CARMEN PELECHANO NAVARRO

 Ha faltat

CARMEN PELECHANO NAVARRO

Viuda de Vicente Naval Fez

Vetla, dissabte, dia 10 de juliol de 2021, a partir de les 11 del matí al tanatori del carrer d'Albalat.

El rosari serà a les 10.15h de diumenge, dia 11, i tot seguit el soterrar a la basílica de sant Jaume d'Algemesí, a les 11 del matí.

Els familiars agraeixen el seu condol.

Un any sense Joan Fermí Teruel

 "Un any sense Joan Fermí Teruel"

Avui fa un any que ens deixares, germà, i ho feres com et caracteritzava, sense fer soroll i volent passar desapercebut. I ja no hem tornat a saber-ne res.

Però, malgrat les circumstàncies de la pandèmia, que limitaven els que volien retre't el darrer comiat pel ressò i la trajectòria modèlica que el teu bon fer duia anys marcant, el sepeli fou un acte suprem de reconeixement a la tasca realitzada i de condol pel dolorós desenllaç.

Si amb els amics de dalt contemplares l'acte religiós, segur que t'omplí l'esperit per la concelebració de l'Eucaristia, els parlaments i l'ofrena mística a la Mare de Déu de la Salut al so de l'Estrela del Matí, el virolai dels nostres Martí Domínguez i Agustí Alaman, poema melòdic a la Mare que esborronaren tothom com mai!

Sempre la Muixeranga ha estat himne de sentiments profunds i reivindicatius, emblema de la festa, del poble i de la terra, però en aquesta ocasió, per cloure una etapa en el teu pas per aquesta vall terrenal, arribà al súmmum de l'emoció en la sortida final del fèretre per la porta major de la Basílica algemesinenca.

Els teus incondicionals t'acompanyaren en l'ànima des que s'assabentaren de la malaltia que t'afeblia, i presencialment en el soterrar els que pogueren, perquè tots sentiren com a pròpia tan gran pèrdua i et guardaren el dol que la teua partida mereixia.

Rep els nostres darrers reconeixements.

No t'oblidem i, com l'exemple que la teua fe ens ensenyà, et preguem que ens guies des d'on sigues perquè no hi caminem tot sols!

Sempre t'estimarem! 🌹

Gràcies, Muriel

Gràcies, Muriel

De la mà d’en Jordi Porta, president aleshores d’Òmnium Cultural, vaig conèixer personalment la Muriel Casals el matí del 20 de març de 2010, quan hi vaig anar a exercir el vot per al relleu de directiva a la seu del carrer de la Diputació de Barcelona. Després, a la tarda, vaig creuar-hi unes paraules de felicitació quan oficialment va ésser proclamada presidenta de l’entitat a l’Assemblea de l’Hotel Berna.

Ho recordo com si fos ara perquè em va semblar una persona immensament tractable, afable, serena i molt conscient del rol que hi assumia.

Sabia una mica del seu tarannà per la trajectòria que m’havia arribat arran del meu treball de recerca a la Universitat Autònoma de Bellaterra.

Un dia abans, jo vaig ésser elegit i nomenat president d’Amicsprada, l’Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada. I com a primer afer protocol·lari i la coincidència de dates, vaig sol·licitar que em rebés en audiència per presentar-li els nostres respectes i fer-li cinc cèntims del que era la nostra Associació, la reivindicació de la Llengua i la Nació, els objectius i els projectes en col·laboració amb la Universitat Catalana d’Estiu.

I em va rebre al seu despatx d’Òmnium, allà pel 9 d’abril de 2010, amb una besada que ja aleshores vaig percebre com a maternal, perquè la delicadesa en el tracte, en la manera de parlar, en l’afecte que transmetia, en l’empatia que contagiava i en la sensibilitat que penetrava et feia sentir aixoplugat per reivindicar que res estava perdut, que tot era possible i que tot es podia fer.

I parlàrem animosament i relaxada durant més de mitja hora. I ens contàrem il·lusions i més projectes. I ens riguérem, tot conscients de la tasca que cadascú des de la seva responsabilitat tot just començava. I s’oferí per continuar en la defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació, que no consideràvem cap entelèquia.

Un mal vent ha tallat la seva trajectòria cívica que, ara des de la primera fila de la política, s’augurava clarament irreversible i exitosa. Però ha deixat encetat per a milers de conciutadans un camí marcat i un model de fer que, tot i superar entrebancs gens fàcils, ens conduirà a bon port, a la fita que ha deixat d’ésser utopia per reconèixer definitivament la nostra identitat i el nostre dret a ésser com som, nosaltres mateixos.

El nostre deure serà, doncs, concloure la teva tasca perquè allà on siguis et sentis satisfeta de la teva terra i de les teves gents.

Gràcies, Muriel, moltes gràcies!

Proves d'Accés a la Universitat (PAU), segona convocatòria

Parlant de les PAU de juliol de 2013

Com a novetat, enguany les Universitats només obrin un termini de matriculació per accedir-hi, per la qual cosa les tradicionals proves d'accés de setembre s'han hagut d'avançar al la primera quinzena de juliol.

