Dins l'àmbit educatiu del nostre País s'ha deixat molt de costat la formació musical, aquesta ha quedat relegada a un cert elitisme, així qui ha pogut tenir formació musical han estat els infants de famílies benestants o d'un cert grau de cultura.
Malgrat tot, la música popular, tradicionalment s'ha anat transmentent de generació en generació i si bé aquesta música no està, ni estarà de moda, el fet de cantar no s'ha perdut. Més o menys bé, tots podem CANTAR. Quan cantam sentim joia, plaer, obertura d'esperit, lligam amb la nostra cultura...
Cal que els ensenyants, mestres, monitors d'esplai i gent que té a les seves mans l'educació dels infants, procurin que aquests cantin. Massa sovint hem sentit dir: jo desafin molt, la música no està feta per mi, tenc una veu horrorosa... També és veritat que un mestre que doni un mal model melòdic al seu alumnat no podrà aconseguir que l'al·lotea canti correctament. Si és veritat que aquest mestre no sap cantar, el que no pot fer es deixar de donar l'oportunitat als seus/seves alumnes que cantin i per això haurà de trobar les maneres: fent-los escoltar música ben cantada, demanant ajuda a d'altres mestres, companys, coneguts, pares, mares... gent que canti bé.
Tot i que avui en dia moltes escoles ja comencen a tenir especialistes de música, generalment aquests/es duen a terme el seu programa d'ensenyament de la música: solfeig, ritme, audició... al marge de les programacions o Unitats Didàctiques que es duen a terme a les classes i a vegades una cançó adequada per la seva temàtica, pot arrodonir millor que res la comprensió d'un tema o pot aportar un granet d'alegria a una Unitat que resulti un poc avorrida. Tampoc s'ha d'oblidar, que en la nostra Comunitat on cada vegada hi ha més infants de parla castellana, sobretot en les edats més primerenques, les cançons són un dels elements fonamentals perquè amb l'euforia de la música, i tot cantant, es donen les primeres produccions en català.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada