta el pla d’exposició que seguirà per a les seves conclusions.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000013/00000052.pdf