dissabte, 6 de desembre del 2008

Drets històrics

Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta. Foren proposats pel PNB a la ponència per a la redacció de la Constitució i finalment acceptats per aquesta sense obtenir que el PNB donés suport finalment a la Constitució.

En el cas de Catalunya els drets històrics es fonamenten en un ordenament jurídic específic aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya, abolits amb els Decrets de Nova Planta (1716), reivindicats al llarg dels segles i utilitzats com a fonamentació de l'Estatut d'Autonomia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_hist%C3%B2rics

Constitucions espanyoles

Un dels principis bàsics del liberalisme polític és l'existència d'una constitució escrita, que garanteixi les llibertats i estableixi les pautes d'organització d'un règim democràtic.

La constitució és la llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

En la història contemporània de l'Estat espanyol s'han anat succeint diverses constitucions, des de la primera de 1812 fins a l'actual de 1978.

A part de les constitucions cal destacar els estatuts d'autonomia, que regulen l'ordenament politicoadministratiu de les comunitats nacionals i regionals de l'Estat.