Virolai a la Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat va ser declarada santa patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. No se sap gens sobre origen de l'estàtua, encara que conta la llegenda que uns pastors estaven pastorant les seves ovelles prop de Montserrat i van descobrir la imatge de fusta en una cova, enmig d'una misteriosa resplendor i cants angelicals. Per ordre del bisbe de dur-la a la catedral, va començar la processó, però no va arribar a la seva destinació, ja que l'estàtua es va començar a posar increïblement pesada i difícil de manejar. Llavors va ser dipositada en una ermita propera, i va romandre allí fins que es va construir el monestir benedictí d'avui dia. Aquesta llegenda no s'ha pogut confirmar. També es creu que els primers monjos del lloc van aconseguir una estàtua que anés d'acord amb l'església romànica original. Es creu que aquesta estàtua és la mateixa que ara es venera i que va ser posada prop del retaule o contra una paret, ja que el negre de l'estàtua no està curosament distribuït.

Gairebé tota l'estàtua és daurada, excepte la cara i les mans de la Mare de Déu, i la cara, les mans i els peus del Nen. Aquestes parts tenen un color entre negre i castany. A diferència de moltes estàtues antigues que són negres, a causa de la naturalesa de la fusta o a l'efecte de la pintura original, el color fosc de la Mare de Déu de Montserrat se li atribueix al fum d'innombrables veles i llums que durant segles s'han encès davant la imatge dia i nit. Amb el transcurs del temps el fum s'ha anat introduint en la figura, ennegrint-la gradualment. En virtut d'aquesta coloració, la Mare de Déu està catalogada entre les Marededéus Negres.


Virolai és un gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, les quals en general són constituïdes per dos peus, susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun. Aquesta mena de composició poètica va força associada a Montserrat pel fet que el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat escrit per Verdaguer, encara que de manera força lliure, va ser concebut com a virolai.

L’himne a la Mare de Deú de Montserrat va ser publicat al Programa del certamen artisticomusical celebrador en les festes del mil·lenari de Montserrat, signat per Verdaguer a Barcelona el 20 de febrer de 1880. En aquest mateix programa s’oferia un premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la millor melodia popular que s’adaptés al text de Verdaguer. D’entre unes setanta composicions, el 25 d’abril del mateix any en resultà guanyadora la melodia de Josep Rodoreda. El Virolai, que cada dia és cantat per l’Escolania de Montserrat, ha esdevingut un himne força popular a tot el país i ha estat un autèntic himne emblemàtic, amb períodes de repressió política.


VIROLAI A NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau:
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.


http://catalunya.webcindario.com/Moreneta/virolai.wav