Surant enmig del naufragi final (Lluís Alpera)

Surant enmig del naufragi final,
contemple el voluptuós
incendi de totes
i cadascuna de les flors
del núbil hibiscus

Si algun dia, estimada meua, la teua ment
comença també a bullir davant la lluita
dels contraris, si veus que els teus cabells
s’emboliquen perillosament amb el meu velam
mariner i t’esglaia la idea de deixar
la teua Ítaca per sempre, si realment
tens una gran por de cremar-te amb el foc
i les queixalades de la teua fúria,
i et repeteixes que el seny et valdrà més
que les sagetes d’or de tots els amants,
acomiada’t almenys d’aquella serp
que es cria i conviu amb mi indomablement
enmig d’un canyar de butxaques salvatges,
acomiada’t com et correspon, estimada:
amb una engolidora i virolada besada d’amor.

Lluís ALPERA