diumenge, 14 de febrer del 2016
Gràcies, Muriel
dissabte, 10 de juliol del 2010
dijous, 19 de juny del 2008
diumenge, 8 de juny del 2008
Casals Catalans a Àfrica, Àsia i Oceania
Casals Catalans d’Àsia i Oceania
http://webs.racocatala.cat/catalansalmon/cat-asoc.htm
*********
Centre Català de Kansai (Japó)
http://home.att.ne.jp/banana/cck/
**********
Casal Català de Xangai (Shanghai - Xina)
http://www.casalshanghai.org/
**********
Casal Català de Sydney
(Nova Gal·les del Sud – Austràlia)
Casal Català de Sydney és un casal català que hi ha a Sydney (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). Fundat durant els anys setanta, va tenir una forta embranzida gràcies a l'activisme de Pere Agustí i Molière. Actualment està en fase de refundació.
**********
Casal Català de Victòria (Austràlia)
http://ccatalavic.alphalink.com.au/
dissabte, 7 de juny del 2008
Casals Catalans a Amèrica del Sud
http://webs.racocatala.cat/catalansalmon/cat-amsud.htm
**********
Centre Català de Caracas (Veneçuela)
Centre Català de Caracas fou una entitat catalanista fundada a Caracas (Veneçuela) el 14 d'abril de 1945 per 112 catalans exiliats per la guerra civil espanyola, entre ells August Pi i Sunyer, Pere Grases i Gonzàlez, Josep Vandellós, Marc Aureli Vila, Josep Cruixent i Abel Vallmitjana. Un antecedent de l'Associació fou la Coral Catalana Joan Gols, fundada a Caracas el 1940 i la qual es va integrar al Centre.
El centre assolí gran prestigi degut als càrrecs oficials que assoliren alguns dels seus fundadors. Això facilità que durant els anys cinquanta es va aconvergtir en un punt de referència obligat de la colònia catalana a Caracas. Edita la revista Senyera.
Entre d'altres activitats, compta amb un esbart dansaire fundat el 1952, un ateneu, un grup escènic, una coral, un club esportiu i una biblioteca plena de llibres en català. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'actual presidenta és Adriana Ferreres.
Enllaços externs
Web del Centre Català de Caracas (castellà)
Coral Catalana de Caracas
La Coral Catalana de Caracas, fundada per Joan Gols i Soler el 1942, va ser la primera institució catalana a la capital de Veneçuela. A l'any 1943 va fer un concert en pro d'un bust per a Andrés Bello i a l'any següent oferí un altre concert al president del país, Isaías Medina Angarita. Es presentà oficialment el 1944, en el Teatre Municipal de Caracas. En constituir-se el Centre Català de Caracas (1945), la coral s'hi integrà com a secció. En morir el fundador, el 1947, el rellevà el seu fill, Marçal, que canvià el nom de la institució pel de Coral Joan Gols. El 1955, la coral acompanyà un concert de l'Orquestra Simfònica de Veneçuela.
L'Esbart dansaire
A l'any 1952 en debutà una secció filial, l'Esbart Dansaire, amb una actuació a l'auditori del Centro Andrés Bello. A l'any següent participà en el seu primer festival folklòric, amb ocasió del desè aniversari del Centro Canario. Actuà al Teatro Municipal en ocasió dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas, el 1966. El 1989 adoptà el nom d'Esbart Dansaire Terra Nostra.
**********
Catalònia – Grup de Catalans de Sao Paulo (Brasil)
http://catalonia.com.br/
**********
Casal Català de Montevideo (Uruguai)
Casal Català de Montevideo és una entitat cultural i recreativa catalana fundada a (Montevideo) Uruguai el 1926 per un grup catalanista escindit del Centre Català de Montevideo i format per Ramon Panedas, Albà Rosell i Llongueras, Antoni Duró, Joan Oliver, Joan Flo, Francesc Pla i Lluis Castelló. El 1990 tenia 250 socis, gaudia d'una biblioteca d'obres catalanes, un grup teatral i un esbart dansaire. El portantveu és la revista escrita totalment en català Manelic, fundada el 1954.
El 1936 organitzà el Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata, i quan Lluís Companys fou afusellat, constituí un comité d'homenatge que organitzà commemoracions anuals i promogueren la inauguració d'una plaça amb el nom de Lluís Companys i un monument de l'escultor Joan Serra a Montevideo el 1944. També col·laborà en l'organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Montevideo el 1949 i el 1963. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.
