Un diagnòstic de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (Mesa per l'Ensenyament en Valencià)

UN DIAGNÒSTIC DE LA LLEI D’ÚS: 25 anys d’aplicació, un informe d’explicació i 10 mesures d’implicació

La Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la Comunitat Autònoma i d’una manera especial amb la recuperació del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat.

http://www.intersindical.org/stepv/polival/Informe_LleiUs171108.pdf

Pla per a l'educació multilingüe (Escola Valenciana)

Escola Valenciana ha presentat hui una proposta d'educació multilingüe que pot assentar les bases per a l'ensenyament de les llengües a les escoles valencianes durant els propers anys. Es tracta d'un document que consta de 14 punts. Escola Valenciana remetrà aquest document a totes les escoles i altres entitats relacionades amb el món de l’educació amb l’objectiu de fomentar el debat entre els membres de la comunitat educativa i requerir-ne la seua adhesió.

També ha remés el document al Conseller Alejandro Font de Mora. L'entitat cívica aposta pel "bilingüisme per arribar al multilingüisme" i calcula que caldran vora 3.000 professionals trilingúes més als centres per aconseguir aquest propòsit.

El document destaca el bilingüisme com a camí a seguir per assolir el trilingüisme i defineix les principals línies d’actuació d’un programa d’educació multilingüe plantejat amb criteris d’eficàcia i qualitat. El document defensa una educació multilingüe lligada a l’educació intercultural, amb un tractament metodològic basat en l'ús de les llengües en contextos reals i motivadors... S'incideix així mateix en la formació inicial i continua del professorat, en l'avaluació i en la necessitat que els programes compten amb els recursos materials, humans i pressupostaris necessaris.

Escola Valenciana s'ha mostrat decidida a treballar en aquesta direcció "en positiu" tot i que ha assegurat que la Generalitat haurà de posar els recursos sobre la taula i "evitar que els projectes se centren només en la voluntarietat del professorat". En aquest sentit, Escola Valenciana ha anunciat que aquest ha de ser un procés "gradual" i que, partint del bilingüisme, cal treballar a més de la matèria d'innovació pedagògica en la formació del professorat, ja que "no podem aconseguir alumnes trilingües sense escoles i professionals trilingües".

3.000 professinals trilingües més, treball per mòduls en anglés des dels 4 anys amb ràtios al 50%, formació del professorat

De moment, i en primera instància, s'aposta per la introducció de les llengües usant-les en situacions comunicatives, amb implicació en activitats significatives. L'ensenyament queda integrat –a nivell escolar– en mòduls organitzats en les diferents àrees del currículum d’acord amb els dissenys particulars propis de cada centre. Aquesta metodologia s'iniciaria en el segon curs d'infantil, i implicaria augmentar en dues hores a la setmana (que s'incrementarien en successius cicles) la presència de l'anglés des d'infantil (segun curs), amb una reducció de ràtio del 50% en aquest període. Això implicaria que cada centre d'infantil i primària valencià amb dues línies en cada cicle educatiu haurà de tenir a partir de l'aplicació d'aquesta norma cinc mestres amb capacitació de valencià, castellà i anglés, que possibilitarien les 44 hores (8 en infantil, 8 en el primer cicle de primària, 12 en el segon cicle de primària i 16 en el tercer cicle de primària) d'increment setmanal que representaria aquesta implantació del pla multilingüe d'Escola Valenciana.

En l'actualitat, els centres valencians compten amb una mitjana de dos mestres trilingües per escola , una xifra amb la qual és "impensable" qualsevol acostament al multilingüisme. En xifres globals, l'increment suposaria vora 3.000 professionals més capacitats en tres llengües per començar a implantar les bases mínimes per al multilingüisme.

Escola Valenciana aposta per aplicar la mesura amb recursos a partir del curs 2009-2010 en el segon curs d'infantil, i anar sumant cicles progressivament. La formació del professorat també és un factor fonamental en el pla d'Escola Valenciana. Aquest increment del professorat trilingüe ha de fer possible més espai per a la formació del professorat, en base als cursos del CEFIRE, la investigació en grups de treball i les estades a l'estranger.