Com a tutor que he estat del segon curs de Batxillerat al meu institut, l'Alcalans de Montserrat, a la Ribera Alta del País Valencià, m'ha tocat assistir-hi en qualitat de responsable titular del grup.

Les proves han sigut els dies 9, 10 i 11 de juliol. Una tensió enorme i intensiva en el temps, especialment per a l'alumnat acostumat a deixar bastants dies entre examen i examen en les classes habituals.

Però tot arriba a la fi, i aquesta selectivitat, la PAU que fins ara era a setembre -amb el consegüent temps de preparació de les assignatures pendents de 2n de Bat de la primera a la segona convocatòria- també.

Cal destacar, però, a l'espera de resultats afalagadors en les mitjanes per arribar a les notes de tall que cadascú necessita per inscriure's en les carreres que prefereixen, que en general ha hagut sensació gratificant del desenvolupament de les proves de cada matèria.

Alguna assignatura ha estat més qüestionable, per la dificultat. Normalment així s'ha opinat en general de les Matemàtiques II, de la Física..., i poc més. De la resta, tots han eixit contents, i la satisfacció els brollava amb escreix.

Alguns exàmens, que conec més a prop, m'han agradat bastant. És el cas del Castellà, de l'Anglés, de la Història d'Espanya i de la Història de la Filosofia -tan temudes-, fins i tot del Llatí i de la Literatura Universal.

Altres, bé: l'Economia, el Dibuix Tècnic, la Biologia, les Ciències de la Terra i Mediambientals, la Química, la Geografia, i la Història de l'Art.

I, evidentment, la meua, el Valencià. Les dues opcions m'han encantat. No podien haver eixit propostes més adequades. Els temes de literatura, excel·lents, que cal que domine qualsevol titulat en Batxillerat: de Mercè Rodoreda (a partir d'un text de Tots els contes, l'opció A), i de Martí i Pol, estudiats a bastament a classe i, fins i tot, comentats moments abans de l'examen, tot i que també es portava preparat Salvador Espriu, perquè ahir precisament era el seu centenari. El text de sociolingüística, a l'opció B, ha estat un magnífic fragment de Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent, que recomanem llegir-lo amb deteniment i reflexionar-hi.

Contents, a la fi, de la PAU de la segona tongada. Ara, doncs, esperarem il·lusionats les notes del dia 18.

(Adjuntem el model de Valencià).

El vol de l'Esparver, de Francesc Mompó, a Montserrat

Presentació d'El vol de l'Esparver, 

novel·la de Francesc Mompó, 

a la Casa de Cultura de Montserrat 
(País Valencià)

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montserrat, en constant preocupació per l’actualització formativa en les capacitats i valors de la població adulta, i pel desenvolupament competencial entre el jovent, organitza una sessió literària amb la presentació de la darrera obra narrativa de l’escriptor Francesc Mompó.

L’acte tindrà lloc a la Casa de Cultura de Montserrat el proper divendres dia 25 de gener de 2013, a les 19.30 hores.

La novel·la, titulada El vol de l’Esparver, és l’obra magna de Francesc Mompó, autor polifacètic i col·laborador en els mitjans de comunicació, que ha estat premiat en diversos certàmens literaris de novel·la juvenil, poemaris i, fins i tot, de novel·la llarga per a adults, amb guardons com el de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

El vol de l’Esparver, novel·la de rerefons històric que fa un recorregut entre les darreries del segle XVII i principis del XVIII, actualitza l’apassionant història d’amor entre dos joves, Silvestre –l’Esparver–, cristià vell, i Albina, d’ascendència àrab, en el marc rural entre les comarques de la Vall d’Albaida, la Costera i la Ribera, que clou amb la pèrdua dels Furs valencians en la batalla d’Almansa i el Decret de Nova Planta.

Francesc Mompó és ja un autor conegut en aquesta localitat, per la diversitat de les seues novel·les que han estat lectures dels diferents nivells de Secundària a l’Institut “Alcalans” els darrers anys.

La novel·la que ara presentem, El vol de l’Esparver, també és lectura de segon de batxillerat en el present curs, en la secció d’escriptors contemporanis de publicació més recent, a més del recull de narracions breus de Fronteres de vidre i les novel·les Camí d’amor i Somiant amb Aleixa en diversos cursos.

Felicitació 2012-2013

Homenatge a Marc Manchano (IES Alcalans, de Montserrat)

Homenatge a Marc Manchano

La comunitat educativa de l’Institut “Alcalans” de Montserrat –Consell Escolar, Claustre de Professorat, Associació de Mares i Pares d’Alumnes, i alumnat en general– va retre homenatge pòstum, com a acte final del curs acadèmic 2011-2012, al malaguanyat director, Marc Manchano i Cardona, company professor, benvolgut i enyorat amb nostàlgia.

L’acte, que va tenir lloc al Gimnàs del Centre el proppassat 29 de juny de 2012, a les 19 hores, acollí una nombrosa concurrència que omplí el local de gom a gom entre autoritats, alumnat, pares, companys i amics de tot arreu.

