Jainisme

El jainisme (en sànscrit जैन) és una religió o, més exactament, un "camí espiritual" molt antic que va viure una forta embranzida al segle VI aC, amb Vardhamana Jnatiputra o Nataputta Mahavira (599-527 a.C.), dit Jina (victoriós), d'on prové el mot "jainisme".

Té uns 6 milions de creients, principalment a l'Índia. Amb molta influència en tots els àmbits especialment en el cultural. En l'aspecte polític és remarcable que Ghandi era un simpatitzant d'aquesta religió.

Característiques

Els principals conceptes del jainisme són els d' ahimsa (no-violència) i el de karma.

Consideren l'univers com etern (mai creat) però que passa una sèrie d'estadis, l'actual seria de declivi i en el darrer hi hauria un reinici.

Creuen que la realitat està composada per dos principis eterns Jiva (esperit) i Ajiva (no-esperit: matèria en forma de temps espai i moviment). Qualsevol contacte entre aquests dos principis és l'origen del sofriment del qual no es pot escapar amb les succesives reencarnacions ni tan sols amb els bons actes.

Moksha és l'alliberament que implica una evasió del mecanisme de causa i efecte (karma) i la seva destrucció.

Els déus només tenen capacitat d'influir, no estan revestits d'omnipotència i no poden escapar del cicle vital, fins i tot han de encarnar-se prèviament en humans i arribar a monjo per tal de conseguir el Moksha.

Per respectar el concepte de la no-violència a més de practicar el vegetarianisme exclouen altres aliments com la major part de les arrels (podria morir algun animal en arrencar-les) i l'all i la ceba (considerats com excitants). Procuren no moure's de nit per no matar accidentalment cap ésser vivent.

El codi moral jainista es composa de rebutjar la violència, la mentida, el robatori, la possessió i la sexualitat (celibat absolut en el cas dels monjos). En general els laics jainistes tenen els costums més relaxats que els monjos.

Les dues principals sectes monacals del jainisme són els Svetambara que creuen en la igualtat entre sexes i els Digambara que en són contraris (prèviament a la Moksha les dones han d'encarnar-se en home).

Es pensa que els monjos Digambara són el que són citats com gymnosophos (coneixedors de les dones) pels grecs en el temps de l'expedició a l'Índia d'Alexandre Magne.