També se centra el document d'Escola Valenciana en el fet de tenir en compte l'augment dels moviments migratoris i en l'educació compensatòria, recollir les bones pràctiques lingüístiques que estant fent alguns centres valencians des de fa 25 anys, l'autonomia dels centres, l'avaluació i la dotació pressupostària.

El document ha estat elaborat per la comissió d'educació d'Escola Valenciana, i coordinat per Jaume Fullana, membre de la junta directiva d'Escola Valenciana. Diego Gómez, president de l'entitat, ha valorat aquest document "com una mostra de treball seriós i rigorós pel multilingüisme d'Escola Valencana en contraposició a "la proposta sense concreció i inaplicable del Conseller sobre l'anglés com a llengua vehicular en tres centres anònims valencians".

PLA PER A L’EDUCACIÓ MULTILINGÜE

1. Per a fomentar el trilingüisme, és condició creure en el bilingüisme...

· L'ensenyament bilingüe al País Valencià no gaudix d'un nivell de consolidació suficient; el sistema educatiu valencià continua encara generant molts estudiants monolingües...

El disseny d’educació trilingüe o multilingüe ha d’assegurar l’estatus prioritari de les llengües oficials i no relegar el valencià a una situació de perpètua desigualtat competencial.

2. L’educació multilingüe ha de treure el valencià de la situació de minorització en el que es troba
· Una llengua és “minoritzada” perquè algú actua perquè siga així. Ni el Sistema Educatiu Valencià en general, ni els centres en particular poden ser-ne agents o còmplices.

Cada centre ha de dissenyar els seus projectes (PEC-PCC-PNL) i definir les seues estratègies per a treure el valencià d’aquesta situació de minorització, i correspon a l’administració educativa garantir-ho.

3. L’educació multilingüe es nodreix de les bones pràctiques desenvolpades pels centres al llarg d’aquests últims anys

· L’avaluació dels programes d’educació bilingüe desenvolupats al llarg de més de 25 anys al País València ha de precedir la implantació del trilingüisme perquè s’hi puguen incorporar les bones pràctiques i les mesures correctores necessàries, que no poden ser altres que la generalització dels programes d’ensenyament en valencià i dels programes d’immersió lingüística que són els que millor s’ajusten a l’objectiu que marca la LUEV: “Els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà”.

4. L’educació multilingüe s’emmarca en una planificació que va des de l’educació infantil...
· L’educació multilingüe s’emmarca dins d’una planificació que va des de l’educació infantil i que es desplega progressivament i amb coherència a través de les diferents etapes del sistema educatiu. Malauradament, en l’actualitat s’observen greus deficiències en el desplegament dels programes (PEV i PIL) en els IES. Alguns IES, apliquen encara programes d’ensenyament en valencià amb una presència simbòlica d’àrees impartides en valencià.

5. L’educació multilingüe es desenvolupa amb una metodologia adequada
· Les llengües s’aprenen usant-les en situacions comunicatives. Els aprenents d’una segona i tercera llengua necessiten estar implicats en activitats significatives a través de les quals poden aprendre llengua. Les llengües s’aprenen millor si els alumnes les usen per aprendre.

L’aprenentatge d’una llengua estrangera també s’ha de desenvolupar en contextos motivadors i variats. El seu ensenyament queda integrat –a nivell escolar– en mòduls organitzats en les diferents àrees del currículum d’acord amb els dissenys particulars propis de cada centre.

6. Un projecte d’educació multilingüe té en compte l'important augment de població migratòria
· Un projecte d’educació multilingüe té en compte l’augment de la població migratòria que no domina una o cap de les dues llengües oficials. És un projecte que inclou la diversitat per a excloure la desigualtat.

L’educació multilingüe té en compte la llengua d’origen de l’alumnat i ha d’estar necessàriament lligada a l’educació intercultural.

7. A l’educació multilingüe, l’autonomia dels centres educatius s’exerceix amb criteris d’eficàcia i de promoció de l’igualtat d’oportunitats...
· L’autonomia dels centres ha de tenir relació amb el resultat final; ha de significar un increment de l’eficàcia, un factor d’èxit escolar i no de fracàs –el monolingüisme resultaria ser-ne un–... Autonomia significa que els centres apliquen el que més convé a l’alumnat en relació als objectius que es proposen i d’acord amb l’entorn social i familiar en què es desenvolupen aquests alumnes.