La labor docent encomiable de Marc Manchano, la promoció altruista de tot un munt d’activitats per dinamitzar el jovent i la cultura de la seua comarca i per consumar la seua vocació, no podia deixar indiferent a ningú després del traspàs que tallà de soca-rel una intensa vida de servei al proisme i que continuarà servint de referent i guia en el record per als que el van conéixer.

Arrere han quedat els laments del seu alumnat per la notícia sobtada de tan greu pèrdua i les pintades als murs del seu Institut en mostra d’estima i respecte; ara, hom sent orgull per haver-lo conegut i per haver pogut gaudir del seu mestratge.

Intervingueren en l’acte diversos companys que lloaren la figura i l’obra de Marc amb sengles parlaments; tot seguit, es lliurà a la vídua i fills un quadre amb la imatge de Marc i un ram de flors que palesava l’estima pel company perdut. Clogué la cerimònia la interpretació del Cant dels ocells, de Pau Casals, pels professors músics del Centre, actualment director i sotsdirector. I per deixar constància permanent del seu record, es va descobrir a l’entrada de la instal·lació que porta el nom que ell va promoure, una placa que reprodueix les seues paraules:

“Vos anime que continueu decidint i actuant. Si camineu recte per la vida, sereu feliços. Ara bé, si vos pareu a descansar o espereu que ho facen altres, difícilment estareu satisfets.” Marc Manchano i Cardona. En record de qui va ser director d’aquest institut des de 2007 fins a 2012.

Curs de Valencià per a adults (IES Alcalans de Montserrat)

CURS DE VALENCIÀ PER A ADULTS 

A L'INSTITUT ALCALANS, DE MONTSERRAT

L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Institut Alcalans, en col·laboració amb la Direcció de l’Institut, organitza un curs gratuït de valencià per als pares o tutors legals de l’alumnat, professorat, alumnat de segon de batxillerat o exalumnes, que començarà inicialment la primera setmana de desembre, i de ple a partir de gener de 2013, previsiblement els dilluns o dimarts, de 18.30 a 20.30 hores.

Depenent del nivell dels inscrits al curs, que comencen de zero o ja iniciats, es tractarà d’aprofundir en els coneixements previs, aprendre’n d’altres interessants de la llengua pròpia de la zona o assolir competències lingüístiques necessàries per a la vida, el treball, ajudar els fills en les tasques escolars o, simplement, per vanitat personal en l’ús de l’idioma.

La metodologia contemplarà el perfil de l'alumnat adult amb una base escassa en la matèria o que necessite reforçar-la. Es dedicarà un temps diari a la conversa formal per al domini oral de la varietat estàndard. Una segona part correspondrà a la teoria lingüística, en què es treballarà la normativa gramatical a partir de quantitat d’exemples i pràctica escrita, des del dictat a l'explicació dels principis que regeixen l'ús culte de la llengua. 

El curs serà gratuït, però qui vulga assistir-hi haurà de formalitzar la inscripció per motius organitzatius comunicant-ho a l’Administració de la Casa de la Cultura (Àngels), a la Biblioteca (Luz), a la Directiva de l’AMPA o a la Direcció o Administració de l’Institut (Maria José).

En record del director del IES "Alcalans", de Montserrat

Recordant Marc Manchano, director del IES Alcalans (Montserrat)

     Ha passat quelcom impensable. Marc ens ha deixat sense avisar. I era l’últim que hom podia imaginar tan sols unes hores abans quan celebràvem amb ell sis o set companys, en el menjador del centre, l’acabament de les pràctiques d’un futur administratiu.

     El vaig conéixer a l’institut “Paco Mollà” de Petrer, allà pel 1999, on ell era cap del Departament de Valencià; m’hi convidà per primera vegada a un café l’últim dia que compartírem. Ara, poques hores abans del fatal desenllaç, m’ha tornat a convidar en un darrer refresc al menjador de l’institut Alcalans –on ha estat el meu director–, refresc que també ha sigut l’últim de la seua existència, per una mort sobtada després d’una vida encara breu però intensa.

     A les parets de l’institut han aparegut unes pintades, que es noten fetes amb la cura de la nostàlgia i l’enyor a una persona estimada que ha deixat petjada en l’alumnat del seu centre: “Marc, el teu record sempre hi quedarà. Et volem!” Alterar la pulcritud de les parets sempre ha estat un quefer censurable en el punt que la finalitat no justifica els mitjans, però, de vegades, la causa que ho motiva és tan elevada i digna, que no podem més que ratificar-la tot compartint-la amb complicitat.

     No podem oblidar els moments de tensió en reunions de claustre, per polèmiques arran de la situació de crisi i retallades que estem patint, i per la controvèrsia en haver d’enfrontar-nos als problemes habituals de disciplina entre els joves de la franja d’edat d’educació secundària. Però les circumstàncies atzaroses moltes vegades obliguen a immiscir-nos i, malgrat les dificultats que ens capfiquen o corprenen, som conscients del rol que ha d’assumir la professió docent i que contínuament aprofita la nostra vocació per acréixer en saviesa i tolerància ètica.

