Contra l'anglés

Reproduïm aquí l'article "Contra l'anglés", publicat al bloc Vida per vida, el dilluns 30 de maig de 2011. Llegiu-lo, sisplau, que no té desperdici.

Per a què serveixen les llengües? Sóc seguidora del lingüista Sebastià Serrano, que explica que la llengua és comunicació i seducció, que si parlem és perquè en tenim necessitat… Amb els anys i l’evolució humana tot ha esdevingut més complicat, també per a la llengua. No obstant això, la llengua, qualsevol de les milers que s’usen al món, és comunicació. I està feta primer per al cara a cara -tu i jo- i després per a l’ús de la col·lectivitat -ell/ella, o la multitud-, un nosaltres-vosaltres que fins fa ben poc era mut, però que amb les xarxes ha représ la veu. El tu i jo multiplicat ad infinitum per la xarxa.

I què necessitem per a cada dia? la llengua que fem servir per al contacte. Si som persones, tenim la capacitat d’aprendre'n no una, sinó moltes llengües; però, per a fer-ho, les llengües ens han de resultar útils, les hem de necessitar. I com he sentit explicar mil vegades pels teòrics de la comunicació, per aprendre llengües no s’han de tindre prejudicis lingüístics. Totes les llengües són iguals per als seus parlants.

Arribats en aquest punt, només podem preguntar-nos a què respon la “moda” que des del poder es difon, per quina raó hem de ser multilingües planificadament si no podem usar la nostra llengua sempre, perquè no ens deixen -les circumstàncies, les polítiques, els diners…-? I la resposta és la necessitat de bastir un discurs sobre la importància de saber no llengües, sinó una o dues amb noms i cognoms -anglés, castellà-, és el poder monolingüe de llengua majoritària. Ara amb arguments renovats, de modernitat, que busca per la via del “convenciment” que renunciem a la nostra perquè no serveix per anar pel món.

Com explica el lingüista Jesús Tuson, ens volen fer creure -però només als parlants de les llengües minoritzades- que la nostra no val, perquè n’hi ha d’altres, que parlen milions i milions de persones, que són millors. I per què? Perquè ho diuen ells, que saben el que ens convé en matèria lingüística, i perquè volen protegir-nos de nosaltres mateixos que insistim a parlar llengües de poca gent.

Disculpeu, però jo em quede amb la meua llengua, que a mi -com l’anglés a les persones que el parlen cada dia- m’ha valgut per estudiar, per enamorar-me, per viatjar; m’ha ajudat a mirar el món i respectar a qui en parla una altra; m’ha servit per a plorar els meus morts, per a negociar el meu crèdit, per a defensar-me dels qui m’han acusat, per a disculpar-me amb qui he ofés; per a riure’m de la meua degràcia. I per a treballar, besar, pessigar, cridar, enfadar-me, plorar, insultar, llegir, gaudir, ser feliç, per a cantar, per a saludar, per a esciure i fer poesia, per a parlar de sexe, i del futur i del passat i de la física i de les taronges, dels crims comesos pels violadors i els dictadors. Per estudiar altres móns, per criticar les injustícies, per ser feliç i per ser desgraciada, per ser persona.

Que s’amaga darrere d’un discurs que exigeix que l’alumnat valencià aprenga més llengües, però no més matemàtiques...? Per què és més “modern” i políticament correcte fer-nos creure que és necessari saber anglés? Sabeu que només un 1% de valencianes i valencians emigren per buscar treball? Hem de saber anglés per servir coca-cola en les nostres devastades costes? Saber anglés, o fer creure que en sabem, és el nou estatus social? Açò de l’anglés és com el castellà en temps de Franco? Serà la primera proposta del nou govern valencià exigir a l’Estat espanyol que declare l’anglés llengua oficial? I si no és oficial, a què respon un tracte així? Canviarem la lletra de l’Himne i a partir d’ara treballarem “per ofrenar noves glòries a Obama?”