Monarquia és la forma política en què una persona té dret, per via hereditària, a regnar com a cap d'un estat amb caràcter vitalici. El nom amb què governen varia segons les zones i l'estructura jurídica del seu govern. Es poden dir: reis, emperadors, tsars, kàisers. A través de la història molts monarques han ostentat poder absolut, de vegades sobre la base de la seva pretesa divinitat.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació per a la Ciutadania. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació per a la Ciutadania. Mostrar tots els missatges
dissabte, 22 de novembre del 2008
Oligarquia
L'oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, Oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política). La paraula oligarquia catalana prové de les paraules gregues ὀλίγον óligon, "pocs" i ἄρχω arkho, "govern".
Autocràcia
Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona. El terme autòcrata es deriva del grec autokratôr (literalment "autogovernant" o "el governant de si mateix"). Els conceptes oposats són l'oligarquia, el govern d'una minoria o petit grup i democràcia, govern de la majoria, el poble.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Autocr%C3%A0cia
Democràcia
El terme democràcia ve del grec (δημοκρατία) δημος ("poble") i κρατω ("governar"). El seu sentit literal és, doncs, govern del poble. Té el seu origen com a terme i com a sistema de govern a l'antiguitat grega. Concretament, la democràcia s'establí com a forma de govern a l'Atenes posterior a la Revolució popular dirigida per Efialtes (462 a.C), que possibilità l'accés al poder per part dels pobres lliures. Aristòtil, crític de la democràcia, considerava que allò característic de la democràcia era precisament l'ésser el govern dels pobres lliures, àdhuc en el cas de què aquests fossin minoria. Modernament, es considera democràtic tot aquell govern on la sobirania recau en la totalitat del poble. Per descomptat, podem observar graus al llarg de la Història i en l'actualitat, de manera que un Estat pot barrejar l'extensió de la democràcia a un sector del poble amb la marginació d'un altre: el sufragi universal, per exemple, esdevingué en un primer moment masculí, arribant a les dones només arrel de les lluites sufragistes de finals del segle XIX i principis del XX.
dijous, 20 de novembre del 2008
Barrinem. Una proposta educativa pel civisme i la convivència
Barrinem. Una proposta educativa pel civisme i la convivència és la nova proposta educativa de la Federació Catalana de l’Esplai per al curs 2008-09. És una eina per a la intervenció en el lleure dels infants i joves que té per objectiu principal despertar actituds de responsabilitat i compromís a partir de la realització d’activitats variades. Entre altres proposem activitats de contacte amb la natura, el barri i/o el poble; de sensibilització vers la mobilitat segura; d’aproximació i descobriment de l’entorn proper.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans
Les democràcies modernes no poden dependre exclusivament d’un sistema jurídic garantista i de les altres institucions que conformen un estat de dret, per molt important que tot açò puga ser. És fonamental que les ciutadanes i els ciutadans donen suport activament a les institucions i que exercisquen els seus drets no sols passivament, per mitjà del seu vot, sinó activament, participant en els debats públics, informant-se i exigint les responsabilitats a què, en algun cas, hi haja lloc. L’augment de la diversitat i el pluralisme en les nostres societats han fet encara més peremptòria la necessitat d’un acord bàsic sobre quins són els nostres drets i les nostres llibertats, quines les nostres formes de govern i les nostres lleis. Ja no podem donar per suposat el consens social en estes qüestions. Els organismes internacionals, Nacions Unides, el Consell d’Europa o la Unió Europea han insistit en la necessitat de fomentar la ciutadania responsable en una societat democràtica com a fórmula per a aconseguir la cohesió social i una identitat europea comuna.
dijous, 18 de setembre del 2008
Educació per a la Ciutadania: democràcia o ideologia?
El govern la presenta com una aposta per la convivència i, abans de veure la llum, ja crea polèmiques i detractors. Recolzada per la llei, ja s'està estrenant a les aules espanyoles: és Educació per a la Ciutadania, l’assignatura de la discòrdia.
