Diccionari de les Ciències Ambientals

Les ciències ambientals són una disciplina científica moderna, que estudien les relacions que s'estableixen entre el medi físic, el medi biològic i el medi social. Els termes més utilitzats en analitzar aquesta intersecció, la influència mútua entre els tres medis, els problemes que se n'originen i les solucions possibles que es plantegen es concreten en el diccionari que presentem i que recull, com la mateixa disciplina, el coneixement de ciències com ara la biologia, la geologia, la química, la física, l'economia, la geografia, la sociologia o l'enginyeria, però també el coneixement propi que les ciències ambientals desenvolupen específicament.

http://cit.iec.cat/dca/default.asp?opcio=0

Àrea de Medi Ambient de la Universitat de València (Servei de Seguretat, Salut i Qualitat Ambiental)

El servei divideix les seues funcions en dues àrees d'actuació: l´Àrea de Prevenció i l'Àrea de Medi Ambient.

L'Àrea de Prevenció garanteix l'adequada protecció de la seguretat i la salut. Assessora i asisteix tota la comunitat universitària a fi de fomentar una cultura preventiva en tots el seus integrants.

L'Àrea de Medi Ambient naix amb l'objectiu de coordinar i promoure tot tipus d'iniciatives que duguen a la Universitat a reflexionar sobre la seua situació en quant al medi ambient i a actuar en conseqüència.

http://www.uv.es/DSSQA/

Les cançons i l'educació ambiental

Dins l'àmbit educatiu del nostre País s'ha deixat molt de costat la formació musical, aquesta ha quedat relegada a un cert elitisme, així qui ha pogut tenir formació musical han estat els infants de famílies benestants o d'un cert grau de cultura.

Malgrat tot, la música popular, tradicionalment s'ha anat transmentent de generació en generació i si bé aquesta música no està, ni estarà de moda, el fet de cantar no s'ha perdut. Més o menys bé, tots podem CANTAR. Quan cantam sentim joia, plaer, obertura d'esperit, lligam amb la nostra cultura...

Cal que els ensenyants, mestres, monitors d'esplai i gent que té a les seves mans l'educació dels infants, procurin que aquests cantin. Massa sovint hem sentit dir: jo desafin molt, la música no està feta per mi, tenc una veu horrorosa... També és veritat que un mestre que doni un mal model melòdic al seu alumnat no podrà aconseguir que l'al·lotea canti correctament. Si és veritat que aquest mestre no sap cantar, el que no pot fer es deixar de donar l'oportunitat als seus/seves alumnes que cantin i per això haurà de trobar les maneres: fent-los escoltar música ben cantada, demanant ajuda a d'altres mestres, companys, coneguts, pares, mares... gent que canti bé.

Tot i que avui en dia moltes escoles ja comencen a tenir especialistes de música, generalment aquests/es duen a terme el seu programa d'ensenyament de la música: solfeig, ritme, audició... al marge de les programacions o Unitats Didàctiques que es duen a terme a les classes i a vegades una cançó adequada per la seva temàtica, pot arrodonir millor que res la comprensió d'un tema o pot aportar un granet d'alegria a una Unitat que resulti un poc avorrida. Tampoc s'ha d'oblidar, que en la nostra Comunitat on cada vegada hi ha més infants de parla castellana, sobretot en les edats més primerenques, les cançons són un dels elements fonamentals perquè amb l'euforia de la música, i tot cantant, es donen les primeres produccions en català.

http://www.uib.es/depart/dceweb/canconsea.html#index

La pàgina escolta d'en Jou

http://www.jouscout.com/index.htm