8. L’educació multilingüe requereix l’assignació de recursos a mode compensatori...
· Els centres han de comptar amb recursos a mode compensatori (a més necessitats, més recursos). Actualment, els recursos humans i materials d’un centre vénen determinats principalment pel nombre d’unitats...

Els recursos s’han d’atribuir en funció dels resultats: a majors necessitats, més recursos.

9. L’educació multilingüe ha de comptar amb una catalogació adequada de llocs de treball a les escoles i als instituts
· Tot el professorat ha de tenir competència en les dues llengües oficials.

El nombre de professors amb capacitació en llengua estrangera no pot ser inferior a les necessitats derivades de l’aplicació del programa.

10. L’educació multilingüe requereix un pla de capacitació lingüística del professorat
· L’educació multilingüe requereix un pla de capacitació lingüística del professorat present en la formació inicial del professorat i en les activitats formatives dels Cefires i que, entre altres, contemplaria les següents mesures:
· Reducció de jornada pel professorat que participe en cursos de formació lingüística...
· Estades a l’estranger per a l’aprenentatge de l’anglés...
· Foment de la investigació, de la participació en grups de treball, seminaris, congressos,...
· (...)

11. L’educació multilingüe s’ha de desenvolupar amb criteris d’eficàcia

· Impartir alguna àrea (o mòduls) en llengua estrangera significa impartir-la en grups reduïts per a afavorir la interacció (reducció de la ràtio al 50%).

12. A l’educació multilingüe, l’aprenentatge de llengües estrangeres s’articula a través de nous models que n’augmenten el temps d’exposició
· Cal la posada en marxa d’una altra sèrie de mesures complementàries per augmentar la exposició en llengua estrangera:
-Intercanvis escolars amb centres estrangers;
-Campaments d'estiu en llengua estrangera;
-Activitats extraescolars subvencionades en llengua estrangera;
-Beques i ajuts per activitats a l'estranger...
-(...)

13. Els programes d’educació multilingüe han de ser avaluats
Cal la implantació d’un sistema d’avaluació que determine el nivell de competència lingüística en valencià, castellà i anglés... i el disseny de plans de millora d’acord amb els resultats.

14. L’educació multilingüe ha de comptar amb dotació pressupostària

L’educació multilingüe ha d’anar acompanyada de la dotació pressupostària adient per afrontar el projecte amb garanties d’eficàcia i continuïtat.

COMISSIÓ D’EDUCACIÓ D’ESCOLA VALENCIANA

Obre't en català! (Plataforma per la Llengua)

http://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=11da53150202558b&attid=0.2&disp=attd&zw

Cal saber català! (Plataforma per la Llengua)

http://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=11da53150202558b&attid=0.1&disp=attd&zw

L'Oficina dels Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear

Els drets lingüístics formen part dels drets humans. Des de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i, més especialment, d’ençà de la promulgació, el 1996, de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, els drets dels parlants i de les comunitats lingüístiques estan emparats per la legislació internacional. En el cas de les Illes Balears, l’Estatut d’autonomia, de 1983, declara que el català és la llengua oficial i pròpia de l’arxipèlag, i la Llei 3/1986, de normalització lingüística (aprovada per unanimitat), estableix que el dret d’usar el català «implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.»

La nostra llengua ha patit durant els tres darrers segles un procés constant de marginació i arraconament públics. Avui, establerta la democràcia, a la Mallorca del segle XXI es continuen produint agressions contra la població catalanoparlant. Quan anam al centre de salut, quan compram el pa i el diari, quan emplenam la butlleta per apuntar-nos al gimnàs..., estam exposats constantment a l’escarni contra la nostra identitat: encara no es pot viure a Mallorca plenament en català. Les agressions contra els drets lingüístics tenen conseqüències més enllà del camp de la llengua: quan algú que ens presta un servei no ens entén, automàticament quedam desatesos i no podem exercir els nostres drets com a consumidors. Tot i això, diverses disposicions legals emparen l’exercici dels nostres drets. Per això, l’Obra Cultural Balear posa en marxa l’Oficina dels Drets Lingüístics, un mecanisme de defensa contra les agressions a les persones que s’expressen normalment en català.

