dilluns, 3 de novembre del 2008

El català, minoritzat a la justícia

Publicat en el diari AVUI (pàgina 3) dimarts 28 d'octubre del 2008
http://paper.avui.cat/article/opinio/143759/editorial.html


Un dels àmbits on el català topa amb més esculls com a llengua d'ús normalitzat és el judicial. Les dades revelades ahir per l'AVUI són demolidores: el 2007, a Catalunya, només un 16,8% de les sentències es van emetre en català, enfront d'un 83,20% en castellà. És cert que la justícia no ha estat aliena als avenços en l'ús de la llengua en tots els nivells de la vida social. Només fa 8 anys, el 2000, el percentatge de sentències dictades en la llengua pròpia de Catalunya era un ínfim 1,26%. Però és evident que, ben entrats al segle XXI, és el castellà l'idioma normal a la justícia i també el més emparat per les lleis.

Es pot fer justícia en català? Aquesta pregunta pot semblar un contrasentit, però, d'acord amb la legislació estatal vigent, la resposta més aviat és negativa. L'article 231 de la vigent llei orgànica del poder judicial estableix que "en totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals i els secretaris i els altres funcionaris dels jutjats i tribunals han d'usar el castellà, llengua oficial a tot l'Estat". És a dir: no només són els jutges els que, en les seves relacions amb els administrats, "tenen l'obligació" de fer servir el castellà, sinó que també la té tota la resta del personal de l'administració judicial. I això, a la pràctica, pot convertir qualsevol tràmit en un terreny vedat per a l'ús de la llengua catalana a la justícia.

Com ha denunciat la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) cal una reforma legal. Cal que el dret a usar el català en les relacions amb la justícia que sí que es reconeix als administrats en d'altres normatives, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, o en la jurisprudència de l'Audiència Nacional, no sigui un dret nominal sinó plenament efectiu. Per això, les iniciatives que es generen des de l'àmbit de la justícia, d'on també provenen precisament les resistències més intenses, han de ser necessàriament benvingudes. Però és des de la política, i amb les lleis a la mà, entre les quals l'Estatut, que equipara a tots els efectes el català amb el castellà, que s'ha d'acabar amb l'estatus de segona categoria que té la nostra llengua en un àmbit del tot clau com és el de la justícia.