L’assignatura aterra a les aules
Es tracta d’una nova assignatura impulsada per la ministra espanyola d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera a la Llei Orgànica per a la Educació (LOE), i que es perfila com un reforç per educar als nens en valors democràtics. S’impartirà una hora a la setmana, durant un curs de primària i dos de secundària, i és de caràcter obligatori –si bé només set comunitats autònomes han optat per començar a impartir-la ja aquest curs (Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Catalunya, Extremadura i Navarra: més de 230.000 alumnes). Com la resta de matèries obligatòries, farà mitja a l’expedient i comptarà per a repetir curs. La ministra ha recordat, a més, que cursar-la és indispensable per obtenir el títol.
Constitució, matrimonis homosexuals i Islam
El temari bàsic presentat per el Ministeri d’Educació i Ciència defineix els eixos temàtics sobre els que ha de versar l’assignatura: el respecte i el coneixement dels drets humans, les institucions democràtiques, la consciència d’un mateix, l’actitud davant la diversitat cultural o el raonament crític de la informació. No obstant, cada centre té llibertat per concretar el temari, i les editorials han posat a disposició dels mestres que impartiran la matèria (generalistes, especialitzats en ciències socials, història, filosofia i ètica) varietat de llibres de text per tal que escullin el que més s’adapti al perfil del centre.
Tot i les diferents adscripcions ideològiques dels llibres davant de temes com la sexualitat i els matrimonis entre homosexuals, la tendència és a descriure la situació social, més que a jutjar-la. En un interessant anàlisi de Alícia Rodríguez publicat a La Vanguardia el 3 de setembre, s’exposa el punt de vista de l’editorial SM, d’adscripció catòlica, firmat per José Antonio Marina, reconegut intel·lectual i cristià: “tenim la obligació ètica de respectar la dignitat de totes les persones, reflectida a la Constitució i les lleis espanyoles, que prohibeixen tota discriminació per raó de gènere o orientació sexual”. I el de Vicens Vives: “la legislació dels matrimonis homosexuals (i el consegüent dret d’adopció) és una nova situació que uns consideren el final de les imposicions sobre l’amor i d’altres com un problema per al futur de la nostra societat”.
Queixes de dreta i esquerra
El principal partit de l’oposició, el Partit Popular, considera que l’estat està interferint en un àmbit –l’educació en valors- que forma part de l’esfera privada, i titlla l’assignatura de “catecisme socialista”. Amb el mateix argument, la Conferència Episcopal considera que ”ratlla la constitucionalitat”, ja que aquesta garanteix la llibertat religiosa.
Alguns sectors han anat més enllà de la crítica i han incitat a l’acció. La patronal d’escoles privades Confederació Espanyola de Centres d'ensenyament (CECE) –que reuneix un 6% de l’alumnat-, ha aconsellat als seus centres en una circular interna que permetessin als alumnes absentar-se de Ciutadania per cursar continguts paral·lels sobre drets humans, constitució, etc.
Però no només s’han rebut crítiques de la dreta. L’esquerra critica que l’assignatura legitimi l'Europa unida en lloc de qüestionar-la, i que els continguts siguin substituïts per valors, que no són una matèria capaç d’ésser assimilada per se. Clara Serrano, en un article opinatiu publicat a Rebelión, comparava els llibres de text amb “àlbums de cromos” plens de fletxes i “jocs de rol”, “on no hi ha discurs ni argumentació”.
Hi ha qui planteja directament l'objecció. Professionals per a l'Ètica, una associació de valors cristians, demana que l’assignatura sigui optativa i no avaluable. L'organització ha repartit 4 milions de guies per fer objecció de consciència emparant-se, diuen, en l’article 16 de la Constitució, i hi ha qui ja s'ha apuntat.
I la resta d’Europa, què fa?
Sembla que Espanya no ha inventat la sopa d’all. Assignatures específiques sobre ciutadania i drets humans són presents a Setze països europeus, però també s’imparteix com a contingut transversal (inherent a altres matèries) a Dinamarca, Hongria, Alemanya, Xipre, Noruega i Finlàndia. La diferència respecte Espanya és, en alguns casos, la obligatorietat de cursar-la. Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya, assegura que, fins ara, Espanya anava a la cua d'Europa en formació sobre drets humans.
