Premis Literaris Vila de Catarroja

Ahir al vespre va tenir lloc el lliurament dels Premis Literaris Vila de Catarroja, que enguany celebren la XXX edició.

L'acte va tenir lloc en el marc del Saló Internacional de la ciutat de Catarroja, en una vetlada cultural on s'atorgaren el XXII premi Benvingut Oliver de poesia, que va recaure en l'insigne professor Jaume Pérez Montaner; el V premi Benvingut Oliver, guanyat pel ja consolidat lletraferit, oriünd de l'Olleria, Francesc Mompó i Valls; i el premi de pintura Milagros Mir, adjudicat a un artista local.

D'esquerra a dreta: Francesc Mompó, Jaume Pérez, Alcalde i Regidora de Cultura de Catarroja, Artista local.

Entre el ventall de certàmens que s'organitzen al llarg dels diversos territoris de parla catalana, cal destacar els Premis Vila de Catarroja, que obrin la tardor com a introductoris al període de celebracions literàries per antonomàsia dels Països Catalans, organitzats i copatrocinats per l'Ajuntament de la ciutat, Florida Centre de Formació Universitària i Secundària, i Perifèric Edicions.

Tot i que l'acte no va fer gala de l'esperada eloqüència dels guardonats literaris que hagueren pogut delectar els assistents iniciats en aquestes arts sobre els continguts de llurs obres, apreciàrem una gran sensibilitat per la llengua en la perfecta oratòria i dicció de la presentadora i conductora de l'esdeveniment –assessora lingüística del Consistori–, i poguérem extraure unes declaracions del guanyador del Premi de Narrativa Juvenil, Francesc Mompó.

Ens va fer cinc cèntims que a ell -psicopedagog de formació i professor de valencià d'ocupació- el que li interessa és fer d'orfebre amb les paraules per polir la seua llengua, la que li van ensenyar els seus pares i que ara transmet a les noves generacions d'adolescents a un institut de l'Horta. Que creu en la universalitat de l'idioma i en la riquesa de les variants que conformen la unitat lingüística que ens agermana. I que la millor manera de fer comprendre açò a les noves generacions és oferint-los un producte travat que plantege, qüestione, i resolga la problemàtica de l'adolescència i els imbuesca a il·lusionar-se per nous horitzons d'un món, si no real, almenys possible.

I tot mitjançant el tractament acurat de l'idioma que, després del seguiment de les seues reeixides set novel·les -amb diversos premis en el seu haver-, un llibre de poemes, una novel·la històrica llarga inèdita, i la guardonada, intitulada Hi ha res més fort que l'amor?, de vegades sembla que escriu prosa poètica.

Perifèric Edicions ens va fer saber que aviat entrarà en premsa la novel·la i estarà a disposició de tots els instituts a començament del segon trimestre del curs, davant la insistència per la lectura del que promet ésser una continuació dels tòpics literaris de l'autor en la trilogia que l'ha situat a l'avantguarda de la literatura jove més cotitzada en llengua catalana, perfeccionats exponencialment en aquesta darrera obra, segons els analistes que hi han tingut accés.

Elogi al model lingüístic del Principat

Europa nega la persecució del castellà a Catalunya

(Publicat en el diari AVUI divendres 19 de setembre del 2008)


La Comissió Europea no ha rebut cap queixa per discriminació i elogia el model lingüístic del Principat

Admet que els catalans canvien constantment al castellà "sense ni tan sols adonar-se'n"

Ningú s'ha queixat mai a Brussel·les que el castellà estigui discriminat a Catalunya i la Comissió Europea no creu que pateixi cap persecució. Així ho va revelar ahir el comissari de Multilingüisme, Leonard Orban, que va admetre que els catalans es fan un fart de canviar al castellà "sense ni tan sols adonar-se'n", i va elogiar el model lingüístic català, que permet als que no són catalanoparlants poder viure amb "facilitat" a Catalunya.

Orban va irrompre en la polèmica que des d'alguns sectors s'intenta atiar sobre la llengua per clavar una bufetada als que alerten que el castellà corre perill de desaparèixer en algunes parts de l'Estat. El comissari va ser a Catalunya el novembre de l'any passat per comprovar el multilingüisme de La Caixa, del Futbol Club Barcelona i d'una escola del barri de les Corts de la capital catalana, a més d'entrevistar-se amb el president de la Generalitat, José Montilla.

Experiència romanesa
Orban, que va presentar ahir un informe sobre multilingüisme, va citar els seus compatriotes romanesos que han immigrat a Barcelona per reforçar l'evidència que a Catalunya es pot viure en castellà amb total normalitat, a diferència del que passa amb el català.

"Els romanesos que viuen a Barcelona estan impressionats amb la capacitat que té molta gent de canviar d'una llengua a una altra sense cap dificultat i sense ni tan sols adonar-se que ho estan fent", va explicar en declaracions als periodistes.

La Comissió Europea no ha rebut fins ara cap denúncia a pesar del soroll que fan alguns partits i entitats, i això, va assegurar Orban, confirma "la facilitat de viure a Catalunya parlant castellà, català o fins i tot altres idiomes". El comissari va reclamar que les llengües "uneixin la comunitat i no l'enfrontin, i reforcin la comprensió i no el separatisme".

Elogis afegits
No és el primer cop que Brussel·les lloa el model lingüístic que s'aplica a Catalunya des de fa 25 anys: el setembre de l'any passat, un grup d'experts va elogiar la immersió lingüística de l'ensenyament i va proposar estendre-la a la resta de la Unió Europea (UE). "Les comunitats bilingües són un important laboratori de bones pràctiques", subratllava el seu informe, que apostava per "difondre" arreu dels 27 “el know-how adquirit en els col·legis bilingües d'Euskadi, Galícia, Catalunya i el País Valencià, on s'han implantat des de fa dècades mètodes sofisticats d'immersió lingüística".