dimecres, 10 de desembre del 2008

La Declaració Universal dels Drets Humans compleix 60 anys

El 10 de desembre del 1948, en plena postguerra de la Segona Guerra Mundial, les Nacions Unides van aprovar aquest document de trenta articles que detalla els drets ineludibles que té tothom en educació, salut, treball o llibertats individuals. Una declaració de bones intencions, però, vulnerada sistemàticament per gairebé tots els països. L'alta comissionada de l'ONU pels Drets Humans, Navy Pillay, ha dit que la crisi financera mundial no hauria d'implicar l'erosió dels drets i llibertats fonamentals.

L'any 1948, les ferides de la Segona Guerra Mundial encara estaven obertes. Les Nacions Unides van aconseguir consensuar un document amb 30 articles que detallaven els drets ineludibles que tenen tots els homes i dones, per intentar evitar en el futur els horrors de les desigualtats i les guerres.

Aquesta filosofia, molt vàlida i lloable sobre el paper, és una gran declaració d'intencions, però ha estat i és pràcticament vulnerada des de llavors fins ara a tots els països del món, amb més o menys impunitat.

L'alta comissionada per l'ONU pels Drets Humans, Navy Pillay, ha comentat que la famosa declaració ha estat un referent per a les constitucions de més de 90 països, però continua sent una "promesa per complir" per moltes nacions. "La pobresa és la causa i el resultat de la violació dels drets humans, i necessitem estar alerta els pròxims mesos per assegurar-nos que els programes de desenvolupament i les xarxes de seguretat social es mantenen", ha afegit. D'aquesta manera, segons Pillay, s'evitaria que els efectes de la crisi es convertissin en desastrosos.


L'ONU ha d'investigar les violacions dels drets

Un sondeig elaborat pel Consorci Internacional de Centres d'Estudi d'Opinió fet en 25 països on viu el 60% de la població mundial s'ha presentat a la seu de les Nacions Unides. El 65% dels enquestats considera que les Nacions Unides han de tenir el poder per accedir a l'interior dels seus estats membres per investigar possibles violacions dels drets fonamentals.

La majoria dels entrevistats també són partidaris que no es discrimini per raó de gènere, religió o origen ètnic, i demanen que els governs assegurin l'accés a l'educació, la salut i l'alimentació. A més, un 88% estan a favor que es pugui criticar el govern, un 75% aprova les manifestacions pacífiques i un 89% considera que els creients de religions diferents s'han de tractar amb igualtat.

Per la seva banda, Intermón Oxfam ha demanat als governs i institucions que protegeixin els drets de les persones més vulnerables, sobretot a partir de la crisi econòmica. L'ONG ha citat l'Afganistan, la República Democràtica del Congo, Colòmbia i Somàlia com "alguns dels llocs on la població pateix conflictes i es troba atrapada entre el foc creuat, sense que a ningú sembli importar-li".