L’educació per a la ciutadania: l’objectiu de l’educació (Dolors Freixenet i Mas)
Una mica d’història
Al llarg de la darrera dècada del segle passat, en els cercles polítics i universitaris es va generar un interessant debat acadèmic sobre el concepte de ciutadania. Com a resultat, a la majoria de països del nostre entorn es va suscitar un fort interès per la posada en marxa de nous programes educatius relacionats amb l’educació per a la ciutadania.
Les transformacions socials i tecnològiques, els moviments migratoris massius, el caràcter interconnectat que acompanyen el procés de globalització que vivim, van ser algunes de les circumstàncies que varen contribuir a la revisió de la concepció tradicional de ciutadania que ja no es mostrava eficaç per donar respostes als problemes socials emergents.
La Unesco va constituir l’any 1993, la Comissió Internacional sobre l’Educació al segle XXI i en el seu informe final (Delors 1996) s’establien els pilars que han de conformar l’educació i en els quals prenen un paper rellevant els aspectes més específicament relacionats amb formació de ciutadans i ciutadanes, com aprendre a ser i aprendre a viure junts.
El Consell d’Europa, l’any 1997, va iniciar un llarg i continuat treball entorn a l’educació democràtica que ha culminat amb la inauguració a Sofia (Bulgària), el mes de desembre del 2004, de l’any europeu de la ciutadania per a l’educació.
On som? Des d’on parlem?
A Catalunya no s’ha viscut d’esquena a aquest procés. La pròpia tradició de renovació pedagògica que ha reconegut sempre com una tasca bàsica de l’escola la preparació de les joves generacions per exercir de ciutadans en la pròpia comunitat, així com la necessitat d’actualització del sistema educatiu als nous reptes socials i culturals, va comportar, a les darreries del segle passat, repensar les finalitats de l’educació i en aquest context es va anar situant l’educació per a la ciutadania com un dels reptes de l’educació en el segle XXI.
Tant és així que en el programa 2004-2007 del departament d’educació: una educació per a la Catalunya del segle XXI es manifesta explícitament que: “el primer objectiu de l’educació especialment en els nivells obligatoris, és la formació integral de tot l’alumnat sense exclusions, vetllant pel seu desenvolupament intel·lectual, personal i social. En definitiva, preparar persones i ciutadans actius, participatius i solidaris.”
Com és obvi, l’assoliment d’aquest objectiu suposa apostar, tal com diu el document, per un model pedagògic basat en l’equitat i la igualtat d’oportunitats que tingui en compte conjugar en un mateix temps i espai les dues dimensions individual i relacional, particular i comunitària. Per això l’educació per a la ciutadania global activa ha de tenir en compte els següents aspectes:
Fer conscient el nostre alumnat que ciutadà és aquell que no és súbdit sinó persona sobirana, conscient del seu paper en la construcció de la societat local i global, com a persona autònoma i amb criteri propi.
Fer conscients els nostres nens i nenes, els nostres joves, de la necessitat de passar de l’interès individual a tenir consciència que formem part d’una comunitat local i d’una col·lectivitat global, i de la responsabilitat de tenir cura d’allò que ens pertany i ens afecta a tothom, tot mirant de desterrar l’excés d’individualisme. També comporta impulsar la participació en l’exercici de drets, la responsabilitat en l’observança de les normes, prendre consciència de la pluralitat i diversitat de la nostra societat actual i valorar el respecte i el diàleg com a fonaments de la democràcia i elements bàsics per aconseguir la necessària harmonia i cohesió social.
Proposar l’exercici de la ciutadania encara que sigui a petita escala (a l’aula, al centre educatiu) o com a simulació, com en tantes experiències que actualment es fan al nostre país: fem una llei, consells de joves de diverses poblacions, etc. però també cal, i aquest aspecte és molt important, el reconeixement per part de la societat del paper, la participació i la implicació de l’alumnat per millorar el conjunt de la comunitat.
Una tasca de tots i de totes
L’educació per a l’exercici de la ciutadania ha de ser entesa en un sentit ampli i que impliqui tot el teixit escolar. Comença, per tant, amb l’accés a l’escriptura, el llenguatge i el diàleg; continua amb l’adquisició de tot allò que constitueix la tradició cultural i assoleix els nivells més amplis a l’adolescència amb l’aprenentatge i pràctica de continguts i valors compartits que possibiliti la integració i cohesió social.