COM FUNCIONA L’OFICINA DELS DRETS LINGÜÍSTICS

L’Oficina dels Drets Lingüístics és a la vostra disposició de les 9 a les 20 hores. Us atendrem al local de l’Obra Cultural Balear (carrer del Pare Bartomeu Pou, 31, baixos); també us hi podeu adreçar per telèfon (971 723 299) o per correu electrònic (drets(arrova)ocb.cat). Prendrem nota de la vostra denúncia, que trametrem a l’equip de l’oficina (integrat per voluntaris, planificadors lingüístics i assessors legals) perquè faci els tràmits oportuns per assegurar que no es tornen a repetir els actes denunciats.

Anualment, l’Oficina dels Drets Lingüístics farà un informe sobre els casos denunciats i les gestions fetes. Així mateix, editarà material divulgatiu sobre la protecció i l’exercici dels drets lingüístics.

Cap agressió sense resposta!

Observatori de la Llengua

AGENDA SETMANAL DE L'OBSERVATORI

Les activitats culturals i de divulgació científica en valencià d'Alacant i l'Alacantí

http://www.ua.es/spv/observatori/

Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (AJDLP)

http://www.juristesperlallengua.cat/

Institut d'Estudis Eivissencs

L'Institut d'Estudis Eivissencs és una entitat fundada l'any 1949, que nasqué amb la finalitat de protegir el patrimoni natural i cultural de les Illes Pitüses. Aquesta protecció no es podia fer més que vindicant en primer lloc la llengua pròpia, el català.

En l'actualitat l'IEE és membre de la Coordinadora de Centres d'Estudis Locals de Parla Catalana, de la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals i entitat adscrita a l'Institut d'Estudis Catalans. Des de gener de 2008, l'Institut d'Estudis Eivissencs és Entitat d'Utilitat Pública pel Ministeri de Cultura.

http://www.estudiseivissencs.cat/index.php

Centre de recursos de la Franja de Ponent

Recursos de (i per) la Franja de Ponent és un projecte ambiciós, el més ambiciós que s'ha fet mai en aquestes terres, però al mateix temps necessari.

El projecte més necessari, vital i enèrgic de la Franja de Ponent per a mantenir viva la flama de la nostra cultura, tradicions i identitat.

El Centre de Recursos vol proveir de mitjans i activitats en català les persones, els pobles, entitats i col·legis de les nostres quatre comarques. De franc. Servant, recolzant i enfortint tant com sigue possible la nostra cultura, davant les mancances a les que ens sotmet un entorn advers.

http://www.franjadeponent.cat/recursos.htm

Fundació Congrés de Cultura Catalana

Fundació que té com a finalitat continuar la feina engegada pel Congrés de Cultura Catalana i mantenir-ne viu l'esperit.

http://www.fundccc.cat/fundccc.html

Capital de la Cultura Catalana

La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.

Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba elegits els 7 savis de Catalunya

http://www.ccc.cat/index.php

Escoles Oficials d'Idiomes

Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona:
http://www.eoibd.cat/

Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - Vall d'Hebron:
http://pangea.org/eoi2bcn/

Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - Sants:
http://www.xtec.es/eoibarcelona-sants/

Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - La Pau:
http://www.xtec.cat/eoi-lapau/

Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - Sant Gervasi:
http://www.eoisg.cat/

Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona:
http://www.xtec.es/centres/e3006940/

Escola Oficial d'Idiomes de Lleida:
http://www.eoilleida.org/

Escola Oficial d'Idiomes de Girona:
http://www.xtec.net/eoigirona/

Escola Oficial d'Idiomes de Palma:
http://www.eoipalma.com/catala/index.asp

Escola Oficial d'Idiomes de Maó - Menorca:
http://www.eoi-deutsch.blogspot.com/

Escola Oficial d'Idiomes d'Eivissa:
http://www.eoi-eivissa.com/

Escola Oficial d'Idiomes de València:
http://www.eoivalencia.es/

Escola Oficial d'Idiomes d'Alacant:
http://www.eoi-alicante.com/va/

Escola Oficial d'Idiomes de Castelló:
http://www.eoicastello.es/eoi/indexb.php?id=4&lang=esp&lang=val

Escola Oficial d'Idiomes d'Alzira:
http://www.eoialzira.es/

Escola Oficial d'Idiomes de Xàtiva:
http://eoixativa.blogspot.com/

Cercle XXI

El Cercle XXI és un grup de persones provinents de diversos àmbits professionals que volen contribuir a fer realitat l'objectiu que la llengua catalana esdevingui un idioma d'ús comú plenament normal arreu dels seus territoris històrics.