**********
Casal de Catalunya de Buenos Aires (Argentina)
Casal de Catalunya de Buenos Aires és una entitat catalanista fundada a Buenos Aires el 1940 de la fusió del Centre Català (fundat el 1886) i del Casal Català (fundat el 1908), fundat per Josep Lleonart i Nart i Ramon Mas i Ferratges. La seu de la nova entitat fou la mateixa de l'antic Centre Català de Buenos Aires. Continuà la publicació de la revista Ressorgiment, dirigida per Hipòlit Nadal i Mallol i també publicà la revista Catalunya, òrgan del casal del 1930 fins al 1965.
L'arribada massiva d'exiliats de la guerra civil espanyola des del 1939 va fer palesa la seva influència en la direcció del casal, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l'exili. Aquesta orientació ideològica provocà l'escissió d'un grup de joves nacionalistes, els quals fundaren el Grup Joventut Catalana de tendència independentista, que més tard s'anomenaria Obra Cultural Catalana. Les Edicions de la Revista de Catalunya de Buenos Aires editaren, el 1956, el Libro Blanco de Catalunya, en edició trilingüe (castellà, anglès i francès), recull d'estudis originals de 23 catalans exiliats a diferents països d'Europa i Amèrica, que tingué un cert ressò internacional.
Entre altres activitats, organitzaren temporades regulars de teatre català durant més de trenta anys, i cursos de llengua catalana. Hi ha una biblioteca, editen la revista Anem-hi i els dissabtes emeten un programa de dues hores en català per la ràdio, L'Hora de Catalunya. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. El president és Jordi Font.
Enllaços externs
Web del Casal de Buenos Aires
http://www.casal.org.ar/
**********
Casal dels Països Catalans de La Plata (Argentina)
http://webs.satlink.com/c/capdevil/
**********
Centre Català de Rosario (Argentina)
La institució, una de les més antigues del món fora de Catalunya, ha mantingut fins ara la seva continuïtat jurídica i institucional. Durant aquests més de 100 anys d’existència, els principis que donaren origen a la seva creació continuen vius com el primer dia: la difusió de la cultura catalana a la ciutat d’acollida.
El Centre Català té des de l’any 1905 local propi, el qual s'ha transformat d’ acord a la intensa i variada activitat cultural que s’hi ha desenvolupat. La Sala Pau Casals, on es fan la majoria dels actes, fou inaugurada el 25 de setembre de 1909, que ha conservat el seu estil senyorial de la primera època, fins i tot les innovacions introduïdes. El Centre Català actualment té al voltant de quatre-cents socis, entre els quals hi ha catalans d’origen, descendents i gent d’altres orígens però que simpatitzen amb el poble català.
Un dels objectius principals actuals és la difusió de la cultura catalana mitjançant l’ ensenyança de la llengua catalana, a càrrec del “Grup Caliu”, amb cursos de diferents nivells avalats per l’Institut Ramon Llull de Catalunya i un taller de conversa; el cant coral representat per la coral “Anselm Clavé”, amb un repertori de música catalana i universal; l’Orquestra Juvenil Pau Casals també amb repertori català i universal; las classes de puntes al coixí; l’ensenyança de danses tradicionals catalanes a través de l’ “Esbart Dansaire Terra Nostra”, integrat per dos grups: infantil i major; el taller de pintura per a adults i el taller de plàstica per a nens; les classes de ioga, el Taller dels Avis, la celebració de les festes tradicionals: Sant Jordi, Diada de l’11 de Setembre, Sant Joan, caga tió.
Cal destacar també els cicles culturals que s’ ofereixen cada any en forma gratuïta per a tota la comunitat rosarina: “Dilluns culturals”, cicle d’audiovisuals, vídeos, projecció de DVD’s, conferències: “Moments Musicals”, cicle de concerts amb solistes i grups musicals locals.
A més aquesta institució compta amb dues sales d’exposicions, l’Antesala Miró dedicada a la fotografia, i la Sala Miró, als artistes plàstics. Ambdues sales són molt sol·licitades pels expositors de la ciutat i altres llocs del país, i visitades permanentment por nombroses persones.
Des de l’any 1993 es realitza cada dos anys i amb el suport del govern de Catalunya, el Concurs “Pau Casals” per a Joves Intèrprets en diferents modalitats cada vegada que es realitza: violoncel, piano, canto, guitarra. Aquest concurs compta sempre amb un important jurat integrat per prestigiosos músics nacionals. El Primer Premi consisteix en un viatge a Catalunya amb una estada de 30 dies i classes magistrals amb reconeguts professors europeus.
El Centre Català participa en tots els actes culturals organitzats per la Municipalidad de Rosario mantenint un contacte fluid amb les autoritats locals i altres entitats i col·lectivitats estrangeres.
