El 1968 fou un any molt convuls, amb episodis que havien d'acabar tenint una gran significació política, social i cultural. Alguns d'aquests episodis foren encapçalats per joves i estudiants, protagonistes d'una nova manera d'entendre el món que es covava de feia anys.
Ens trobem en plena Guerra Freda (1947-1991), període marcat per l'oposició de dos blocs antagònics: el capitalista i el comunista, capitanejats respectivament pels Estats Units i la Unió Soviètica (aquesta controlada per Rússia).
Als Estats Units hi ha protestes contínues contra la guerra del Vietnam (a les acaballes del 1968, l'exèrcit nord-americà al Vietnam ultrapassa el mig milió d'efectius), amb el suport del moviment juvenil 'hippy', que oposa l'amor a la guerra i és contrari als valors tradicionals de la societat. El 4 d'abril de 1968 mor assassinat Martin Luther King, capdavanter del moviment dels drets civils, i al cap de dos mesos, Robert F. Kennedy (germà del president Kennedy), defensor de la minoria negra i aspirant a la presidència del país.
També bufen aires de canvi al bloc comunista. A Txecoslovàquia, el dirigent Alexander Dubcek prova d'obrir i de democratitzar el règim, però l'intent, conegut amb el nom de Primavera de Praga, topa amb l'oposició soviètica, que hi envia l'exèrcit.
A banda, hi ha protestes estudiantines a molts països. A França, els estudiants es queixen del sistema d'ensenyament, que consideren encarcarat, jerarquitzat i gens dialogant. Les protestes prenen un to de revolta després del tancament de les universitats de Nanterre i de la Sorbona (París), els dies 2 i 3 de maig. Comença el Maig del 1968.
El Maig del 1968, o Maig Francès, durà gairebé dos mesos (maig i juny). Els estudiants aixecaren barricades i plantaren cara a la policia, i al cap de pocs dies els sindicats s'afegiren al moviment: el 20 de maig feren vaga deu milions de treballadors. El president francès, Charles De Gaulle, mirà de resoldre la crisi convocant eleccions per a les darreries de juny. Paradoxalment, el partit de De Gaulle aconseguí una victòria folgada.
Tot i amb això, el Maig del 1968 és vist com una fita en el canvi de mentalitat introduït a l'Occident els anys 1960 i 1970, un canvi que incidí en les relacions familiars, en l'educació, en la sexualitat, en la manera de vestir... D'aquest canvi de mentalitat, en donen fe eslògans cèlebres com 'Prohibit prohibir', 'Prenc els meus desigs per realitats perquè crec en la realitat dels meus desigs' i 'Sigues realista, demana allò que és impossible'.
Els eslògans i les consignes ens donen una idea de l'esperit que movia els manifestants francesos: 'Sota les llambordes, la platja', 'El tedi és contrarevolucionari', 'L'amo et necessita, tu no el necessites pas'; 'Sona el despertador: primera humiliació del dia'; 'Sóc marxista, tendència Groucho'; 'La imaginació pren el poder'; 'L'emancipació de l'home serà total o no serà'; 'La poesia és al carrer'; 'Oblideu tot allò que heu après. Comenceu a somniar'; 'La barricada tanca el carrer, però obre la via'...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada