Casals Catalans a Amèrica del Sud

Casals Catalans a Amèrica del Sud

http://webs.racocatala.cat/catalansalmon/cat-amsud.htm

**********

Centre Català de Caracas (Veneçuela)

Centre Català de Caracas fou una entitat catalanista fundada a Caracas (Veneçuela) el 14 d'abril de 1945 per 112 catalans exiliats per la guerra civil espanyola, entre ells August Pi i Sunyer, Pere Grases i Gonzàlez, Josep Vandellós, Marc Aureli Vila, Josep Cruixent i Abel Vallmitjana. Un antecedent de l'Associació fou la Coral Catalana Joan Gols, fundada a Caracas el 1940 i la qual es va integrar al Centre.

El centre assolí gran prestigi degut als càrrecs oficials que assoliren alguns dels seus fundadors. Això facilità que durant els anys cinquanta es va aconvergtir en un punt de referència obligat de la colònia catalana a Caracas. Edita la revista Senyera.

Entre d'altres activitats, compta amb un esbart dansaire fundat el 1952, un ateneu, un grup escènic, una coral, un club esportiu i una biblioteca plena de llibres en català. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'actual presidenta és Adriana Ferreres.

Enllaços externs
Web del Centre Català de Caracas (castellà)


Coral Catalana de Caracas

La Coral Catalana de Caracas, fundada per Joan Gols i Soler el 1942, va ser la primera institució catalana a la capital de Veneçuela. A l'any 1943 va fer un concert en pro d'un bust per a Andrés Bello i a l'any següent oferí un altre concert al president del país, Isaías Medina Angarita. Es presentà oficialment el 1944, en el Teatre Municipal de Caracas. En constituir-se el Centre Català de Caracas (1945), la coral s'hi integrà com a secció. En morir el fundador, el 1947, el rellevà el seu fill, Marçal, que canvià el nom de la institució pel de Coral Joan Gols. El 1955, la coral acompanyà un concert de l'Orquestra Simfònica de Veneçuela.

L'Esbart dansaire
A l'any 1952 en debutà una secció filial, l'Esbart Dansaire, amb una actuació a l'auditori del Centro Andrés Bello. A l'any següent participà en el seu primer festival folklòric, amb ocasió del desè aniversari del Centro Canario. Actuà al Teatro Municipal en ocasió dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas, el 1966. El 1989 adoptà el nom d'Esbart Dansaire Terra Nostra.

**********

Catalònia – Grup de Catalans de Sao Paulo (Brasil)

http://catalonia.com.br/

**********

Casal Català de Montevideo (Uruguai)

Casal Català de Montevideo és una entitat cultural i recreativa catalana fundada a (Montevideo) Uruguai el 1926 per un grup catalanista escindit del Centre Català de Montevideo i format per Ramon Panedas, Albà Rosell i Llongueras, Antoni Duró, Joan Oliver, Joan Flo, Francesc Pla i Lluis Castelló. El 1990 tenia 250 socis, gaudia d'una biblioteca d'obres catalanes, un grup teatral i un esbart dansaire. El portantveu és la revista escrita totalment en català Manelic, fundada el 1954.

El 1936 organitzà el Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata, i quan Lluís Companys fou afusellat, constituí un comité d'homenatge que organitzà commemoracions anuals i promogueren la inauguració d'una plaça amb el nom de Lluís Companys i un monument de l'escultor Joan Serra a Montevideo el 1944. També col·laborà en l'organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Montevideo el 1949 i el 1963. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.


**********

Casal de Catalunya de Buenos Aires (Argentina)

Casal de Catalunya de Buenos Aires és una entitat catalanista fundada a Buenos Aires el 1940 de la fusió del Centre Català (fundat el 1886) i del Casal Català (fundat el 1908), fundat per Josep Lleonart i Nart i Ramon Mas i Ferratges. La seu de la nova entitat fou la mateixa de l'antic Centre Català de Buenos Aires. Continuà la publicació de la revista Ressorgiment, dirigida per Hipòlit Nadal i Mallol i també publicà la revista Catalunya, òrgan del casal del 1930 fins al 1965.

L'arribada massiva d'exiliats de la guerra civil espanyola des del 1939 va fer palesa la seva influència en la direcció del casal, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l'exili. Aquesta orientació ideològica provocà l'escissió d'un grup de joves nacionalistes, els quals fundaren el Grup Joventut Catalana de tendència independentista, que més tard s'anomenaria Obra Cultural Catalana. Les Edicions de la Revista de Catalunya de Buenos Aires editaren, el 1956, el Libro Blanco de Catalunya, en edició trilingüe (castellà, anglès i francès), recull d'estudis originals de 23 catalans exiliats a diferents països d'Europa i Amèrica, que tingué un cert ressò internacional.

Entre altres activitats, organitzaren temporades regulars de teatre català durant més de trenta anys, i cursos de llengua catalana. Hi ha una biblioteca, editen la revista Anem-hi i els dissabtes emeten un programa de dues hores en català per la ràdio, L'Hora de Catalunya. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. El president és Jordi Font.

Enllaços externs
Web del Casal de Buenos Aires

http://www.casal.org.ar/

**********

Casal dels Països Catalans de La Plata (Argentina)

http://webs.satlink.com/c/capdevil/

**********

Centre Català de Rosario (Argentina)

El Centre Català de Rosario és una entitat catalana fundada el 2 de març de 1902 a Rosario (Santa Fe, Argentina) per Marcel·lí Giró i un grup de catalans que desitjaven mantenir contacte amb la seva terra tot preservant les seves tradicions i els seus costums.

És el casal català més antic del món, fora de Catalunya, que manté el seu nom d'origen i la continuïtat jurídica i institucional. La finalitat del Centre, la insígnia del qual són quatre barres roges sobre un fons groc, és enaltir Catalunya i i estrènyer els vincles de fraternitat entre l'Argentina i Catalunya, al temps que procura la unió dels seus membres per mitjà de la cultura en les seves relacions, costums i ajuda mútua. Té un esbart i un cor de cant coral anomenat Anselm Clavé, i organitza cursets de català i jornades gastronòmiques de menjar típic català. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La institució, una de les més antigues del món fora de Catalunya, ha mantingut fins ara la seva continuïtat jurídica i institucional. Durant aquests més de 100 anys d’existència, els principis que donaren origen a la seva creació continuen vius com el primer dia: la difusió de la cultura catalana a la ciutat d’acollida.

El Centre Català té des de l’any 1905 local propi, el qual s'ha transformat d’ acord a la intensa i variada activitat cultural que s’hi ha desenvolupat. La Sala Pau Casals, on es fan la majoria dels actes, fou inaugurada el 25 de setembre de 1909, que ha conservat el seu estil senyorial de la primera època, fins i tot les innovacions introduïdes. El Centre Català actualment té al voltant de quatre-cents socis, entre els quals hi ha catalans d’origen, descendents i gent d’altres orígens però que simpatitzen amb el poble català.

Un dels objectius principals actuals és la difusió de la cultura catalana mitjançant l’ ensenyança de la llengua catalana, a càrrec del “Grup Caliu”, amb cursos de diferents nivells avalats per l’Institut Ramon Llull de Catalunya i un taller de conversa; el cant coral representat per la coral “Anselm Clavé”, amb un repertori de música catalana i universal; l’Orquestra Juvenil Pau Casals també amb repertori català i universal; las classes de puntes al coixí; l’ensenyança de danses tradicionals catalanes a través de l’ “Esbart Dansaire Terra Nostra”, integrat per dos grups: infantil i major; el taller de pintura per a adults i el taller de plàstica per a nens; les classes de ioga, el Taller dels Avis, la celebració de les festes tradicionals: Sant Jordi, Diada de l’11 de Setembre, Sant Joan, caga tió.

Cal destacar també els cicles culturals que s’ ofereixen cada any en forma gratuïta per a tota la comunitat rosarina: “Dilluns culturals”, cicle d’audiovisuals, vídeos, projecció de DVD’s, conferències: “Moments Musicals”, cicle de concerts amb solistes i grups musicals locals.

A més aquesta institució compta amb dues sales d’exposicions, l’Antesala Miró dedicada a la fotografia, i la Sala Miró, als artistes plàstics. Ambdues sales són molt sol·licitades pels expositors de la ciutat i altres llocs del país, i visitades permanentment por nombroses persones.

Des de l’any 1993 es realitza cada dos anys i amb el suport del govern de Catalunya, el Concurs “Pau Casals” per a Joves Intèrprets en diferents modalitats cada vegada que es realitza: violoncel, piano, canto, guitarra. Aquest concurs compta sempre amb un important jurat integrat per prestigiosos músics nacionals. El Primer Premi consisteix en un viatge a Catalunya amb una estada de 30 dies i classes magistrals amb reconeguts professors europeus.

El Centre Català participa en tots els actes culturals organitzats per la Municipalidad de Rosario mantenint un contacte fluid amb les autoritats locals i altres entitats i col·lectivitats estrangeres.

Amb motiu del Centenari de la institució al setembre de 2001 es va realitzar a la seu de la institució la VII Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica, la que es realitza cada dos anys a diferents centres catalans del país, Uruguai, Xile, Paraguai, etc. La primera d’aquestes trobades es va realitzar a Rosario per iniciativa del Centre Català de Rosario i el Casal Català de Montevideo, Uruguai. En aquestes trobades participen autoritats del govern de Catalunya, autoritats dels diferents centres catalans i les corals, grups de danses típiques catalanes, teatre, puntes al coixí, etc., de cada institució.

