Proves d'Accés a la Universitat (PAU), segona convocatòria

Parlant de les PAU de juliol de 2013

Com a novetat, enguany les Universitats només obrin un termini de matriculació per accedir-hi, per la qual cosa les tradicionals proves d'accés de setembre s'han hagut d'avançar al la primera quinzena de juliol.

Com a tutor que he estat del segon curs de Batxillerat al meu institut, l'Alcalans de Montserrat, a la Ribera Alta del País Valencià, m'ha tocat assistir-hi en qualitat de responsable titular del grup.

Les proves han sigut els dies 9, 10 i 11 de juliol. Una tensió enorme i intensiva en el temps, especialment per a l'alumnat acostumat a deixar bastants dies entre examen i examen en les classes habituals.

Però tot arriba a la fi, i aquesta selectivitat, la PAU que fins ara era a setembre -amb el consegüent temps de preparació de les assignatures pendents de 2n de Bat de la primera a la segona convocatòria- també.

Cal destacar, però, a l'espera de resultats afalagadors en les mitjanes per arribar a les notes de tall que cadascú necessita per inscriure's en les carreres que prefereixen, que en general ha hagut sensació gratificant del desenvolupament de les proves de cada matèria.

Alguna assignatura ha estat més qüestionable, per la dificultat. Normalment així s'ha opinat en general de les Matemàtiques II, de la Física..., i poc més. De la resta, tots han eixit contents, i la satisfacció els brollava amb escreix.

Alguns exàmens, que conec més a prop, m'han agradat bastant. És el cas del Castellà, de l'Anglés, de la Història d'Espanya i de la Història de la Filosofia -tan temudes-, fins i tot del Llatí i de la Literatura Universal.

Altres, bé: l'Economia, el Dibuix Tècnic, la Biologia, les Ciències de la Terra i Mediambientals, la Química, la Geografia, i la Història de l'Art.

I, evidentment, la meua, el Valencià. Les dues opcions m'han encantat. No podien haver eixit propostes més adequades. Els temes de literatura, excel·lents, que cal que domine qualsevol titulat en Batxillerat: de Mercè Rodoreda (a partir d'un text de Tots els contes, l'opció A), i de Martí i Pol, estudiats a bastament a classe i, fins i tot, comentats moments abans de l'examen, tot i que també es portava preparat Salvador Espriu, perquè ahir precisament era el seu centenari. El text de sociolingüística, a l'opció B, ha estat un magnífic fragment de Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent, que recomanem llegir-lo amb deteniment i reflexionar-hi.

Contents, a la fi, de la PAU de la segona tongada. Ara, doncs, esperarem il·lusionats les notes del dia 18.

(Adjuntem el model de Valencià).

El vol de l'Esparver, de Francesc Mompó, a Montserrat

Presentació d'El vol de l'Esparver, 

novel·la de Francesc Mompó, 

a la Casa de Cultura de Montserrat 
(País Valencià)

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montserrat, en constant preocupació per l’actualització formativa en les capacitats i valors de la població adulta, i pel desenvolupament competencial entre el jovent, organitza una sessió literària amb la presentació de la darrera obra narrativa de l’escriptor Francesc Mompó.

L’acte tindrà lloc a la Casa de Cultura de Montserrat el proper divendres dia 25 de gener de 2013, a les 19.30 hores.

La novel·la, titulada El vol de l’Esparver, és l’obra magna de Francesc Mompó, autor polifacètic i col·laborador en els mitjans de comunicació, que ha estat premiat en diversos certàmens literaris de novel·la juvenil, poemaris i, fins i tot, de novel·la llarga per a adults, amb guardons com el de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

El vol de l’Esparver, novel·la de rerefons històric que fa un recorregut entre les darreries del segle XVII i principis del XVIII, actualitza l’apassionant història d’amor entre dos joves, Silvestre –l’Esparver–, cristià vell, i Albina, d’ascendència àrab, en el marc rural entre les comarques de la Vall d’Albaida, la Costera i la Ribera, que clou amb la pèrdua dels Furs valencians en la batalla d’Almansa i el Decret de Nova Planta.