Els membres del Cercle són conscients que, contra aquest just i legítim objectiu de recuperació del català, hi ha una forta pressió de la ideologia espanyolista (o francesista), que sovint s'exerceix indirectament. Es tracta d'una ideologia que impregna fortament l'aparell de l'Estat i gran part dels poders mediàtics. Per això els membres del Cercle, entre els quals hi ha diversos professors i especialistes en sociolingüística, es proposen d'incidir amb rigor en l'opinió pública amb les pròpies aportacions i amb les col·laboracions d'altres especialistes.

El Cercle es va constituir arran d'una afirmació feta per un eurodiputat l'any 2000 en el sentit que la llengua sotmesa a discriminació a Catalunya era la castellana. De primer el formaven una trentena de persones, i després el grup ha anat creixent fins a arribar a més de setanta l'estiu de 2002. Totes aquestes persones assumeixen els punts programàtics del Cercle XXI (inicialment XXI, d'aquí ve el nom del grup) i es proposen de difondre'ls en els seus escrits i actuacions públiques.

http://www.cercle21.cat/newsletter/

Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

La Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana va començar a ser una realitat des del dia 6 de juny de 1992.

En l'assemblea constitutiva que es va celebrar aquell dia a Vic, es va fundar formalment la Coordinadora amb l'adhesió d'una vintena de centres d'estudis locals i comarcals d'arreu dels territoris de domini lingüístic de la llengua catalana.

La idea té el seu origen en una trobada que es va fer a l'Espluga i Valls l'any 1985, on es va constatar l'interès que podria tenir la coordinació entre els centres d'estudis locals i comarcals.

Un pas endavant decisiu cap a l'organització de la Coordinadora va ser el I Congrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana, celebrat a Lleida el maig de 1991. Com a resultat del congrés es va formar una comissió gestora provisional, encarregada de portar endavant el projecte de creació de la Coordinadora i la preparació dels seus estatuts.

En l'assemblea de Vic, ja esmentada, els assistents van aprovar els Estatuts de la CCEPC. Finalment, en l'assemblea de Valls del 26 de juny d'aquell mateix any, va ser elegida la primera Junta de Govern de la Coordinadora.

Avui, la Coordinadora ja porta un temps destacable de funcionament, en el transcurs del qual s'ha consolidat l'organització interna, a la vegada que també s'han realitzat i impulsat nombrosos projectes. En el moment de la constitució, la CCEPC estava formada per una vintena de centres d'estudis locals i comarcals d'arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Posteriorment, en un procés que encara no ha conclòs, s'hi han afegit una setantena d'entitats, les quals actuen en pràcticament tots els territoris de domini lingüístic de la llengua catalana. Una minoria són grans centres de caràcter oficial, depenents de diputacions o ajuntaments, però la majoria de centres que formen part de la Coordinadora no depenen de cap institució oficial, no gaudeixen de gaires recursos econòmics i funcionen en bona part gràcies al voluntarisme dels seus/seves associats/des.

L'àmbit d'actuació dels centres d'estudis varia: en alguns casos és estrictament local, en altres comarcal i, en menys mesura, alguns centres tenen un àmbit d'actuació que va més enllà del comarcal. Els seus àmbits d'estudi són també múltiples, perquè n'hi ha dedicats a tots els àmbits de les ciències i la cultura en general.

Com a resultat d'aquesta diversitat, les activitats que porten a terme els centres d'estudis són molt àmplies. Els centres d'estudis acostumen a ser unes entitats dinàmiques, on conviuen erudits locals amb llicenciats universitaris, a molts dels quals ha ofert un immillorable camp d'aprenentatge i un mitjà per poder publicar les seves investigacions. Les publicacions dels centres d'estudis cobreixen la divulgació específica de cada comarca i/o població.