Amb motiu del Centenari de la institució al setembre de 2001 es va realitzar a la seu de la institució la VII Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica, la que es realitza cada dos anys a diferents centres catalans del país, Uruguai, Xile, Paraguai, etc. La primera d’aquestes trobades es va realitzar a Rosario per iniciativa del Centre Català de Rosario i el Casal Català de Montevideo, Uruguai. En aquestes trobades participen autoritats del govern de Catalunya, autoritats dels diferents centres catalans i les corals, grups de danses típiques catalanes, teatre, puntes al coixí, etc., de cada institució.
Com contactar:
Entre Ríos 761 – S2000CRM Rosario – Argentina
Telefax: 00 54 341 4 255298
E Mail: rosario@centrecatala.com.ar
Enllaços externs
Pàgina del Centre Català de Rosario
http://www.centrecatala.com.ar/index.html
**********
Casal Català de Córdoba (Argentina)
http://casalcatala.8m.com/
**********
Centre Català de Santiago de Xile
El Centre Català de Santiago de Xile és una entitat social i cultural sense ànim de lucre. Va ser fundat l'octubre de 1906, i aquest és un punt de trobada de catalans, descendents de catalans i catalanòfils a Xile.
Integren aquest centre diferents branques com l’Orfeó Català de Santiago, l’Agrupació d’Empresaris d’Ascendència Catalana (AEAC), l’Assistència Social, l’Agrupació de Professionals d’Origen Català (APOC), la Joventut, la Penya Barcelonista de Santiago i el Restaurant Centre Català.
S'hi ofereixen distintes activitats a l'interior de aquest casal. Hi ha concerts, conferències, trobades, tallers culturals i artístics, commemoracions i tradicions, classes de cultura i llengua, i reunions en general.
Història
A principi del segle XX, els catalans a Santiago de Xile eren ja nombrosos. Les seves fàbriques havien obert ampla bretxa en el treball manipulador del país. Els seus magatzems i botigues n'havien enriquit a no pocs. Els obrers tampoc no escassejaven. Diversos intel·lectuals dedicats a la ploma o a les professions liberals es distingien a la ciutat, honrant amb la seva actuació tècnica el nom de Catalunya.
Va ser llavors quan d'un dels grups catalans que tenien, per diversos motius, tractes més o menys estrets, va sortir la idea feliç de constituir un centre comú, que, reunint a quants procedeixen del mateix origen i parlen la mateixa llengua, els unís en associació que fos nucli d'activitats en sentit patriòtic i alhora de distracció per als associats.
La idea es va escampar ràpidament. I en la tarda del 21 d'octubre de 1906 es reunien per primera vegada els organitzadors als salons del diari El Mercurio, la proposta del qual va ser acollida pels assistents amb gran entusiasme.
A l'acta de fundació es llegeixen les següents paraules:
"Considerant que la colònia catalana de Santiago és prou nombrosa, i comptant amb elements caracteritzats i de vàlua, es proposa la creació d'un centre català -que podria anomenar-se Centre Català- que tindrà per només objecte el reunir a tots els catalans sota un mateix sostre, amb la finalitat exclusiva de procurar-nos instrucció i cultura, alhora que la distracció moral que tot ser necessita, de manera que ens recordi les nobles tradicions de nostra estimades i enyorades terres. Romandrem allunyats de la política, sense odis ni exclusivismes per a ningú, respectant tota idea social o religiosa. En una paraula, volem que el naixent CENTRE CATALÀ sigui la casa familiar on tots puguem arrecerar-nos".
Una comissió organitzadora va ser nomenada, que havia de redactar els Estatuts.
La van compondre:
President: Francesc Bajas; Secretaris: Josep Costeis i Francesc Camplà; Tresorer: Josep Artigas; Vocals: Josep Castellà i Granja, Emili Aymamí, Francesc Basas, Francesc Gomis, Josep Masgrau, Pere Manaut, Josep Bellver i Pere Picó i Miró.
Es van adherir, ja al principi, més de 200 socis, d'entre els quals es va organitzar el primer Directori.
El van formar:
President: Josep Forteza; Vicepresident: Francesc Castanyer; Tresorer: Domènec Figueres; Bibliotecari: Francesc Gomis; Secretari: Carles Grau; Prosecretari: Pere Manaut; Vocals: Frederic Matas, Martí Alujas, Francesc Bajas, Josep Masgrau, Pere Picó i Miró, Esteve Basas, i uns altres socis com a vocals suplents.
Bibliografia
Història basada en “El Progreso Catalán en América”, Tom I - Xile, editat per Joaquín Blaya Alende el 1922, adaptada pel periodista Xavier Castellà.