Per això, el sistema educatiu ha de garantir a tots els ciutadans i ciutadanes l’adquisició de tot aquell conjunt de sabers i competències que possibiliten la seva participació activa a la vida pública. En aquest sentit cal entendre-la com el currículum bàsic indispensable que tots els ciutadans i ciutadanes han de posseir en acabar l’escolaritat obligatòria (capital cultural mínim i actiu competencial necessari per moure’s i integrar-se en la vida col·lectiva). Així, doncs, s’han de considerar:
Aprenentatges, integrats dins dels currículums de determinades àrees, per exemple a les ciències socials, relacionats amb les institucions, coneixements dels drets, les obligacions i procediments de la vida política; o des del medi social i natural es pot desenvolupar la reflexió sobre el consum responsable i la sostenibilitat i despertar la consciència personal de la reutilització o el reciclatge amb pràctiques concretes en el propi municipi.
Programar una sèrie d’activitats que contribueixin a consolidar els fonaments i valors propis de la societat democràtica i del respecte als drets humans que constitueixen el patrimoni comú de la nostra societat cada vegada més diversa i plural.
També caldrà estructurar el propi centre i la vida a l’aula amb processos de diàleg, de debat, d’empatia, de presa de decisions compartides, etc. en els quals la participació activa en la resolució dels problemes de la vida en comú i el foment de la responsabilitat i la solidaritat, contribueixin a crear els hàbits i competències ciutadanes.
Des de totes les àrees és necessari ajudar els nois i noies a destriar l’allau d’informació que reben, per transformar-la en coneixement i aquest en pensament crític, és a dir, per adquirir criteri propi.
Igualment és necessari, des de totes les àrees aplicar metodologies actives i participatives, fent servir el diàleg com a eina d’aprenentatge i com a element bàsic per exercir la ciutadania en una societat democràtica.
La ciutadania s’aprèn exercint-la
Finalment, destacar que l’educació per a la ciutadania no ha d’acabar a la porta de l’escola, sinó que també ha de promoure la interacció amb l’entorn fora del centre. L’educació per a la ciutadania hauria d’ajudar a crear comunitats d’aprenentatge que no només incloguin tothom a l’escola, sinó també a la comunitat local. La inversió en experiències pràctiques (assemblees de classe, de delegats, locals, fòrums, etc.) i en estructures, conjuntament amb els membres i les organitzacions de la comunitat (organitzacions juvenils, casals d’avis, ràdio local, etc.), serà un focus de conscienciació creixent que requereixen l’alumnat i els membres de la comunitat per estimular la tan necessària cohesió social.
Les experiències pràctiques com l’assemblea de classe o de delegats, els consells locals o els parlaments juvenils, són pràctiques de participació en què els nens i les nenes, els i les joves prenen la paraula, s’impliquen en la presa de decisions i es comprometen en la millora de la vida col·lectiva. Els càrrecs o els compromisos que l’alumnat adquireix en aquestes instàncies permeten posar en marxa valors com la participació, la responsabilitat compartida i el treball en equip.
Pel que fa a pràctiques que suposen estructures més àmplies que impliquen la relació amb diferents organitzacions de la comunitat poden ser molt diverses. Alguns exemples:
Història, memòria i valors cívics (IES Bisbe Berenguer. L’Hospitalet de Llobregat). És un projecte que pretén treballar el període franquista, a 4rt. d’ESO, a través d’entrevistes a persones d’una llar d’avis propera a l’Institut i, a la vegada, programar a la ràdio i TV local espais sobre història i memòria amb la participació de persones entrevistades per l’alumnat.
Projecte bicicleta (Escola Pia de Granollers). És un projecte que duen a terme els i les alumnes de tecnologia de segon cicle que trien l’activitat com a projecte de taller (la bicicleta com a màquina forma part del currículum de l’àrea). Fan el muntatge de dues o més bicicletes a partir de les peces subministrades per les deixalleries de la comarca i de components de segona mà o nous donats per persones de la comunitat educativa i comerciants de Granollers. Un cop arranjades i muntades s’envien a Nicaragua en el marc d’un projecte de suport a una comunitat de famílies desplaçades per l’huracà Mitch, amb les que es té un contacte directe.