Francesc Mompó és ja un autor conegut en aquesta localitat, per la diversitat de les seues novel·les que han estat lectures dels diferents nivells de Secundària a l’Institut “Alcalans” els darrers anys.

La novel·la que ara presentem, El vol de l’Esparver, també és lectura de segon de batxillerat en el present curs, en la secció d’escriptors contemporanis de publicació més recent, a més del recull de narracions breus de Fronteres de vidre i les novel·les Camí d’amor i Somiant amb Aleixa en diversos cursos.

Antologia de textos de literatura catalana

XII Olimpíada d'Història de la Literatura Catalana

Antolologia de textos 2011

https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=12f23858b0884033&attid=0.1&disp=safe&realattid=f_gm47wf1w0&zw

El català al Batxillerat (Joan Solà)

(Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 20 de desembre del 2008)


El batxillerat

La setmana passada Núria Escapa i Gustau Erill, professors de català al batxillerat i membres de la Plataforma de Professors de Llengua Catalana (PPLC), van exposar a l'Institut d'Estudis Catalans, sense gaires tecnicismes ni gaires embuts, la realitat que es viu als seus centres en relació amb la llengua catalana.

De les tres hores setmananls de llengua catalana s'ha passat a dues, i la situació ha empitjorat considerablement respecte del moment anterior, ja prou magre: ara s'hi afegeix el gravíssim problema de la immigració i la coneixença cada cop més precària que els alumnes tenen del català. Els professors han creat la PPLC per veurè què hi poden fer. El departament de la Generalitat hi respon amb sofismes: que no són dues hores sinó quatre (sumant-hi les dues de castellà!!); i que no són dues sinó tota la resta d'hores de les altres matèries que es donen en català. Però tothom que visqui en l'ambient afectat (i els que no hi vivim) sap que el professorat fa aigües en aquest aspecte: que cadascú fa el que pot o el que vol i que (com tothom també sap) ningú no controla el que passa. O potser a ningú no li importa.

La llengua catalana, doncs, queda automàticament rebaixada de prestigi respecte de les matèries de quatre i de tres hores. I el programa és el mateix d'abans, amb història de la llengua i altres melodies no menys angèliques com ara els conceptes de tècniques de comunicació, de cohesió, de coherència o de canvi i caiguda de preposicions. Remeneu-ho tot i llanceu-ho a una classe on la meitat no són nascuts aquí, un bon grapat no entenen pràcticament gens les llengües del país i un altre grapat més considerable saben que aquesta llengua no és altra cosa que una matèria inútil en la societat on viuen; inútil i empipadora, plena d'entrebancs i repressions; i que, com a màxim, hauran de "passar-la", o bé el conjunt del claustre ja s'encarregarà de "fer-la passar" amb mitjanes, amb la vista grossa o amb un cansament secular insuperable, per més arran de terra que sigui la nota. Per tant, esborrem allò que el català és la llengua pròpia d'aquests centres: és, ras i curt, una matèria que ja fa anys que genera antipatia; la matèria i els que l'ensenyen: perquè els alumnes perceben perfectament que se'ls exigeix més del que el sistema els dóna i del que el país els demana. Estem creant, doncs, uns professionals que posseiran el nivell "C" legal de català i que, en el millor dels casos, usaran (usen, vaja) un perfecte, repugnant, catanyol.

La sensació general és que tothom sap això de sobres, que en el fons (gairebé) tothom ho lamenta i (gairebé) tothom voldria que no fos així, però que tothom es troba que no sap què fer-hi o que no pot fer-hi el que creu que fóra bo; i que els polítics directament implicats en la qüestió, ara més que mai no s'hi senten incòmodes sinó ben al contrari: potser finalment sí que arribarem al seu ideal, a fondre'ns en una, grande y libre, quan finalment haurem desaparegut els que emprenyem.

Diccionari multiús valencià-castellà / castellà-valencià (Josep Lacreu i al. - Edicions Bromera)

Per a la consulta, l’aprenentatge i l’ús del valencià

Definicions de paraules Valencià-castellà / Castellà-valencià

Sinònims i antònims

Indicacions de pronúncia

Famílies de paraules

Indicacions ortogràfiques

Barbarismes

Flexió verbal

Els numerals

Topònims i gentilicis

Refranys

I molt més!