Llibre de “Estatuts i Reglament Intern” del Centre Català de Santiago de Xile, 1906-1908.
Grimau, Sigfrid; Guansé, Domènec; Duarte, Pablo; “Centre Català de Santiago de Xile, Una Història Centenària (1906-2006)”.
Enllaços externs
Centre Català de Santiago de Xile
Joventut del Centre Català
Agrupació d’Empresaris d’Ascendència Catalana
Penya Barcelonista de Santiago
divendres, 6 de juny del 2008
Casals Catalans a Amèrica Central i Carib
http://webs.racocatala.cat/catalansalmon/cat-amcen.htm
**********
Centre Catalanista de Santiago de Cuba
El Centre Català de Santiago de Cuba fou una entitat social i cultural sense ànim de lucre per a aplegar els catalans de Cuba. Està documentada la seva existència des del 1899, poc després de la fi de la presencia colonial espanyola a Cuba. Una de les seves primeres activitats fou l'organització d'un cor, que interpretava peces de Josep Anselm Clavé i Enric Morera, i enviaren un missatge d'adhesió a Sitges, on es propugnava que el Centre seria el punt de reunió de tots els catalans de Santiago, per tal de propagar el programa del catalanisme. Més tard fou enviat a la Unió Catalanista de Barcelona, entitat a la qual va donar suport fins i tot econòmic.
El 1900, gràcies a la iniciativa de Frederic Boix, s'inaugurà la seu social del Centre i el 1903 una casa de salut en una propietat rural de les rodalies de Santiago, anomenada La Veguita. El 1905 el cap del centre era Salvador Carbonell i Puig, que des del 1907 en farà centre d'activitats del Grop Nacionalista Radical, alhora que adoptaran la estelada com a senyera. Tanmateix, el 1908 el president Joaquim Casamitjana el reorganitzà i passà a anomenar-se Nuevo Centro Catalán.
El Centre fou dissolt amb l'arribada al poder a Cuba del règim de Fidel Castro el 1959. Molts dels seus membres marxaren a Miami (Florida), on alguns continuaren les activitats culturals.
**********
Casal Català de Costa Rica
http://www.casalcatalacr.com/
**********
Casal Català de Guatemala
http://casalcatalaguatemala.com/n_encuentrocatalanes_c.html
dijous, 5 de juny del 2008
Casals Catalans a Amèrica del Nord
http://webs.racocatala.cat/catalansalmon/cat-amnord.htm
**********
Casal dels Països Catalans de Toronto (Canadà)
Casal dels Països Catalans de Toronto és un casal català fundat a Toronto (Ontàrio) el 1977 per Josep Puigvert i Arnaus, Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà. Es proposa contribuïr a la promoció de la llengua, història i cultura dels Països Catalans, però també aplega a tots aquells interessats en la llengua i cultura occitanes. També convoca reunions per a celebrar festes catalanes (Sant Joan, Onze de Setembre, la castanyada, etc) i fa un curs de català gratuït. Des del 1982 edita la revista Flama, que el 2007 es distribueix des de la seva web en format pdf. El seu president és Tomàs Ribas i potser té una cinquantena de socis.
Enllaços externs
Web del Casal dels Països Catalans de Toronto
**********
Casal Català del Quebec (Canadà)
http://www.casal-catala-quebec.net/xoops/
**********
Casal Català de Vancouver (Canadà)
El Casal Català de Vancouver és una associació sense ànim de lucre que té com a primer motiu d'existéncia el foment, la difusió i l'ensenyament de la cultura dels Paisos Catalans a la British Columbia, Canada. És per això que el Casal esta obert a tothom que s'estimi i apreciï la nostra cultura.
Aquest objectiu és el resultat del desig per part de la comunitat catalana resident d'integrar-nos en aquest país que ens ha acollit tot i mantenint les nostres arrels. Per això, el Casal és el lloc natural de trobada de tots els Rosellonesos, Illencs, Valencians, Principatins i gent de la Franja que han vingut a viure a la British Columbia.
http://www.casalcatala.ca/
http://www.casalcatala.ca/index.html
**********
Casal dels Catalans de Califòrnia
(Estats Units d’Amèrica)
http://www.casalcalifornia.org/
**********
Casal Català a Minnesota
(Estats Units d’Amèrica)
http://casalcatalamn.bloc.cat/
**********
Orfeó Català de Mèxic
Orfeó Català de Mèxic és una entitat social, musical i cultural dels catalans residents a la ciutat de Mèxic. Es fundà el 1906 com a continuació del Centre Català creat el 1905 pel Quintet Jordà-Rocabruna, per un grup de paletes catalans que havien treballat en la reconstrucció de la ciutat californiana de San Francisco, promoguts pels músics Guillem Ferrer Clavé, Josep Rocabruna i Francesc Jordà. Ha arribat a tenir un miler de socis. L'actual president és Xavier Torroja i Sabater.