     En tot cas, Marc, oblidem els moments complicats o durs, que després d’avui són insignificants, i emfasitzem la gratitud que t’has guanyat a pols i ara et professem tots plegats. A la fi, la bonhomia i el tarannà apaivagador del teu exemple han situat les coses en el seu punt i han marcat la fita que servirà d’estel guia per a gaudir de la convivència anhelada.

     L’autoritat local ha emés un ban per assabentar la població de la dissort de la teua malaurança, i en el pregó ha anunciat també que l’empresa del transport escolar ha posat un autocar a la disposició dels alumnes que volguessen assistir al comiat del seu director.

     Al teu sepeli no ha faltat l’alumnat, amb pares o sense, en una expedició extraordinària en la qual el silenci respectuós ha marcat l’excepcionalitat del moment. I també els teus alumnes de PQPI que contingueren els nervis i el pesar pel professor perdut.

     L’acte ha estat tota una manifestació de dolor durant hores per part de multitud de gent que ha sentit el teu traspàs i que ha volgut acompanyar-te en el darrer trajecte per retre’t homenatge i oferir-te l’últim adéu

     L’acte religiós, a l’església del teu poble de gom a gom, t’ha ofert una missa concelebrada, com et mereixies, en la llengua que parlaves i estudiares. A fora, la multitud que no hi cabia emplenava la plaça com poques vegades s’ha vist. Els que han volgut expressar directament el condol han desfilat per davant de la teua desconsolada esposa i fills per manifestar el seu pesar i empatia solidària.

     I després d’hores de llàgrimes i condolences, una gran gernació ha acabat encara el recorregut fúnebre, de nit fosc, fins al fossar on descanses ja per sempre.

     Han estat ingents les mostres d’afecte per multitud de persones, la dotzena llarga de corones de dol, entre familiars, amics, organismes oficials, associacions i companys de treball, i diversos els rams que individualment molts t’han dut. Els amiguets de la teua tendra filla també t’han dut una corona de flors blanques, símbol de la seua puresa.

     Una mala ventada se t’ha endut, Marc; potser el designi dels déus o la Providència dels creients han cregut que la teua vàlua la podien aprofitar més en d’altres mons que s’escapen al que pot percebre la nostra humil comprensió material. La teua filla petita ja no podrà créixer sota el teu aixopluc, però li romandrà el teu consell en el record.

     Tots et trobarem a faltar, tots; i els teus companys dels cursos de Processos de Qualitat, Competències Bàsiques i ITACA que estaves realitzant notaran un buit insubstituïble que els costarà de pair. Ja no presidiràs més claustres, cocopes o consells escolars. En l’epopeia de la vida ja has completat els versos èpics de la teua odissea personal i, com Ulisses, has assolit el destí amb l’arribada a Ítaca i el triomf que t’allibera sobre les debilitats terrenals que encadenen els mortals.

     Els teus companys en general, professorat i personal treballador de l’institut, l’alumnat, el col·lectiu de mares i pares, i el teu Departament en particular, volem testimoniar-te –si ens pots sentir des de la immensitat etèria que ara domines– el darrer reconeixement, i t’homenatgem des d’ací per agrair-te el teu mestratge.

     Marc ens ha deixat, això ja no ho podem qüestionar; tanmateix, viurà molt de temps entre nosaltres i el tindrem present amb dignitat en l’exercici de la nostra professió.

Amicsprada homenatja Joan Ané

El passat 28 de gener Amicsprada va homenatjar en 

 

Joan Ané i Ribes, 

que va estar al front del Secretariat i de la Comissió Gestora de la Universitat Catalana d'Estiu fins a les acaballes de 1984, en un sopar de germanor que tradicionalment celebra amb motiu dels Foguerons de Sa Pobla, a Gràcia (Barcelona). 

 

Podeu llegir o escoltar en directe el discurs de l'homenatge i veure imatges de l'esdeveniment clicant a www.amicsprada.cat

 

 

Aprendre de llengua: un Glog per a l'animació lectora

El professor Josep Escolano ens ofereix una nova proposta didàctica per treballar l'animació lectora a Secundària Obligatòria i Batxillerat.

Si voleu participar de l'experiència i aprofitar els recursos que s'hi mostren, podeu accedir-hi clicant en l'enllaç següent:

http://aprendredellengua.blogspot.com/

Contra l'anglés

Reproduïm aquí l'article "Contra l'anglés", publicat al bloc Vida per vida, el dilluns 30 de maig de 2011. Llegiu-lo, sisplau, que no té desperdici.

Per a què serveixen les llengües? Sóc seguidora del lingüista Sebastià Serrano, que explica que la llengua és comunicació i seducció, que si parlem és perquè en tenim necessitat… Amb els anys i l’evolució humana tot ha esdevingut més complicat, també per a la llengua. No obstant això, la llengua, qualsevol de les milers que s’usen al món, és comunicació. I està feta primer per al cara a cara -tu i jo- i després per a l’ús de la col·lectivitat -ell/ella, o la multitud-, un nosaltres-vosaltres que fins fa ben poc era mut, però que amb les xarxes ha représ la veu. El tu i jo multiplicat ad infinitum per la xarxa.