La resposta més clara i completa a quasevol dubte lingüístic

Josep Maria Llompart de la Peña

http://www.ibalears.cat/jmllompart/index.htm

Il·lustres de les Illes Balears: Emili Darder Cànaves

http://www.ibalears.cat/emilidarder/index.htm

Activitats de català (Centre Educatiu Jacint Verdaguer - Sant Sadurní d'Anoia)

Materials curriculars per a l'Educació Infantil, Primària i primer cicle de Secundària


Activitats diverses per desenvolupar l'agilitat lectora i el propi llenguatge

Contes bojos per treballar les estructures gramaticals

Contes per llegir i crear

Dictats


http://www.xtec.es/centres/a8027365/concurs/concursple/activitatcatala.htm

Català: repàs, taller de contes, lectures (IES l'Alzina, Sant Andreu - Barcelona)

http://phobos.xtec.cat/iesalzina/course/category.php?id=5

Llista Migjorn sobre llengua catalana

Un grup de persones a les quals ens uneix un amor pregon per la llengua catalana i un gran interès per la seva problemàtica actual vam obrir la llista de distribució Migjorn, la qual va començar a funcionar el 18 d’agost del 2002. En la Norma de funcionament intern es diu: «La llista electrònica neix amb la voluntat de ser un espai d'intercanvi intel·lectual sobre qüestions que afecten la llengua catalana en tots els seus vessants, tant lingüístics, com literaris i sociolingüístics, per tal d'afavorir els lligams que existeixen entre tots els territoris de llengua catalana que s'estenen de Salses fins a Guardamar del Segura i de Fraga fins a Maó i l'Alguer, segons tots els mapes reconeguts per la romanística internacional. No s'hi admetrà cap qüestionant sobre la unitat lingüística d'aquests territoris ni sobre la denominació internacional ni científica que rep la llengua». L’objectiu principal de la llista és, doncs, l'estudi de la llengua catalana i la defensa de la seua unitat.

Migjorn s’adreça tant a professionals i estudiosos del català com a persones que estiguin compromeses en la tasca cívica de defensa i difusió de la nostra llengua i literatura.

D'ençà que es va obrir la llista en els darrers dies d'agost de 2002 s’hi han enviat més de 35.000 missatges i el nombre de subscriptors ha superat els 200. La temàtica, estil i enfocament dels missatges ve marcada, òbviament, pels diferents interessos dels seus membres. En aquest sentit, els collistaires han volgut fins ara que Migjorn sigui alguna cosa més que una eina de correctors i traductors preocupats per trobar una solució urgent a problemes puntuals relacionats amb la seva tasca professional. Així, d'ençà que es va obrir la nostra llista, aquell espai de debat que dèiem s’ha convertit en debat i contrast de dades i opinions sobre sociolingüística, normativa i estandardització, lèxic i fraseologia, dialectologia, fonètica, morfosintaxi, història de la llengua, toponímia, etimologia i gramàtica històrica.

L’interès de les discussions d’una llista de correu, el nivell dels missatges, es deu tant a la preparació dels seus membres com a l’interès que tinguin per a aporta-hi dades i elements de debat. En aquest sentit, ens mostrem fins ara àmpliament satisfets: alguns membres hi han difós articles i comunicacions científiques i hi han aportat dades interessants sobre toponímia i llengua antiga; el contrast sobre dades dialectològiques i etimològiques és constant, s’ha aportat interessant informació gramatològica, s’han difós dades bibliogràfiques de difícil consulta, etc.