Història
El primer consell directiu, fou presidit per Enric Botey. Des de l'inici la secció més important fou la massa coral, dirigida per Guillem Ferrer i Clavé, nét d'Anselm Clavé; també organitzà altres activitats, com vetllades literàries, conferències, excursions, representacions teatrals i líriques (amb Virgínia Fàbregas i Esperanza Iris) i celebraren les principals festes oficials de Catalunya i Mèxic.
Durant la revolució mexicana (1910-1917) va promoure dues revistes en català Catalònia (4 de setembre de 1912), i Catalunya a Mèjic, a partir del 1914, òrgan oficial de l'entitat i d'aparició mensual. S'hi crearen com a seccions Agrupació Catalana d'Art Dramàtic, Club Catalunya d'Esports i Grup Excursionista, i el 1919, amb el suport econòmic de l'empresari català Artur Mundet i Esmeralda Cervantes Cerdà, s'hi creà la mutualitat Secció d'Auxilis de l'Orfeó Català SA.
Des del 1929, però, l'entitat va viure una crisi econòmica important, que va resoldre gràcies Bertran de Quintana, qui també va promoure les recollides de diners i queviures per als refugiats durant la guerra civil espanyola.
Amb l'arribada dels primers refugiats catalans el juny de 1939 s'inicià una nova etapa. Es crearen noves seccions i es revitalitzaren les antigues. El grup coral fou dirigit per Narcís Costa-Horts i l'Agrupació Catalana d'Art Dramàtic es reorganitzà amb la col·laboració d'Avel·lí Artís i Balaguer, Emma Alonso i Manuel Fontanals. Va promoure l'edició de les revistes en català Full Català, Quaderns de l'Exili, Revista dels Catalans d'Amèrica, Revista de Catalunya, Lletres, Pont Blau i Xaloc. A més, Josep Tomàs i Piera creà Comunitat Catalana de Mèxic amb l'objectiu reunir els catalans, mantenir viva la cultura catalana i donar suport a les reivindicacions catalanistes al marge dels partits. Miquel Ferrer Sanxis en fou el secretari l'òrgan de difusió de les seves idees el diari El Poble Català (1941-53). Alhora, també s'edità Orfeó. Butlletí de l'Orfeò Català de Mèxic, en català, editada a la ciutat de Mèxic entre 1943 i 1955. També va establir una filial del Consell Nacional Català de Londres.
Aquells anys foren força fructífers, ja que s'hi crearen nombroses entitats cíviques i culturals, com la Unió de Periodistes de Catalunya, que publicà el Butlletí de la Unió de Periodistes de Catalunya a Mèxic (1947), el Club del Llibre Català, el Pen Club Català de Mèxic i l'Institut Català de Cultura. Hi coincidiren un grup molt important de polítics, intel·lectuals i científics catalans com Pere Bosch i Gimpera, Jaume Serra i Húnter, Josep Carner, August Pi i Sunyer, Lluís Nicolau d'Olwer, Jaume Aiguader i Miró, Víctor Alba, Salvador Armendares, Lluís Aymamí i Baudina, Agustí Bartra, Artur Bladé i Desumvila, Dalmau Costa, Odó Duran d'Ocon, Pere Foix, Bartomeu Costa-Amic, Josep M. Francès, Eduard Nicol, Vicenç Riera i Llorca, Marcel i Miquel Santaló i Joaquim Xirau i Palau. L'entitat organitzà el 1956, a Veracruz, una gran rebuda a Pau Casals qui estrenà El Pesebre a Acapulco (1960).
El 1962 es publicà la revista Orfeó Català. Portantveu dels catalans de Mèxic (1962-1974), dirigida per Joan Potau i participà activament en l'organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a la ciutat de Mèxic de 1942, 1957 i 1973 i també als de Guadalajara de 1969. També organitzà el 1971 un homenatge al president de Mèxic Lázaro Cárdenas. El 1974 inaugurà la nova seu a l'anomenada Nova Llar Catalana, sota la presidència de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo. L'entitat assolí prestigi a l'interior de Catalunya i fou visitada per Manuel Ausensi, Raimon, Glòria Lasso, Aurora Bautista, Montserrat Caballé i l'equip del FC Barcelona.