Com contactar:

Centre Català
Entre Ríos 761 – S2000CRM Rosario – Argentina
Telefax: 00 54 341 4 255298
E Mail: rosario@centrecatala.com.ar

Enllaços externs
Pàgina del Centre Català de Rosario

http://www.centrecatala.com.ar/index.html

**********

Casal Català de Córdoba (Argentina)

http://casalcatala.8m.com/

**********

Centre Català de Santiago de Xile

El Centre Català de Santiago de Xile és una entitat social i cultural sense ànim de lucre. Va ser fundat l'octubre de 1906, i aquest és un punt de trobada de catalans, descendents de catalans i catalanòfils a Xile.

Integren aquest centre diferents branques com l’Orfeó Català de Santiago, l’Agrupació d’Empresaris d’Ascendència Catalana (AEAC), l’Assistència Social, l’Agrupació de Professionals d’Origen Català (APOC), la Joventut, la Penya Barcelonista de Santiago i el Restaurant Centre Català.

S'hi ofereixen distintes activitats a l'interior de aquest casal. Hi ha concerts, conferències, trobades, tallers culturals i artístics, commemoracions i tradicions, classes de cultura i llengua, i reunions en general.

Història
A principi del segle XX, els catalans a Santiago de Xile eren ja nombrosos. Les seves fàbriques havien obert ampla bretxa en el treball manipulador del país. Els seus magatzems i botigues n'havien enriquit a no pocs. Els obrers tampoc no escassejaven. Diversos intel·lectuals dedicats a la ploma o a les professions liberals es distingien a la ciutat, honrant amb la seva actuació tècnica el nom de Catalunya.

Va ser llavors quan d'un dels grups catalans que tenien, per diversos motius, tractes més o menys estrets, va sortir la idea feliç de constituir un centre comú, que, reunint a quants procedeixen del mateix origen i parlen la mateixa llengua, els unís en associació que fos nucli d'activitats en sentit patriòtic i alhora de distracció per als associats.

La idea es va escampar ràpidament. I en la tarda del 21 d'octubre de 1906 es reunien per primera vegada els organitzadors als salons del diari El Mercurio, la proposta del qual va ser acollida pels assistents amb gran entusiasme.

A l'acta de fundació es llegeixen les següents paraules:
"Considerant que la colònia catalana de Santiago és prou nombrosa, i comptant amb elements caracteritzats i de vàlua, es proposa la creació d'un centre català -que podria anomenar-se Centre Català- que tindrà per només objecte el reunir a tots els catalans sota un mateix sostre, amb la finalitat exclusiva de procurar-nos instrucció i cultura, alhora que la distracció moral que tot ser necessita, de manera que ens recordi les nobles tradicions de nostra estimades i enyorades terres. Romandrem allunyats de la política, sense odis ni exclusivismes per a ningú, respectant tota idea social o religiosa. En una paraula, volem que el naixent CENTRE CATALÀ sigui la casa familiar on tots puguem arrecerar-nos".

Una comissió organitzadora va ser nomenada, que havia de redactar els Estatuts.

La van compondre:
President: Francesc Bajas; Secretaris: Josep Costeis i Francesc Camplà; Tresorer: Josep Artigas; Vocals: Josep Castellà i Granja, Emili Aymamí, Francesc Basas, Francesc Gomis, Josep Masgrau, Pere Manaut, Josep Bellver i Pere Picó i Miró.

Es van adherir, ja al principi, més de 200 socis, d'entre els quals es va organitzar el primer Directori.

El van formar:
President: Josep Forteza; Vicepresident: Francesc Castanyer; Tresorer: Domènec Figueres; Bibliotecari: Francesc Gomis; Secretari: Carles Grau; Prosecretari: Pere Manaut; Vocals: Frederic Matas, Martí Alujas, Francesc Bajas, Josep Masgrau, Pere Picó i Miró, Esteve Basas, i uns altres socis com a vocals suplents.

Bibliografia
Història basada en “El Progreso Catalán en América”, Tom I - Xile, editat per Joaquín Blaya Alende el 1922, adaptada pel periodista Xavier Castellà.

Llibre de “Estatuts i Reglament Intern” del Centre Català de Santiago de Xile, 1906-1908.

Grimau, Sigfrid; Guansé, Domènec; Duarte, Pablo; “Centre Català de Santiago de Xile, Una Història Centenària (1906-2006)”.

Enllaços externs
Centre Català de Santiago de Xile
Joventut del Centre Català
Agrupació d’Empresaris d’Ascendència Catalana
Penya Barcelonista de Santiago