I què necessitem per a cada dia? la llengua que fem servir per al contacte. Si som persones, tenim la capacitat d’aprendre'n no una, sinó moltes llengües; però, per a fer-ho, les llengües ens han de resultar útils, les hem de necessitar. I com he sentit explicar mil vegades pels teòrics de la comunicació, per aprendre llengües no s’han de tindre prejudicis lingüístics. Totes les llengües són iguals per als seus parlants.

Arribats en aquest punt, només podem preguntar-nos a què respon la “moda” que des del poder es difon, per quina raó hem de ser multilingües planificadament si no podem usar la nostra llengua sempre, perquè no ens deixen -les circumstàncies, les polítiques, els diners…-? I la resposta és la necessitat de bastir un discurs sobre la importància de saber no llengües, sinó una o dues amb noms i cognoms -anglés, castellà-, és el poder monolingüe de llengua majoritària. Ara amb arguments renovats, de modernitat, que busca per la via del “convenciment” que renunciem a la nostra perquè no serveix per anar pel món.

Com explica el lingüista Jesús Tuson, ens volen fer creure -però només als parlants de les llengües minoritzades- que la nostra no val, perquè n’hi ha d’altres, que parlen milions i milions de persones, que són millors. I per què? Perquè ho diuen ells, que saben el que ens convé en matèria lingüística, i perquè volen protegir-nos de nosaltres mateixos que insistim a parlar llengües de poca gent.

Disculpeu, però jo em quede amb la meua llengua, que a mi -com l’anglés a les persones que el parlen cada dia- m’ha valgut per estudiar, per enamorar-me, per viatjar; m’ha ajudat a mirar el món i respectar a qui en parla una altra; m’ha servit per a plorar els meus morts, per a negociar el meu crèdit, per a defensar-me dels qui m’han acusat, per a disculpar-me amb qui he ofés; per a riure’m de la meua degràcia. I per a treballar, besar, pessigar, cridar, enfadar-me, plorar, insultar, llegir, gaudir, ser feliç, per a cantar, per a saludar, per a esciure i fer poesia, per a parlar de sexe, i del futur i del passat i de la física i de les taronges, dels crims comesos pels violadors i els dictadors. Per estudiar altres móns, per criticar les injustícies, per ser feliç i per ser desgraciada, per ser persona.

Que s’amaga darrere d’un discurs que exigeix que l’alumnat valencià aprenga més llengües, però no més matemàtiques...? Per què és més “modern” i políticament correcte fer-nos creure que és necessari saber anglés? Sabeu que només un 1% de valencianes i valencians emigren per buscar treball? Hem de saber anglés per servir coca-cola en les nostres devastades costes? Saber anglés, o fer creure que en sabem, és el nou estatus social? Açò de l’anglés és com el castellà en temps de Franco? Serà la primera proposta del nou govern valencià exigir a l’Estat espanyol que declare l’anglés llengua oficial? I si no és oficial, a què respon un tracte així? Canviarem la lletra de l’Himne i a partir d’ara treballarem “per ofrenar noves glòries a Obama?”

Animació lectora (Josep Escolano)

El professor Josep Escolano ens fa arribar el següent vídeo d’animació lectora, que pretén ésser el primer d’una sèrie didàctica de dinamització en la base de tot saber, on repassa, a mena de catàleg, tota la gamma literària imprescindible a l’Ensenyament Secundari i en el bagatge cultural contemporani de qualsevol lector que se’n precie.

El reproduïm ací per l’interés cultural que representa en l’àmbit de la formació del jovent en llengua catalana, sempre a partir de l’arrelament a un territori compartit.

Josep M. Escolano i López és doctor en Filologia Catalana, i distribueix la seua tasca acadèmica entre la recerca i la docència a Secundària i a la Universitat, a Alacant.

http://www.youtube.com/watch?v=cvx8PDvXZvo

La nit passejant pels carrers de Barcelona

Són les 23.30 hores. Estic passejant pels carrers de Barcelona fent temps, tot esperant que es faça l’hora per agafar l’autobús que em durà a València de tornada, perquè demà a les 8.30 h comence la classe habitual de 4t d’ESO “A” a l’IES Alcalans de Montserrat.

Hi he vingut a un acte amb motiu del 25é aniversari del TERMCAT, Centre de Terminologia Catalana, que ha tingut lloc als locals de Caixa-Fòrum, a Montjuïc.

L’acte ha estat veritablement extraordinari; m’he quedat bocabadat després d’apreciar l’alt nivell que tenen els nostres benvolguts –per a alguns– germans culturals i –inqüestionablement per a tots– de llengua.