A la mort de Francisco Franco hi hagué molta activitat. Hi van fer conferències Heribert Barrera, Narcís Serra, Jordi Solé Tura, Jordi Pujol, Miquel Roca i Junyent i Aina Moll, entre d'altres. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el 1984 se celebraren les Primeres Jornades de Catalunya a Mèxic, amb l’exposició Artistas Catalanes Contemporáneos, inaugurada per l'aleshores conseller Max Cahner, amb l’exposició de Modest Cuixart al Museo Nacional de Arte i conferències de Joan Oró, Jaume Sobrequés, Xavier Rubert de Ventós i Cèsar Pi-Sunyer i Bayo. El 1986 va rebre la la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 1989 Miquel Martí i Soler publicà L'Orfeó Català de Mèxic (1906-1986), història de l'entitat.
Enllaços externs
Pàgina de l'Orfeó Català de Mèxic
Els catalans a Mèxic
**********
Casal Català de la Península del Yucatán (Mèxic)
http://catalansalmon.org/directoryi.php?id=5&PHPSESSID=e06b493dde6d70f283478fc954c71b01
dimecres, 4 de juny del 2008
Casals Catalans a Europa
La Generalitat de Catalunya els dóna cobertura i suport des de la Secretaria d'Afers Exteriors.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Casals_catalans
**********
Cercle Català de Madrid
Cercle Català de Madrid és una entitat fundada el 1952 a Madrid per tal que els catalans residents a Madrid poguessin mantenir costums i tradicions pròpies i per tal que els no catalans residents a Madrid poguessin aprendre Biblioteca, un Auditori, una Agrupació Sardanista, un Esbart Dansaire i un Restaurant.
El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu paper de representació del nostre país a la capital de l’Estat, on du a terme una tasca ben positiva que contribueix a eixamplar els ponts del diàleg entre cultures. Les seves nombroses activitats afavoreixen, notòriament, el millor coneixement a Madrid de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa.
Enllaços externs
Pàgina del Cercle Català de Madrid (castellà)
http://www.cerclecatala-madrid.net/esp/index.html
**********
Casa Catalana de Las Palmas de Gran Canària
http://casacatalanalaspalmas.blogspot.com/2007/10/casals-catalans-al-mn.html
**********
Comunitats Balears a l'Exterior
Comunitats Balears a l'Exterior són els grups d'emigrants de les Illes Balears i els seus descendents, residents a l'estranger. S'agrupen en les Cases Balears de l'Exterior, associacions sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica.
L'origen d'aquestes institucions es vincula amb l'emigració que s'inicia en el segle XVIII, i adquireix un caràcter massiu a fins del segle XIX i primeres dècades del XX. En l'actualitat existeixen 23 cases distribuïdes a Amèrica Llatina i Europa. A Uruguai existeix un centre balear; a Argentina hi ha 12 les cases repartides a les províncies de Buenos Aires, Santa Fe, Còrdoba i Mendoza. Al Carib hi ha cases a Santo Domingo, Cuba, Puerto Rico, Veneçuela i Mèxic. A Europa, hi ha centres a Berlín, Madrid i Barcelona.
Des del 1992 han rebut el reconeixement del govern autonòmic de les Illes Balears. Mitjançant subvencions i convenis atén les sol·licituds de documentació (partida de naixença, matrimoni, etc. ), promou viatges de tornada per a joves, adults i majors, i coordina el desenvolupament de cursos de llengua catalana i conferències amb el suport de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Fundació Càtedra Iberoamericana (FCI). El 1994 van rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Enllaços externs
Web de les Comunitats Balears a l'Exterior (castellà)
**********
Casal Català de Londres és un casal català fundat el 1940 a Londres per Carles Pi i Sunyer, Josep Trueta, Arcadi Sala i Planell, Jaume Elías i altres exiliats catalans. Sovint fou la seu del Josep Manyé i Vendrell. Edita la revista Senyera, i en ella hi col·laboraren, entre altres, Josep Maria Batista i Roca, Gaspar Alcoverro, Ramon Parera, Fermí Vergès, Domènec Perramon, l'heroi de guerra Carles Busquet i Morant.
Fou un lloc de visita obligatòria per a tots els estudiants i exiliata catalans a la Gran Bretanya i donà suport les activitats de l'Anglo-Catalan Society. Va absorbir l'Agrupació Nacionalista Catalana a la Gran Bretanya.
**********
Casal de Catalunya de París
Casal de Catalunya de París és un París el 1945 per Lluís Nicolau d'Olwer, Joan Rebull i Torroja, J. Dalmau i Josep Camps J. Masot i que en aquell moment volia ser un punt de trobada per als catalans exiliats. Inicialment tenia 300 socis i arribà a 1.360 el 1964. Ha dut a terme nombroses activitats culturals i polítiques, com un homenatge a Josep Bailina i Sivila, supervivent del camp de concentració de Mauthausen, en fou president el 1984. Edita la revista Caliu. Hi ha donat conferències Josep Maria Ainaud de Lasarte i Joan Reventós.
