Santoral català

http://www.esglesia.net/santoral/

http://www.ecampmany.com/santoral/

Pregaria.cat

pregaria.cat és un lloc web de recursos de pregària en català al servei de persones, grups, parròquies o moviments que busquin aprofundir en la seva vida de fe. S’hi ofereixen recursos diversos perquè cadascú hi pugui trobar allò que més l’ajudi en el seu moment present o que més pugui ajudar d’altres.

Per als pares que volen ajudar els seus fills en els primers passos de la pregària.

Per als monitors d’un esplai que han de preparar una pregària a l’inici d’una reunió.

Per a la persona que després d’anys d’estar desconnectada de la fe, vol redescobrir el camí que va abandonar per circumstàncies diverses.

Per a aquell que es troba amb un fort desig de vida espiritual i no sap per on començar.

Per al catequista que busca algun text o alguna idea amb la qual reforçar la seva catequesi de confirmació.
…

Alguns dels recursos potser ja els coneixeu i els heu utilitzat. Ara els trobareu tots en aquest lloc web amb eines que us facilitaran el seu ús i us ajudaran a trobar allò que busqueu.

El web ha estat ideat i promogut pels Jesuïtes de Catalunya i hi participen persones i grups vinculats a diversos col·lectius cristians. Podeu fer-nos arribar els vostres suggeriments i comentaris a través de la secció de contacte. Us animem a participar en aquest projecte i a ajudar a difondre’l!

http://www.pregaria.cat/

Virolai a la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (lletra: Martí Domínguez i Barberà, música: Agustí Alaman i Rodrigo)

El 1947, any del seté centenari de la troballa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, al tronc de la morera, Martí Domínguez compon el Virolai a la Mare de Déu de la Salut, amb música d’Agustí Alaman –fill també d’Algemesí–, la lletra del qual diu així:

Estrela del matí, mística font,
altísima palmera,
Mare que Algemesí
fa set segles trobara en la morera.

Pou refrescant, de gràcies mai eixut
que rega nostra fe totes les dies,
sigueu salut de nostres malalties
Mare de Déu de la Salut.

Mare de Déu, Mare de Déu
que set-cents anys en este poble esteu,
quedeu-vos per sempre ací, no ens deixeu
Font de salut, Estrela del matí.

Virolai a la Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat va ser declarada santa patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. No se sap gens sobre origen de l'estàtua, encara que conta la llegenda que uns pastors estaven pastorant les seves ovelles prop de Montserrat i van descobrir la imatge de fusta en una cova, enmig d'una misteriosa resplendor i cants angelicals. Per ordre del bisbe de dur-la a la catedral, va començar la processó, però no va arribar a la seva destinació, ja que l'estàtua es va començar a posar increïblement pesada i difícil de manejar. Llavors va ser dipositada en una ermita propera, i va romandre allí fins que es va construir el monestir benedictí d'avui dia. Aquesta llegenda no s'ha pogut confirmar. També es creu que els primers monjos del lloc van aconseguir una estàtua que anés d'acord amb l'església romànica original. Es creu que aquesta estàtua és la mateixa que ara es venera i que va ser posada prop del retaule o contra una paret, ja que el negre de l'estàtua no està curosament distribuït.

Gairebé tota l'estàtua és daurada, excepte la cara i les mans de la Mare de Déu, i la cara, les mans i els peus del Nen. Aquestes parts tenen un color entre negre i castany. A diferència de moltes estàtues antigues que són negres, a causa de la naturalesa de la fusta o a l'efecte de la pintura original, el color fosc de la Mare de Déu de Montserrat se li atribueix al fum d'innombrables veles i llums que durant segles s'han encès davant la imatge dia i nit. Amb el transcurs del temps el fum s'ha anat introduint en la figura, ennegrint-la gradualment. En virtut d'aquesta coloració, la Mare de Déu està catalogada entre les Marededéus Negres.


Virolai és un gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, les quals en general són constituïdes per dos peus, susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun. Aquesta mena de composició poètica va força associada a Montserrat pel fet que el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat escrit per Verdaguer, encara que de manera força lliure, va ser concebut com a virolai.

L’himne a la Mare de Deú de Montserrat va ser publicat al Programa del certamen artisticomusical celebrador en les festes del mil·lenari de Montserrat, signat per Verdaguer a Barcelona el 20 de febrer de 1880. En aquest mateix programa s’oferia un premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la millor melodia popular que s’adaptés al text de Verdaguer. D’entre unes setanta composicions, el 25 d’abril del mateix any en resultà guanyadora la melodia de Josep Rodoreda. El Virolai, que cada dia és cantat per l’Escolania de Montserrat, ha esdevingut un himne força popular a tot el país i ha estat un autèntic himne emblemàtic, amb períodes de repressió política.


VIROLAI A NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau:
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.


http://catalunya.webcindario.com/Moreneta/virolai.wav

Himne de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats

La patria valenciana
s'ampara baix ton mant
¡Oh, Verge Sobirana
de terres de Llevant!.

La terra llevantina reviu en ta Capella
al fervos homenaje de pur y ver amor.
Puix sou la nostra Reina y vostra Image bella
pareix qu´está voltada de magic resplandor.

La rosa perfumada, la mística asutsena,
Lo seu verger formaren als peus de ton altar.
I fervorós en elles lo valenciá t'ofrena
La devoció més santa que 's puga profesar.

En terres valencianes
La fe per Vos no mor
I vostra Image Santa
Portem sempre en lo cor.

Salve, Reina del cel i la terra;
Salve, Verge dels Desamparats;
Salve, sempre adorada Patrona;
Salve, Mare del bons valenciáns.

El Cant de la Sibil·la a Mallorca

El Cant de la Sibil·la és la culminació de la missa de Nadal, o també coneguda amb el nom de Missa del Gall. Aquest cant és una peça d'origen medieval que profetitza l'arribada d'un redemptor i, al mateix temps, l'adveniment del judici final. Segons la tradició, les sibil·les feien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per conèixer el futur. El cristianisme es va apropiar del personatge i el va convertir en un element de la representació litúrgica del cicle nadalenc. El text del Cant de la Sibil·la és en català i una de les melodies gregorianes més antigues d'Europa, i constitueix un exemple de recuperació de peces antigues de la història litúrgica.

A Barcelona, per exemple, es farà a Santa Maria del Mar, al Clot i a Sant Gervasi, però també hi haurà representacions a altres indrets del país com ara Lleida i Vic. Altres cants de la sibil·la emblemàtics són els que es fan a Ontinyent (al País Valencià), a l'Alguer (a l'illa de Sardenya) i a Lluc (a l'illa de Mallorca).

A diferència del Cant de la Sibil·la, la Missa del Gall es fa a bona part dels municipis catalans la mitjanit del dia de Nadal.

http://www.festes.org/arxius/sibilalluc.pdf

Cant Gregorià

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cant_gregori%C3%A0

Misteri d'Elx (texts)

http://parnaseo.uv.es/Lemir/Textos/Elx/nouMISTERI1.HTM

El Cant de la Sibil·la

http://www.mallorcaweb.com/nadal/audio/sibilla.ram

Escolania de Montserrat

http://www.escolania.cat/

La missa en català

http://www.terra.es/personal3/rsanche4/TextosMissa.htm