En observar les intervencions de tots els participants –la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, senyora Yvonne Griley; el president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalanas, senyor Isidor Marí; la directora del TERMCAT, senyora Rosa Colomer; el responsable de la redacció dels criteris metodològics d’El diccionari terminològic, senyor Joan Rebagliato; i el senyor Màrius Serra, que ens ha ofert una conferència sobre neologia, amb la col·laboració del grup Els Amics de les Arts–, he tornat a ésser conscient de les grans diferències que ens separen en molts aspectes –culturals, de principis, de voluntats i de decisions vinculants–; no m’he pogut estar d’enyorar el que recorde que era TV3 quan encara la podíem gaudir en obert al País Valencià, i l’he comparada amb el canal ensenya de la televisió autonòmica que tenim a casa nostra. Un abisme, en tots els aspectes. Estoicament vull pensar que, almenys, és un camí que estem fent, i que alguns models de qualitat ens poden servir de guia.

Les meues felicitacions als organitzadors de l’acte.

Avui –ara– a punt d’acabar la jornada, puc dir que ha estat un dia complet i summament gratificant.

El dia ha començat amb una activitat extraescolar que havia organitzat el Departament de Valencià del meu Institut, de la qual em feia càrrec i hi anava com a responsable. Es tractava de l’encontre amb un escriptor dels que han estat indicats en les lectures preceptives dels cursos que hi impartim.

El personatge era Francesc Mompó, l’amic Paco, que ja gaudeix de certa familiaritat al meu Centre.

I el lloc emblemàtic ha estat el monestir de sant Miquel dels Reis, a València.

Hem fet una visita al recuperat recinte històric, i després ens hem trobat amb l’autor, que ens ha delitat amb la seua exposició i posterior explicació a tota mena de preguntes que l’alumnat li ha formulat.

Ens hem fet fotos, hem parlat directament amb l’autor, ens ha signat exemplars, i he tingut l’ocasió de compartir amb el meu alumnat moments diferents –exquisits– dels que fins aleshores estàvem acostumats. He vist –he sentit– el meu alumnat, l’he redescobert, d’una altra manera, més propera, més humana, amb menys pressió, més distesa. I em dóna la sensació que ells a mi també, almenys això vull creure.

Per moments he recordat altres situacions memorables, no llunyanes, en què vaig apreciar sensacions semblants amb altres cursos: el cèlebre viatge a Alacant, amb motiu de la ruta Enric Valor a Planisses, a Castalla, en què visitàrem Santa Pola i l’illa de Tabarca, Elx, la Universitat i la nit d’Alacant, i que hi pernoctàrem tot gaudint –dormint?– de l’experiència d’aquella nit fantàstica a l’hotel Maia, on tinguérem tota la primera planta de l’allotjament per a nosaltres, i que l’aprofitàrem tan intensament.

He evocat moments que no oblidaré en alguns anys, però que crec que el meu alumnat conservarà en el record per molts més, o que ja no oblidarà mai.

Per si el dia no havia estat prou complet, com que l’autobús de tornada encara tardaria unes hores, he sopat a un bar prop de l’Arc del Triomf i l’Estació del Nord de Barcelona, i allà he acabat de veure a la TV3 la segona part del partit de quarts de final de la Xàmpions que el Barça jugava al Camp Nou contra el Shakhtar, i que ha acabat amb el resultat de 5 a 1, a favor del Barça. Tots dos equips han jugat de valent, i per això mateix té més mèrit el resultat, pel nivell d’ambdós i per la intensitat del joc.

Ara, a prop de la mitjanit del 6 d’abril de 2011, vaig cap a l’Estació a fer una hora més de temps mentre llegesc una mica fins al moment de l’exida. Després, passaré la resta de la nit tornant, quatre hores i mitja, i els tres quarts que em coste de València a Algemesí, on encara pense dormir una horeta abans de l’endreç obligatori per disposar-me a anar al treball, temps suficient, provisionalment, per recuperar energies i no ressentir-me durant la jornada, que també es preveu intensa, perquè he d’acabar d’enllestir els preparatius per a la XII Olimpíada d’Història de la Literatura Catalana de dissabte, a la Universitat Politècnica de València, en què també participarà el meu alumnat, i la Trobada d’Escoles i Instituts d’Ensenyament en Valencià de la Ribera, que tindrà lloc diumenge a Llombai, i en la qual participarà l’Institut Alcalans de Montserrat amb tres tallers, de punts de llibres, de tatuatges i de begudes refrescants de colors.

Al final, recordarem una vegada més un dels lemes que més ens haurien de sensibilitzar per revitalitzar el nostre esperit idiomàtic patrimonial:

Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l’aprenen,

sinó perquè els que la saben no l’usen.

Antologia de textos de literatura catalana

XII Olimpíada d'Història de la Literatura Catalana

Antolologia de textos 2011

https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=12f23858b0884033&attid=0.1&disp=safe&realattid=f_gm47wf1w0&zw

Noves sentències del Tribunal Suprem espanyol sobre els recursos contra la titulació en Filologia Catalana

SENTÈNCIES SOBRE OPOSICIONS I FILOLOGIA CATALANA

(4 de març de 2011)

El Tribunal Suprem humilia el Govern valencià i li recrimina els recursos contra Filologia Catalana

El Suprem condemna la Generalitat a 3.000 € de costes i li retrau que els seus recursos contra Filologia Catalana ni s’haurien d’haver admès a tràmit

Dues noves sentències del Tribunal Suprem (sentències de 4 de març de 2011 recaigudes en els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009) tornen a reconèixer, d'una banda, la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià en les oposicions de professors i mestres i, de l'altra, la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia del País Valencià.

