Sobre l'ús dels verbs "matar" o de "morir" (Eugeni S. Reig)

El verb matar té dos participis: "mort, morta, morts, mortes" i "matat, matada, matats, matades". Quan usem el verb transitivament emprem, fonamentalment, la primera forma, sobretot si ens referim a persones. Exemples: L’ha morta d’una ganivetada, l’ha atropellat i l’ha mort, etc. Eixa és la nostra manera tradicional de parlar. Fer ús sistemàticament de la segona forma del participi és senyal inequívoc de castellanització. En canvi, quan emprem el verb com a pronominal, usem únicament i exclusivament la segona forma del participi. Exemple: S’ha matat en un accident de cotxe.

Pel que fa al verb morir, cal dir que, quan volem expressar que una persona ha cessat de viure, que ha abandonat aquest món, hem de dir per força que s’ha mort, no que ha mort. L’ús tradicional d’aquest verb en valencià, en aquesta circumstància, és sempre com a pronominal. Actualment, per influència del castellà, és molt corrent sentir o llegir en els mitjans de comunicació –i fins i tot en determinats llibres– que tal persona ha mort. La primera cosa que se li acut a qualsevol bon coneixedor de la llengua és preguntar-se: Caram ¿i a qui ha mort, aquest?

Hem d’esforçar-nos en parlar i escriure la nostra llengua d’una manera digna i no passar-nos la vida mirant el castellà, copiant el castellà, acostant-nos al castellà, imitant el castellà. No cal que ens passem la vida agenollats davant el castellà. Hi ha altres postures més dignes.