La ràdio i el nostre poble (CEIP Sant Domènec). És un projecte que pretén fomentar la consciència de pertànyer a una comunitat. L’escola té una emissora de ràdio, Ràdio Ràpita, que funciona a diari des de fa 15 anys, en horari de migdia en acabar les classes i els divendres a la tarda per part d’exalumnes. Dins l’organització horària del centre es contempla una sessió setmanal de ràdio per tal d’elaborar els guions i fer l’avaluació dels programes emesos. La ràdio és un mitjà viu que promou la comunicació, facilita la lectura, la comprensió de textos, fomenta la recerca sobre diversos temes, etc. per poder fer un servei de informatiu al propi poble.
Aquests exemples, i molts d’altres que podríem esmentar, permeten unir els aprenentatges escolars amb l’entorn local i global i, en la mesura que suposen una implicació de l’alumnat en la comunitat, fomenta la participació, el sentit de la responsabilitat i el compromís.
El Departament d’Educació ha creat el Programa d’Educació per a la Ciutadania amb l’objectiu de contribuir a promoure la formació de la consciència ciutadana global basada en el respecte i la defensa dels Drets humans, en el coneixement dels principis i fonaments de la Democràcia, els seus mecanismes i les seves institucions, en el foment de la pau i la solidaritat.
El Programa d’Educació per a la Ciutadania vol contribuir a avançar en la línia exposada en aquest article i pretén, per tant, impulsar i recolzar en els centres educatius projectes de ciutadania que estiguin estretament vinculats al currículum d’algunes matèries i/o a la tutoria, que suposin una participació activa i real de l’alumnat a l’aula mitjançant metodologies actives i participatives o creant instàncies de participació a nivell global de centre i, finalment que suposin la interacció amb l’entorn local i global.
divendres, 25 de juliol del 2008
Societat, ciutadania i famílies
Els drets i els deures dels ciutadans i les iniciatives de la xarxa associativa i de les comunitats religioses s'exposen en aquest capítol, que també ofereix una guia per als col·lectius amb necessitats especials (joves, dones, immigrants, gent gran, etc.).
dijous, 24 de juliol del 2008
dimecres, 23 de juliol del 2008
Senderi (Educació en valors)
La xarxa Senderi, formada per diferents institucions, promou l'educació en valors. Conté articles d'opinió, documents, experiències didàctiques i recursos.
Parlament obert
Espai de reflexió sobre les potencialitats i els límits dels espais virtuals de participació pública.
dilluns, 21 de juliol del 2008
Parlament de Catalunya (Serveis per a la citadania)
Portal dels serveis educatius del Parlament que conté recursos didàctics i informacions adreçats als centres i per a la ciutadania en general. Conté versions en català de diferents documents normatius.
diumenge, 20 de juliol del 2008
Cap a una ciutadania global
Projecte d'Intermón Oxfam que té com a objectiu promoure una transformació progressiva en els valors, actituds i comportaments de l'alumnat.
dissabte, 19 de juliol del 2008
Educació en Drets Humans
Grup d'educació d'Amnistia Internacional que proporciona recursos, propostes didàctiques i enllaços d'interès. Inclou WebQuests sobre els drets humans.
divendres, 18 de juliol del 2008
Fem història (Innovació Educativa sobre Ciutadania: migracions)
Crèdit variable sobre migracions fet per l'alumnat de 2n d'ESO de l'IES Celestí Bellera, emmarcat en el projecte d'innovació educativa sobre Ciutadania en l'apartat de treball amb fonts orals.
dimecres, 11 de juny del 2008
Educació per a la Ciutadania
El programa d'educació per a la ciutadania té per objectiu promoure el desenvolupament dels valors democràtics, afavorir el coneixement dels drets humans, l'educació per la pau i la solidaritat, impulsant la participació i el compromís dels joves a la societat.
Conté recursos, experiències, enllaços i bibliografia.
dimarts, 10 de juny del 2008
Alumnat nouvingut (Espai LiC)
Espai de llengua i literatura, d'interculturalitat i de cohesió social que conté documents generals, recursos per al professorat, experiències i enllaços sobre interculturalitat, drets humans, convivència i mediació social.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