Aquesta equivalència ja ha estat reconeguda per totes les instàncies judicials possibles: el Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia valencià i també pel Tribunal Suprem, que és qui ha dictat aquestes dues darreres sentències i que confirmem les anteriors del Tribunal Superior de Justícia valencià que la Generalitat Valenciana havia recorregut perquè les havia perdudes.

La novetat, però, d'aquestes dues sentències és el ridícul que el Govern del Sr. Camps obliga a fer als serveis jurídics de la Generalitat Valenciana i que el Tribunal Suprem recrimina amb contundència:

Primer, el Tribunal Suprem afirma reiteradament que el Govern valencià aporta com a única i exclusiva base del recurs la suposada infracció de l'article 7.1 de l'Estatut d'Autonomia valencià. Diu literalment el Tribunal: "El recurso de casación interpuesto por la Generalitat Valenciana contiene un único motivo formulado al amparo del artículo 88.1 d) de la LJCA en el que denuncia la infracción por la sentencia impugnada [...] del artículo 7.1 de la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana [...] que dispone que "los dos idiomas oficiales de la Comunidad Valenciana son el valenciano y el castellano"" (fonament jurídic segon).

Segon, l'alt Tribunal recrimina al Govern valencià que les normes que al·lega com a infringides no tinguen cap relació amb les de la sentència que el Govern impugna, i afirma de manera contundent: “El recurso de casación exige una mínima vinculación entre las mismas [infracciones] que desde luego no se aprecia en el presente caso” (fonament de dret quart). Per tot això, conclou que “Tal desviación entre uno y otro escrito sería por sí sola determinante del rechazo del recurso" (fonament de dret quart). És a dir, que el recurs que fa la Generalitat no compleix ni tan sols els mínims arguments legals necessaris perquè prospere.

Però, així i tot, el Tribunal entra al fons de l'assumpte i, en fer-ho, les seues argumentacions encara resulten més dures: “advertimos que la recurrente [=la Generalitat Valenciana] [...] se limita a reiterar (incluso con la transcripción literal de algunos de sus párrafos, en distinto orden de exposición) la fundamentación jurídica del escrito de contestación de la demanda [...] y sin realizar una verdadera crítica razonada de la sentencia impugnada, cuya fundamentación y conclusiones [...] por el contrario y sorprendentemente parece compartir" (fonament jurídic cinquè). En altres paraules: que el recurs no està fonamentat jurídicament i que es limita a repetir el que ja havia dit (canviant-ho d'ordre!). I ací ve el disbarat jurídic més gros: que no discuteix, sinó que comparteix, els arguments de la sentència contra la qual recorre.

Per reblar el clau, en el fonament jurídic sisè, el Tribunal humilia jurídicament el Govern valencià quan afirma que “Prescindiendo incluso de lo expuesto hasta el momento, que sería suficiente para la desestimación del recurso de casación, éste en ningún caso podría prosperar, pues idéntica cuestión [...] ha sido rechazada en nuestra sentencia de 31 de marzo de 2010, recaída en el recurso de casación 5343/2006, interpuesto también por la Generalitat Valenciana”.

Per deixar-ho clar: després de trenta-una sentències (onze del Tribunal Suprem) pel reconeixement del títol de Filologia Catalana per a acreditar el domini del valencià en les oposicions, els recursos del Govern valencià no tenen cap base jurídica i el Tribunal Suprem es despatxa a gust en aquest punt. Per tant, només poden ser raons extrajurídiques, com el càlcul polític i l'obsessió anticatalana del Sr. Camps, les que expliquen que obligue els serveis jurídics de la Generalitat Valenciana a fer uns recursos sense cap fonament, que els desprestigien amb un ridícul evident davant la màxima instància judicial.

Per tot això, i com no podria ser d'una altra manera, el Tribunal Suprem acaba desestimant els recursos i condemnant en costes la Generalitat Valenciana, com ja havia fet també en les darreres sentències.

El trist resum d'aquesta fugida cap endavant del Govern valencià és que ha perdut trenta-set sentències de totes les instàncies possibles, la majoria corresponents als governs presidits pel Sr. Francisco Camps, i que només per aquests afers s'han hagut de pagar 21.000 euros de costes, que no han eixit de les butxaques del seus vestits sinó de tots els contribuents valencians.

En els següents enllaços es poden descarregar sengles còpies de les sentències:

https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=12f1d499ab3c0859&attid=0.1&disp=safe&realattid=1f4c21a2a9629576_0.1&zw

https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=12f1d499ab3c0859&attid=0.2&disp=safe&realattid=1f4c21a2a9629576_0.2&zw

1 d’abril de 2011

Normativa sobre l'obligatorietat de la lectura en Educació Secundària (concreció curricular al País Valencià)

La llengua és la capacitat més transversal de totes les matèries, i la lectura contribuirà al seu correcte desenvolupament amb la col·laboració dels responsables de totes i cadascuna de les àrees al llarg de tot el procés educatiu

LOE 2/206, de 3 de maig (BOE 106):

Article 2. Fins:

2. Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació.