Els centres d'estudis constitueixen en definitiva un teixit civil molt ric, que fan un servei evident a la societat. Encara que hi ha diferències en la manera com estan organitzats els centres d'estudis locals, les seves activitats i l'àmbit geogràfic i d'estudi que abasten són molt similars, la qual cosa fa que tinguin unes mateixes problemàtiques i necessitats que han impulsat la creació d'una entitat que les coordini.

http://www.ccepc.org/index.php

Domini .cat

El domini .cat, és un domini genèric com el .com o el .org, però adreçat específicament a la comunitat lingüística i cultural catalana a Internet.

De la mateixa manera que un particular no pot registrar un .edu (destinat a institucions d'ensenyament superior) o que cal ser un museu per a sol·licitar un .museum, per a obtenir un .cat cal demostrar alguna relació amb la nostra comunitat lingüística i cultural o més en general, posar en línia continguts significatius en català.

http://www.domini.cat/

Punt d'Intercanvi. Associació sociocultural

L’Associació Sociocultural Punt d’Intercanvi és una associació fundada l’any 1999 amb la finalitat de potenciar la comunicació entre els pobles treballant des de la diversitat cultural i lingüística i, per tant, des de la interacció.

L’adquisició d’una llengua i l’assimilació d’una cultura aliena pot esdevenir un fet traumàtic si no es fa de la manera adequada. El procés d’aprenentatge s’ha de fer en un clima natural, no pas forçat, cosa que depèn del fet de dissenyar una política d’educació socialment integradora i culturalment conciliadora.

Això representa un gran repte que cal afrontar des de la qualitat i des de la seguretat; la seguretat de saber que la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions són prou sòlides per aconseguir el seu arrelament entre els nous ciutadans, des de la tolerància, des de la participació i des de la comprensió. Per aconseguir això cal posar al seu abast els mitjans necessaris. Mitjans pensats i dissenyats per a ells, des de la pròpia identitat i des del seu bagatge cultural. És necessari que es reconegui i es valori la cultura de l’altre per assolir el reconeixement de la seva identitat com a persona dins la societat d’acollida.

http://www.puntintercanvi.org/catala/presentacio.htm

Fundació Lluís Carulla (Premis Baldiri Reixac)

La Fundació Lluís Carulla va néixer a partir de la iniciativa emprenedora d’en Lluís Carulla Canals, mentre la repressió franquista imposava un gran silenci públic a la llengua i la cultura catalanes. Calia defensar-les i promoure'n l'ús per mantenir viva la nostra identitat nacional. La Fundació Lluís Carulla ha dut a terme una labor cultural i educativa important i continuada, que ha tingut una repercussió social positiva i que ha rebut destacats reconeixements institucionals i socials. Tot això queda ben reflectit, per exemple, en els volums publicats per l’Editorial Barcino, les nostres Nadales o les successives edicions dels Premis Baldiri Reixac, els d’Honor Lluís Carulla i els d’Actuació Cívica.

http://www.fundaciojaumeprimer.org/cat/baldiri_premis.cfm

Portaling: Una porta oberta a les llengües (Universitat de Barcelona)

Espai creat per a informar, debatre, intercanviar opinions i difondre recerques al voltant del plurilingüisme en el món educatiu. Inclou la revista-forum sobre plurilingüisme i educació Eduling, de periodicitat semestral.

http://www.ub.es/ice/portaling/

Linguamón. Casa de les llengües

Organisme creat per la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu la promoció de les llengües d'una manera ingualitària i equitativa. Inclou un directori de bones pràctiques per a la recuperació de les llengües i per a la difusió d’experiències de gestió del multilingüisme.

http://www10.gencat.net/casa_llengues/AppJava/ca/index.jsp

Unitat per a l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant

La Unitat per a l'Educació Multilingüe (UEM) naix, al si de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, com a resultat del conveni de col·laboració signat entre la Universitat d’Alacant i la Federació Escola Valenciana, i té com a objectiu oferir assessorament als centres educatius en matèria d’educació multilingüe i potenciar la investigació universitària sobre aquesta àrea.

La UEM vol ser un espai de formació permanent, d’intercanvi d’experiències educatives i d’investigació sobre l’educació multilingüe al servei de la comunitat educativa valenciana.

http://www.ua.es/uem/