Les discussions estrictament lingüístiques han versat bàsicament sobre diferents aspectes de descripció lingüística i sobre la nostra normativa. Generalment, la motivació de molts d’aquests missatges era contrastar l’extensió dialectal de diferents fenòmens lingüístics, discutir-ne l’explicació lingüística o debatre’n la viabilitat normativa. Pel que fa a la fonètica, s’han tractat temes com l’origen i extensió del betacisme, la pronúncia dels fonemes palatals africats i fricatius en alguns parlars, l’extensió del ieisme no etimològic, l’apitxament, etc. En morfosintaxi s’han debatut, entre altres, temes com ara l’origen, distribució dialectal i solucions normatives dels increments incoatius, els plurals –scs, -sts, la concordança del participi amb els pronoms febles objectius, els pronoms en i hi en valencià, la vigència de l’estructura en+infinitiu, les preposicions per i per a, etc. Una dels motius més freqüents de consulta és el lèxic i la fraseologia dialectal: Migjorn té la sort de comptar amb experts i profunds coneixedors de la llengua popular procedents de gairebé totes les zones del domini lingüístic, la qual cosa converteix la llista en una potent eina per a conèixer les formes dialectals vives o en perill d’extinció.

La motivació dels escrits lingüístics ha estat bàsicament la curiositat o el suport a estudis que els collistaires estan elaborant. Aquest interès de recerca s’ha complementat perfectament amb les qüestions que demanaven una solució puntual a algun dubte de normativa, d’adaptació d’estrangerismes...

En l’àmbit sociolingüístic, cal destacar que diàriament els collistaires de Migjorn reben a través de la llista germana InfoMigjorn un resum de les principals notícies o articles d’opinió apareguts en la premsa i relacionats amb la nostra llengua i literatura, la qual cosa facilita que els subscriptors puguin estar al dia en tot tipus de notícies referents a la llengua i cultura catalana. Els temes sociolingüístics s’han centrat sobretot en el model de la llengua a l’escola a les Illes, en el nord del País Valencià i en el sud del Principat, la llengua dels mitjans de comunicació, la situació sociolingüística del sud del País Valencià o les Illes, etc. Un dels que s’han debatut amb més interès ha estat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la qüestió de l’estàndard i la problemàtica que implica l’acceptació d’un estàndard valencià amb característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques genuïnes que l’acosta al valencià popular, però que presenta certes diferències amb l’estàndard emprat al Principat i les Illes. S’han discutit els avantatges i els inconvenients d’emprar aquest estàndard, i el debat, sempre assenyat, no ha estat exempt d’apassionament. S’ha parlat també sobre la situació sociolingüística a les Illes Balears, al sud del País Valencià...

Podríem dir que Migjorn, en els sis anys que té de vida, s’ha convertit en un espai de qualitat obert al debat i intercanvi d’informació sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua catalana. Les noves tecnologies ens ofereixen la possibilitat d’entrar en contacte amb persones d’arreu del domini lingüístic interessades en la llengua i desitjoses d’establir uns lligams que d’altra manera hauria estat molt difícil que s’haguessin arribat a produir. Des del to distès al rigor intel·lectual, des del denominador comú de l’amor a la llengua catalana a la discrepància en les estratègies de normativització i estandardització, Migjorn serà allò que els actuals i futurs subscriptors desitgin que sigui.

La llista té un Consell Directiu format per un mínim de dotze membres i un màxim de dinou, renovable periòdicament a fi de no fer recaure en una sola persona la responsabilitat de prendre les decisions que es deriven del funcionament d’una llista en la qual intervenen moltes persones de procedència i opinions diverses. La llista és tancada, és a dir, els missatges que s’hi envien només poden ser llegits pels membres de la llista.

Qui estigui interessat a pertànyer a aquesta llista de distribució, ha d'omplir i enviar la SOL·LICITUD PER A FORMAR PART DE LA LLISTA MIGJORN que trobarà davall d'aquest missatge a l’adreça electrònica eugeni.s.reig@telefonica.net

Signat: el Consell Directiu de la llista Migjorn.
Miquel Adrover (Campos), Santi Arbós (Fulleda), Antoni Arca (l'Alguer), Gustau Erill (Monistrol de Calders), Josep Enric Escribano (Elx), Enric Gil (Almassora), Joan Carles Martí (Elx), Antoni Mas (Santa Margalida), Carles Millan (Barcelona), Josep Francesc Molés (Castelló de la Plana), Maria del Carme Planells (Eivissa i Formentera), Amàlia Prat (Andorra), Josep Saborit (Borriana), Ramon Sangles (Barcelona), Eugeni S. Reig (administrador de la llista), Teodoric Vidal (Perpinyà) i Carme Vilà (Torelló).