Enllaços externs
Petita història del Casal
El de 9 juliol del 1945 neix a París una associació que portarà el nom de Casal de Catalunya. Seixanta dos anys més tard l'associació continua existint.
Va esser el lloc de trobada de la Catalunya a l'exili, ha vist en el seu si: L.Nicolau d'Olwer -un dels fundadors (professor d'Universitat, elegit diputat de les Cortés, conseller de la Generelitat de Catalunya avans d'esser anomenat director del Banc d'Espanya. També Ministre del Govern republicà i ambaixador al Mexic.) l'escultor J.Rebull, el pintor A.Clavé, el gran sastre Josep Camps, J. Dalmau typógraf, Andreu fusté, J.Masot rellotger, i molts d'altres. Tots tenien al cor de defensar la cultura i les llibertats catalanes. El ciment fou prou fort per passar els anys. L'organització perdura i queda la "Casa" de tots els catalans. Els arxius conservats pel Casal de París són d'un gran interés. El fitxer del Casal compta 1350 noms entre 1945 i 1964. París comptava 3000 catalans, les dones eren 10 % dels efectius. Compte tingut de les adhesions de tipus familial, es pot dir que a París dos catalans per tres han fet part del Casal. El Casal ha estat ben bé la casa dels Catalans de la regió parisènca.
L'emblema del Casal de París representa el barco i la divisa "fluctuat nec mergitur" de la capital francesa, les quatre barres són les de la senyera i l'oreneta és l'ocell dels emigrants.
L'associació està composta de socis i d'un consell; consell que ha actuat sempre de manera benèvola.
Fonts : Les catalans du Casal de Paris - mémoire de Phryné Pigenet- Arxius del Casal i memòria dels socis.
CASAL DE CATALUNYA
(Maison des Associations 6è - Boîte nº 15)
60-62, rue de Saint André des Arts
75006 PARIS
http://casalcat.paris.club.fr/index.html
**********
Casal Català Tolosa de Llenguadoc
http://casal.catala.free.fr/
**********
Casal Jaume I de Perpinyà
http://herve.pi.free.fr/port-ccc-index.htm
http://membres.lycos.fr/jaume1er/index.htm
**********
Casal Català de Grenoble (França)
http://fiec.nexica.net/GREN.html
**********
Casal Català de Brussel·les
http://ccb.nexica.net/
http://www.ccbrusselles.org/
**********
Casal Català Jaume Masdeu de Brussel·les
http://www.geocities.com/valkyra.geo/bsl_badiu/bsl_badiu.html
**********
Casal Català dels Països Baixos
http://www.casalcatala.nl/
**********
Centre Català de Luxemburg
El Centre Català de Luxemburg (Lëtzebuegerkatalanen Zentrum en luxemburguès) és un casal català amb seu a Luxemburg reconegut per la Generalitat de Catalunya. Va ser fundat a principis d'octubre de 1987.
Des de la fundació, els objectius més importants han estat, en primer lloc, afavorir el coneixement de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes al Gran Ducat de Luxembourg i a les regions veïnes i, en segon lloc, afavorir la integració de les comunitats catalanes al país d'acollida. Per aquesta raó, el CCL impulsa nombroses activitats que permetin la màxima participació de totes les persones residents a Luxemburg. El Centre Català de Luxemburg ha organitzat concerts, conferències, exposicions cursos de llengua catalana (per a nens i per a adults), cinema (el cicle de cinema català a Luxemburg compta amb 14 edicions) i festes populars (castells, havaneres, calçotades, caga tió, sardanes, correfoc).
El Centre Català de Luxemburg és membre de la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) que agrupa les associacions catalanes presents arreu del món. Un membre del Centre Català de Luxemburg forma part del Consell Consultiu de les Comunitats Catalanes de l'Exterior (creat per la Generalitat). D'altra banda, fins al 2007 cinc membres del CCL han estat honorats amb el Premi Batista i Roca per part de l'IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
**********
Associació Catalana de Frankfurt (Alemanya)
Actualment formen part del grup mig centenar de persones, majoritàriament catalans que viuen a l’area del Rhein-Main, estudiants, professors, enginyers, families, de totes les edats, que participen activament en les activitats socials i culturals organitzades periòdicament. Pretenem ser un punt de trobada dels catalans d’origen i/o adopció, així com d’altres països de cultura catalana. Afavorim l’intercanvi d’informació i experiències personals, en un àmbit de cordialitat, respecte i convivència.