Article 14. Ordenació i principis pedagògics de l’Educació Infantil:

5. Correspon a les Administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de l’educació infantil, especialment en l’últim any. Així mateix, han de fomentar una primera aproximació a la lectura i a l’escriptura, així com experiències d’iniciació primerenca en habilitats numèriques bàsiques, en les tecnologies de la informació i la comunicació i en l’expressió visual i musical.

Article 16. Principis generals de l’Educació Primària:

2. La finalitat de l’educació primària és proporcionar a tots els nens i nenes una educació que permeta afermar el seu desenvolupament personal i el propi benestar, adquirir les habilitats culturals bàsiques relatives a l’expressió i la comprensió oral, a la lectura, a l’escriptura i al càlcul, com també desenvolupar les habilitats socials, els hàbits de treball i estudi, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat.

Article 17. Objectius de l’Educació Primària:

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si n’hi ha, la llengua cooficial de la comunitat autònoma, i desenvolupar hàbits de lectura.

Article 19. Principis pedagògics de l’Educació Primària:

3. A fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar un temps diari.

Article 23. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria:

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n’hi ha, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, texts i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

Article 26. Principis pedagògics:

2. En aquesta etapa s’ha de prestar una atenció especial a l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques i s’ha de fomentar la correcta expressió oral i escrita i l’ús de les matemàtiques. A fi de promoure l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar un temps en la pràctica docent de totes les matèries.

Article 33. Objectius del Batxillerat:

d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

Article 35. Principis pedagògics:

2. Les Administracions educatives han de promoure les mesures necessàries perquè en les diferents matèries es desenvolupen activitats que estimulin l’interés i l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic.

Article 113. Biblioteques escolars:

3. Les biblioteques escolars han de contribuir a fomentar la lectura i que l’alumnat accedesca a la informació i a altres recursos per a l’aprenentatge de les altres àrees i matèries i es puga formar en l’ús crític d’aquests recursos. Igualment, han de contribuir a fer efectiu el que disposen els articles 19.3 i 26.2 d’aquesta Llei.

Article 157. Recursos per a la millora dels aprenentatges i suport al professorat:

1. Correspon a les Administracions educatives proveir els recursos necessaris per garantir, en el procés d’aplicació d’aquesta Llei:

b) La posada en marxa d’un pla de foment de la lectura.

Decret de mínims ESO 1631/2006, de 29 de desembre (BOE 5):

Article 3. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria:

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n’hi ha, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

Article 7. Competències bàsiques:

4. La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Els centres han de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l’etapa.

Annex I

1. Competència en comunicació lingüística:

Llegir i escriure són accions que suposen i reforcen les habilitats que permeten buscar, recopilar i processar informació, i ser competent a l’hora de comprendre, compondre i utilitzar diferents tipus de textos amb intencions comunicatives o creatives diverses. La lectura facilita la interpretació i comprensió del codi que permet fer ús de la llengua escrita i és, a més, font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber, cosa que contribueix, al seu torn, a conservar i millorar la competència comunicativa.

Currículum d’ESO 112/2007, de 20 de juliol (DOCV 5562):

Article 4. Objectius de l’etapa:

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que li permeta:

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdues llengües.

Article 5. Competències bàsiques:

2. La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Els centres hauran de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l’etapa.

Article 6. Organització dels tres primers cursos:

8. La lectura i la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la informació i de la comunicació s’han de treballar en totes les matèries.

Article 7. Organització del quart curs:

7. La lectura i la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la informació i de la comunicació s’han de treballar en totes les matèries.

Decret de mínims de Batxillerat 1467/2007, de 2 de novembre (BOE 266):

Article 3. Objectius del Batxillerat:

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

Article 9. Currículum:

6. Les administracions educatives promouran les mesures necessàries perquè en les distintes matèries s’exercesquen activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic així com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Currículum de Batxillerat 102/2008, d’11 de juliol (DOCV 5806):

A fi de completar la formació de l’alumnat, l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic, així com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estaran integrats en el currículum.

Article 3. Principis generals:

5. Les estratègies per a l’adquisició de l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se correctament, l’adquisició de valors, així com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estaran integrats en el currículum.

Article 5. Objectius:

El batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

Article 14. Orientacions metodològiques:

2. Els departaments didàctics inclouran en les seues programacions l’exercici d’activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de la lectura i de l’expressió oral. Els centres hauran d’elaborar, a aquest respecte, plans anuals, que inclouran les aportacions dels departaments i formaran part de la programació general anual, amb l’objecte de facilitar la consecució d’aquests objectius. El professorat desenvoluparà l’activitat educativa d’acord amb les programacions didàctiques establertes en els seus corresponents departaments didàctics.