-------------------------------------------------------------------------------------------------

SOL·LICITUD PER A FORMAR PART DE LA LLISTA MIGJORN

NOM DE FONTS:
COGNOMS:
LLOC I DATA DE NAIXEMENT:
ADREÇA POSTAL:
ADREÇA ELECTRÒNICA:
LLENGUA MATERNA:
LLENGÜES APRESES:
FORMACIÓ ACADÈMICA:
CONEIXEMENTS DE CATALÀ:
¿EN QUIN ASPECTE DE LA LLENGUA TENIU MÉS INTERÉS? (DIALECTOLOGIA, SOCIOLINGÜÍSTICA, PERFECCIONAR-NE L'ÚS):
¿EN QUINS DELS ASPAECTES CITATS PODRÍEU COL·LABORAR-HI MÉS ACTIVAMENT?
¿QUÈ ÉS ALLÒ QUE VOLDRÍEU TROBAR A LA LLISTA I QUÈ HI
PODRÍEU APORTAR?
¿PENSEU COL.LABORAR EN ELS TEMES DE DEBAT A LA LLISTA?:
SEGONS ELS ESTATUTS DE MIGJORN, CAP DELS MEMBRES POT FER-HI QUESTIONAMENT O DEBAT DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA. ¿ACCEPTEU LA UNITAT DE LA LLENGUA? (Responeu SÍ o NO):

TRIEU LA MODALITAT DE SUBSCRIPCIÓ A LA LLISTA.
1) Rebre els missatges a mesura que van enviant-se a la llista.
2) Rebre un missatge resum amb la llista de tots els missatges que s’han enviat en el dia.
3) No rebre cap missatge. Llegir els missatges directament en la web.
(Responeu 1, 2 o 3):

100 anys del naixement de Mercè Rodoreda i Gurguí

Avui se celebra el centenari del naixement de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), que va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.

La seva obra ha estat traduïda a vint-i-nou idiomes.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Rodoreda_i_Gurgu%C3%AD

http://pv.sbd.udl.es/users/biber%5Cwebs_bloc%5Crodoreda/biografia.htm

Llegir en valencia (3a campanya)

La Fundació Bromera presenta la 3a campanya «Llegir en valencià»

Ja està en marxa la campanya «Llegir en valencià, per a conéixer-nos», una nova iniciativa de la Fundació Bromera per a fomentar la lectura en la nostra llengua i, a més, descobrir les característiques històriques, culturals i socials que configuren el nostre poble.

Els diaris Levante-EMV i El Mundo repartiran els 13 llibres els dissabtes i els diumenges, i la resta dels dies, unes fitxes gratuïtes dedicades a les comarques valencianes, per a conéixer millor el nostre país. El primer llibre, Les nostres festes, es repartirà gratuïtament amb els diaris aquest divendres 20 de juny. Trobaràs més informació sobre l’acte de presentació ací i sobre la campanya ací.

http://www.llegirenvalencia.org/index.html

Conjugació verbal

Conjugació verbal de totes les formes que pot tenir un verb: temps, modes, persones i nombres.

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/conjugacio.htm

Aprendre català a Praga (Txèquia)

http://www.epep.cz/

El pou de la goja (Revista interactiva de literatura oral)

Revista interactiva de literatura oral: núm. 1: Fades - núm. 2: Faules - núm. 3: Follets.

http://www.xtec.cat/~averges3/

El Patufet (Resum de la història de la literatura catalana infantil i juvenil fins a l'any 1931)

Monogràfic sobre una de les revistes infantils més popular de les lletres catalanes: història, col·laboradors...

http://www.xtec.cat/~malons22/patufet/

Lletres de Batalles

Interactiu sobre els fets que envolten l'esclat, el desenvolupament i les conseqüències de la guerra civil espanyola a través del testimoni d'autors catalans. Adreçat a l'alumnat de secundària i batxillerat.

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lletresbatalles/index.htm