Història
Catalans a Frankfurt va nèixer per iniciativa d’un grup d’estudiants, becaris i professors universitaris que es trobaven mensualment en un bar de “tapes” del Grüneburgweg de Frankfurt. Alguns d’ells van decidir fer les trobades més regulars i aprofitar per fer trobades els caps de setmana.
Activitats
Catalans a Frankfurt ens trobem en tertúlia el primer dissabte de cada mes al Club Voltaire de Frankfurt, Kleine Hochstr. 5, molt a prop de l’Alter Oper. Es realitzen activitats socio-culturals de forma periòdica, xerrades culturals, activitats familiars i infantils, i activitats de lleure. Mantenim contacte amb les altres comunitats catalanes d’Alemanya. Vam ser col.laboradors de l’Aplec Internacional de la Sardana de Frankfurt l'any 2007 i vam participar en les activitats culturals de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007.
Associació
El Grup de Catalans de Frankfurt va esdevenir la "Katalanischer Verein Frankfurt"(Associació Catalana de Frankfurt) a Alemanya el 23 d'Abril del 2008 amb la signatura dels estatuts. [1] L'associació reconeguda a Alemanya es troba en tràmits per a formar part de les comunitats catalanes exteriors.[2]
Enllaços
Web dels Catalans de Frankfurt
**********
Centre Català d’Escòcia /
Scotland’s Catalan Centre
http://www.ccescocia.cat/
**********
Casal Català de Viena (Àustria)
(Katalanisches Haus von Wien)
L'Associació, que no té finalitats de lucre, vol promoure i fer conèixer la cultura catalana en totes les seves formes d'expressió, sobretot entre els seus membres.
http://casal-catala.at/
**********
Casal Català a Dublín (Irlanda)
http://www.catalansadublin.com/forum.php?grup=4
**********
Centre catala de Lausana (Suïssa)
http://www.centre-catala-lausana.ch/
**********
Casa Nostra de Zuric (Suïssa)
http://www.casanostradezuric.ch/
**********
Casal Català de Copenhaguen (Dinamarca)
http://www.casalcatala.dk/
**********
Associació Catalans a Roma
http://fiec.nexica.net/ROMA.html
dimarts, 3 de juny del 2008
Comunitats Catalanes de l'Exterior
La Secretaria d'Afers Exteriors, a través de l'Àrea de les Comunitats Catalanes de l'Exterior, dóna suport a entitats privades que la Generalitat de Catalunya ha reconegut com a comunitats catalanes de l’exterior per acord de Govern prèvia sol·licitud de la mateixa entitat. Es tracta d’entitats constituïdes per gent catalana o catalanòfila que tenen com a objectius, entre altres, la promoció de Catalunya i el suport a la comunitat catalana resident a l’exterior de Catalunya.
Enllaços externsPàgina de les Comunitats Catalanes a l'exterior
Pàgines institucionals
Consell de les Comunitats Catalanes a l'Exterior:
http://www10.gencat.net/pres_casals/consell_comunitats.htm
Web dels Casals Catalans al món:
http://www10.gencat.net/pres_casals/AppJava/index.jsp
Centres Valencians a l'Exterior:
http://www.pre.gva.es/centrosvalencianos/valenciano/index.html
Cultura Balears a l'Exterior:
http://www.culturabalears.net/
Secretaria de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya:
http://www.gencat.net/relacions_exteriors
Oficines de la Generalitat de Catalunya a l'exterior:
http://www.gencat.net/relacions_exteriors/oficines/6_1_presentacio.htm
COPEC Cultura de Catalunya:
COPCA Centre de serveis a la internacionalització de l'empresa. Exportació / Comerç exterior:
Subvenció, assessorament, empresa, innovació pime catalana - CIDEM:
http://www10.gencat.net/cidem/cat/
Turisme Catalunya:
Consorcis especialitzats en projecció exterior de Catalunya
Institut Ramon Llull:
Patronat Català Pro Europa:
Casa Àsia:
ICCI Institut Català de Cooperació Iberoamericana:
Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya:
Centres d'estudis
Fundació CIDOB:
CEI Centre d'Estudis Internacionals:
Altres pàgines
Federació Internacional d'Entitats Catalanes:
Diari Cívic de Joan-Ramon Colomines-Companys (Londres):
http://diaricivic.blogspot.com/
Catalan Society Newsgroup:
Catalan discussion group:
Sant Jordi, més enllà de casa nostra:
.jpg)















